Entradas

Bombers redueix el temps de gestió de llicències d’activitats a petició d’empreses i Ajuntament

El passat juliol la Cecot i l’Ajuntament de Terrassa van traslladar al cos de Bombers de l’àrea de Bellaterra, el malestar de les empreses per la dilatació de 2 a 7 els mesos en la gestió de llicències d’activitat. Fruit de les gestions realitzades entre entitats empresarials, Ajuntament de Terrassa i el cos de Bombers, s’ha reforçat el servei i durant el mes d’agost s’ha pogut reduir un mes el termini de resposta.

Cecot, juntament amb CIESC, UIE i FEM van fer palès a l’administració l’impacte econòmic negatiu que està tenint sobre el teixit empresarial de l’àrea Metropolitana Nord l’ajornament dels tràmits administratius ordinaris d’edificació i legalització d’activitats i reclamen que la gestió de la tramitació de llicències no superi els trenta dies des de la sol·licitud.

El cos de Bombers de l’àrea de Bellaterra treballarà en xarxa amb les altres àrees territorials per descongestionar la unitat de gestió de tràmit de llicències d’activitat. Aquesta és la resposta a la queixa per la dilatació de dos a set els mesos de mitjana en l’obtenció de la llicència d’activitat, per part de les empreses ubicades al que es correspondria amb l’àrea Metropolitana Nord (Vallès i Maresme).

Un tràmit que es desenvolupava habitualment en dos mesos, fins el mes de juliol, estava requerint entre sis i vuit mesos abans de la resolució administrativa. Aquests endarreriments tenen un impacte negatiu directe sobre l’activitat empresarial i econòmica del territori, en aquest cas en una de les regions amb més pes industrial en el PIB català com ho és el Vallès. “Si per poder obrir un negoci o canviar l’activitat, l’inversor o empresari necessita una mitjana de set mesos per obtenir el permís, probablement es desincentivi en la fase de definició del projecte o bé decideixi cercar altres ubicacions”, reflexionen des de Cecot, CIESC, UEI i FEM.

Segons David Garrofé, secretari general de la Cecot, “fruit de les gestions que hem mantingut algunes organitzacions empresarials del Vallès, l’Ajuntament de Terrassa i el mateix cos de Bombers després d’exposar la problemàtica el mes de juliol, el cos de Bombers ha reforçat el servei i durant el mes d’agost ja
han pogut escurçar un mes la gestió de manera que ara està entre cinc i sis mesos”.

L’objectiu fixat per les organitzacions empresarials i els cos de Bombers és reduir a un únic mes el termini màxim de resposta en la gestió de llicències d’activitat. Per fer-ho possible, les organitzacions empresarials realitzaran un seguiment mensual per validar el correcte desenvolupament del pla de treball i treballar conjuntament per facilitar l’assoliment de l’objectiu.

Dins del sector empresarial, la simplificació administrativa és una de les demandes més compartides amb independència de la grandària o el sector d’activitat. Una simplificació que ha de permetre guanyar en competitivitat a través de la supressió de duplicitats de gestions o de la reducció de temps no productiu, mitjançant la digitalització, per dur a terme determinats tràmits. Precisament les organitzacions empresarials ja han manifestat en més d’una ocasió el seu suport a l’expansió de la FUE -Finestreta Única Empresarial com a instrument efectiu per fer-ho possible.

En aquest sentit, Manuel Giménez, Tinent d’Alcalde de Desenvolupament Econòmic, Indústria i Ocupació de l’Ajuntament de Terrassa ha manifestat que “la nostra ciutat va ser de les primeres de Catalunya en oferir el servei de Finestra Única i per això les tramitacions a Terrassa s’havien simplificat i reduït a la mínima expressió; per això és tan important aquesta col·laboració amb la CECOT i la Generalitat, que ha permès la reducció de terminis en l’únic punt del tràmit que no podíem simplificar nosaltres”.

Origen de l’endarreriment de la gestió
L’any 2017 les unitats de tramitació del cos de Bombers van gestionar 2.500 expedients d’activitat a tota Catalunya. D’aquests, 600 expedients (24%) van ser per empreses al Vallès. Les organitzacions empresarials, després de revisar tot el procés del tràmit de legislació d’activitats amb els ajuntaments de la zona, Cecot amb l’Ajuntament de Terrassa, CIESC amb l’Ajuntament de Sabadell i UEI amb l’Ajuntament de Granollers, van identificar que l’increment del temps d’aquesta gestió venia provocat per una manca de personal a la unitat de tràmit del cos de Bombers, més concretament a la unitat de tramitació que cobreix l’àrea Metropolitana Nord amb base a Bellaterra i que, en poc temps, ha vist reduït en un 70% els efectius tècnics per desenvolupar aquesta tasca.

Tenint en compte les magnituds i els mitjans amb que compta la unitat de Bombers era impossible atendre en un període raonable de temps la demanda de tràmits relatius a l’activitat en el territori, perjudicant l’activitat econòmica i empresarial. La solució acordada en una primera instància és la de treballar en xarxa amb altres àrees territorials per descongestionar la unitat de gestió de tràmit de llicències
d’activitat de l’àrea de Bellaterra.

Antoni Abad no es presentarà a les eleccions presidencials de Foment del Treball

El president de la patronal Cecot, Antoni Abad no es presentarà a les eleccions presidencials de Foment del Treballa el proper 5 de novembre. Abad va sotmetre a debat del màxim òrgan executiu de la Cecot la seva proposta i els membres del Comitè l’han avalat. Abad va reiterar, en el comitè executiu de l’entitat, el seu compromís amb l’entitat i els socis que la conformen, des d’on, ha assegurat, s’impulsaran accions que repercuteixin en la competitivitat de les empreses. El president de la CECOT també ha assegurat que seguirà col•laborant amb els entorns econòmics i empresarials.

Per últim, Abad ha dit que estarà amatent al nou lideratge de Foment del Treball, als equips i als programes que s’impulsin per una defensa de les empreses de manera efectiva i per ajudar-les a millorar la seva competitivitat.

RETAILcat condemna l’agressió d’un manter a un turista

RETAILcat condemna l’agressió que dimecres va patir un turista americà al centre de Barcelona, per part d’un manter. Tot sembla indicar que el turista defensava una dona que demanava passar amb un cotxet de nadó per la vorera, ocupada pels manters.

Segons RETAILcat, que representa 35.000 establiments comercials de Catalunya i de la qual forma part la Cecot, «ni Barcelona, ni cap ciutat, no pot permetre ser ocupada d’aquesta manera envaint espais públics, voreres, passeigs, estacions de metro,… » Segons la Unió de retails de Catalunya, «a més de vendre productes falsificats i de dubtós origen, sense cap mena de garantia pels compradors, ocupen la via pública i no paguen cap tipus d’impost».

“No entenem a qui beneficia deixar-los actuar amb total impunitat”, afirma Joan Carles Calbet, president de RETAILcat. “L’agressió d’ahir és la gota que fa vessar el got. Exigim un actuació rápida i contundent de l’administració per resoldre d’una vegada per totes aquest tema”.

RETAILcat forma part de Independent Retail Europe, organització que agrupa entitats del retail a Europa. “Ens han confirmat que aquest fet només es produeix a les zones on l’administració és excessivament laxa i permissiva. A la majoria de ciutats europees, això no passa”, confirma Calbet.

 

La Cecot creu que la introducció del vot electrònic a les eleccions camerals és un estímul a la participació

Davant de l’aprovació, dimarts d’aquesta setmana, del decret sobre el règim electoral de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Catalunya per part del Consell Executiu, la patronal Cecot celebra que s’hagi aprovat el procés per convocar eleccions. “Fem una valoració positiva del reglament”, afirma Antoni Abad, president de la Cecot, “ja que el text aprovat, comporta un avanç en termes de modernitat, transparència, representativitat i, aspectes tan novedosos com el vot electrònic, seran un estímul a la participació a les properes eleccions”.

El text, que regula el procés electoral de les 13 cambres catalanes, inclou com a principal novetat el vot electrònic per a l’elecció dels vocals per sufragi i a més es crea la figura de la Junta Electoral Central, que té per missió vetllar pel bon funcionament de tot el procediment de vot electrònic.

Segons ha comunicat el propi Govern, el text adapta el procés electoral de les cambres a la nova composició del seu ple –fixada per la Llei bàsica de cambres de comerç, i que incorpora les vocalies en representació de les empreses amb major aportació voluntària- i introdueix el vot electrònic per a l’elecció dels vocals de sufragi dels electors. El decret regularà el procés electoral de totes les cambres de comerç que hi ha a Catalunya, i s’aplicarà per primera vegada en les eleccions que està previst que se celebrin a principis de 2019.

Cecot formació actuarà com a Centre Examinador d’Oxford University

El balanç de les activitats desenvolupades per l’equip de professionals i docents de Cecot Formació durant el primer semestre de l’any han donat com a resultat un índex de satisfacció per part dels alumnes, d’un 8,9 sobre 10.

L’àrea de formació de la Cecot ha reunit aquesta setmana l’equip de formadors i consultors per posar en comú els objectius assolits durant els primers mesos de l’any i per treballar de forma conjunta la programació del proper semestre. En els darrers deu anys, Cecot Formació & Desenvolupament han assolit una mitjana de 970 accions formatives a l’any de les que s’han beneficiat 8.000 alumnes anualment, també de mitjana. El punt més destacable és l’alta valoració d’aquests alumnes pel que fa a l’equip de formadors de qui destaquen l’alta professionalitat de l’equip docent que, en aquests moments, compta amb cent-cinquanta professionals, especialistes en les seves àrees i que compaginen la docència amb l’exercici de la seva activitat professional.

Una de les novetats que ha transcendit de la reunió és que a partir de setembre, Cecot Formació & Desenvolupament serà Centre Examinador d’Oxford University i, per tant, tot l’alumnat que es formi en idiomes a la Cecot podran examinar-se per obtenir la titulació corresponent al Marc Europeu comú de referència per a les llengües (MERC). Fins el moment, només hi havia un punt de certificació d’Oxford University a Terrassa, bàsicament dirigit a alumnes de la comunitat educativa. A partir de setembre l’àmbit empresarial i professional tindrà de referència Cecot Formació per certificar el nivell de llengua anglesa segons el MERC.

La Cecot reclama actuar sobre la qualificació professional, la natalitat i la immigració per afrontar la caiguda de la població activa

La Cecot ha elaborat un document amb mesures i propostes pensades per ajudar a evitar la caiguda de la població activa en els propers anys i assegurar la viabilitat del sistema econòmic, social i laboral. Segons la patronal, el creixement econòmic d’un territori s’ha sustentat, històricament, per la correlació entre la població activa i el PIB. L’entitat fonamenta les propostes a partir de tres elements: la qualificació de la població autòctona, la natalitat i la immigració, tenint en compte que l’impacte de les mesures sobre aquests eixos és a mig-llarg termini.

Segons la patronal, la demografia té un impacte directe en àmbits com el mercat de treball, les pensions, la sanitat, l’ensenyament o el model de ciutat entre d’altres. Afegeix que els diferents actors de la societat ens trobem immersos en el debat sobre les implicacions de la digitalització i l’impacte que el desenvolupament i implementació de la tecnologia en els processos productius pot tenir sobre els llocs de treball, ja sigui per la desaparició de llocs, ja sigui pel grau d’especialització i alta qualificació, ja sigui per deixar de fer tasques amb poc valor i dedicar-nos més a l’atenció de persones. Aquesta realitat, segons la Cecot, obliga a definir una estratègia conjunta i comuna que marqui l’eix d’actuació de les accions que es desenvolupin des de qualsevol àmbit de la societat.

El primer trimestre de 2013 la població activa a Catalunya era de 3.882.200 persones amb un 24,45% d’atur registrat. Si mirem el primer trimestre d’aquest any 2018 ens trobem amb una davallada de 120.200 persones en la població activa respecte el 2013, de manera que actualment la població activa a Catalunya està conformada per 3.762.000 persones i una taxa d’atur del 12,19%. Pel que fa a l’atur, entre 2013 i 2018, Catalunya ha registrat una reducció del nombre de persones a l’atur a un ritme de 98.060 persones/any de mitjana.

“Tenint en compte aquesta informació i si el ritme de l’economia catalana continués creixent com ara, en poc més de dos anys i mig no hi haurà suficient població activa per cobrir les demandes i, fins i tot, fent una projecció un tant agosarada ens atreviríem a dir que l’any 2030 necessitaríem incorporar prop d’1M de persones al mercat de treball que, ara per ara, no té visos que tinguem”, reflexiona el president de la Cecot Antoni Abad, “d’aquí la importància de treballar per la qualificació professional de manera coordinada entre els representants d’Ensenyament, Treball i Empresa amb celeritat i amb visió a futur”.

Catalunya continua amb un índex d’atur molt elevat (12%) i amb àmplies capes de la societat en situació de risc d’exclusió. A més, al voltant del 50% de la població té estudis només fins a la Secundària Obligatòria i el fracàs escolar arriba al 17%. “La vulnerabilitat social, doncs, és elevada”, afirma Abad, “cal prioritzar polítiques que vetllin per disminuir el risc d’exclusió de la població autòctona i que obtinguin resposta per mitjà de la formació, de l’acompanyament i de la orientació”.

Segons la patronal catalana, des dels sectors econòmics s’ha estat aflorant els decalatges entre el sistema educatiu i els perfils professionals demandats pel mercat de treball que és un dels factors necessaris per garantir el creixement econòmic i social. De manera força extensiva, les empreses es comencen a trobar amb la necessitat de gestionar la jubilació, en pocs anys, d’una gran part de les seves plantilles corresponents a tota una generació de professionals qualificats i que no podran suplir amb la generació dels anomenats milènials. “Per posar un exemple real, les empreses del sector metal·lúrgic estan tenint moltes dificultats per trobar persones qualificades per cobrir llocs de treball. El nostre mercat no disposa de joves formats en determinats àmbits dins del sector i, d’altra banda, tampoc disposarem del nombre necessari de joves per compensar el volum de jubilacions que esdevindran en els propers anys”, argumenta Abad. L’índex de natalitat, des de la generació del baby boom, s’ha vist reduït sistemàticament i això tindrà una incidència directa sobre la població activa en el futur.  De fet, el pes relatiu dels majors de 55 anys en la població activa l’any 2014 era del 14% i la projecció per 2030 és de prop del 22% (21.9%), vuit punts per sobre. “Som conscients que hem sortit d’un període econòmic duríssim i que parlar de polítiques de natalitat o d’immigració pot semblar una temeritat, però pensem que cal fer reflexions a futur i que s’ha d’iniciar ja un debat que integri el màxim de visions”, diu el president de la Cecot.

 

La Cecot considera desproporcionada la resposta del sector del taxi

La Cecot posa de manifest la seva preocupació davant de les conseqüències del col·lapse que està patint Barcelona arran de les mobilitzacions del sector del taxi. Segons la patronal tenen un alt l’impacte negatiu a nivell col·lectiu i social.

Segons Cecot, la vaga no només afecta a Barcelona sinó que està afectat l’economia catalana en general, en especial en l’àmbit del turisme i en la imatge i prestigi a l’exterior. Tanmateix, la Cecot comparteix el posicionament contra l’intrusisme i per això demana atenció i propostes urgents que facilitin una solució a la mobilització del sector del taxi.

Com ja han expressat organitzacions d’altres sectors, com RETAILcat de la que Cecot Comerç en forma part, segons la patronal el sector del taxi es troba ara en una situació similar a la del comerç en els anys 90 amb l’entrada de grans operadors o al 2000 amb l’e-commerce. La patronal considera que el sector del taxi, de la mateixa manera que el sector del comerç, haurà de trobar vies per ser competitiu davant les alternatives que sorgeixin.

El president de Cecot proposa a la consellera Laura Borràs revisar el model de mecenatge a Catalunya

El president i el secretari general de la Cecot, Antoni Abad i David Garrofé, s’han reunit aquest divendres amb la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Laura Borràs, i amb la secretària general del Departament de Cultura, Maria Dolors Portús.

L’intercanvi d’impressions entre els representants s’ha centrat bàsicament en dos aspectes. D’una banda, establir un eix de cooperació entre els departaments d’Empresa, Treball i Benestar Social, i el de Cultura, per promoure una revisió en profunditat del model de mecenatge del país que estimuli les donacions a projectes culturals, socials i d’investigació.

La Cecot forma part del Consell Assessor de la Fundació Catalunya Cultura, qui està vetllant per impulsar una nova llei del mecenatge. En aquest sentit, Abad ha insistit a Borràs en que la conselleria de Cultura s’impliqui en el moviment per reclamar el canvi de fiscalitat en el mecenatge i la filantropia.

D’altra banda, el president de la Cecot ha traslladat a la consellera de Cultura la necessitat de donar impuls a les indústries culturals, professionalitzant la gestió empresarial i ajudant-les a guanyar dimensió i consolidar-se. En aquest aspecte, segons la Cecot, els professionals del sector tenen molt coneixement en les disciplines de l’àmbit cultural però hi ha poca cultura empresarial i se’n ressenteixen.

Reempresa celebra les gairebé 1.800 transmissions de negoci en set anys amb una festa a Barcelona

El Centre Reempresa de Catalunya ha celebrat els seus set anys de vida amb una festa al palau de Pedrabes de Barcelona amb l’assistència del vicepresident del govern, Pere Aragonès, i la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón.

Al 2011 la Cecot va posar en marxa aquest mercat de compravenda de negocis en funcionament i amb perspectives de futur però sovint sense relleu generacional. Aquell any es van traspassar 13 petites i mitjanes empreses però des d’aleshores les dades no han parat de créixer: 57 traspassos al 2012, 101 al 13, 196 al 14, 325 al 15, 407 al 16 i 420 al 17. En el que portem d’any ja s’han transmès 252 negocis i, si es manté el ritme, es superaran novament les xifres de l’any passat. El balanç dels set anys és de 1.770 empreses traspassades, una inversió induïda de 81 milions d’euros i més de 5.000 llocs de treball salvats.

Durant l’acte cinc empreses, entre elles la terrassenca Conex Center, han explicat la seva experiència en l’adquisició d’un negoci en marxa. Reempresa obre una nova línia de treball fins el 2020 destinada a ajudar els negocis a créixer, guanyar dimensió i consolidar-se.

Un 87 dels negocis transmesos a través de Reempresa ha sobreviscut, un 5 per cent s’ha tornat a vendre i en un 8 per cent dels casos l’empresa ha tancat. La meitat dels emprenedors ha pagat menys de 30.000 euros pel traspàs. Tres de cada quatre reemprenedors han mantingut o fet créixer la facturació. Pel què fa a la plantilla, un 33 per cent l’ha incrementat, un 60 per cent l’ha mantingut i només l’ha reduït en un 8 per cent dels casos.

Alfredo Vega es reuneix amb el president de Cecot, Antoni Abad

Intensa activitat la de l’alcalde de Terrassa, Alfredo Vega, aquest dimecres al matí amb representants de la patronal vallesana Cecot en dues reunions que s’han fet a la mateixa seu d’alcaldia.

D’una banda, Vega s’ha reunit amb el president de la Cecot, Antoni Abad, i el secretari general de la patronal, David Garrofé. La trobada ha comptat també amb la presència del tinent d’alcalde de Desenvolupament Econòmic, Indústria i Ocupació, Manuel Giménez, i ha servit per parlar de temes d’interès per a l’entitat que té la seva seu al carrer de Sant Pau.

Prèviament, l’alcalde també s’havia reunit amb la presidenta de Cecot Comerç, Cristina Escudé. Cecot Comerç té com a objectius impulsar i fomentar el dinamisme del sector del comerç a través d’activitats d’informació, formació, difusió i intercanvi d’experiències. Actualment representa directament 4.000 empreses del sector comerç i prop de 120.000 treballadors.