Entradas

L’Ajuntament complementa al 100% tots els ajuts de menjador concedits fins al moment

L’Ajuntament de Terrassa complementarà enguany fins al 100% un total de 2.606 ajuts de menjador escolar, aprovats inicialment amb un 70%, que se sumen als 2.442 aprovats inicialment amb el 100% pel Departament d’Educació. Així, per aquest curs escolar, tots els ajuts concedits fins al moment, un total de 5.586, cobriran totalment la despesa del servei amb l’objectiu de continuar donant suport a totes les famílies que presenten situacions socials de risc i que necessàriament han de fer ús del servei de menjador escolar.

Des dels Serveis Socials municipals ja s’han enviat els missatges de text a totes les famílies que els han sol·licitat. El tinent d’alcalde d’Acció Social i Cicles de la Vida, Noel Duque, explica que “aquest any hem aconseguit una fita que perseguim des de fa molts anys des de Serveis Socials: que l’alimentació per a la infància sigui un dret que es garanteixi al 100% en les famílies més vulnerables”. L’increment és del 216% d’ajuts atorgats al 100% des del Departament d’Educació respecte l’any passat. Aquest fet es deu a canvis en els criteris d’atorgament dels ajuts: d’una banda, aquest curs s’ha inclòs també el criteri de límit de renda per alumnat que no tenia puntuació social mínima, i, de l’altra, als i les menors amb un 33% de discapacitat que compleixen el barem econòmic se’ls ha assignat un 100% (l’any passat era a partir del 65%).

Per al curs 2023-2024, s’han sol·licitat un total de 7.657 ajuts, 1.629 de les quals han estat denegats inicialment i 442 o bé estan a l’espera de resolució per part del Consell Comarcal o resten pendents de rebre de nou la documentació sol·licitada.

L’alcalde reclama més recursos per fer millores a les escoles i adaptar-les al canvi climàtic

39.400 alumnes d’educació infantil i primària han començat el curs aquest dimecres. També ho han fet 35.600 de secundària obligatòria. Les xifres són molt similars a les de l’any passat.

El curs escolar ha començar amb normalitat, amb un seguiment escàs de la vaga convocada per reclamar millores laborals i una negociació del calendari escolar. No ha faltat ningú a l’escola Abat Marcet, que ha rebut la visita de l’alcalde i del regidor d’Educació.

Tenen demanada una reunió amb la consellera Anna Simó per demanar recursos per millorar els centres educatius. Entre les peticions, la construcció de la Sala Badrinas i gimnasos en escoles que no en tenen. Aquest estiu l’Ajuntament ha fet actuacions de manteniment en diverses escoles per un total de 655.000 euros.

A la consellera també demanaran mesures per combatre els efectes del canvi climàtic tant en patis com en aules i espais comuns.

L’escola Abat Marcet, una de les més antigues de la ciutat, ja està treballant un projecte per renaturalitzar els patis i fer-hi les estades més passables.

La principal novetat d’enguany és el canvi del servei de menjador que ara gestionarà Mediterrània de Càtering després d’un llarg i complex procés de licitació.

Malgrat les obres en diversos carrers no s’han detectat incidències desatacades de mobilitat.

Notícia relacionada:

https://terrassadigital.cat/el-curs-2023-2024-ja-esta-en-marxa-per-a-75-000-alumnes-de-la-ciutat/

Un dels estius més càlids i plujosos dels darrers vint anys

El Servei Meteorològic de Catalunya confirma que aquest que ja enfila la recta final haurà estat un dels estius més calorosos dels últims anys. La variació de temperatura respecte la mitjana habitual ha estat de com a mínim un grau més a la major part de Catalunya. A moltes de les estacions del país aquest estiu és entre els quatre més càlids dels darrers vint anys. El Prelitoral ha estat una de les zones on més s’ha fet notar la calor, especialment a l’agost. En el cas de Terrassa, però, destaca la data del 18 de juliol, amb un pic de calor que va enfilar el termòmetre de l’estació automàtica de Can Poal fins als 42’2ºC. La temperatura va dur l’Ajuntament a activar el Pla d’Emergència Municipal per risc d’incendi i calor extrema. Una acció que s’ha repetit amb l’onada de calor de la penúltima setmana d’agost.

Però la pluja també ha tingut protagonisme en aquests mesos d’estiu. Terrassa en va ser un exemple a mitjans de juny, una setmana abans de l’inici astronòmic de l’estació. L’aiguat del dia 13 va deixar a Terrassa més de 80 litres per metre quadrat segons l’estació del Meteocat, encara que a la plaça de Lluís Companys es van arribar a recollir més de 110 litres per metre quadrat en poc més de dues hores. Va ser més del que havia plogut en tot el que duiem d’any. El massís de Sant Llorenç del Munt ha estat un dels punts de Catalunya on ha plogut per sobre de la mitjana dels mesos estiuencs. De fet, a l’estació de Vacarisses ha estat l’estiu més plujós dels últims vint anys.

La capacitat productiva es frena a la demarcació de la Cambra el segon trimestre

El segon trimestre de l’any no ha estat tan bo pel món empresarial com ho va ser el primer. Els negocis de la demarcació perceben que la seva marxa ha experimentat cert retrocés d’abril a juny segons l’informe de conjuntura de la Cambra del segon trimestre de 2023. La capacitat productiva s’hauria frenat, passant del 74,1 al 73,4 per cent, el percentatge més baix dels darrers dotze mesos. Del document es desprèn que aquesta tendència negativa es mantindrà.

Pel que fa a les contractacions el juny ha estat el mes més dinàmic del trimestre amb 11.737 contractes laborals a la demarcació, un 11 per cent més que al maig. En dotze mesos s’han signat 134.344 contractes laborals, un 12 per cent menys que l’interanual anterior. Un 41 per cent han estat fixos i un 59 per cent temporals. Tres de cada quatre corresponen al sector serveis, un de cada cinc a la indústria i només un 6 per cent a la construcció.

El nombre d’inscrits a la Seguretat Social ha crescut un 11 per cent, gràcies sobretot a l’impuls de Terrassa, on les afiliacions han augmentat prop d’un 21 per cent per una regulació de registres estadístics.

El segon trimestre de l’any es tanca amb 31.143 autònoms a la demarcació, un centenar més que al trimestre anterior però un 0,72 per cent menys que l’any passat.

Reunió Amb Creu Roja (4)

Anna Bertran, nova presidenta de Creu Roja

Anna Bertran Jofresa és la nova presidenta de Creu Roja Terrassa. Voluntària des de fa més de 20 anys de l’assemblea, ha participat en diferents projectes de l’entitat en els darrers anys i reemplaça a Marià Gàllego que ha ocupat el càrrec des de 1995.

Un dels propòsits principals del nou mandat de l’Anna Bertran serà portar a Terrassa els eixos estratègics de Creu Roja aprovats a la darrera assemblea general. Uns objectius que suposen treballar per la transformació, el talent i la transparència en l’atenció que ofereix Creu Roja a les persones en situació de més vulnerabilitat. La voluntat de Bertran és seguir mobilitzant la societat, però adaptant-se a una ciutadania que evoluciona ràpidament. En aquest sentit, la nova presidenta destaca que l’entitat s’ha d’adaptar a noves problemàtiques socials, com la bretxa digital que cada vegada és un factor de més desigualtat. Afegeix que l’entitat també ha de millorar la manera com es mobilitza adaptant-se als nous usos del temps de les persones, afavorint la participació amb noves propostes que facilitin i motivin les persones per fer voluntariat.

La nova presidenta de Creu Roja, Anna Bertran, es reuneix amb l’alcalde

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, acompanyat del tinent d’alcalde d’Acció Social i Cicles de la Vida, Noel Duque, s’ha reunit aquest migdia de dimarts amb representants de Creu Roja Terrassa, que li han presentat oficialment la nova presidenta de l’entitat, Anna Bertran.

A la reunió, que ha tingut lloc a la seu d’Alcaldia, també hi han estat presents el president sortint i actual vicepresident, Marià Gàllego, i la coordinadora de Creu Roja, Loli Bordes.

Foto: Ajuntament de Terrassa

Gairebé 75 mil alumnes comencen el curs aquest dimecres

Gairebé 75 mil estudiants d’infantil, primària i secundària iniciaran aquest dimecres el nou curs escolar. 2.175 seran els professionals de l’ensenyament que acompanyaran el procés a tots els nivells educatius.

El nou any lectiu s’obre amb algunes particularitats. Una d’aquestes són les actuacions vials que es desenvolupen a diversos carrers del centre. L’Ajuntament ha posat en marxa un operatiu per facilitar els desplaçaments i garantir la seguretat al accedir i sortir de les escoles.

Als llocs on s’espera més risc viari, hi haurà agents de la Policia Municipal per resguardar el trànsit. No obstant això, es recomana l’ús de mitjans de transport sostenibles, ja sigui a peu, en bicicleta, bus o metro, en comptes del vehicle privat.

Per la seva part, TMESA reforçarà el servei d’algunes línies d’autobusos en funció de les necessitats. A més a més, mantindrà els descomptes en el títols de transport. Els viatges són gratuïts per als menors de 16 anys, mentre que la T-25 segueix amb descompte del 50% fins a finals d’any.

Un altre punt que presentarà novetats enguany és el canvi en la empresa que presta el servei de menjador escolar. Mediterránea de Cátering se’n farà càrrec, després de diversos entrebancs en el procés d’assignació.

L’Ajuntament informa que aquest any s’han invertit més de 655 mil euros en el manteniment i renovació dels equipaments educatius de la ciutat.

Els estudiants de batxillerat, cicles formatius de grau mig i cicles formatius de grau superior d’FP començaran el nou curs el proper dimarts 12. La data de finalització del període per tots els nivells serà el 21 de juny de 2024.

Marià Gàllego, expresident de Creu Roja, Medalla de la Ciutat

El Ple de l’Ajuntament de Terrassa concedirà, a petició unànime de la Junta de Portaveus, la Medalla de la Ciutat a Marià Gàllego i Gàllego.  El Consistori vol reconèixer la tasca social que Gàllego ha fet al capdavant de Creu Roja de Terrassa durant 28 anys.

En Marià Gàllego i Gàllego va néixer a Marracos (Saragossa) i, després de viure a diversos municipis, va arribar a Terrassa al 1972, amb només 20 anys, on es va instal·lar definitivament. Aquell mateix any va fer-se voluntari de la Creu Roja, en una època en què l’entitat estava orientada únicament a Socors i Emergències. A més, va ser l’impulsor, juntament amb d’altres joves voluntaris i voluntàries, del desenvolupament de projectes socials i va formar part de l’equip que va fundar la Creu Roja Joventut a nivell estatal, sent ell el primer director de Creu Roja Joventut a Terrassa. 

Amb la democratització de l’entitat va formar part del primer comitè local com a vocal i posteriorment vicepresident, fins que al 1995 va ser designat president de l’assemblea local, càrrec que ha mantingut de forma ininterrompuda fins al juny d’aquest 2023. 

La seva dedicació es posa de manifest en el fet que Marià Gàllego ha estat voluntari de l’entitat durant 50 anys. Des de la seva joventut, va ser un impulsor de projectes socials innovadors, com la Campanya de Recollida de Joguines, que encara avui continua sent un èxit.

 Durant el conjunt de la seva presidència s’han iniciat projectes relacionats amb l’atenció a persones migrades i foment de la convivència, l’alberg per a persones sense sostre, programes d’accés a necessitats bàsiques, com El Rebost o les targetes d’alimentació prepagament, l’acollida de persones refugiades, l’atenció a dones en risc d’exclusió social o el programa d’ocupació. 

Marià Gàllego sempre ha defensat la importància de la col·laboració entre el tercer sector i l’administració pública per abordar els desafiaments socials complexos i les crisis que la societat ha experimentat en els últims anys.

Josep Ejarque, president del Club Egara: «Volem posar el soci al centre del club»

L’1 de juliol Josep Ejarque va agafar les regnes del Club Egara. És el novè president de l’entitat, rellevant en el càrrec Pere Marcet, qui ha estat al capdavant els últims 14 anys. Ejarque s’ha format com a jugador al Pla del Bon Aire. Durant 12 anys va integrar la primera plantilla en una de les èpoques daurades del primer equip. Després es va retirar, però mai s’ha desvinculat amb tasques dins la secció d’hoquei i fent de cap d’equip al planter.

Afronta ara un nou rol, amb la responsabilitat que això suposa, conscient però que ha de mantenir l’economia sanejada i oferir nous al·licients als prop de 2.900 socis. La instal·lació de plaques solars, la construcció d’una planta de biomassa i el canvi a enllumenat led dels focus dels camps han de reduir els costos energètics de l’Egara.

A nivell esportiu, confia en el talent del planter per mantenir el nivell dels dos primers equips. Malgrat tot, lamenta de nou que el RC Polo hagi «pescat» a l’Egara (ha fitxat Marc Recasens) i hagi trencat el pacte de no agressió. Ejarque té clar que els clubs terrassencs s’han de posar de nou les piles per tornar a competir amb els grans d’Europa.

Terrassa rememora les víctimes del 4 de Setembre de 1713

Terrassa commemora amb diferents actes el 4 de setembre de 1713 quan les tropes borbòniques van saquejar la ciutat en el marc de la Guerra de Successió. L’Ajuntament ha celebrat el tradicional acte de record de les víctimes a l’Església de Sant Francesc, refugi de molts terrassencs que fa més de 300 anys fugien del terror que van sembrar els soldats de Felip Vè.

Aquest any el President de El Social, Ricard Figueras, ha llegit el relat dels fets del 3, 4 i 5 de setembre, els dies que l’exèrcit borbònic va mantenir el setge a la ciutat saquejant cases i magatzems, incendiant finques, violant dones i deixant un rastre de 22 morts, entre els quals un nen de 8 anys. L’acte en presència de tot el Consistori ha comptat amb la música de «Terra que floreix».

D’altra banda la plaça Vella ha acollit l’acte organitzat per la Comissió 4 de Setembre que cada any recorda els terrassencs morts en la defensa de la causa austriacista, en una comarca que tardaria dècades en recuperar-se. El reivindicatiu pregó d’aquest any ha anat a càrrec de Roger Verdaguer, represaliat per la protesta contra la destitució del President de la Generalitat.

També hi ha participat Ivette Baldó de la Colla de Diables de Ca n’Aurell. L’acte ha estat salpebrat per les actuacions del Ball de Serrallonga, els Bastoners de l’Antic Poble de Sant Pere, Grallers i Tabalers, Cants per la Llibertat i el Drac Baluk Astharot.

Finalment Esquerra Republicana també ha fet el seu homenatge particular als terrassencs que van morir en la resistència catalana. Un acte polític a la Torre del Palau que ha donat pas a l’ofrena floral que cada any l’agrupació fa a la placa que hi ha a la Casa del Poble del carrer Cremat, en denúncia a l’ocupació i saqueig de Terrassa durant la Guerra de Successió.

Terrassa continuarà commemorant l’11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, amb diversos actes, ofrenes i actuacions durant tot el cap de setmana. Tots els actes d’aquest dilluns han acabat amb el Cant dels Segadors.

La Temerària celebra els seus 8 anys reivindicant el paper de les llibreries

En queden poques, perquè segons diuen els seus responsables avui és molt difícil competir contra grans distribuïdores i contra el comerç electrònic. Per això, cada any que una llibreria roman oberta en una ciutat com Terrassa és un motiu de celebració. I la Temerària en compleix vuit.

La llibreria la Temerària és un exemple de tot allò que viuen cada dia la major part de les llibreries més modestes: una vida d’entrebancs que només fan que acumular-se sobre la persistència dels llibreters.

Aquesta llibreria aprofita el seu aniversari per agrair als seus clients la confiança dipositada i per conscienciar-los de la necessitat que els comerços de proximitat perdurin en el temps i en les ciutats.