Una afectació al subministrament de la llum a l’estació transformadora del Portal de Sant Roc ha deixat sense servei 132 abonats durant un parell d’hores. Tot apunta que hauria saltat el diferencial per la calor.
A les 17:50h la incidència s’ha resolt i s’ha restabert el subministrament a tots els abonats al servei.
Als peus del Cavall Bernat, una mica més enllà de Can Robert, hi ha un clar, un petit prat allunyat, aïllat i tranquil. És idoni per a les teràpies assistides amb cavalls, que tenen com a objectiu millorar el desenvolupament cognitiu, emocional, social i físic de les persones que la reben. Aquí hi treballa Som Alaire, una associació sense afany de lucre que fa més de vint anys que s’hi dedica.
A l’estiu baixa una mica l’activitat però encara hi venen usuaris. És el cas del Magí, de set anys, que fa un mes que ha començat les sessions. Els terapeutes de Som Alaire són els encarregats de triar el cavall en funció de les necessitats de l’usuari. En el cas del Magí, és el Pach.
En aquestes sessions hi ha usuaris que porten fins i tot deu anys venint, i d’altres com el Magí que ara comencen i que, molt probablement, seguirà uns quants mesos més.
«Llegará» és el títol de la cançó escrita i interpretada pel Mosso d’Esquadra terrassenc, Raúl Riego. El videoclip del tema porta a les principals plataformes (YouTube i Spotify) una setmana i comptabilitza més 20.000 reproduccions.
El mateix Riego diu que és una cançó sense ànim de lucre, inspirada pels testimonis de moltes dones que han patit maltractaments i vol ser un himne d’esperança i d’optimisme.
El videoclip recull la interpretació del mateix Riego. Una infermera de l’Hospital Parc Taulí, Rocío Toribio és la protagonista i està produït musicalment per Santiago Capote, antic productor de Fangoria. Al final, figuren els telèfons d’emergències.
Raúl Riego va compaginar les seves dues aficions durant un temps. De jove havia escrit temes per a grups com a OBK i més recentment, ha fet covers amb la formació «Doble R». De cara al futur no descarta més incursions al món de la música.
Viladecavalls torna a disposar d’aigua potable a les aixetes de les llars. L’Ajuntament ha comunicat dimecres al migdia a través d’un nou BAN que la incidència ja ha estat resolta i que aixeca les restriccions de consum d’aigua. Ho fa després que l’Agència de Salut Pública de Catalunya la consideri totalment segura per al consum i ús humà.
Des del passat 16 d’agost part del veïnat de Viladecavalls no ha pogut consumir aigua de l’aixeta ni tan sols per a la preparació d’aliments. El motiu, una concentració anormal d’alguns paràmetres a l’aigua gestionada per les empreses Mina d’Aigües de Terrassa i Taigua. L’afectació no va arribar a Terrassa.
Aquesta setmana el consistori havia instal·lat 3 punts d’aigua potable a diferents zones del municipi com a servei alternatiu d’aprovisionament davant les restriccions. Les cisternes s’havien ubicat al barri de Can Trias (concretament als carrers Isaac Albéniz i a l’avinguda Pablo Picasso), i al final del carrer Sant Martí (a la zona de la Creueta de Viladecavalls). Han estat les 24h del dia a disposició del veïnat afectat. A més, l’equip de Protecció Civil ha ajudat a desplaçar garrafes d’aigua a la gent gran o a persones amb dificultats de mobilitat.
Un cop resolta la incidència, les cisternes seran retirades en breu.
El CECAT comunica que a partir de la informació facilitada per la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic a través del Servei de Vigilància i Control de l’Aire, aquest dimecres hi ha previsió que es pugui superar el llindar d’informació d’ozó troposfèric per sobre dels 180 micrograms per metre cúbic. A més del Vallès, l’afectació es pot donar també a les comarques de Girona, Maresme, Plana de Vic, Baix Llobregat, Àrea de Barcelona, Penedès-Garraf i Camp de Tarragona.
Els grups que poden ser més sensibles són les persones amb asma o altres malalties de les vies respiratòries o cardíaques, les que fan exercici físic a l’aire lliure, especialment a les hores en què els nivells d’ozó són més alts, els infants i la gent gran.
D’acord amb les recomanacions de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, com a mesura preventiva cal renunciar a fer esforços corporals a l’aire lliure que no siguin usuals, principalment si produeixen fatiga, són de llarga durada i es duen a terme dins el període en què els nivells d’ozó són més alts.
Per aquest motiu, cal que recomaneu als centres d’ensenyament, establiments residencials per a les persones grans i entitats que organitzen activitats per a infants, gent gran o activitats esportives, que renunciïn a fer activitats que suposin esforços corporals a l’aire lliure durant les hores previstes de superació del llindar d’informació d’ozó en aquest municipi.
La Policia Municipal de Terrassa va rebre dimarts, a les 13.48 h, diverses trucades ciutadanes informant que hi havia un gos molt nerviós i amb la intenció de precipitarse des d’un balcó d’un tercer pis d’un habitatge situat al carrer de l’Autonomia. Una dotació es va dirigir fins al lloc, comprovant que l’animal es trobava tancat des de feia tres dies en un balcó sense tendal, aigua ni menjar.
Davant la situació i les altes temperatures, de més de 37 graus, els agents van activar el cos de Bombers, els quals van accedir al balcó i van baixar el gos, que presentava símptomes de desnutrició, que va ser traslladat al CAAD per ser assistit.
El cos policial, que està investigant els fets, ha comissat preventivament l’animal i ha denunciat el propietari per infraccions greus de l’ordenança de tinença i protecció dels animals.
,https://terrassadigital.cat/wp-content/uploads/2023/08/gos-abandonat-bombers-2-e1692790067700.jpg|[Font imatge: Policia Municipal de Terrassa]»]
La Gota de Llet era el nom que es donava a aquelles institucions que, a principi del segle XX, es van crear per lluitar contra la desnutrició i l’alta taxa de mortalitat infantil. A Terrassa, un d’aquests edificis va ser construït al carrer de la Unió, sota la firma de Lluís Muncunill. De fet, aquest va ser l’últim projecte del prolífic arquitecte abans de morir l’any 1931.
D’aquesta manera posem el punt final a aquesta sèrie que ens ha servit per redescobrir l’obra de Muncunill gràcies a les interessants explicacions del divulgador cultural Santi Rius.
El Massi-Tactic UCI Women’s Cycling Team, equip ciclista de carretera femení de Torroella de Montgrí i en el qual hi competeixen les terrassenques Elisabet Escursell i Estefanía Jiménez, penja d’un fil. A dia d’avui no pot assumir per motius econòmics la professionalització de la plantilla. A partir del 2024 la Federació Espanyola de Ciclisme (RFEC) aplicarà una nova normativa a partir de la qual tots els equips Continentals (segona divisió mundial d’aquest esport), com és el cas del Massi-Tactic, han de donar d’alta laboral a totes les ciclistes i part del cos tècnic mitjançant contractes a temps complet.
El club empordanès celebra que es puguin professionalitzar definitivament els equips, però el seu pressupost s’hauria d’incrementar 300 mil euros més, una quantitat que ara no té. El Massi-Tactic compta com a patrocinadors principals sectors públics com la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona i privats com Massi Bikes i Tactic Sport, però fa una crida a rebre més patrocinadors per poder seguir competint a alt nivell.
Escursell i Jiménez formen part aquesta temporada del Massi Tactic
El president del club gironí, Sergi Güell, ha argumentat que “estem creixent, incrementant el pressupost cada any i assolint els objectius esportius, però necessitem una empenta econòmica per seguir competint a alt nivell. La Federació Espanyola vol professionalitzar els equips i també és el nostre desig des de fa anys, ho volem ser al 100%, però malauradament no tenim el pressupost per fer-ho. Volem fer el pas, però no hi arribem i si no aconseguim més patrocinadors haurem de deixar de ser Continentals”.
El pressupost del Massi-Tactic d’aquest 2023 és de 285.000 euros. Güell remarca que «l’haurem de doblar i, ara per ara, és inassolible. Hem fet un bon treball i les coses ben fetes durant aquests cinc anys, fent créixer l’estructura en tots els àmbits de manera progressiva i constant». Amb la nova normativa de l’RFEC, el club hauria de donar d’alta totes les ciclistes i tres membres de l’staff tècnic. “Ja portem mesos negociant amb diferents marques i companyies, però estem en temps de descompte. Es parla de voler professionalitzar i donar suport a l’esport femení, però el sector privat ha de reaccionar», ha afegit Güell.
La selecció espanyola masculina d’hoquei herba, en la qual hi competeixen set terrassencs, ha sortit golejada en la segona jornada del Campionat d’Europa de Mönchengladbach. Aquest dilluns a la nit ha perdut per 5 a 1 davant Bèlgica i ara està obligada a guanyar dimecres (12.15h) Anglaterra si vol accedir a semifinals.
En cas de no assolir el triomf, el bitllet en la lluita per a les medalles passa també per empatar sempre i quan els anglesos no marquin dos gols de jugada més que els RedSticks. Així, tot es decidiria als shoot-outs, però si Anglaterra marca tres o més gols que Espanya de jugada, els de Max Caldas quedarien eliminats i lluitarien per a les posicions que van de la cinquena a la vuitena plaça.
L’egarenc Pau Cunill, decebut després de la derrota amb Bèlgica (Font imatge: RFEH)L’efectivitat belga ha estat transcendental en la jornada d’ahir. Dos gols dels Red Lions, mitjançant William Ghislain i un penal córner d’Alexander Hendrickx, han situat Bèlgica amb avantatge al final del primer període. En el tercer atac rival, Florent Van Aubel ha posat el partit molt coll amunt per als espanyols. A la represa els RedSticks han sortit bé, amb una diana de Chefo Basterra que retallava distàncies. En el darrer quart els de Caldas han pressionat, però no han tingut èxit. Hendrickx, d’stroke, i un ràpid contracop culminat de Nelson Onana han situat el 5 a 1 definitiu.
L’obra de Muncunill és un dels principals pols d’atracció turística que hi ha a Terrassa. Amb la Masia Freixa com a construcció més singular, l’arquitecte va ser el responsable del dibuix urbanístic que encara avui en dia es pot veure en molts carrers. Una de les seves obres més admirades i, alhora, més desconegudes, és l’edifici que va servir per abastir d’electricitat i donar llum a la ciutat.