Entradas

Creix un 20% el turisme als museus de la ciutat respecte a l’any passat

Les visites als monuments i museus de la ciutat han crescut un 20% durant el primer semestre de 2023. Segons ha anunciat Turisme Terrassa, tots els espais han registrat un augment de concurrència en comparació al mateix període de l’any passat.

Entre gener i juny, es van registrar un total de 128.711 visites: 22 mil més que en 2022. El museu més visitat és el MNACTEC, que va rebre més de 71 mil persones. L’increment d’un any al següent d’entrades a aquest lloc és de més de 12 mil.

En nombre de visitants, el segueixen la Masia Freixa i la Casa Alegre, cadascuna amb més de 16 mil ingressos. 8 mil persones van assistir al Castell Cartoixa i a la Seu d’Ègara, mentre que gairebé 6 mil van anar al Museu Tèxtil.

L’augment d’afluència en aquest període recull les xifres de la Fira Modernista. Inclou, així mateix, tant residents a la ciutat com als visitants des de fora. Pel que fa a això últim, els hotels de la ciutat van registrar 34 mil pernoctacions de gairebé 22 mil persones durant els primers 6 mesos d’enguany.

El creixement de visites contrasta amb la caiguda en el nombre de consultes a l’Oficina de Turisme de la ciutat. Es van respondre 3.400 requeriments, 2% menys que en 2022. La tendència a la baixa es pot atribuir a que és cada vegada més comú buscar informació a webs o xarxes.

Terrassa prepara la seva participació en la quinzena edició de la biennal d’art Manifesta

Terrassa participarà en la quinzena edició de la biennal d’art Manifesta. Entre el 8 de setembre i el 24 de novembre de 2024, aquest certamen de referència a nivell internacional, explorarà dinàmiques innovadores i posarà en marxa debats públics com ara la sobirania com a tema i procés polític dins dels desafiaments de la globalització; la democratització de la vida pública; la defensa de l’espai públic davant de la privatització; els desafiaments mediambientals; l’habitatge o les crisis econòmiques i ecològiques, entre d’altres.

En aquesta quinzena edició, la candidatura presentada per Barcelona és d’àmbit metropolità, amb un projecte que, a més de la capital catalana, inclou la participació de 10 ciutats: Terrassa, Badalona, Cornellà, Granollers, L’Hospitalet de Llobregat, Mataró, El Prat de Llobregat, Sabadell, Sant Cugat del Vallès i Santa Coloma de  Gramanet.

Com a pas previ a la celebració de Manifesta, s’iniciarà una fase prebiennal on els diferents artistes i col·lectius que han estat seleccionats des de l’organització de Manifesta investigaran un seguit de temàtiques al voltant de tres àmbits territorials. Es tracta de nodes interconnectats i identificats per l’equip Manifesta 2024 com a grans sistemes naturals que envolten Barcelona: el riu Besòs, el delta del Llobregat i la serra de Collserola, àmbit aquest darrer, en què s’ha situat la ciutat de Terrassa i on està previst desenvolupar el projecte Diversorium, un espai que interpel·larà a la ciutadania i que comptarà amb la direcció artística del col·lectiu Concomitentes. Diversorium serà un exercici en què, des de la mirada artística, s’exploraran els límits de la diversitat portant-los a l’extrem per mirar de creuar i trencar els marges establerts.

Paral·lelament, a Terrassa, es preveuen també altres accions artístiques, que seran liderades per artistes i col·lectius internacionals, algunes de les quals es realitzaran de manera coordinada i conjunta amb la resta de ciutats participants.

Manifesta és una biennal europea d’art, de caràcter nòmada, que cada dos anys canvia d’ubicació convertint-se en una de les biennals més influents del món. Cada dos anys, Manifesta explora les condicions locals, culturals i urbanes i convida a ciutadania i comunitats locals a reimaginar com es viu, es treballa i es veu el futur a Europa.

Desdoblament d’aules per afrontar els problemes de llenguatge del confinament

Els efectes del tancament a les escoles durant la pandèmia s’estan començant a notar i hi ha centres que aquest curs vinent, desdoblaran classes justament perquè hi hagi més suport en aquells infants amb problemes de llenguatge. I és que els nens i nenes que durant el confinament tenien entre 2 i 3 anys, el moment clau de l’explosió de la llengua, aquest curs vinent començaran Primària.

Més recursos, més mestres, desdoblar grups i reducció de ràtios. És el que ja fa un temps que el departament d’educació ha impulsat per donar resposta a la davallada en l’aprenentatge que han notat els experts pel tancament de les escoles durant el confinament i l’ús després de la mascareta. Però ara a les aules, hi ha un altre problema: l’ábús de pantalles. Se n’han adonat a països com Suècia, on les han començat a retirar i canviar per llibres una altra vegada. Els experts asseguren que és un bon recurs però no ha de ser l’única eina per aprendre.

Prevenció i conèixer els límits personals, essencial per evitar un ofegament

En total, i des del 15 de juny, s’han hagut de lamentar 23 ofegaments mortals, 4 més que l’any passat, si ho comparem amb el mateix període. Tot plegat, en el darrer cap de setmana de juliol i equador de la campanya de bany, que acaba el 15 de setembre. Segons dades de Protecció Civil, la majoria dels banyistes que moren a les platges catalanes són persones grans; a les piscines, en canvi, els infants són els més perjudicats.

El cansament, que algú entri a l’aigua i li costi tornar, o que pateixi una patologia aguda mentre es banya, però també les conductes de risc, són algunes de les causes per les quals una persona es pot ofegar. I l’edat n’augmenta les probabilitats… Prevenció i conèixer els nostres límits és vital. A Catalunya, des del 2014, el pitjor any ha estat el 2022 amb 44 morts per ofegament: 30 a les platges i 14 a les piscines.

 

FGC incrementa en 467.102 els viatges a Terrassa de gener a juny

Les estacions de Ferrocarrils de la Generalitat a Terrassa han registrat 2.532.785 viatges durant els sis primers mesos de l’any. Això suposa un increment respecte el mateix període de l’any passat de 467.102 validacions. Com és habitual, Terrassa Rambla ha estat el punt que ha tingut més afluència, seguit de Vallparadís Universitat, Estació del Nord, Nacions Unides i, finalment, Les Fonts. Les estacions que més viatges han guanyat respecte el primer semestre de l’any passat segueixen el mateix ordre: dels més de 165.000 que ha crescut Terrassa Rambla fins als poc més de 50.000 de Les Fonts.

Aquestes dades, facilitades per l’Autoritat del Transport Metropolità, s’emmarquen en el balanç general del transport públic de l’àrea de Barcelona, que tanca un mes de juny de rècord amb 92 milions de viatges. La xifra supera en prop d’un 6% l’antic màxim de 87 milions de validacions marcat el juny de 2019, abans de la pandèmia.

Pel que fa als operadors, els autobusos interurbans de la Generalitat són els que han tingut el major percentatge d’augment en validacions, un 14,5%, comparat amb l’any 2019. A continuació se situa el Tramvia i el Metro TMB, amb pujades del 10,3 i el 9% respectivament. La resta d’operadors (com FGC, Rodalies, autobusos urbans i el bus metropolità de l’AMB) han registrat increments de fins al 6%, millorant així els valors prepandèmia.

Tot plegat constata una forta recuperació de la demanda del transport públic, que ha guanyat prop de 14 milions de viatges en l’últim any. De fet, pel que fa a valors interanuals del mes de juny de 2023 respecte al juliol de l’any passat, se superen ja els 1.000 milions de viatges a l’àrea de Barcelona, de manera que es compleixen les previsions de recuperació de la demanda i la situa en una tendència clarament a l’alça.

Comença la urbanització del solar del carrer Gasòmetre

S’han iniciat els treballs d’urbanització del solar del carrer Gasòmetre. A inicis del juliol van començar les obres al terreny delimitat també pels carrers Pare Font, Roger de Llúria i Gibert.

Entre 1860 i 1941 hi va funcionar una fàbrica que produïa gas. En 2011 s’hi va descobrir un dipòsit de quitrà soterrat, part de les antigues estructures industrials. Això va donar pas a un llarg litigi entre l’Ajuntament i la companyia propietària.

L’acord final es va tancar set anys més tard, quan la empresa es va comprometre a assumir els costos de la descontaminació i urbanització.

Un plaça oberta al barri del Segle XX serà la primera fase del projecte en estar enllestida. S’espera inaugurar a inicis del proper any. Les obres inclouen també plantació d’arbrat, instal·lació de mobiliari urbà, nous paviments i enllumenat. Metrovacesa, propietària majoritària del descampat, continuarà després amb la edificació d’habitatge.

Els nens i nenes saharauis d’acollida passen revisió dental i ocular

Aquest dilluns els 10 nens i nenes saharuis d’acollida que passen l’estiu a Terrassa han tingut un matí de revisió mèdica. L’ocular, a l’Òptica Universitària, i la bucodental, al Centre Dental Les Escoles. Terrassaharaui és un programa que des que es va posar en marxa, ja fa 25 anys, ha tingut com a objectiu el lleure d’aquests infants però també la seva salut. Als camps d’on provenen no hi ha els recursos que tenim aquí i ho aprofiten per fer una revisió general.

Dels deu infants que han arribat a Terrassa per passar l’estiu amb una família d’acollida, la majoria són repetidors i ja saben què es trobaran a la clínia. Per als que és el primer any, és una experiència totalment nova.

El Centre Dental Les Escoles ofereix la revisió i el tractament a aquests nens i nenes de forma totalment gratuïta. Terrassaharaui envia informes al Sàhara en cas que hi hagi tractaments que necessitin una continuïtat més enllà de l’estiu.

Horaris Biblioteques

Els serveis municipals adapten l’horari a l’estiu

Les oficines i serveis municipals canvien l’horari d’atenció per l’arribada de l’agost.

010, el servei telefònic d’informació i tràmits, redueix l’horari habitual d’atenció. Fins al 29 de setembre atendrà de dilluns a dijous de 8:00 a 15:00 hrs, i els divendres de 8:00 a 14:30 hrs.

L’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) de la Plaça Didó funcionarà de dilluns a dijous de 8:30 a 15:00, i els divendres de 8:30 a 14:30 hrs. Les OAC ubicades als districtes romandran tancades durant tot el mes d’agost.

La OAE (Oficia d’Atenció de l’Empresa) no tanca el mes d’agost i seguirà fent el mateix horari d’atenció a través de tots els canals disponibles.

Per la seva banda, les biblioteques de la ciutat també modifiquen els seus horaris durant l’estiu:

Finalment, l’Arxiu Històric de Terrassa tancarà de l’1 al 15 d’agost. La resta de dies obrirà només de 8:00 a 15:00 hrs de dilluns a divendres.

Encara que els horaris presencials es restringeixen, molts tràmits es poden fer de manera telemàtica. La Seu Electrònica de l’Ajuntament permet accedir durant les 24 hores amb un certificat digital o amb l’idCAT mòbil, el qual es pot crear sense sortir de casa.

Aquest mes d’agost reobren al trànsit el carrer d’Arquimedes

Aquest mes d’agost reobren al trànsit el carrer d’Arquimedes després de les obres d’urbanitzacó i pacificació que s’hi han fet durant el juliol. Es tracta bàsicament d’ampliació de voreres, repintats de passos de vianants i la creació d’un pas elevat a la plaça del Progrés. Aquest dilluns s’estaven ultimant els treballs més importants en el tram afectat, entre Blasco de Garay i Grànius. De fet, algunes de les actuacions (ara ja menors) encara duraran fins a mitjans de mes i podria haver-hi limitacions puntuals de pas en aquesta via.

Durant les últimes setmanes, els vehicles que es dirigien cap al nord de la ciutat s’han hagut de desviar per Àngel Sallent i per la Ronda de Ponent. També s’han hagut de modificar els accessos als aparcaments del centre de la ciutat. A més, la zona blava ha quedat anul·lada durant aquest temps i, tant el veïnat com el comerç, ha vist limitada l’entrada amb els seus vehicles a les hores de vespre i nit per no entorpir el desenvolupament del projecte.

Aquests treballs, a l’igual que els que s’han fet a Galileu, s’emmarquen en el Projecte del Fons de Recuperació Next Generation de la Unió Europea. Es tracta d’un compromís de l’Ajuntament de Terrassa per eliminar progressivament el trànsit de pas en aquestes dues vies.

Un text aprovat en el ple municipal al febrer contempla estudiar i consensuar amb veïnat i comerciants d’aquests dos carrers un nou model de circulació per a millorar les condicions de vida a la zona. Per Arquimedes i Galileu hi passen diàriament 20.000 cotxes, molts d’ells per a creuar la ciutat. Més endavant està prevista la instal·lació de càmeres de control que han de permetre regular el trànsit de pas.

L’hospital penitenciari de Terrassa fa 30 anys

Terrassa té un centre de salut dedicat als presos des de 1993. La Unitat d’Hospitalització Penitenciària (UHP) combina les instal·lacions clíniques típiques d’un sanatori amb les mesures de seguretat d’una presó.

La UHP és un discret edifici de dues plantes adossat a l’Hospital de Terrassa. Es tracta d’un servei que atén les afeccions mèdiques dels privats de llibertat que no poden ser resoltes al centre penitenciari. Si cal, també s’hi poden quedar ingressats si cal, segons informa l’Agència Catalana de Notícies (ACN).

Per dins, es veu com un hospital tradicional amb algunes diferències. La primera és el arc detector de metalls que és a l’entrada. Hi ha càmeres de seguretat i portes per barrar el pas. També hi ha una cabina telefònica i un espai per fumar a la sala d’espera.

La trentena de llits del centre estan distribuïts en habitacions separades per a dones, homes, joves, aquells amb malalties de salut mental i per als presos violents. També n’hi ha una de maternitat, on ingressen les dones un parell de setmanes abans de donar a llum per evitar sortir-hi d’urgència.

La UHP compta amb personal d’infermeria dedicat, però rep les visites dels metges del CST, que entren a través d’un passadís que comunica tots dos edificis. Això també permet moure als interns que requereixen d’aparells diagnòstics no disponibles a la Unitat.

Durant el 2022, 2.813 persones van ser visitades a la UHP en un total de 7.259 sortides. Aquestes xifres són menors de les que es van assolir abans de la pandèmia.

El director de l’àrea de salut penitenciària, Joan González, ha destacat que les mesures de seguretat es compatibilitzen amb la intimitat necessària durant les consultes. En 30 anys, mai no hi ha hagut incidents greus. “És l’entorn més segur possible”, ha afirmat a l’ACN.