Entradas

Terrassa recupera i homenatja Quitèria Tarragó, primera dona regidora

Terrassa homenatja a Quitèria Tarragó i Casellas, la primera dona regidora a l’Ajuntament l’any 1937. Des d’ara i fins al mes de juliol l’Ajuntament promou el descobriment d’una placa commemorativa a un edifici municipal del carrer Unió, conegut com «la gota de llet», una conferència i l’estrena aquest cap de setmana a l’Auditori de l’òpera «La maternitat d’Elna».

Aquest dimecres, a la Masia Freixa s’ha fet una conferència sobre «L’accés de la dona a la política a la Segona República», amb Quitèria Tarragó de protagonista. Quitèria Tarragó va néixer a les Piles, a la Conca de Barberà, l’any 1896 i va morir a Vilafranca del Penedès l’any 1980. Va ser llevadora, sindicalista i política.

La seva família es va traslladar a Sabadell per treballar en el tèxtil mentre ella estudiava. Després va treballar a l’Hospital Maternal de Terrassa, va ser membre de la junta del col·legi professional i va militar a l’UGT. L’alcalde Samuel Morera la va nomenar consellera l’any 1937, esdevenint la primera dona membre de l’Ajuntament.

Als anys 40 del segle passat patiria la repressió franquista, passant per la presó i desterrant-la de Terrassa. Va morir sense cap reconeixement, ni rebre cap compensació per la injustícia patida. Tots els actes organitzats per difondre la figura de Tarragó han estat organitzats pel Centre d’Estudis Històrics, el Casal de la Dona i l’Espai de la memòria. Aquest acte s’emmarca en la commemoració del Dia Internacional de les Dones.

Terrassa homenatja als més de 6 milions de víctimes de l’holocaust nazi

L’Ajuntament repeteixi per segon any, l’acte institucional a l’Atri de l’Ajuntament per recordar que un genocidi com l’holocaust a l’Alemanya nazi de la Segona Guerra Mundial, no es pugui tornar a repetir. Aquest any en especial atenció a les víctimes per raons de tendències sexuals. Amb l’alcalde al capdavant dels representants dels diferents grups municipals i acompanyats per nombrosos ciutadans, Terrassa ha volgut conservar la memòria per a totes les víctimes dels diferents col•lectius que van morir durant el règim nazi, a l’Alemanya de la primera meitat dels anys 40 del segle passat.

Representants de cada col•lectiu de víctimes de l’holocaust han encès una espelma en homenatge als 6 milions d’assassinats, més d’un milió de nens. El poble jueu, els què pensaven diferent del règim, el poble gitano, els malalts o discapacitats, els homosexuals o els testimonis de Jehovà i d’altres víctimes per raons religioses, han estat representats en cada una de les flames que els assistents han anat encenent. Entre el 1941 i el 1945, durant la Segona Guerra Mundial, l’holocaust va ser un genocidi de l’Alemanya nazi contra sis milions de jueus europeus. També van assassinar a d’altres grups ètnics com els eslaus, soviètics o els presoners de guerra.

L’ONU va marcar el 27 de gener com el dia per commemorar totes aquestes víctimes i denunciar que amb la presència de l’extrema dreta a les institucions, les actituds discriminatòries cap a diversos col•lectius augmenten. La música de La llista d’Schindler i el Cant dels Ocells han sonat en record i homenatge, de la mà del Quintet de corda del Conservatori de Terrassa.

Terrassa recorda als cinc advocats assassinats a Atocha

Per segon any, Terrassa ret homenatge als advocats assassinats en l’atemptat al despatx laborista d’Atocha, l’any 1977. Aquest divendres una àmplia representació social i institucional ha fet un minut de silenci davant la placa que s’ha instal•lat a la seu de Comissions Obreres, en record de l’atemptat de l’extrema dreta. En l’acte de recuperació de la Memòria Històrica s’ha fet un minut de silenci en record de les víctimes i s’ha cantat la Internacional i els Segadors en la vessant més reivindicativa.

El 24 de gener del 1977, un grup d’advocats laboralistes vinculats a Comissions Obreres i al Partit Comunista d’Espanya, defensaven els drets de la classe treballadora, lluitaven per la democràcia i s’enfrontaven a les restes de la dictadura franquista. Un grup d’extrema dreta va entrar a l’edifici del carrer Atocha de Madrid i va disparar indiscriminadament contra les persones que en aquell moment es trobaven al despatx, matant a cinc advocats i deixant ferides a quatre persones més.

Alguns dels culpables de l’assassinat estaven vinculats a Falange Española. 43 anys després, Comissions Obreres proposa rescatar per a la Memòria Històrica uns fets que en els seus moments van ser determinants per la clara aposta social per la democràcia i el diàleg. A la Comunitat de Madrid hi ha 23 espais dedicats als advocats assassinats.

El barri de la Maurina fa un homenatge a l’activista Francisca Redondo posant el seu nom al nou Casal Cívic.

Francisca Redondo ha estat el nom amb el que s’ha batejat aquest dissabte el Casal Cívic del barri de la Maurina en honor a la trajectòria dels moviments veïnals d’aquesta activista històrica de la ciutat de Terrassa. Un edifici, estrenat el mes de gener d’aquest 2019 com a resultat del Pla de Barris, que compta amb tres plantes i mil metres quadrats.

Aquesta festa de presentació ha engegat a les 10 del matí i ha omplert la plaça de la Maurina amb activitats diverses. Un acte presidit per l’alcalde que ha comptat també amb la participació de representants de l’Associació Cultural de Castilla la Mancha de Terrassa i familiars de la Francisca Redondo.

A l’acte, que ha congregat a multitut de veïns del barri ha pogut gaudir, en un matí asolellat, d’una xocolatada popular, una cercavila, un espectacle dels Diables de la Maurina o un a batucada. Un Casal que ha estat molt ben rebut al barri i que espera atraure a moltes iniciatives de caire social i veïnal en honor a la figura de Francisca Redondo.

Homenatge al tres joves d’Ègara morts fa 25 anys en un incendi a Collbató

Breu i senzill, però carregat d’emocions. Així ha estat l’homenatge que s’ha fet aquest dijous a Marta Rosa, Manolo Gordillo i Ramon Bonet, els tres terrassencs morts el 4 de juliol de 1994 en un incendi a Collbató. L’acte de record s’ha fet a la plaça de la Immaculada, al barri d’Ègara, el punt on familiars i amics es van reunir fa 25 anys en conèixer el fatal desenllaç. En l’homenatge s’han dipositat 25 roses en record de la Marta, el Manolo i el Ramon.

Era dilluns de Festa Major i un grup de disset amics de l‘esplai d’Ègara havien anat a Collbató per passar el dia i fer carn a la brasa. Mentre la preparaven van veure fum a la llunyania però no li van donar gaire importància. Minuts després en veure que el foc se’ls acostava van accelerar la marxa. Però les flames els van atrapar i van trobar refugi a les coves del Salnitre. Però tres d’ells no va ser a temps d’entrar-hi.

Després de l’accident de fa 25 anys el grup d’amics de l’esplai d’Ègara ha reforçat els seus lligams i manté el seu compromís amb el barri.

Terrassa homenatja la memòria de les víctimes del terrorisme en el Dia Europeu

Per commemorar l’11 de març, el dia que Espanya va patir el major atac terrorista amb l’esclat de diversos trens de rodalies de Madrid, Europa va instaurar aquesta data com el Dia en Memòria de les Víctimes del Terrorisme. Terrassa s’ha sumat aquest dilluns al matí, amb un minut de silenci i la lectura d’un manifest als actes d’homenatge a les víctimes que es fan arreu d’Europa.

En el manifest, Terrassa es declara ciutat de Pau i rebutja tot tipus de violència i pren el compromís de lluitar a través de la democràcia, en favor de la Pau i pel respecte als Drets Humans. En l’acte també s’ha recordat el pitjor atemptat que ha patit la ciutat, l’assassinat del regidor de Viladecavalls, Francisco Cano que va perdre la vida al desembre de l’any 2.000.

També s’han recordat d’altres accions violentes com les què darrerament han patit les ciutats de Niça, Estocolm, Manchester, Oslo o París. L’acte ha acabat amb la interpretació del Cant dels Ocells de la mà del professor d’oboè del Conservatori, Francesc Castillo.

Concert d’homenatge a Joan Ciurana “Matraca”

El passat diumenge 3 de març una vuitantena de persones es reunia per retre homenatge a un dels personatges més entranyables i estimats de Terrassa, Joan Ciurana el “Matraca”.

Amb motiu de la seva mort i la aparició en el cartell anunciador del Carnestoltes d’aquest any, s’ha volgut homenatjar la seva persona amb aquest concert que es va celebrar al club Cavern. L’esdeveniment va ser organitzat per grups musicals i amics d’en Matraca amb l’objectiu de recordar i mantenir viva la figura de tan carismàtica persona.

L’entrada era lliure, convidant a la ciutadania a participar i festejar en memòria seva. L’acte consistia en un seguit de concerts i també un recital de poesia.

Terrassa homenatja als advocats assassinats a Atocha el 1977

Terrassa ret homenatge als advocats assassinats en l’atemptat al despatx laborista d’Atocha, l’any 1977. Una placa commemorativa a l’entrada del sindicat Comissions Obreres del carrer Unió, quedarà per sempre en el record de la ciutat. Aquest dilluns una àmplia representació social i institucional ha participat en un acte de recuperació de la memòria històrica, impulsat pel sindicat Comissions Obreres.

En un emotiu discurs, a l’acte hi ha participat l’últim supervivent de la masacre. El 24 de gener del 1977, un grup d’advocats laboralistes vinculats a Comissions Obreres i al Partit Comunista d’Espanya, defensaven els drets de la classe treballadora, lluitaven per la democràcia i s’enfrontaven a les restes de la dictadura franquista. Un grup d’extrema dreta va entrar a l’edifici que hi havia al carrer Atocha de Madrid i va disparar indiscriminadament contra les persones que en aquell moment es trobaven al despatx, matant a cinc advocats i deixant ferides a quatre persones més.

El judici celebrat el 1980 va condemnar a tres dels encausats, alguns d’ells vinculats al partit d’extrema dreta Falange Española, a més de 450 anys de presó. 42 anys després Comissions Obreres rescata de la memòria aquells fets i insta a les institucions a sumar-se a l’homenatge als cinc advocats assassinats. A les ciutats de la Comunitat de Madrid hi ha 23 espais dedicats als advocats assassinats. Aquest dimarts Manresa retrà homenatge a les víctimes amb un acte similar al de Terrassa.

Terrassa commemora la memòria de les víctimes de l’Holocaust

Recordar que mai més es pugui repetir un genocidi com l’Holocaust a l’Alemanya nazi de la Segona Guerra Mundial. Aquest és l’objectiu de l’homenatge institucional que aquest dilluns al vespre s’ha fet a l’Atri de l’Ajuntament, en commemoració en memòria de les víctimes de l’Holocaust. Encapçalats per l’alcalde i els representants dels grups municipals, nombroses persones han acompanyat la memòria per les víctimes que van morir durant el règim nazi, a l’Alemanya de la primera meitat dels anys 40 del segle passat.

El nét de Fèlix Izquierdo, exiliat, deportat i assassinat al camp de concentració de Gusen, ha parlat en nom de les persones i entitats representades. Representants de cada col•lectiu de víctimes de l’Holocaust han encès una espelma en homenatge a tots els assassinats. El poble jueu, polítics de diversa ideologia, el poble gitano, els malalts o discapacitats, els homosexuals o els testimonis de Jehovà així com d’altres víctimes per raons religioses, han estat representats en cada una de les flames que els assistents han anat encenent.

Entre el 1941 i el 1945, durant la Segona Guerra Mundial, l’Holocaust va ser un genocidi de l’Alemanya nazi contra sis milions de jueus europeus. També van assassinar a d’altres grups ètnics com els eslaus, soviètics o els presoners de guerra. L’ONU va marcar el 27 de gener com el dia per commemorar totes aquestes víctimes i recordar que actituds discriminatòries cap a diversos col•lectius continuen existint. El Quartet de clarinets del Conservatori han posat música a un sentit i emotiu homenatge.

Homenatge a les persones que representen la memòria viva del sindicat CCOO

Comissions Obreres reconeix públicament la fidelitat, el compromís i la lluita per un país més just, més democràtic i equitatiu de les persones majors de 69 anys que porten més de 25 afiliats al sindicat. L’organització va decidir al darrer congrés fer aquests actes de manera anual i repartits pel territori.

36 persones de Terrassa (24), Rubí (3) i Sant Cugat (9) compleixen aquests requisits. Una vintena d’elles han pogut assistir aquest dijous al matí a l’acte d’homenatge i han rebut un petit obsequi.

L’acte ha servit també per anunciar les properes dates que el sindicat té assenyalades al calendari per continuar lluitant per la millora de les condicions de vida de la classe treballadora i dels jubilats.

L’11 de febrer, es farà un acte d’homenatge als advocats i advocades que van morir a l’atemptat d’Atocha al 77. El 8 de març, el sindicat s’unirà també a la jornada de lluita de les dones. I el primer de maig de 2019 es compliran 50 anys de la primera celebració del dia internacional del treball a Terrassa. Aquell dia, el sindicat vol que la manifestació torni a fer-se a la nostra ciutat i que l’encapçalin persones que ja hi eren al 1969 i que, fins i tot, la pancarta sigui històrica.