Entradas

Vega passa comptes en la primera Audiència Pública de la democràcia

Balanç de mandat “raonablement positiu” el què ha fet aquest dimecres l’alcalde de Terrassa a la primera audiència pública que fa el número ú d’un Govern local en democràcia. Al Casal Cívic de Can Parellada, Alfredo Vega ha fet un repàs del seu any com alcalde i dels tres anys de mandat del PSC, dos amb el PdCAT, a l’Ajuntament. Un balanç positiu tot i la crisi de Govern que el va portar a l’alcaldia. Vega diu que la ciutat ha tirat endavant malgrat la crisi econòmica del 2008, tot i que Terrassa encara arrossega més d’un 12 per cent d’atur.

L’alcalde ha entonat el “mea culpa” pel què fa als problemes de neteja i entre d’altres factors ho ha atribuït als 10 anys de recessió econòmica. Vega ha recordat algunes actituds incíviques que es comencen a perseguir. L’alcalde s’ha queixat del poc suport per part d’altres administracions com la retirada dels ajuts de la Generalitat a les escoles bressol o les lleis antimunicipalistes de l’Estat que controlen la despesa local. També ha destacat l’augment de la inversió dels darrers tres pressupostos en Participació Ciutadana, Educació, Drets Civils, com a Capital Cutural i de projecció a l’exterior o la reducció del deute municipal.

L’acte amb una important presència veïnal, ha acabat amb certa tensió per part d’un assistent. La resta, han interpel•lat l’alcalde amb qüestions sobre la connectivitat del barri amb transport públic, l’equilibri entre espai públic i privat, o el pagament per aparcar a l’Hospital de Terrassa. Una qüestió, aquesta última, de difícil solució per haver-hi diferents parts implicades.

El PP critica la política econòmica municipal: pujada d’impostos i poca inversió als polígons

El portaveu del grup municipal del Partit Popular, Àlex Rodríguez, ha visitat aquest dilluns al matí l’empresa Autocares MPM 2018 S.L, l’antiga Autocares Moyano, per conèixer sobre el terreny les necessitats del teixit empresarial.

Rodríguez ha criticat la política econòmica del govern municipal i l’estat dels polígons industrials. El portaveu ha explicar el vot en contra del PP a les ordenances i als pressupostos per al 2019 per la reiterada pujada d’impostos i taxes a les persones físiques i jurídiques i la poca inversió prevista per millorar els polígons.

Segons el portaveu, en origen la partida per a inversions i millores als polígons als comptes municipals de 2019 no existia, però gràcies a la pressió d’alguns partits, entre ells el PP, l’any que ve es destinaran 500.000 euros, una partida que qualifiquen d’irrisòria i insuficient.

Rodríguez creu que seria necessari invertir 2 milions d’euros anuals per millorar-ne la il•luminació, el manteniment, la connectivitat i la mobilitat. Assegura que dels 198 milions d’euros dels pressupostos municipals, l’àrea de Promoció econòmica s’endu el tros més petit: poc més de 5 milions d’euros. Per als populars ajudar a les empreses a crear riquesa i ocupació és la millor política social que es pot fer.

El ple aprova els pressupostos amb els únics vots a favor del PSC

Els pressupostos del 2019 s’han aprovat amb l’únic vot a favor dels nou regidors del PSC. En contra ha rebut cinc vots, els de Ciutadans, CUP i PP. Les abstencions de TeC, ERC-MES i PDeCAT han facilitat l’aprovació d’uns comptes que preveuen 198 milions, un 8,2% més que aquest 2018.

Els grups de l’oposició han coincidit en qualificar els pressupostos de continuistes i de poca intenció política. TeC ha dit que està faltat d’idees i d’i·lusió, però s’ha abstingut després d’arribar a compromisos amb l’equip de govern referent a l’emergència habitacional, la ciutat feminista, més equilibri territorial i eliminar barreres urbanes.

ERC-MES ha dit no conèixer les prioritats polítiques d’un pressupost que, s’ha queixat, només deixa un marge de maniobra 15 milions d’euros sobre un total de 200.

El PDeCAT ha criticat el govern per incomplir, ha dit, el pla de mandat i no donar impuls a l’àrea de Desenvolupament Econòmic. Tot i així, els demòcrates s’han abstingut apel·lant a la responsabilitat.

Ciutadans s’ha queixat de promeses incomplertes, del poc múscul financer de l’Ajuntament per culpa de l’acció de govern i del continuisme dels últims anys.

La CUP ha trobat a faltar decisió política, ha críticat la gestió de la política d’ingressos i despesa i l’externalització de diversos serveis municipals. Ha votat en contra.

Per últim, el PP, com el PDeCAT, ha focalitzat la crítica en la manca de recursos, ha dit, que el pressupost destina a l’àrea econòmica i a la generació de llocs de treball. Els populars, a diferència dels demòcrates, han votat en contra.

Un cop aprovat el pressupost tindrà una exposició pública de 30 dies abans de l’aprovació definitiva a finals de desembre.

ERC vol un canvi en l’estructura fiscal de la ciutat

Esquerra Republicana de Catalunya considera un debat escàs si els impostos s’apugen o s’abaixen un o dos punts, i reclama un canvi en profunditat en l’estructura fiscal de la ciutat. Pels republicans, la proposta de pressupostos d’aquest any s’acosta a la d’abans de la crisi, tot i que sense parar de créixer la despesa social.

Segons els Republicans, davant la manca d’un projecte de ciutat i la falta d’iniciativa del Partit Socialista, Esquerra proposa un canvi profund en l’estructura d’ordenances i pressupostos. Per Esquerra Republicana que amb la seva abstenció en els darrers tres exercicis ha facilitat la governabilitat, l’actual estructura del pressupost no dóna resposta a les noves necessitats de la ciutat.

Amb tot, els republicans es mostren oberts al diàleg i reclamen als socialistes que no posin entrebancs a una reforma en els comptes de la ciutat, tenint en compte a més, que aquest pressupost serà un altre Govern qui l’acabi de gestionar.

TeC qualifica «d’inacceptable» i «d’insult a la ciutadania» la pujada de la taxa de residus

TeC no donarà suport a les ordenances ni als pressupostos si el govern municipal no rectifica la pujada de la taxa de residus. El líder de la formació, Xavi Matilla, qualifica la proposta de l’equip de govern d’incrementar el rebut un 6% als particulars i un 3% als comerciants, d’inacceptable i, fins i tot, d’insult a la ciutadania.

Matilla recorda que en el passat ple extraordinari de setembre sobre residus i neteja, els 6 grups de l’oposició van reprovar la gestió de l’equip de govern en aquesta matèria. Per això, demana primer un compromís per implementar els acords d’aquella sessió, canviar els mecanismes actuals i, després, pujar els impostos.

El portaveu dels comuns afirma també que la partida per a neteja i residus ha crescut en els últims exercicis de 17 a 22 milions d’euros. Que ara, pel 2019, es contemplen gairebé 3 milions més fins arribar als 25. Amb l’increment de la taxa es recaptarien uns 600.000 euros, diu Matilla. Per això, TeC creu que el govern municipal té marge per reprioritzar altres partides o trobar aquests recursos d’altres àmbits sense tocar la butxaca dels contribuents.

TeC espera que en les properes comissions, previstes per al 15 i el 25 d’octubre, i en les reunions bilaterals o multilaterals, hi hagi marge per a la negociació i que el govern municipal, finalment, al ple extraordinari del dia 30, hagi fet marxa enrere.

El govern preveu recaptar 2,9 milions d’euros més per l’augment de diverses ordenances al 2019

El govern vol fer el debat d’ordenances i pressupostos per al 2019 en un ple conjunt el proper 30 d’octubre. Per tirar endavant el seu projecte, necessita recollir suports. Per això, ja ha començat a moure fitxa i aquest dijous ha mantingut la primera reunió amb l’oposició per informar-los.

L’alcalde ha volgut destacar la incertesa política del moment pel que fa als pressupostos dels governs espanyol i català i, per tant, a les aportacions que arribarien a Terrassa. Segons Alfredo Vega, els comptes que han elaborat per a l’any que ve es caracteritzen per un pressió fiscal moderada, pel manteniment de les bonificacions i per recollir tant les propostes de grups polítics i ciutadania, com de les diferents àrees de l’ajuntament. En el seu conjunt, estan orientats a donar resposta a les polítiques socials i de l’espai públic, així com al reforç organitzatiu. Per tot plegat, Vega ha apel·lat a la responsabilitat col·lectiva per poder aprovar tant ordenances com pressupostos.

La comissió ha estat bàsicament tècnica i s’han donat només alguns dels grans números dels comptes. Les previsions s’estimen en 10,5 milions d’euros d’inversió, 5,3 de recursos ordinaris sense limitacions per la regla de la despesa i un augment de 2,9 milions per l’augment en les ordenances.

En aquest sentit, s’ha parlat d’aplicar el màxim tipus previst, el 30%, a la plusvàlua, el 4% als ICIO i el 5% a l’IAE, així com eliminar el topall que s’havia aplicat a l’IBI després de la revisió cadastral de l’any passat. També s’incrementaria en un 3 i un 6% la taxa de residus, comercial i residencial, i es crearia una nova ordenança de guals.

Els grups de l’oposició hauran d’estudiar ara els documents que se’ls han facilitat per poder posicionar-se políticament en les properes trobades que estan previstes per al 15 i el 25 d’octubre.

La CUP vol que la ciutadania decideixi el destí d’un 3 per cent del pressupost municipal

La CUP vol que un 3 per cent del pressupost l’escullin els ciutadans de forma directa a través de processos de participació. Actualment ja s’escull el destí de mig milió d’euros a través d’una partida d’inversions als districtes, que representa un 0,26 per cent del total.

Amb la proposta de la CUP al ple de dijous la incidència ciutadana en els pressupostos es multiplicaria gairebé per deu i es faria a través de dues vies. D’una banda l’actual dels districtes però quadruplicant-ne la quantitat fins arribar a l’1 per cent, 2 milions a l’any. De l’altra en els pressupostos generals de l’Ajuntament i en processos bianuals per escollir el 2 per cent del pressupost. Cada dos anys, doncs, s’escolliria el destí de 8 milions d’euros. En resum, 3 milions d’euros cada any en total.

Els cupaires volen que es doti una partida per aquesta finalitat, que s’obri un espai de discussió i debat, no només actes d’informatius, i que se’n faci difusió. Els òrgans corresponents dels serveis de Qualitat Democràtica i de Participació Ciutadana s’encarregarien, més endavant, de concretar els mecanismes de participació.

Segons la CUP, la participació de la ciutadania en el pressupost està lluny d’altres ciutats mitjanes com Badalona, que hi destina un 4 per cent o, el que es el mateix, 32 euros per habitant. A Sant Cugat supera els 11 euros, a Reus els 7, a Sabadell i Manresa entre 4 i 5 i a Terrassa 2,31, com Rubí.

El PSC comarcal confia en el diàleg per millorar la situació política

La comissió executvia de la Federació del PSC del Vallès Oest, ha tractat aquest dilluns al vespre diferents aspectes de l’actualitat a partir del triomf de la moció de censura al Govern del Partit Popular. Des de l’executiva comarcal s’espera obrir una nova etapa on el diàleg entre els governs de l’Estat i de la Generalitat, sigui el principal protagonista. D’altra banda des del PSC entenen com un mecanisme de pressió l’anunci del Partit Popular d’esmenar els seus propis pressupostos al Senat.

Pel què fa a les mesures socials, el nou Govern vol derogar la reforma de la Llei laboral i l’anomenada Llei mordassa que afecta a la llibertat d’expressió. També es vol recuperar propostes suspeses o vetades pel PP, com les referents a l’habitatge o a la pobresa energètica. El PSC continua considerant desproporcionada la presó provisional com a mesura cautelar per als polítics acusats de sedició.

La CECOT, «incrèdula» amb els Pressupostos Generals de l’Estat

La patronal vallesana Cecot ha demanat que polítics i representants empresarials puguin establir un diàleg «que doti de realisme els objectius dels Pressupostos Generals de l’Estat» en les inversions que tinguin efecte directe sobre la competitivitat empresarial. D’aquesta manera, diu CECOT, es podria buscar la priorització en la inversió d’infraestructures en base al retorn de cadascuna d’elles. «I no ens trobaríem, un cop més, amb un teixit empresarial incrèdul davant la proposta d’inversió en infraestructures en els PGE per al 2018», apunta la patronal.

“Qui ens assegura que els 200M d’euros de més respecte el 2017, que el Govern té previst invertir a Catalunya per al període 2018-2021, s’executaran?”, posa en dubte Antoni Abad, president de la Cecot, i afirma que “el grau de compliment dels pressupostos anteriors ha estat molt baix, recordem Rodalies, recordem accessos a l’aeroport de Barcelona, la B40 o l’ample estàndard europeu al corredor Vila-seca-Castellbisbal entre moltes partides per executar. Per tant, no hi ha res que faci pensar que aquest any el grau de compliment hagi de ser diferent”.

Segons dades de la Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, l’any 2015 el grau de compliment dels pressupostos va ser del 54% i l’any 2016 del 47%. Són inversions per a noves infraestructures que, per a CECOT, «seran impossibles de gastar ja que, en un percentatge considerable, són obres que ni es liciten. En alguns casos els projectes fins i tot encara estan per acabar de redactar. N’és un exemple el condicionament de la NII entre Tordera i Maçanet amb 8M d’euros destinats impossibles de gastar.»

“No veiem als PGE per al 2018 cap obra nova, ni la proposta de reduir terminis en cap de les actuacions pendents d’executar. Cal recordar que el temps també és un valor competitiu”, afirma Abad. A més, els PGE 2018 no inclouen la partida econòmica pendent de traspassar a la Generalitat de Catalunya per fer front al dèficit del servei de Rodalies. D’aquesta manera, denuncia la patronal,  s’està cronificant un incompliment important dels acords de traspàs de Rodalies. «Dels 306M d’euros compromesos per Rodalies, del 2014 fins avui només s’han executat 31M d’euros i s’han adjudicat 104M d’euros. Amb aquestes dades, com és creïble que en el que resta d’any s’executi la partida que figura als pressupostos? Haurem de començar a plantejar-nos demanar responsabilitats”.

Cecot considera que tenint en compte el balanç entre l’anunci de les inversions i l’execució de les mateixes, «res fa pensar que pel 2018 el sector empresarial percebi una millora de les infraestructures que reverteixi en la millora i increment de la competitivitat de les companyies.» Anunciar un increment del 17,4% en la inversió de l’estat a Catalunya per 2018 i després contrastar que en termes per càpita Catalunya es situaria en la posició 14 de 19 «no reforça un canvi de percepció». Això suposaria una inversió estatal de 178,62 euros per habitant, que representa el 82% de la inversió per càpita regionalitzada per al conjunt de l’Estat que és de 217,48 euros per habitant.

En termes del pes de la inversió sobre el PIB regional, Cecot diu que Catalunya es situaria en la posició 16 de 19, amb una inversió estatal equivalent al 0,60€ del PIB, front una mitjana estatal del 0,87. (*)

Si en magnituds macroeconòmiques l’aportació de Catalunya al creixement espanyol, en termes de PIB i en termes de balances fiscals és tant transcendent, la patronal denuncia que incomplir pressupostàriament a Catalunya s’hagi tornat “sistèmic.”

Els pressupostos generals de l’Estat pel 2018 inclouen 25 milions d’euros pel Quart Cinturó

El projecte de pressupostos generals de l’Estat pel 2018 inclou 25 milions d’euros per acabar el tram del Quart Cinturó entre Olesa i Viladecavallls. D’aquesta manera quedarà gairebé enllestit el subtram més complex, que inclou un túnel d’1,3 quilòmetres entre les dues localitats.

El projecte també inclou 572.000 euros que serviran per redactar el projecte informatiu del tram entre Terrassa i Granollers, el que més controvèrsia genera.

Un cop completat, el tram Olesa-Viladecavalls del Quart Cinturó haurà costat 212 milions d’euros, 40 més dels que es preveien inicialment.

Després d’uns anys d’aturada, a l’octubre de 2015 el ministeri de Foment va reprendre les obres dels 6,2 quilòmetres pendents, inclòs el túnel.

El ministre de Foment, Inigo de la Serna, va anunciar, en una visita l’any passat, que el tram Olesa-Viladecavalls es posaria en servei a l’octubre de l’any que ve i es completaria així el trajecte Abrera-Terrassa.