Entradas

Seguiment de la vaga «irregular en funció dels sectors», segons CECOT

Segons la patronal CECOT la jornada de vaga convocada per la Intersindical-CSC ha tingut un seguiment irregular en funció dels sectors i ubicació dels centres de treball, però sense incidències. Les principals dificultats, diu CECOT, s’han produït en la mobilitat, causades pels talls de carreteres i a l’accés ferroviari. La patronal quantifica en un 14% els treballadors que han fet vaga en el sector serveis; un 21% en el comerç i un 5,5% en la indústria.

La Intersindical ha convocat aquesta vaga per demanar la derogació completa de la reforma del PP, un salari mínim de 1200 euros, la jornada laboral de 35 hores, plena igualtat de gènere, la recuperació de les lleis catalanes suspeses pel Tribunal Constitucional i l’absolució dels polítics independentistes jutjats pel Tribunal Suprem.

La CECOT, en un comunicat, ha expressat que una vaga general no és la “resposta adequada per canalitzar el malestar d’una part impotrant de la societat catalana” i lamenta “l’ús abusiu de l’exercici del dret a vaga”. La patronal creu que s’haurien d’intensificar “les taules de diàleg per arribar a acords”.

Principi d’acord per al retorn de Cecot a Foment

Cecot i Foment han arribat a un principi d’acord per al reingrés de la patronal vallesana a la catalana. Fa un any CECOT va ser expulsada de Foment, acusada de sobrepassar el seu àmbit territorial, vulnerar competències geogràfiques i invasió de funcions. La patronal vallesana va recórrer però les seves al•legacions no van ser acceptades.

Segons Foment del Treball, CECOT havia de justificar la seva actuació durant l’any 2017, per haver tingut iniciatives i haver volgut gestionar assumptes d’àmbit estatal, sense haver-les plantejat prèviament a Foment perquè eventualment les traslladés a l’administració de l’Estat.

Les posicions dels dos presidents, Antoni Abad i Gay de Montellà, a més, estaven molt allunyades. La patronal vallesana s’havia posicionat sobre el procés independentista i això no va agradar a Foment, més propera a les tesis de l’aleshores govern de Mariano Rajoy.

La situació entre les dues patronals sembla que ha canviat els últims mesos, sobretot des de l’arribada de Josep Sanchez Llibre a la presidència de Foment. Llibre i Abad han treballat un acord per al retorn de CECOT que s’ha presentat al Comitè Executiu. Ara la junta de Foment l’haurà de ratificar en la reunió del proper 4 de març.

Cecot formació comença el programa “SINGULARS – Jove, forma’t i ocupa’t” per orientar a joves aturats

La patronal Cecot posa en marxa el programa de formació “SINGULARS- Jove, Forma’t i ocupa’t”. L’objectiu és afavorir l’entrada o reincorporació de persones joves aturades al món laboral.

Els joves escollits es formaran en tres especialitats; manteniment industrial, serveis bàsics d’hostaleria i dependent/a de comerç.

El programa es dividirà en tres etapes diferents que conformen un itinerari. La primera és l’acollida, orientació i disseny del full de ruta de cada participant. Seguit d’una segona etapa de formació i desenvolupament en gremis associats a la patronal. Finalment, s’acompanyarà i es tutoritzarà als joves fent un seguiment continuat durant la seva inserció professional.

Actualment, s’han presentat 80 persones entre 16 i 29 anys. D’aquests s’escolliran 60 per participar al programa de formació.

La patronal CECOT vol incrementar l’accés de les pimes als concursos públics

La patronal catalana CECOT s’ocuparà de reforçar l’àrea d’assessorament en Contractació Administrativa. El seu objectiu és que hi hagi un major accés de les pimes als contractes del sector públic. Com indiquen les dades de l’observatori de Contractació Pública, aquest tipus de contractació representa un 20% del PIB, que l’any 2017 només va ser aproximadament d’uns 80.000 euros d’un total de més de 1.000.000 euros.

El seu objectiu és reforçar la tasca d’acompanyament a les empreses en l’àrea de Contractació Pública i Licitacions per a què les pimes es plantegin desenvolupar projectes per les administracions.

També, des d’aquest mes de febrer, la CECOT envia a les empreses associades un butlletí que recull, agrupa i classifica sectorialment totes les licitacions que es publiquen a Catalunya. A més, complint amb l’objectiu de la patronal, aquestes empreses compten amb el recolzament i acompanyament d’un assessor en contractació pública per resoldre dubtes en relació amb clàusules administratives o prescripcions tècniques.

Actualment, les pimes generen un 62% d’ocupació, però les empreses petits i mitjanes no arriben a desenvolupar el 40% dels contractes públics impulsats per les diferents administracions.

 

 

Les novetats en matèria sociolaboral i el seu impacte sobre les empreses, a la Cecot

El Consell de Ministres ha aprovat recentment importants normes en matèria sociolaboral que tenen conseqüències molt rellevants per a les empreses.

En aquest sentit el Club Cecot ha organitzat aquest dijous una sessió informativa de la ma de Josep Maria Bosch, assessor laboral de la patronal Cecot, el qual ha analitzat des d’un punt de vista pràctic, les diferents mesures aprovades.

La sessió havia aixecat l’interès de gran nombre d’empreses de la demarcació per les repercussions de les noves normes sociolaborals en l’organització interna de les companyies.

Reempresa salva 141 empreses i 306 llocs de treball a Terrassa i en 5 anys

El programa Reempresa va néixer amb la voluntat de crear i estructurar un mercat de traspassos multisectorial, de compravenda de petits negocis i empreses a tot Catalunya. Des d’una fleca, a una discoteca passant per un taller mecànic, per exemple.

La idea va néixer a Terrassa, sota el paraigües de la patronal Cecot, però s’ha exportat a tot Catalunya i ha estat reconeguda a nivell europeu. Des de fa 5 anys compta amb la col•laboració de l’Ajuntament de Terrassa i de la Diputació de Barcelona.

En aquest temps, només a la nostra ciutat s’ha donat continuïtat a 141 petites empreses o negocis i s’han preservat 306 llocs de treball, amb una inversió induïda de 5,4 milions d’euros. La taxa de supervivència d’aquests negocis, a 3 i 5 anys vista, és del 92,5%

Les dades de balanç de la província són també molt positives: hi ha 35 centres Reempresa i s’han format 70 tècnics que assessoren les dues parts que es volen posar d’acord. Així, s’han mantingut 901 negocis i 2.351 llocs de treball, amb 40 milions d’euros d’inversió.

A tot Catalunya, en 5 anys s’han registrat més de 2.000 casos d’èxit i només durant el 2018, 500 traspassos, 2 cada dia laboral. Segons els responsables, el programa dóna resposta a una necessitat existent i té futur.

A Terrassa el projecte Reempresa, amb la col.laboració de l’Ajuntament i la Diputació, també busca donar continuïtat a les parades dels Mercats municipals i tornar a obrir les que ja estan tancades.

Les millores fetes per Bombers en la gestió de llicències d’activitat podrien reduir el termini a 2 mesos

El juliol de 2018, la Cecot i l’Ajuntament de Terrassa van traslladar al cos de Bombers de l’àrea de Bellaterra el malestar de les empreses per la dilatació de 2 a 7 els mesos en la gestió de llicències d’activitat.

Fruit de les gestions realitzades entre entitats empresarials, Ajuntament de Terrassa i el cos de Bombers de la Regió Nord, s’ha pogut reduir el temps de resposta dels nous expedients i s’han pogut tramitar expedients anteriors al juliol de 2018. Dels 267 expedients oberts actualment, només 89 han vençut els 2 mesos de demora permesos per la llei 3/2010.

El ritme de tramitacions d’expedients que projecten les dades facilitades per Bombers, fa preveure a les entitats empresarials que abans de finalitzar el 2019 el termini màxim de tramitació es redueixi als 2 mesos.

 

La Cecot valora positivament la reducció de l’atur i el creixement de la creació d’ocupació el 2018

L’atur a Catalunya va baixar en 27.900 persones (5,82%) el 2018 en comparació amb l’últim trimestre de 2017. Les dades que ha fet pet públiques l’Institut Nacional d’Estadística mostren la tendència a la baixa de la taxa d’aturats també a la resta de l’estat espanyol. Segons l’INE és la major xifra en dotze anys.

Així doncs, el nombre d’aturats registrats a les oficines dels Serveis Públics d’Ocupació se situa en 451.400 persones a Catalunya i en 3.304.300 al conjunt de l’estat. Amb aquestes dades, i segons l’INE, l’atur se situa a dia d’avui en el 11,75% a Catalunya i 14,4% a Espanya.

Aquestes dades, mantenen la tendència d’una millora clara en la creació d’ocupació des del 2008. Amb el descens de l’atur el 2018, s’encadenen sis anys consecutius de baixades després de sis anys d’increments. En 2018, Espanya va crear ocupació per cinquè any consecutiu després de sis anys destruint-ho.

La Cecot valora molt positivament les xifres, destaca la reducció de l’atur en comparació amb l’any anterior i l’increment de la creació d’ocupació en la majoria de sectors econòmics del país. Segons el secretari general de la patronal: “cal celebrar que, malgrat la incertesa política, Catalunya és una de les comunitats autònomes on més llocs de treball s’han creat, fet que demostra que l’economia segueix avançant, sent dinàmica i competitiva”.

La Cecot considera que cal aplicar les reformes estructurals que els agents estan demanant fa temps per reduir atur, disminuir l’estructural i preveure la cohesió social en nous models econòmics i dinàmiques empresarials.

Salvador Alemany aborda el model de finançament i manteniment de la xarxa viària

El model de finançament de la xarxa viària ha estat el tema debatut aquest dijous a la tarda en una activitat que ha organitzat la patronal Cecot a la seva seu del carrer Sant Pau.

El debat ha comptat amb la presència de Salvador Alemany, president de Saba Infraestructuras.

Tot i l’ampli consens general sobre la necessitat d’una bona xarxa viària per millorar la competitivitat d’un territori i facilitar-ne el creixement, existeix un debat obert sobre com finançar i mantenir aquestes infraestructures. I més ara quan algunes de les autopistes de peatge acaben la seva concessiño administrativa per passar a ser de gestió directa de l’administració.

En aquest sentit, Salvador Alemany ha donat el seu punt de vista de quin ha de ser el model de finançament que permeti el manteniment de les autovies de gran capacitat, així com completar la xarxa viària i tecnificar el sistema.

La Cecot veu desproporcionada la resposta del sector del taxi i demana solucions urgents

La Cecot considera desproporcionada la resposta del sector del taxi que està tenint un fort impacte col·lectiu i social a l’economia catalana. Davant de les conseqüències del col·lapse que està patint Barcelona arrel de les mobilitzacions del sector del taxi i dels vehicles de lloguer amb conductor (VTC), la Cecot posa de manifest la seva preocupació per «l’alt l’impacte negatiu que estan tenint a nivell col·lectiu i social». Des de la patronal creuen que  la resposta del sector «està sent desproporcionada i està perjudicant a diferents sectors, en especial al del comerç i al de serveis, amb caigudes de l’ordre del 25% d’afluència a Barcelona».

Per a la Cecot, les mobilitzacions d’aquests dies, com les de juliol de l’any passat, no només afecten a Barcelona i a la regió metropolitana, sinó que «estan afectant l’economia catalana en general, en especial en el turisme i en la imatge i prestigi a l’exterior».

Tanmateix, des de la Cecot comparteixen el posicionament contra l’intrusisme i per això demanen atenció i propostes urgents que facilitin una solució a la mobilització del sector del taxi.

“Aquest conflicte ja fa massa temps que dura. Els mercats regulats necessiten actualitzar-se i revisar-se periòdicament i en el cas del taxi hi ha un endarreriment de dos o tres anys”, afirma Antoni Abad, president de la Cecot. “No es tracta de frenar els avantatges que la tecnologia pot aportar al sector i a la societat, no tindria sentit i ens empobriria a tothom, per això cal gestionar la transició d’un model regulat que ha quedat superat”.

Com ja han expressat organitzacions d’altres sectors, com RETAILcat de la que Cecot Comerç en forma part, el sector del taxi es troba ara en una situació similar a la del comerç en els anys 90 amb l’entrada de grans operadors o al 2000 amb l’e-commerce. El sector del taxi, de la mateixa manera que el sector del comerç, creu la Cecot que haurà de trobar vies per ser competitiu davant les alternatives que sorgeixin. La patronal recorda que molts sectors estan passant per reconversions i les seves respostes han passat per l’esforç, l’adaptació al canvi i la reinvenció, sense perjudicar el conjunt del sistema. Com a exemple posa el sector del periodisme i els mitjans de comunicació.

La Cecot recorda que el taxi és un sector regulat, amb una expectativa de protecció i de creació de barreres d’entrada a l’ofici, per als que adquireixen una llicència que té un cost elevat. Les llicències de taxi van agafar un preu de mercat elevat i els qui les van adquirir, lògicament, les veuen perillar, afirmen des de la patronal. Per a molts taxistes la compra d’una llicència era percebuda com una inversió a llarg termini i l’activitat econòmica els està portant cap a una desregularització del sector. El comunicat de la patronal catalana conclou que «la transició del model és complexa i s’haurà de pactar per minimitzar els efectes negatius. Cal evitar però judicialitzar el conflicte i evitar traslladar-ho a la ciutadania».