Entradas

281 mesures i 17 milions d’euros: l’equip de govern aprova el Pla de Xoc per a què Terrassa es recuperi de la Covid-19

L’Ajuntament invertirà al llarg d’aquest any més de 17 milions d’euros en mesures perquè la ciutat es recuperi dels efectes de la pandèmia. Un ple municipal extraordinari i telemàtic ha aprovat aquest dijous a la tarda un pla de xoc amb 281 mesures en aquest sentit. Era l’únic punt a l’ordre del dia i s’ha aprovat gràcies als vots favorables de l’equip de govern: l’oposició en bloc s’hi ha abstingut i, de fet, s’havia arribat a plantejar no assistir al ple. Tot i això, a més de ser-hi, tots els grups polítics han acabat presentant esmenes al pla i totes s’han aprovat per unanimitat.

El govern municipal ha defensat el pla com «ambiciós però realitzable» i l’ha presentat com un compromís per posar el focus «en les persones més vulnerables de la ciutat». L’oposició ha denunciat la manca de temps per estudiar-ne el text, tot just una setmana, així com la falta de dades en una diagnosi que el portaveu socialista, Alfredo Vega, ha comparat amb «propaganda» i el de Ciutadans, Javier González, amb un «article d’opinió».

Dels 17 milions d’euros d’aquest pla de xoc, 9 milions ja estaven inclosos al pressupost municipal. Dels 8 restants, el consistori compta amb poder utilitzar els 6’5 milions d’euros de superàvit del pressupost de 2019, una possibilitat que requeriria la modificació  de la Llei Orgànica 2/2012 per part del govern espanyol. A més d’aquesta despesa, el pla de xoc també suposarà que l’Ajuntament deixi d’ingressar més de 3 milions d’euros arran de bonificacions i exempcions fiscals als tributs municipals.

Pel que fa a les 281 mesures, s’allarguen fins al mes de desembre i inclouen accions que ja es van començar a aplicar al mes de març. La major part, gairebé el 40%, es dedicaran a reactivar el teixit empresarial i comercial de la ciutat, però també hi ha mesures que se centren en col·lectius vulnerables i en la gestió de l’espai públic. L’apartat que comporta una major inversió, amb 5 milions d’euros, és el de «transformació organitzativa i tecnològica», on s’hi inclou l’adaptació dels serveis municipals al teletreball amb partides com la de 542.000€ per a nous servidors informàtics.

Una semifinal amb un ambient atípic, però molt sonor i amb un feliç desenllaç

El Terrassa FC no ha tingut a Badalona l’escalf dels seus aficionats, ja que el partit es jugava a porta tancada, però aquests s’han encarregat d’injectar-los tota la força necessària. Un centenar de socis i penyistes s’han apropat fins a l’Estadi Olímpic per acomiadar la plantilla quan marxava amb autocar fins a l’escenari del partit.

Dues hores abans de l’inici cos tècnic i jugadors arribaven a un Municipal de Badalona custodiat amb fortes mesures de seguretat. A l’entrada del recinte, un gran cartell recordava als pocs assistents les mesures a seguir per la Covid-19. S’havia de rentar les mans amb solució hidroalcohòlica, prendre la temperatura, guardar la distància de seguretat i portar la mascareta. Els directius tant de Terrassa com d’Europa les duien personalitzades. Només la premsa acreditada hi ha pogut accedir.

Hi havia cares conegudes, entre ells l’expresident del Terrassa, Kiko Sánchez, i alguns dels seus antics col·laboradors. Jordi Cuesta ha arribat mitja hora abans de la semifinal. Ha estat rebut pel president de la Federació Catalana de Futbol, Joan Soteras. El tinent d’alcalde de Promoció Econòmica i Projecció de la Ciutat, Isaac Albert, i el regidor d’Esports, Miguel Ángel Moreno, han estat les autoritats que s’han desplaçat des de Terrassa. També hi havia Alfredo Vega, en qualitat de diputat d’Esports de la Diputació de Barcelona. Tots ells, a la llotja i guardant distància. S’ha guardat un minut de silenci en memòria de les víctimes per la pandèmia.

Comença el partit i la incertesa en el marcador genera nervis a la graderia. El gol d’Arranz o de Poves, que cadascú extregui les seves conclusions, tranquil·litza la parròquia terrassista. L’Europa n’havia de fer dos. Xevi Molist dóna les últimes instruccions en les pautes d’hidratació. Des de la banda demana seny i no deixa de mirar el temps que resta per acabar la semifinal. Al final, victòria per 1 a 0, celebració a la gespa, al vestidor i també a l’Olímpic. Bengales i focs artificials han rebut a l’expedició del Terrassa, que dimecres començarà a preparar la final contra L’Hospitalet.

Els jugadors del Terrassa FC aplaudeixen els aficionats abans de marxar cap a Badalona

Fortes mesures de seguretat al Municipal de Badalona

Xevi Molist, baixant de l’autocar a l’escenari del partit

Cartell amb les mesures Covid-19

Mascaretes personalitzades entre els directius

Els presidents de Terrassa i Europa conversant amb Alfredo Vega

Zona habilitada per a la premsa acreditada

Distancia de seguretat a la graderia

Minut de silenci per les víctimes de la pandèmia

Celebració al vestuari (Font: Terrassa FC)

L’antic restaurant de La Muntanyeta es convertirà en la seu de l’economia social a Terrassa

Les empreses, entitats i projectes d’economia social i cooperativa de Terrassa tindran una nova seu: l’espai que ocupava l’antic restaurant de La Muntanyeta, al Parc de Vallparadís. L’equip de govern ha presentat aquest dijous a la tarda un projecte que ja van consensuar els partits de l’anterior mandat municipal i que buscarà donar resposta a les necessitats del Consell Municipal d’Economia Social i Solidària de Terrassa. Les seves funcions principals seran les de promocionar i enfortir les iniciatives emmarcades en aquest tipus d’economia, menys lucrativa i més col·laborativa, però també generar nous projectes. Tres reptes que el govern municipal entén que en l’actual context de pandèmia s’han fet encara més necessaris.

La previsió inicial era que aquest any s’aprovés el projecte executiu d’unes obres que començarien l’any vinent, amb l’objectiu que el centre funcionés a ple rendiment a finals del 2022. Tot i que la reserva pressupostària inicial s’ha acabat utilitzant per sufragar l’actual crisi sanitària, la intenció de l’Ajuntament és mantenir els terminis invertint-hi recursos propis de la partida d’obres. Segons el regidor Pep Forn, el pressupost previst és «molt ajustat» i rondarà els 400.000€. Des del consistori confien en l’èxit de la iniciativa i destaquen especialment el fet que el futur equipament es trobi en un punt tan estimat pels terrassencs com és el Parc de Vallparadís.

L’equipament constarà de tres espais. El primer, l’edifici principal, fa 535 metres quadrats i acollirà una consergeria i servei d’informació a ciutadania, també un servei d’informació de tot el que es faci al Parc de Vallparadís, seus per a les entitats, incubadora d’empreses, coworking i fins i tot un servei de cafeteria. El xalet, de 61 metres quadrats, també serà un espai per a entitats i, finalment, l’espai exterior de l’era, que en conjunt fa 1.000 metres quadrats, s’espera que serveixi per organitzar fires d’intercanvi, de segona mà i de proximitat.

L’oposició demana mantenir les bonificacions per a la piscina de Vallparadís, que obre el 10 de juliol

La piscina de Vallparadís s’obrirà finalment al bany una setmana abans del previst. Serà el 10 de juliol i restarà oberta fins el 6 de setembre. La data depenia d’unes obres a les instal·lacions. Aquesta temporada no hi haurà abonaments, només el tiquet senzill a 2 euros i una tarja de 10 usos a 15 euros. El preu per als usuaris d’esplais i casals serà d’un euro i mig. Les entrades s’hauran de comprar per la web. A més, l’equipament tancarà al migdia per fer tasques de desinfecció i neteja, es faran dos torns de mati i tarda i l’aforament quedarà reduït a un terç.

Aquestes mesures han passat aquest dimarts per ple per a la seva aprovació. La modificació de l’ordenança, però, no ha estat exempta de debat. L’oposició ha retret al govern que no s’ha tingut en compte la situació de les famílies més vulnerables amb l’eliminació dels abonaments i demanen restablir les bonificacions. Per aquest motiu, el PSC hi ha votat en contra, Junts per Terrassa s’ha abstingut i Ciutadans ha donat un sí crític.

Des del govern, però, al·leguen que només d’aquesta manera es poden garantir els aforaments en les condicions de seguretat necessàries i que aquest any s’ha ampliat la gratuïtat fins als 14 anys, enlloc dels 7.

D’altra banda, el ple ha aprovat per unanimitat autoritzar a TMESA la compra de 56 mampares protectores per garantir les mesures d’higiene i seguretat als vehicles de la flota d’autobusos urbans. També ha avançat l’adhesió de l’Ajuntament de Terrassa a la Xarxa d’Entitats Locals per al desenvolupament dels objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030.

El tinent d’alcalde Isaac Albert visita l’empresa del plàstic Nifco

A principis d’abril l’empresa terrassenca Nifco va començar a dissenyar, prototipar i construir un motllo d’injecció per fabricar viseres de protecció en sèrie. Un equip format per dos enginyers i tres tècnics del taller van transformar la planta de Terrassa en una fàbrica capaç de realitzar 130 viseres de protecció cada hora, unes tres mil al dia.

Aquest dijous el tinent d’alcalde de Promoció Econòmica i Projecció de la Ciutat, Isaac Albert, ha visitat l’empresa. Albert ha reconegut la tasca Nifco, referent d’innovació en la indústria del plàstic i, aquests mesos, en l’elaboració de materials de protecció.

A la trobada també han parlat de la situació actual de la indústria auxiliar de l’automòbil i de les línies de treball on l’Ajuntament pot incidir en camps com la innovació o la formació de personal especialitzat.

El Gremi d’Hostaleria demana a l’alcalde l’exempció de la taxa de residus

Aquest divendres ha estat el torn del Gremi Empresarial d’Hostaleria de Terrassa i Comarca per parlar amb l’alcalde sobre com abordar la reactivació económica a la ciutat després de la crisi de la Covid-19. A la reunió hi ha participat el seu president, Xavi Gómez, i Maite Garcia, sotspresidenta, així com els tinents d’alcalde Isaac Albert i Núria Marín.

En la trobada s’ha parlat sobre la situació de les terrasses de bars i restaurants i des del govern han confirmat que durant aquest any no es cobrarà la taxa corresponent. En aquest sentit s’ha garantit que, mentre hi hagi restriccions, es permetrà fer el que s’ha fet fins ara.

D’altra banda, s’han posat sobre la taula diversos temes que han sorgit amb la Covid-19 i que no estan contemplats en l’ordenança de terrasses ni de via pública.

A més, des del gremi s’ha tornat a demanar el no cobrament de la taxa de residus. Els responsables municipals han respost que ho estudiarien però que resulta complicat.

Finalment, tant Xavi Gómez com Maite Garcia han mostrat la seva preocupació per la situació de l’oci nocturn al centre de Terrassa. Els membres del govern s’han posat a disposició del Gremi Empresarial d’Hostaleria per a qualsevol dels problemes que es puguin trobar. 

 

CCOO denuncia «falta d’interlocució» amb l’alcalde

El sindicat Comissions Obreres (CCOO) ha fet públic el seu enuig pel que considera una «falta d’interlocució amb l’Alcaldia de Terrassa». Aquest matí, el secretari general de CCOO del Vallès Occidental-Catalunya Central, Enrique Rodríguez, tenia previst reunir-se amb l’alcalde Jordi Ballart i altres membres de l’equip de govern a les 11h. La trobada, però, ha estat anul·lada per part de l’Ajuntament. Des del sindicat lamenten que ja és el segon cop que el consistori suspèn aquesta convocatòria i afirmen que la Comissió Executiva de CCOO a la regió se sent «sorpresa i molesta amb aquesta manca de disponibilitat», afegint que es tracta d’una «manca d’agenda que no han petit ni organitzacions empresarials ni altres sindicats».

L’Ajuntament, per la seva banda, ha reprogramat aquesta tarda la reunió. Serà dilluns a les 16h. A més de l’alcalde Ballart, també hi seran presents el tinent d’alcalde de Promoció Econòmica i Projecció de la Ciutat, Isaac Albert, i la tinenta d’alcalde de Serveis Generals, Núria Marín.

Comissions Obreres considera que en l’actual crisi sanitària, econòmica i social és «vital compartir estratègies i solucions per a pal·liar els efectes de la pandèmia i no deixar a cap persona enrere», motiu pel qual s’havia demanat aquesta reunió. CCOO també recorda que ja van presentar a Alcaldia més de 50 mesures concretes per revertir la situació actual, reivindicant espais de concertació que ara mateix han quedat fora del pacte polític presentat per l’equip de govern.

El govern municipal intensifica els contactes per impulsar el Pacte de Ciutat

L’equip de govern ha tancat aquest divendres la segona setmana de contactes per aconseguir el que ha batejat com a Pacte de Ciutat, un acord per a la reactivació econòmica i social de Terrassa després dels pitjors moments de la pandèmia. Segons el soci de govern de Tot per Terrassa, Esquerra Republicana, les trobades mantingudes durant la darrera setmana des de l’Àrea de Promoció Econòmica i Projecció de la Ciutat que encapçala Isaac Albert han deixat «bones sensacions».

El primer tinent d’alcalde s’ha reunit, juntament amb d’altres regidors, amb les principals patronals i sindicats de la ciutat, l’ESEIAAT, el Consorci Sanitari de Terrassa i la Mútua de Terrassa, entre d’altres. Per la seva banda, la Síndica Municipal de greuges de Terrassa, Isabel Marquès, ha sol·licitat a Albert que el nou Pacte de Ciutat se circumscrigui al compliment de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat a l’hora de respondre a les necessitats de la ciutadania davant la crisi .

Isaac Albert també s’ha trobat telemàticament amb el Director General de Promoció Econòmica de la Generalitat, Lluís Juncà, per demanar la participació directa de Terrassa a l’hora de definir els programes que hagi de lliurar el Departament a l’Estat i la Unió Europea per definir les ajudes dirigides a l’àmbit municipalista. En un sentit semblant, l’Ajuntament egarenc també ha participat en una proposta europea encapçalada per Budapest amb l’objectiu que les ciutats puguin accedir directament a la gestió de fons europeus per afrontar les necessitats sorgides de la pandèmia.

 

Ballart es reuneix amb Cecot per coordinar mesures de reactivació econòmica

L’Ajuntament està treballant aquests dies per elaborar l’esperat Pacte de Ciutat que permeti la reactivació econòmica després de passar els mesos més durs de la crisi de la Covid-19. Aquest pacte és transversal: és polític, social i econòmic, i pretén involucrar diversos agents i instutucions de la ciutat.

En aquest context l’alcalde Jordi Ballart ha rebut aquest dimarts els dos màxims representants de la patronal Cecot: el president, Antoni Abad; i el secretari general, David Garrofé. Per part de l’Ajuntament també hi han estat presents el tinent d’alcalde de Promoció Econòmica i Projecció de la Ciutat, Isaac Albert; i la tinenta d’alcalde de Serveis Generals, Núria Marín.

Part de les mesures que ja ha aplicat l’ajuntament per pal·liar els efectes econòmics de la pandèmia passen per l’excempció de taxes i impostos. La Cecot ja va demanar la setmana passada al govern català que les empreses amb moratòria de pagaments puguin ampliar el termini perquè encara no ens trobem en una situació de normalitat.

La reunió ha tingut lloc al despatx de l’alcalde en una imatge inèdita però que començarà a ser habitual, la dels assistents mantenint les distàncies i seguint els protocols d’higiène i seguretat. El Pacte de Ciutat està previst que s’enllesteixi el juliol.

Tres nous plans d’ocupació donaran feina a 177 persones

La junta de govern local ha donat compte aquest divendres de tres programes d’ocupació que s’impulsaran a Terrassa i que donaran feina a 177 persones. Seran possibles gràcies al Servei d’Ocupació de Catalunya amb un pressupost és de 3,5 milions d’euros, dels que l’ajuntament n’aporta 400.000€.

També s’ha anunciat l’oferta pública d’ocupació parcial a l’ajuntament per 7 agents de la Policia Municipal. Dues places corresponen a vacants que van quedar del procés anterior sense cobrir i cinc, a jubilacions de 2020. Aquest any hi haurà a Terrassa una plantilla de 221 agents. 33 es va incorporar a l’octubre i 18 ho faran al juliol. L’objectiu és treballar en una planificació quer permeti arribar als 270 efectius.

D’aquestes novetats n’ha informat el govern municipal en una roda de premsa que vol repetir cada 15 dies en un exercici de transparència per rendir comptes a la ciutadania.