Entradas

El Centre Cultural celebra el 50è aniversari de l’arribada a la Lluna amb una conferència del divulgador Àngel Massallé

El 20 de juliol de 1969, l’astronauta Neil Armstrong es convertia en el primer ésser humà a trepitjar la Lluna. Per celebrar els 50 anys d’aquella petita passa per a un home i gran passa per a la humanitat, el Centre Cultural de Terrassa ha acollit aquest dissabte una conferència on Àngel Massallé ha explicat la història del projecte Apol·lo XI. Massallé és un divulgador astronòmic terrassenc conegut per les seves aparicions televisives que ha visitat en diverses ocasions les instal·lacions de la NASA i que ha viatjat arreu del món per fer observacions astronòmiques. En la xerrada, Massallé ha explicat les claus que van permetre que Armstrong, Aldrin i Collins decantessin la cursa espacial a favor dels Estats Units i també com aquella efervescència astronàutica de fa mig segle ha tingut efectes directes en la nostra vida diària d’avui en dia.

Després de la conferència, organitzada conjuntament per Òmnium Cultural i l’Agrupació Astronòmica de Terrassa, els assistents que ho desitgessin van poder participar d’una observació astronòmica oberta des de la seu de l’Agrupació.

Fins a set regidors donen la benvinguda a la flama del Canigó

Com ja és tradició, la revetlla de Sant Joan va arrencar diumenge amb l’arribada de la flama del Canigó a l’Ajuntament. Els encarregats de fer-la arribar a Terrassa van ser els integrants del Club Ciclista de Castellbisbal. A les 18.30h i sota un sol de justícia, el foc va encendre el quinqué que l’esperava a l’atri de l’Ajuntament, en un acte impulsat per Òmnium Cultural que va aplegar una vuitantena de persones. Tot i les absències de l’alcalde Jordi Ballart i de la presidenta d’Òmnium Terrassa Anna Carol, des de l’entitat organitzadora asseguraven que mai tants regidors de l’equip de govern havien assistit a aquest acte: set, encapçalats pel primer tinent d’alcalde Isaac Albert i la regidora de Cultura Rosa Boladeras.

La regidora d’Educació Teresa Ciurana va ser l’encarregada de pronunciar el manifest que s’ha llegit a tot Catalunya, escrit des de la presó d’Alcalá Meco per l’ex presidenta del Parlament i de l’ANC Carme Forcadell.

Després que els qui ho volguessin s’emportessin la seva part de foc cap a casa, la flama del Canigó va anar cap al Pla de la Font de l’Apotecari amb la colla de la Pàjara de Terrassa. Allà és on La Xemenia i Òmnium Terrassa tenien preparada la revetlla, amb sopar popular, foguera i concert de Betzuca i Miquel del Roig.

Marta Pessarrodona, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

L’escriptora terrassenca Marta Pessarrodona ja és Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. La poetessa, assagista, crítica literària i editora l’ha recollit en un acte al Palau de la Música organitzat per Òmnium Cultural, que és qui entrega aquest premi. La cerimònia ha comptat amb una part teatral; una altra de lectura, en la que s’han llegit fragments dels seus textos; i ha servit, sobretot, per fer un sentit homenatge a la trajectòria literària de Pessarrodona.

És la sisena dona a qui Òmnium Cultural atorga el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Abans també l’havien aconseguit Mercè Rodoreda, Teresa Pàmies, Montserrat Abelló, Maria Antònia Oliver i Isabel-Clara Simó.

Poeta, narradora, assagista en el sentit més ampli, traductora i articulista assídua a la premsa, Marta Pessarrodona és una de les escriptores centrals de la literatura catalana contemporània. La seva obra poètica és una reflexió sobre l’individu de finals del segle xx. Entre les seves obres més conegudes hi trobem Homenatge a Walter Benjamin, Ever more, i L’exili violeta.

Recentment Pessarodona va donar suport a la candidatura de Tot per Terrassa a les darreres eleccions municipals.

Premis i reconeixements per a alumnes i escoles terrassenques

Aquest ha estat un cap de setmana farcit de reconeixements i premis per a l’alumnat i les escoles de la ciutat. Divendres, dues alumnes de l’Escola Andersen van guanyar el primer premi de les seves categories dins la vuitena edició del Premi Pissiganya de poesia escolar, convocat per Òmnium Cultural. Hi van participar més de 13.000 alumnes de 142 centres educatius de tot Catalunya.

Així, la Paula Gabino, de sisè de primària, amb el poema titulat ‘Deixeu-me ser…”, sobre l’apoderament de la dona, s’ha alçat amb la primera posició en la categoria de cicle superior de primària. I la Fana Belmonte, alumna de 1r d’ESO de la mateixa escola, ha guanyat el primer premi en la categoria de poesia visual del primer cicle de l’ESO amb el poema titulat “T’estimo”. Aquests guardons es van atorgar divendres a l’Auditori del Conservatori del Liceu.

No han estat els únics reconeixements. Les escoles L’Avet i Lumen han participat i han quedat finalistes en la 5a edició del Concurs Tísner de Creació de Jocs de Català, convocat per la Plataforma per la Llengua. Aquesta iniciativa pretén que els nois i noies de 5è i 6è de primària aprofundeixin en el coneixement del català a través del joc. Aquests guardons es van atorgar diumenge a l’Auditori de Barcelona.

Titelles de Jordi Bertran per commemorar els 50 anys d’Òmnium Cultural Terrassa

L’espectacle de titelles de Jordi Bertran ANTOLOGIA ha servit per commemorar, aquest dissabte al Centre Cultural, els 50 anys d’Òmnium Cultural Terrassa amb un homenatge a Rialles.

El 5 de desembre de 1971 es va programar el primer cicle de teatre Cavall Fort al Teatre Principal i aquest va ser l’embrió de Rialles, que va tirar endavant gràcies a l’empenta d’Òmnium. Es va fundar amb tres objectius: fer espectacles en català i sobre cultura catalana, de qualitat i on l’espectador fos actiu. Al llarg de tots aquests anys, s’ha estès per una vuitantena de ciutats diferents amb programacions estables ininterrompudes cada temporada, de teatre infantil i juvenil.

Òmnium Cultural és una entitat sense ànim de lucre que des de fa més de 57 anys treballa per fomentar la llengua catalana, la cohesió social, l’educació i la cultura. Actualment té 166.680 socis.​ A Terrassa en té 4.900.

ERC lliura ex aequo el premi Gorra Frígia a Òmnium Cultural i a l’activista Magda Farrés

Esquerra Republicana recorda cada any la proclamació de la República Catalana de 1931 pels volts del 14 d’abril, el dia que es va declarar. I ho fa amb un sopar on es lliura el Premi Gorra Frígia a una persona o entitat que defensa els valors republicans. Aquest any la celebració, al restaurant El Born del carrer de la Rasa, ha coincidit amb l’inici de la campanya electoral.

El jurat dels premis ha guardonat exaquo Òmnium Cultural i l’activista social i feminista Magda Farrés. Teresa Ciurana ha llegit la glossa de l’entitat cultural, que aquest 2019 compleix 50 anys de presència a Terrassa. N’ha destacat la lluita pel reconeixement de la llengua catalana en ple franquisme, sobretot a l’escola, la convocatòria de premis literaris en català i les darreres campanyes per reclamar el dret a l’autodeterminació i la llibertat dels presos, com el seu president, Jordi Cuixart. Menció també per haver estat embrió d’entitats locals com Rialles, Pedagogia de l’Espectacle o el Retaule Artístic.

Mercè Gómez, Gorra Frígia de l’any passat, ha glossat l’altra guardonada, Magda Farrés Buisan. Aquesta lluitadora va ser responsable de la Secretaria de la Dona i de la Coordinadora Feminista de Terrassa. L’any 76 va encapçalar la primera manifestació a l’Estat per la Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia. No milita en cap partit polític però està compromesa amb el feminisme, la defensa d’una sanitat pública de qualitat, un habitatge i pensions dines i el dret a decidir i la llibertat dels presos.

Des de l’any passat Esquerra ja no lliura el premi Guillotina, que reconeixia persones o entitats que actuaven en contra de Catalunya i dels valors republicans. Diuen que la llista de candidats creixia i que aquests no mereixien cap premi. Tot i així els republicans han mencionat l’exdelegat del govern a Catalunya, Enric Millo, com a possible candidat.

Mig miler de terrassencs van participar dissabte a la manifestació sobiranista a Madrid

Més de 500 persones van sortir de Terrassa dissabte de bon matí cap a Madrid per participar en la manifestació convocada per Òmnium i l’ANC en defensa del dret a l’autodeterminació i per reclamar la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats.

El col·lectiu terrassenc es va sumar a la resta de manifestants arribats de tot Catalunya i també d’alguns sectors de l’esquerra espanyola que s’hi van afegir, amb eslògans i crides a favor de la llibertat.

La manifestació, sense incidents remarcables, va sortir del Passeig del Prado fins arribar a l’Ajuntament, a l’alçada de Cibeles, on s’hi havia instal•lat l’escenari central.

Entre d’altres personalitats, a l’acte hi va parlar la regidora terrassenca, Meritxell Lluís, en representació del seu marit, Josep Rull, pres a Soto del Real. El moment més emotiu va arribar al final de la concentració, quan milers de persones van corejar l’Estaca.

Òmnium Cultural i Castellers de Terrassa parlen sobre la cultura popular a la Catalunya Nord

Aquest dissabte Òmnium Cultural i Castellers de Terrassa van organitzar una xerrada titulada “Cultura popular a Catalunya Nord: castells, foc i llengua” al Centre Cultural. El seu objectiu va ser conèixer les entitats nord-catalanes per mitjà dels seus protagonistes.

A la tertúlia hi van participar persones vinculades a les colles Castellers del Riberal i Pallagos del Conflent. També, els grups de foc Diables del Riberal i Nyerros del Conflent.

Alguns dels temes tractats van ser les característiques singulars de les entitats nord-catalanes, l’abast de les seves activitats i el seu futur.

Diumege, la colla Castellers de Terrassa va actuar a la Renovació de la Flama de la Llengua Catalana al monestir de Montserrat. L’esdeveniment es du a terme per fer un homenatge a Pompeu Fabra.

Anna Carol, nova presidenta de la delegació d’Òmnium Cultural a Terrassa

Òmnium Cultural va celebrar el passat dijous 24 de gener de 2019 l’assemblea general ordinària de la delegació de Terrassa, que enguany fa 50 anys.

L’acte va comptar amb la participació de 9 socis de l’entitat i del vicepresident nacional, Marcel Mauri. Els assistents van expressar el seu dolor per la situació del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, empresonat des de fa un any per les seves idees.

Com és habitual, l’assemblea va servir per renovar la meitat de la junta local. En aquesta ocasió van renovar també la presidència local i per tant el fins ara president Xavier Ordeix deixa pas a la nova presidenta Anna Carol. És el primer cop que una dona assoleix la presidència d’Òmnium Cultural a Terrassa. Els expresidents locals Alfons Conesa, Aleix Pons i Xavier Ordeix li van desitjar molta sort en el càrrec.

La composició de la nova junta va ser aprovada pels socis assistents, qui també van aprovar el tancament del pressupost del 2018 i el pla de treball pel 2019. La nova junta està formada per: Anna Carol (presidenta), Isabel Caba (vicepresidenta), Jordi Centelles (tresorer), Martí Cabré (secretari) i els vocals Rafael Català, Glòria Majó, Manel Martí, Jordi Miralda, Assumpta Nicolau, Joan Manel Oller, Xavier Ordeix, Joan Triadú i Mariona Vigués.

Marcel Mauri crida a treballar per la unitat davant ‘el moment d’excepcionalitat i repressió’

L’assemblea territorial d’Òmnium Cultural celebrada ahir a Terrassa ha comptat amb la participació del vicepresident de l’entitat, Marcel Mauri. Des de l’Aula Magna del Centre Cultural, Mauri ha animat els presents a perseverar en la tasca per la defensa de la llengua i la cultura catalana. La situació social i política actual ha centrat, però, bona part del seu discurs. El vicepresident d’Òmnium creu que Catalunya viu un moment d’excepcionalitat i reconeix la necessitat d’una estratègia unitària. Una unitat que sovint no s’assoleix, que neguiteja molta gent però per a la qual, insisteix, cal seguir treballant.

Mauri ha recordat els polítics avui empresonats, i ha agraït en especial el paper del terrassenc Josep Rull. Davant l’imminent inici del judici als polítics catalans, Mauri té clar que jutjant-los a ells el que fa el Tribunal Suprem és jutjar als més de 2 milions de persones que van votar l’1 d’octubre i al 80% de la societat catalana que no vol repressió ni exili.