La Xarxa Perfil de la Ciutat aplega equips tècnics de 15 municipis, entre ells Terrassa. Consisteix en la col·laboració tècnica, metodològica i de recerca, a través, principalment, dels seus Observatoris Socioeconòmics. Doncs bé, acaba de publicar un estudi que certifica que cada vegada els centres de les ciutats s’assemblen més i hi trobem les mateixes botigues. A més, alerta del paper que hi juga la pressió immobiliària.
L’eix comercial Terrassa Centre té poques botigues singulars, és a dir, pròpies o úniques de la ciutat. Dit d’una altra manera, té cada vegada més presència de botigues clòniques que ja hi ha altres municipis, com són les grans marques comercials i les franquícies, sobretot de roba.
Ho diu aquest estudi, que certifica una tendència que es pot comprovar passejant pels seus eixos comercials: cada cop s’assemblen més. D’aquestes quinze ciutats, qui presenta un eix comercial més clònic, i per tant, menys singular, és Granollers. Un 38% de les botigues ja es repeteixen a d’altres ciutats. A l’extrem oposat hi trobem Barberà. Un 70% de les botigues del seu eix comercial són singulars.
En el cas del centre de Terrassa, de les 239 botigues analitzades un 28% són clòniques, un percentatge per sobre de la mitjana de l’estudi, que és del 22%. L’estudi també diu que un 33,5% són establiments relacionats amb la roba i el vestit, també per sobre de la mitjana.
Per últim, l’informe alerta d’una última xifra. Un 13% dels locals estan buits o sense activitat, més de tres punts per sobre de la mitjana, només superat per Mollet i Viladecans. Aquest fet es deu molt probablement a l’augment de l’especulació en el preu del lloguer, que afecta a l’estabilitat dels establiments franquiciats o de les grans marques comercials. L’estudi acaba advertint que aquest fenomen és present a totes les ciutats estudiades i que amenaça, a curt termini, amb la desertització dels seus centres. El factor dels preus dels locals és, conclou l’informe, un nou element que està afectant més directament al manteniment del comerç urbà que no pas la irrupció del comerç digital.
