Entradas

Terrassa activa les mesures d’estalvi per adaptar-se a la fase d’alerta per sequera

Aquest divendres ha entrat en vigor l‘alerta per sequera a les conques Ter-Llobregat, que proveeix l’àrea metropolitana de Barcelona, i Darnius-Boadella.La nova fase contempla restriccions d’aigua per a l’agricultura, la indústria, el fet d’omplir les piscines i l’ús en parcs i jardins. Així doncs, l’estalvi d’aigua afectarà a 6,7 milions d’habitants, el 80 % de la població catalana.

La mesura arriba quan les reserves dels embassaments han estat  baixant. Ara el  sistema Ter Llobregat al 34% (207 hm³) per  la falta de pluges dels darrers mesos.

Aquesta situació no afecta, de moment, el consum d’aigua en boca en l’àmbit domèstic a la ciutat. Es tracta d’adoptar mesures graduals que ajudin a reduir el consum d’aigua al municipi.  

Comitè Municipal de Sequera

El Comitè Municipal de Sequera de l’Ajuntament Terrassa, reunit dijous de la setmana passada, ja va concretar com aplicar les accions concretes d’estalvi d’aigua potable corresponents a la fase d’alerta. Alhora comporta posar en prealerta el Pla d’Emergència Municipal. A nivell municipal, els serveis de Medi Ambient i Espais Verds, ja han començat ha aplicar les mesures que afecten directament al Consistori. L’empresa municipal Taigua també ha augmentat la vigilància de les fonts de subministrament i els recursos disponibles. D’altra banda, des del servei d’Esports s’establirà contacte amb les diferents entitats esportives de la ciutat per tal de trobar fórmules per adaptar el seu consum d’aigua a la situació de restriccions.

Mesures previstes

Terrassa compta amb un Pla d’Emergència en situacions de sequera que fixa i planifica les mesures a emprendre en el moment d’activar-se una alerta per sequera. En aquestes situacions d’entrada en fase d’alerta les mesures contemplades són:

  • El reg de jardins i zones verdes, tant de caràcter públic com particular, queda limitat de 20 h a 8 h. El consum d’aigua ha de ser la mínima indispensable i no pot superar  els 450 m³/ha/mes.
  • El reg dels jardins particulars es pot realitzar, com a màxim, dos dies cada setmana.
  • Es prohibeix omplir les fonts ornamentals, els llacs artificials i altres elements d’ús estètic de l’aigua. 
  • Es prohibeix  als particulars la neteja de carrers, paviments, façanes i similars utilitzant mànigues d’aigua o altres sistemes que utilitzin una làmina d’aigua per arrossegar la brutícia. 
  • Es prohibeix la utilització d’aigua per a l’eliminació de pols i matèria en suspensió a l’aire, exceptuant en situacions d’alerta per contaminació atmosfèrica per PM10.
  • La neteja de qualsevol classe de vehicle queda limitada als casos següents:
    1. Neteja en establiments comercials dedicats a aquesta activitat que comptin amb sistemes de recirculació de l’aigua.
    2. Fora dels establiments comercials es permet únicament la neteja dels vidres, miralls, retrovisors, llums i plaques de matrícula amb l’ús d’esponja i galleda.
    3. També es permet la neteja de vehicles fora d’establiments comercials si és necessari per a mantenir la seguretat i salut de les persones i dels animals. 
  • L’ús d’aigua en granges procedent de la xarxa d’abastament d’aigua potable queda limitat a les quantitats necessàries per a l’abeurament i neteja dels animals, així com per a la neteja del recinte.
  • Requerir als grans consumidors (amb un consum superior a 6000 m³/any) que elaborin un «Pla d’ús eficient de l’aigua» per a prendre mesures per a reduir el consum.
  • Omplir les piscines queda limitat als següents casos: 
    1. Reomplir de manera parcial aquelles piscines que tinguin un sistema de recirculació de l’aigua, en les quantitats indispensables per garantir la qualitat sanitària de l’aigua.
    2. En centres educatius, l’ompliment total o parcial de piscines desmuntables de capacitat inferior a 500 litres destinades al bany d’infants.

Consells d’estalvi

A Catalunya, doncs, les pluges tenen un caràcter irregular fruit del clima mediterrani agreujat pel canvi climàtic, que provoca que siguem vulnerables a patir episodis de sequera com l’actual. Per aquest motiu és important fer un bon ús de l’aigua, utilitzar-la amb responsabilitat i amb criteris de sostenibilitat aplicant les mesures d’eficiència i estalvi.

Algun dels consells són:

  • Revisar les instal·lacions per evitar fuites i reparar cisternes i aixetes que degotegin aigua.
  • Dutxar-se millor que banyar-se. Una banyera plena gasta uns 300 litres, mentre que una dutxa consumeix uns 60 litres.
  • Tancar les aixetes mentre no fem servir l’aigua  perquè una aixeta oberta raja a 10 litres per minut.
  • Evitar que el vàter sigui una paperera, ja que amb cada descàrrega s’aboquen uns 10 litres.
  • Adquirir preferiblement electrodomèstics de baix consum perquè incorporen programes d’estalvi d’energia.

La restricció d’aigua per sequera s’amplia a Terrassa i tota la zona del Ter-Llobregat

El Govern declararà aquest mateix dimarts l’alerta per sequera a l’àmbit del Ter-Llobregat, la conca principal del país, que abasteix uns cinc milions de persones.

Tal com ha explicat la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, demà el director de l’Agència Catalana de l’Aigua firmarà la resolució per aquesta alerta davant una situació «preocupant» pel que fa a les reserves. En una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio, Jordà ha assegurat que l’aigua de boca està garantida, però que hi haurà restriccions tant en l’ús agrícola i industrial com en parcs, jardins o espais lúdics com piscines. L’alerta per sequera ja afectarà 26 comarques, 150 municipis i 6,7 milions de persones.

Sant Llorenç Bé

El Parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac resistiria una sequera moderada

Els boscos del Parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac podrien aguantar una sequera lleu i fins i tot una de moderada. És una de les conclusions de la nova eina de la Diputació de Barcelona. Es tracta d’un mapa de vulnerabilitat dels boscos de la demarcació dissenyat pel CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) i es pot consultar a la plataforma SITMUN (Sistema d’Informació Territorial Municipal). En la cartografia s’hi pot veure com resistirien diferents nivells de sequera els boscos de les comarques de Barcelona. La severitat de la manca d’aigua està graduada en tres nivells: lleu, moderada i greu. Així, es pot comprovar de manera molt visual que les zones boscoses més properes a Terrassa només patirien els efectes d’una sequera greu.

Afectació als boscos dels entorns de Terrassa en cas de sequera moderada.
Sant Llorenç Malament

Afectació als boscos dels entorns de Terrassa en cas de sequera greu.

Aquestes visuals han estat elaborades a partir de les dades recollides pel projecte DeBosCat. Els nivells d’adaptació dels boscos als diferents tipus de sequera es refereixen als efectes que aquesta tindria en una sèrie de factors. Tenen en compte, sobretot, la pèrdua de fullatge i de clorofil·la que es derivarien de la falta d’aigua, així com la mort d’exemplars que acabaria provocant. Però en cap cas valoren altres factors externs com poden ser els incendis i les plagues.

Per fer aquestes prediccions, els tècnics han tingut en compte les temperatures, precipitacions, humitat, tipus de sòl i superfície de biomassa aèria de cada sector.

L’objectiu és que aquesta nova eina serveixi per contribuir a elaborar els plans d’adaptació al canvi climàtic de la Diputació.

Els boscos es recuperen d’un hivern molt sec gràcies a les últimes pluges

Les pluges de les últimes setmanes estan compensant un dels hiverns més secs dels últims anys. Després d’uns mesos amb una sequedat rècord, la situació als boscos dels entorns de Terrassa era preocupant. De fet, aquest hivern el prelitoral central ha estat una de les zones més seques de tot Catalunya, amb precipitacions fins a vint vegades inferiors a la mitjana d’aquesta època. Això començava a encendre les alarmes de cara al risc d’incendis de la temporada d’estiu, però la situació s’ha girat com un mitjó. Al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, la vegetació està brotant gràcies als ruixats dels darrers dies i la primavera permet ser més optimista.

L’avantatge és que els boscos del Vallès, típicament mediterranis, estan formats sobretot per pinedes i alzinars. Aquests arbres estan molt preparats per aquest tipus de climes que combinen períodes molt secs amb d’altres de més humits.

Un dels hiverns més secs dels últims 22 anys

La mitjana de precipitació a Terrassa el mes de desembre en els últims 30 anys és de 48 litres per metre quadrat. Aquest últim desembre només va ploure dos litres. És un dels indicadors que expliquen la sequera que està vivint el país, i en especial la regió metropolitana i el Vallès Occidental. El mes de gener va seguir la mateixa tònica: 5,6 litres davant dels 41 de mitjana. En el que portem de febrer només van caure dos minsos litres el passat cap de setmana. En el que portem d’hivern, doncs, les precipitacions han estat comptades, acumulant, amb prou feines, deu litres per metre quadrat. Si no plou més podria ser l’hivern més sec a Terrassa en els últims 22 anys (el més sec va ser el dels anys 1999-2000, quan només va ploure 7 litres). La situació, però, no ens ve de nou, sinó que s’arrossega des de l’estiu passat.

Segons l’Índex de Precipitació Estàndard dels últims dotze mesos, gran part de la comarca, i per extensió, del prelitoral central, viu en una situació de sequera excepcional. És,de fet, la zona de Catalunya on ha plogut menys.
Ipe12 Sequera.jpg
Tot plegat, a banda de deixar un sòl i un ambient més secs, té una repercussió directa en les reserves d’aigua. Els embassaments catalans estan plens al 55%, quan fa un any estaven al 85%. El descens, des de l’estiu, és notable.

Conques Internes.jpg

Si ens fixem, més concretament, amb tres dels pantans que abasteixen el sistema Ter-Llobregat, del que s’abasteix Terrassa, la disminució de les reserves segueix el mateix patró: ho veiem a La Baells, a la Llosa del Cavall i al pantà de Sau.

La Baells.jpg Sau 2.jpg Llosa Del Cavall.jpg

De moment aquesta sequera no comporta mesures excepcionals tot i que algunes zones del nord-est de Catalunya ja han entrat en prealerta. Sembla que dissabte podria passar un petit front que deixaria quantitats discretes.

Gràfics: Meteocat i Agència Catalana de l’Aigua