Entradas

Homenatge a Maria Teresa Gascón pels seus 50 anys de poetessa

Terrassa homenatja a la poetessa Maria Teresa Gascón, en el seu 80è aniversari, 50 en el món de la poesia. Nascuda a Binéfar,  viu i desenvolupades des del 1967, la seva carrera professional i com a escriptora a Terrassa. Promotora de premis com el de poesia Raimundo Ramírez de Antón, i jurat en d’altres concursos literaris, ha tret quatre llibres i ha col·laborat en incomptables publicacions.

També ha publicat en el seu blog un centenar de poemes amb títols com Altas miras, Porque pensar no es hablar o Algo se rompió dentro. Aquesta professora d’escriptura bilingüe i amb relacions amb Antonio Buero Vallejo i Jaime Gil de Biedma, també ha col·laborat amb poetes locals i reconegudes entitats com l’Associació de Poetes Terrassencs. També ha fet una vintena de relats en prosa.

Ara i amb motiu de l’aniversari prepara un recull de poemes que plasmarà en un llibre. Una comissió de l’Associació Foment Cultural de Terrassa prepara l’acte central de la commemoració amb un sopar homenatge el pròxim 27 de novembre.

L’Ateneu Terrassenc presenta el programa d’actes per celebrar els 25 anys de la seva refundació

L’Ateneu Terrassenc celebra el 25è aniversari de la seva refundació i ho fa amb un programa d’activitats variades que es duran a terme durant la setmana del 6 al 12 de juny. Així, l’entitat commemora el primer quart de segle de la seva segona etapa amb el suport d’uns 180 socis i amb la voluntat de seguir apropant la cultura a la ciutadania.

Entre la mitja dotzena d’actes commemoratius destaca la jornada inaugural, el diumenge 6 de juny a la tarda, amb un concert del grup Camerata Ègara a l’Auditori Municipal. Durant la setmana s’estrenarà una exposició de fotos històriques i es presentarà la nova Filmoteca de l’Ateneu, amb la donació de prop de 5.000 pel·lícules per part del cineasta local Antoni Verdaguer. Dijous hi haurà una conferència de l’historiador i president d’honor de l’entitat, Josep Puy, mentre que divendres a la tarda se celebrarà l’acte central del 25è aniversari, amb una gala que tindrà lloc a l’hotel Don Cándido i que servirà per distingir a Assumpte Roset com a sòcia d’Honor i a Joan Casals com a Ateneista d’Honor.

El programa d’activitats, que compta amb el suport de l’Ajuntament, finalitzarà dissabte amb una ofrena floral en record a Marinel·lo Bosch, president fundador de l’Ateneu en la seva primera etapa, el 1879. Tots els actes són gratuïts i caldrà fer reserva prèvia a través del web ateneuterrassenc.cat, per aquelles activitats amb aforament limitat.

Arriba un recuperat Festival de Jazz sense aglomeracions

Aquest any Terrassa recupera el popular Festival de Jazz a la seva època habitual. Després de la suspensió de l’any passat i d’una edició reformada a la tardor, entre el 27 de maig i el 13 de juny es programen una trentena de concerts i activitats, també en localitats veïnes. 18 dies que portaran Terrassa a ser una altra vegada capital del Jazz.

Per segon any, en aquesta edició tampoc es podrà fer el popular Pícnic Jazz al Parc de Vallparadís ni els concerts gratuïts a les places Vella i Catalunya per evitar aglomeracions. Sí que es farà algun concert gratuït al pati de la Nova Jazz Cava i al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica. I es recuperen les principals actuacions internacionals que es van anul·lar en la passada edició a causa de la pandèmia.

Un dels principals concerts és el quintet liderat per Gianluca Petrella, un dels màxims exponents del jazz mundial que obrirà la presència internacional al Festival. Però tampoc hi faltarà l’actuació de La Locomotora Negra, que celebra el seu 50 aniversari al Teatre Principal que s’estrena com a espai de jazz. La cantant Trudy Lynn, una de les propostes programades de l’anterior edició, permet recuperar la tradicional Nit de Blues.

També es recupera Jordi Rossy, un dels bateries de jazz més reconeguts a tot el món i que aquest any podrà recollir en un concert únic i irrepetible el Premi Jazzterrasman. També el concert de l’incombustible bateria terrassenc Adrià Font, que celebra 600 concerts organitzats pel Club de Jazz. Tot plegat en una edició marcada pel 40è aniversari del Festival amb diverses activitats relacionades amb els 40 cartells. El Festival no descarta celebrar un concert a l’aire lliure a finals de juny, sempre que les mesures sanitàries ho permetin.

Podeu consultar tot el programa del 40è Festival de Jazz de Terrassa clicant aquí.

 

Castellers de Terrassa demana concreció per fer la seva activitat en pandèmia

Els Castellers de Terrassa, conscients que l’activitat castellera plena trigarà a tornar, presentaran una proposta al Procicat per definir i concretar les activitats que poden organitzar. Com altres sectors de l’esport o el lleure, la colla proposa reiniciar alguna activitat física a l’entorn de l’entitat.

Els blauturquesa estan a punt per quan passi la pandèmia, reprendre el calendari que van haver de cancel·lar ara fa un any, i que coincidia amb la celebració del 40è aniversari de l’entitat. Una situació que mai abans havien patit i que com a la resta de la societat també ha afectat, en tots els sentits, a la colla.

Pel mes de juny els Castellers estudien celebrar amb totes les mesures anticovid, un acte institucional i protocolari amb d’altres entitats de cultura popular, i fer participar la ciutat de la celebració dels seus 40 anys d’existència.

L’històric concert de Pete Seeger a Terrassa, compleix 50 anys

Aquest 1 de febrer, fa 50 anys d’un concert històric del cantant de folk americà Pete Seeger, a l’ara pavelló de l’Sfèric de Terrassa. Va ser un concert memorable en plena dictadura franquista que només va registrar problemes d’accés per la gran afluència de públic. El concert presentat pel cantautor Raimon estava organitzat per la desapareguda i icònica llibreria l’Àmfora, Òmnium i Amics de les Arts. I era en benefici del Comitè de Solidaritat amb els Presos, entitat vinculada a Càrites de la Parròquia de Sant Llorenç. La majoria dels treballadors empresonats era per organitzar-se sindicalment i enfrontar-se així al règim colpista.

En la data de l’aniversari del concert, la Fundació Torre del Palau en reclama una placa commemorativa a la cantonada dels carrers Faraday i Watt. El règim feixista s’anava afeblint tot i signar penes de mort fins el darrer moment, i molts joves reivindicaven més justícia social, llengua i pàtria i una llibertat que el règim tenia segrestada. Esdeveniments com aquell representaven una alenada d’esperança i llibertat sobretot pel jovent de l’època.

Es calcula que finalment més de 3.000 persones vingudes d’arreu van omplir el pavelló pel concert de Seeger que van pagar una entrada entre les 30 i les 200 pessetes. Entre el públic uns joveníssims Lluís Llach, Ovidi Montllor o Quico Pi de la Serra entre d’altres. Els “grisos”, la policia armada franquista, va fer acte de presència a peu i a cavall, sense actuar, segons relata Josep-Maria Font i Gillué, amb motiu de l’aniversari. Seegen va cantar èxits com «Guantanamera» escrita per un home a l’exili, «Wimoweh», «El desembre congelat», «Little boxes», «Last train to Nuremberg” junt amb una trentena de temes internacionals, molts corejats pel públic. Seegen va cloure el recital amb «We Shall Overcome».

Les introduccions i comentaris a les cançons van ser traduïdes per un estudiant d’econòmiques viatjat als Estats Units, Jordi Llopart. La prensa de l’època, tant la de Terrassa com la de Barcelona, es va fer ressò del concert amb una particular cobertura. El concert es produïa en un context històric especial, informa Font i Gillué. El desembre de 1970 se celebrava el Consell de Guerra a Burgos contra setze militants d’ETA on es “sortejaven” cinc penes de mort finalment commutades gràcies a la pressió internacional. Al novembre de 1971 es feia la primera sessió de l’Assemblea de Catalunya a la parròquia de Sant Agustí de Barcelona i el març de 1974 s’executava al militant del MIL, Salvador Puig Antic.

El 1975 mor el dictador i al 1976 el PSUC celebra en el mateix pavelló el seu primer míting multitudinari. Mentrestant a Terrassa els obrers de les grans fàbriques s’organitzen en els primers nuclis dels principals sindicats, i entitats com les organitzadores destaquen en la seva lluita antifranquista i pel retorn de la democràcia. Des de la Fundació Torre del Palau es fa una crida a totes aquelles persones que tinguin documents gràfics de l’actuació de Pete Seeger a Terrassa, un esdeveniment històric “protagonitzat per un home senzill, antibel•licista, defensor dels drets humans i per la preservació del planeta”, conclou Josep-Maria Font i Gillué.

La Temerària celebra 5 anys de trajectòria amb descomptes

Un 2 de setembre de 2015 aixecava la persiana La Temerària. El nom li escau perquè aquesta llibreria sempre ha volgut seduir els lectors amb títols que s’escapen del circuït més comercial i ha apostat pel producte acurat i el segell propi.
Per celebrar l’aniversari, tots els clients han rebut un 5% de descompte en la compra d’un llibre, el màxim que permet en la llei per a aquest sector.

El projecte va néixer en plena recuperació d’una crisi econòmica que havia deixat molt tocat el món del llibre, en particular, i el comerç de proximitat, en general. L’estiu passat, La Temerària travessava un moment molt delicat. La situació ha millorat des de llavors i en el balanç d’aquest lustre pesen més les coses bones que les dolentes.

La Temerària ha estat molta activa participant en clubs de lectura i organitzant presentacions d’autors locals. Aquest curs es mantenen a l’expectativa de com evolucioni la pandèmia.

Masllorens però desitja celebrar molts més anys amb la mateixa il·lusió del principi i sumant moltes més complicitats pel camí.
Recorda però, que quan un comerç tanca, al darrera hi ha un drama personal i demana a la ciutadania que continuï donant suport a les botigues petites, deixant una mica de banda les grans cadenes i la venda per internet.

24 anys de la refundació de l’Ateneu Terrassenc a la ciutat

L’Ateneu Terrassenc celebra el seu 24 aniversari de la refundació a la ciutat. En circumstàncies normals l’entitat estaria començant aquests dies la celebració de la Setmana de l’Ateneu per conmemorar el seu aniversari. Conferències, concerts o un sopar de germanor que no s’han arribat a programar pel confinament de l’estat d’alarma. A causa de la pandèmia no s’han pogut organitzar ni xerrades ni activitats culturals, com és habitual, per commemorar l’efemèride. El que sí s’ha pogut fer és el tradicional homenatge que cada any l’entitat fa al seu fundador, Joaquim Marinel·lo Bosch, que fou també alcalde de la ciutat.

L’acte ha estat un senzill homenatge davant la placa que recorda el fundador, al passatge Gaudí, amb el parlament de l’actual president de l’Ateneu Terrassenc, Josep Corominas, davant una representació de la junta i de membres de l’entitat humanista.

Corominas ha destacat el paper transversal i aglutinador de la cultura a la ciutat, des que es va fundar l’Ateneu Terrassenc el 1879. També ha recordat als responsable de la refundació a finals del segle passat, alhora que ha apuntat una possible reformulació de l’entitat per adaptar-se a la situació actual. L’acte es va cloure amb el cant d’Els Segadors.

La Jove Orquestra de l’Escola Pia celebra el vintè aniversari amb un concert de confinament

A l’Escola Pia de Terrassa aquesta setmana hi havia programat un concert de final de curs en el qual estava prevista l’actuació de la Jove Orquestra del centre. Es tracta d’una data especial que, a més, aquest any coincideix amb el 20è aniversari de la seva fundació. La celebració no es podrà fer com estava prevista però, tot i així, els seus alumnes han preparat una actuació conjunta en confinament de la cançó “Viva la Vida” de Coldplay.

TxT celebra l’aniversari de la victòria electoral amb una trobada virtual amb militants i simpatitzants

El 26 de maig de 2019, Tot per Terrassa (TxT) va guanyar les eleccions municipals de Terrassa,  ara fa tot just un any.  La formació que presideix Jordi Ballart va aconseguir entrar a l’Ajuntament amb 10 regidores i regidors. El partit ha volgut celebrar aquest aniversari amb una trobada entre l’alcalde, els regidors i regidores de la formació i els i les militants i simpatitzants a través d’una videoconferència, per recordar aquell moment i per agrair el suport rebut en aquest primer any de feina al capdavant del govern municipal. Per commemorar aquest aniversari també es compartirà un vídeo a les xarxes socials amb la participació de diversos ciutadans i ciutadanes. Les circumstàncies actuals amb la crisi sanitària de la Covid-19 fan que no s’hagi pogut celebrar de manera presencial. Així doncs, la celebració està marcada per tenir el punt de mira posat en superar la crisi de la Covid-19

TxT va ser la força més votada a la ciutat en les eleccions municipals de 2019. El partit va donar la gran sorpresa en aquells comicis en registrar gairebé 28.000 vots. En un consistori que s’intuïa més fragmentat que mai, finalment només hi van entrar cinc formacions. Amb una d’elles, ERC-MES-AM, Tot per Terrassa va arribar a un acord per formar un govern majoritari que donés estabilitat. 

Balanç del primer any 

Tot per Terrassa considera que el balanç del seu primer any de gestió al capdavant del govern municipal és molt positiu, tot i tenir molt clar que també ha calgut afrontar una de les crisis més greus mai viscudes a la ciutat i a nivell global. TxT assenyala que queda molta feina per fer, i que moltes de les prioritats com a ciutat s’estan transformant a partir de les necessitats socials i econòmiques derivades d’aquesta crisi. 

Entre les accions que Tot per Terrassa destaca durant aquest primer any hi ha la posada en marxa de la Revolució Verda, un ambiciós projecte per respondre a l’emergència climàtica i per construir la ciutat del futur on moure’s sigui més fàcil, amb menys trànsit, menys sorolls, menys gasos contaminants i més espai per als i les vianants. Altres accions han estat impulsar una nova regidoria de rieres per encarar una transformació urbana a la ciutat necessària per eliminar unes barreres que són tan físiques com mentals; facilitar l’accés a l’Hospital de Terrassa amb una targeta gratuïta; reforçar l’atenció a les persones en els diferents cicles de la vida, i promoure noves mesures sobre el benestar animal també amb una nova regidoria, entre moltes d’altres.

L’objectiu de Tot per Terrassa, doncs, passa per seguir treballant per a la millora i la transformació de la ciutat. Més enllà de la participació política directa a l’equip de govern de la ciutat, Tot per Terrassa compta amb una amplia activitat de participació ciutadana a través de xerrades (primer presencials, ara telemàtiques) i vàries comissions temàtiques de treball.

Descobrim la història d’en Juan Romero, l’últim supervivent espanyol de Mauthausen

En plena commemoració pel 75è aniversari de l’alliberament de Mauthausen, la terrassenca Judith Paulí rememora l’experiència viscuda pel seu besoncle. En Juan Romero és, a l’edat de 101 anys, l’únic deportat espanyol que continua en vida, d’entre els més de 7.500 presos de tot l’Estat que van passar pel camp de concentració. Ara fa tres quarts de segle, aquell 5 de maig del 1945, el Juan Romero va viure en primera persona l’alliberament del camp austríac per part de les tropes nord-americanes.

Després de lluitar amb el bàndol republicà durant la Guerra Civil espanyola, el soldat cordovès es va exiliar a França, on més tard va ser capturat. Durant un llarg període de 4 anys, a Mauthausen va realitzar-hi treballs forçosos pels estimballs de la pedrera i, també, construint carreteres. Finalment, el Juan va ser destinat a la unitat de desinfecció; una brigada formada per una dotzena de presoners que s’encarregaven de treure i netejar la roba dels deportats quan ingressaven al camp. Després de l’alliberament, el “tío Juan” se’n va anar a viure a un petit poble de França i, amb un gran temor de traspassar la frontera, es retrobava amb els seus familiars a Bourgmadame.

Unes 200.000 persones van ser tancades a Mauthausen durant la 2a Guerra Mundial i més de la meitat hi van morir. L’antic camp d’extermini nazi és ara un dels espais de memòria més significatius de l’Europa central. 75 anys després de l’alliberament d’aquell infern, en Juan Romero és, a dia d’avui, l’únic supervivent espanyol que encara ho pot explicar.