Entradas

Ona Martínez i Carles Caballero es postulen per ser el relleu electoral d’Isaac Albert a ERC el 2023

Una setmana després que Esquerra obrís el procés per triar cap de llista per les municipals, ja s’hi han postulat dues persones, tots dos regidors. Són Carles Caballero, titular de les carteres d’Urbanisme i Medi Ambient, i Ona Martínez, responsable, entre d’altres, de Joventut i Memòria Històrica.

Dissabte 5 acaba el termini per presentar candidatures i els avals del 20 per cent de la militància, els que marca el reglament d’Esquerra. Tot fa preveure que ningú més no es postularà per ser el relleu electoral d’Isaac Abert. L’endemà es validaran els avals i proclamaran les candidatures i dilluns 7 es celebrarà l’assemblea per votar el cap de llista.

Si finalment la tria és entre Martínez i Caballero, el relleu electoral d’Isaac Albert passarà, el mateix febrer, a ser el portaveu del grup municipal republicà al Consistori. El procés intern d’Esquerra no afecta el govern.

L’Alberg Vallparadís registra 124 usuaris en els primers dos mesos de funcionament

Dos mesos després d’obrir portes, l’Alberg Vallparadís ha comptat 124 usuaris, entre pernoctacions i utilitzacions de l’equipament. Tenint en compte la coincidència amb la sisena onada de la pandèmia, l’Ajuntament fa una valoració positiva d’aquest balanç.

Els voluntaris europeus d’un projecte coordinat per La Víbria Intercultural són els qui van estrenar l’alberg al mes de novembre. Des de llavors, hi han fet nit tres equips esportius i una agrupació cultural. Encara que darrerament alguns hostes han cancel·lat reserves a causa dels contagis de la variant òmicron, de la mateixa manera han arribat noves reserves de cara a finals de febrer i principis de març. És per això que la direcció de l’equipament es declara animada de cara a aquest 2022.

El ritme tranquil dels dos primers mesos en funcionament ha afavorit l’adaptació dels treballadors de l’alberg, provinents de Prodis i Fupar. Les dues entitats gestionen l’equipament a través d’una unió temporal d’empreses a qui s’ha assignat aquesta tasca durant quatre anys. D’aquesta manera, l’Alberg Vallparadís compleix també una funció social, facilitant aquests llocs de treball a persones amb diversitat funcional.

Dues llambordes stolpersteine més homenatgen Félix Izquierdo i Josep Julià

Aquest dimarts han continuat els actes d’homenatge a les víctimes de l’Holocaust nazi. I és que s’han col·locat dues llambordes stolpersteine més a la ciutat.

Concretament, se n’ha instal·lat una a la rambleta del Pare Alegre, 67, per homenatjar Félix Izquierdo García, que va ser deportat el 1940 a Mauthausen i el van assassinar un any després, l’1 de novembre de 1941, a Gusen. L’altra placa artística urbana s’han emplaçat al carrer Societat, número 5, per recordar Josep Julià Bruguera, nascut el 1917 a Terrassa. El 1941 va ser deportat a Mauthausen i el van assassinar el 24 de desembre de 1941, també a Gusen.

L’acte ha comptat també amb la presència de la regidora de Memòria Històrica, Ona Martínez, que ha acompanyat als familiars de les víctimes. 

 

Notícia relacionada:

https://terrassadigital.cat/homenatge-als-deportats-del-nazisme-amb-la-collocacio-de-les-primeres-llambordes-de-record/

Terrassa instal·larà onze «stolpersteine» en homenatge a les persones que van ser deportades a camps nazis

El proper mes d’octubre, l’Ajuntament de Terrassa instal·larà les primeres 11 stolpersteine (llambordes commemoratives) en homenatge i record als terrassencs que van patir la deportació als camps d’extermini nazis. Des d’aquesta setmana es poden veure al Castell Cartoixa de Vallparadís aquestes llambordes, exposades en una vitrina acompanyada d’un plafó explicatiu.

Les stolpersteine (en alemany, «pedra que et fa ensopegar»), són petites llambordes recobertes amb una placa de llautó que porta inscrit el nom i altres dades de persones que van ser víctimes del nazisme, i que s’instal·len a la vorera, davant de llocs vinculats amb aquella persona, com ara la casa on va viure. La funció d’aquestes llambordes és fer aturar els vianants, provocar el seu interès i promoure el record.

El projecte Stolpersteine el va iniciar l’artista alemany Gunter Demnig als anys 90, i actualment hi ha instal·lades desenes de milers d’aquestes llambordes per tot Europa.

En paral·lel a aquest projecte, l’Ajuntament acaba de posar en marxa el mapa interactiu de la Memòria Democràtica de Terrassa, que es pot veure a https://emap.terrassa.cat/mapGIS/?modul=memoria.

Es tracta d’un nou mòdul de l’emap municipal, que se superposa als ja existents, i que mostra els espais de la ciutat vinculats a fets rellevants des de la Segona República fins a la Transició Democràtica, així com la localització de plaques commemoratives o la futura ubicació de les stolpersteine.

El Consell Municipal de la Infància i l’Adolescència de Terrassa celebra el plenari final del llarg curs de la pandèmia

Aquest dijous a la tarda el Consell Municipal de la Infància i l’Adolescència de Terrassa (CMIAT) ha celebrat el plenari final del curs més complicat per aquest jove organisme format per més d’un centenar de terrassencs i terrassenques d’entre 10 i 14 anys d’edat. Després que la pandèmia interrompés el calendari habitual a mitjans del curs passat, al mes de desembre es van reprendre de manera telemàtica les trobades per treballar en l’encàrrec inicial de l’alcalde Jordi Ballart: preparar una campanya de sensibilització sobre residus i reciclatge i sobre camins escolars i mobilitat sostenible. Agrupats per districtes, nois i noies de diferents centres educatius de Terrassa han treballat fent primer un diagnòstic de la situació i després prenent diferents camins per sensibilitzar els seus conciutadans. Cartells explicatius als contenidors, sessions de neteja a les rieres o fins i tot un rap són algunes de les propostes que han generat aquests grups de treball. Un dels districtes, però, va demanar poder treballar el racisme, una iniciativa que va rebre el vistiplau de l’Ajuntament. Els resultats de tots plegats s’han posat en comú en la trobada d’aquest dijous, al pati de l’Institut Can Roca, on la majoria dels participants s’han conegut de manera presencial per primer cop.

La seixantena de representants del CMIAT assistents al plenari final han presentat les seves memòries i conclusions en forma de manifestos davant la presència d’alguns dels regidors del consistori, com Ona Martínez, Lluïsa Melgares, Teresa Ciurana i Carles Caballero. L’alcalde, però, ha hagut d’excusar la seva absència.

Jenn Díaz presenta «Dona i poder: Com i per què feminitzar la política» a Terrassa

L’escriptora i diputada al Parlament per Esquerra Republicana, Jenn Díaz, ha presentat aquest dissabte a Terrassa el seu últim llibre, «Dona i poder, com i per què feminitzar la política». Ho ha fet en un acte al Coro Vell, acompanyada de la presidenta local d’Esquerra, Xènia Albà, i de la regidora Ona Martínez.

Díaz ha exposat les línies generals del seu llibre, que assegura que, tot i que cada vegada hi ha més dones a la política, encara falta feminitzar-la més, perquè encara es considera que el seu lideratge i la seva manera de fer política són més dèbils que les masculines.

Jenn Díaz, que és diputada al Parlament des del 2017, ha recollit bona part d’aquesta experiència en la política en aquest nou llibre, que crida a anar un pas més enllà en la incorporació del pensament feminista a les institucions.

Terrassa celebra els 90 anys de la proclamació de la II República

Terrassa ha commemorat aquest dimecres el 90è aniversari de la proclamació de la II República. Des de bon matí, la bandera republicana ha onejat davant de la biblioteca del districte 6, on s’ubicarà el futur Parc de la República. El tinent d’alcalde de Drets Socials, Noel Duque, i la regidora de Memòria Històrica, Ona Martínez, han encapçalat la comitiva que ha fet l’ofrena floral al peu del pal, acompanyant l’Associació de Terrassa per la III República. La presència de la bandera tricolor ha estat només per commemorar la data del catorze d’abril, però el que quedarà fixat és la placa inaugurada després a la tarda sobre la façana de la Casa del Poble, al carrer Cremat. El text explica com els regidors egarencs de 1931 es van trobar a l’edifici just abans de pujar a l’Ajuntament a proclamar la República, moments després que Francesc Macià ho fes al balcó de la Generalitat. L’alcalde Jordi Ballart i diversos regidors de Tot per Terrassa, el Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana i Junts per Terrassa han estat presents en un acte auster i sense discursos. Tot seguit s’han dirigit a l’Arxiu Històric. Les historiadores Mariona Vigués i Teresa Rodríguez han pronunciat una xerrada organitzada pel Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, titulada «Ciutadans Republicans: una reflexió entorn a l’educació i a l’accés de les dones a la vida pública durant la República». En la presentació, l’alcalde Jordi Ballart ha reivindicat la vigència dels valors republicans davant l’actual ascens de l’extrema dreta.

Més enllà dels actes d’aquest dimecres, l’Ajuntament té previstes més activitats relacionades amb la II República i el programa de Memòria Democràtica. En concret, segons ha avançat l’alcalde, el Museu de Terrassa i el Servei de Cultura preparen de cara a la tardor una actuació a l’entorn de la taula que hauria utilitzat el president espanyol Manuel Azaña durant el seu pas per Matadepera.

La Generalitat destina a Terrassa 404.000 euros per oferir suport social i habitacional a joves vulnerables

El Projecte Sostre 360 arriba també a Terrassa per oferir un acompanyament personalitzat a joves majors d’edat, bàsicament entre 18 i 24 anys, en situació de vulnerabilitat que viuen al carrer.

Està impulsat per la Generalitat amb una inversió que supera els 2 milions d’euros. En el cas concret de Terrassa, es destinen 404.000 euros. Aquest recurs servirà perquè un parell d’educadors puguin atendre i fer un seguiment socioeducatiu i d’acompanyament a 20 persones, majoritàriament amb un perfil de jove migrat, sense papers i amb poca capacitat per accedir als serveis socials o altres projectes d’atenció a joves.

Així s’ha donat a conèixer en el transcurs de la Comissió Informativa de Drets Socials de l’Ajuntament, la qual ha valorat molt positivament el fet que la Generalitat hagi tingut en comte les necessitats d’aquests joves extutel.lats i que la llei no els acaba d’emparar. La regidora d’Infància i Adolescència, Joventut, Adultesa i Famílies, Ona Martínez defineix el Projecte de Sostre 360 com un projecte de ciutat.

Tot plegat per fer front al repte del sensellarisme juvenil i oferir acompanyament a l’autonomia personal per tal d’ajudar-los a arrelar-se.

D’altra banda, el tinent d’alcalde Noel Duque ha anunciat en la mateixa comissió el trasllat en els propers dies dels usuaris de l’alberg a l’Andana, el servei d’acollida per a persones sense sostre de la Creu Roja. Abans, però, aquests usuaris passaran per un cribratge amb test de PCR al ser d’un grup bombolla diferent dels que actualment ocupen la pròpia Andana.

La Comissió també ha aprovat inicialment el nou Reglament municipal de prestacions socials de caràcter econòmic després que el vigent des de 2010 hagi quedat desfassat i descontextualitzat.

Una pla local per ‘posar els infants i adolescents al centre de les polítiques’

L’Ajuntament ja ha posat fil a l’agulla per a elaborar el PLIA, el primer Pla Local de la Infància i l’Adolescència de Terrassa. L’objectiu d’aquest pla és fer una diagnosi de quina és la situació dels terrassencs de fins 16 anys i quines necessitats tenen pel que fa a quatre eixos: participació, salut, educació i espai públic, seguretat i civisme. Aquesta diagnosi es farà des d’un punt de vista interseccional. «Volem posar els infants i adolescents al centre de les polítiques i trencar amb l’adultcentrisme«, ha explicat la regidora de Cicles de la Vida, Ona Martínez.

L’equip de govern municipal ha establert un calendari de treball per a elaborar el Pla Local de la Infancia i l’Adolescència. Començarà el mes de març amb la diagnosi que es farà de manera participativa mitjançant enquestes, tallers on-line i recollides de propostes a infants, famílies i entitats de lleure. A les escoles s’enquestaran 1.800 alumnes.

Després de l’estiu es realitzarà l’anàlisi per a què, a finals d’any, el Pla ja estigui enllestit.

Representants polítics municipals dediquen un acte de record a les víctimes del nazisme

Coincidint amb el Dia Internacional en memòria de les víctimes de l’Holocaust i, també, amb el 76è aniversari de l’alliberament del camp de concentració d’Auschwitz, aquest dimecres al matí s’ha celebrat a l’atri de l’Ajuntament un acte de record a les víctimes del nazisme. Enguany aquesta ha estat una commemoració en format simbòlic, sense assistència de públic, seguint els criteris marcats per la situació sanitària.

Així, els portaveus dels grups municipals han dedicat aquest homenatge a les víctimes del genocidi dut a terme durant la Segona Guerra Mundial pel règim nazi i els seus aliats. A part, aquest vespre s’il·luminaran de color blau tant la façana de l’Ajuntament com també el monument de la Dona Treballadora. L’acte, que ha comptat amb la lectura d’un manifest per part de la regidora de Memòria Històrica, Ona Martínez, ha finalitzat amb una encesa d’espelmes en record a totes les persones represaliades.