Entradas

Els candidats a l’alcaldia debaten a la Cecot el futur de la ciutat

Aquest matí de dimarts s’ha fet a la Sala d’Actes de la patronal Cecot el debat entre els candidats a l’alcaldia de Terrassa per les eleccions del proper 26 de maig.

L’acte ha estat organitzat pel Club Cecot Financer & Fiscal i ha estat moderat pel periodista Pol Marsà.

Al debat hi ha participat Alfredo Vega del PSC, Xavier Matilla de Terrassa en Comú, Isaac Albert d’ERC, Miquel Sàmper de Junts per Terrassa, Javier González de C’s, Marc Medina de la CUP i Àlex Rodríguez del PP.

Els partits han exposat les seves propostes sobre els diferents temes que el moderat havia plantejat en temes com la mobilitat, la indústria o el comerç i preveure com serà la Terrassa del dia després del 26 de maig.

Reempresa amplia la seva cobertura a 36 mercats municipals

El servei de Reempresa, de transmissió i ocupació de parades disponibles, s’amplia 36 mercats municipals de 27 municipis gestionats per la DiBa, Diputació de Barcelona. L’ampliació ha estat possible gràcies a la renovació de l’acord entre la gerència de Comerç de la DiBa i la patronal Cecot.

El principal motiu de la cessió de les parades de mercat són la jubilació. Prop d’un 42% de les parades de mercat de la província de Barcelona que participen en el programa Reempresa tenen aquest com a principal motiu de la cessió, entre altres, com per motius de salut (18%) o el canvi de domicili (5.2%).

El preu del 67% de les parades gestionades pel servei, segons dades del Centre Reempresa de Catalunya, tenen un cost de cessió de menys de 10 mil euros.

Aquest servei, que té per objectiu visibilitzar la possibilitat de negoci als mercats i assegurar la continuïtat de les parades, ha evitat, des de la seva posada en marxa,  el tancament de 33 parades de mercat a la província per falta de relleu i 140 parades buides han estat ocupades a través del suport i l’assessorament de la Reempresa.

Actualment, el servei disposa de prop de 40 parades disponibles i més de 20 en funcionament. A més, ofereixen assessorament i suport en temes com l’elaboració del pla reempresa, la recerca de finançament o la redacció de la documentació necessària per disposar d’una parada.

 

 

La Cecot obté 15 vocalies en les eleccions de la Cambra de Comerç i Eines de País, 10

15 de les 25 vocalies que estaven en joc en les eleccions per sufragi universal de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa, han estat per a la candidatura encapçalada per Ramon Talamàs, president del Club Cecot Financer de la patronal vallesana. Eines de País, l’altra candidatura liderada per Natàlia Cugueró, economista, al capdavant de la proposta sobiranista, amb el suport de l’ANC, n’ha obtingut 10 (5 d’elles, són de Sant Cugat del Vallès).

Aquests són els resultats provisionals del procés electoral per a la renovació dels òrgans de govern. L’altra característica és la gran mobilització que han generat els comicis: 1.036 vots. De fet, a Terrassa és on més ha augmentat la participació de tot Catalunya. Els vots s’han multiplicat per sis.

El Ple està composat per un total de 45 vocalies: 25 vocalies són les que han estat escollides per sufragi universal dels electors; 5 van ser declarades electes per a presentar-se el mateix nombre de candidats que de vocalies a cobrir; i 5 més corresponen als representants de les organitzacions empresarials, que també van ser declarades electes.

Des d’aquest dijous i fins al proper dia 15 de maig es durà a terme el procés de presentació de candidatures per a les empreses de major aportació voluntària ( que han d’escollir 10 vocalies més).

El nou Ple es constituirà el proper mes de juny i els representants escolliran el president i el comitè executiu de la institució pel període 2019-2023.

Antoni Abad, entre els catorze vicepresidents designats per Foment del Treball

El president de Cecot, Antoni Abad, s’incorpora a l’estructura de Foment del Treball, ocupant una de les 14 vicepresidències creades per la patronal catalana en la reorganització de la Junta Directiva la patronal catalana. L’objectiu és encarar una nova etapa en què vol reforçar la seva acció de lobby. També pretén incrementar la representació territorial en la presa de decisions i facilitar la gestió de serveis als associats. En aquest sentit, Foment ha ampliat fins a catorze les vicepresidències, incorporant així els presidents de les organitzacions territorials de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.

La trobada d’empreses de la construcció arriba en plena consolidació de la recuperació del sector

Des d’un maó a una rajola hidràulica passant per tot tipus de paviments, eines i materials. Tot el necessari per a la reforma i la construcció es pot trobar a la IX edició del Meeting Business & Friends, la trobada anual d’empreses de materials per a la construcció organitzada per la central de compres EMCCAT Grup.

Aquest divendres a primera hora del matí, s’ha fet la inauguració oficial de la fira. Una cinquantena d’estands acullen més de 350 marques que ocupen els 4.000 metres quadrats del Recinte Firal. Els organitzadors esperen congregar a més de 400 assistents entre professionals, fabricants, clients i proveïdors al llarg dels dos dies de funcionament de la fira.

De fet, el certamen arriba en plena consolidació de la recuperació del sector, sobretot en la recuperació i la rehabilitació d’edificis, i també en la creació d’ocupació. Segons els experts, la construcció és un termòmetre de l’economia. Durant els anys 2017 i 2018, aquest sector va liderar, amb un 15,5%, els nous llocs de treball. Aquest 2019, els indicadors diuen que el creixement es moderarà però seguirà a l’alça.

Per això, els organitzadors del certamen esperen arribar o superar la xifra de volum de negoci de la passada edició: 1 milió d’euros.

El grup de compres EMCCAT, té seu a Terrassa i compta amb 25 socis i 35 punts de venda a Catalunya, Andorra i Balears.

La Cecot vol millorar la interlocució del nou govern amb el sector empresarial

Després de conèixer qui formarà part del nou govern, la patronal Cecot ha demanat que les forces polítiques arribin a un acord entre elles i amb les organitzacions de representació empresarial per poder desenvolupar noves propostes econòmiques i empresarials.

Cecot també vol que els partits polítics puguin resoldre el conflicte territorial amb Catalunya i es reforci la creació de llocs de treball. Tot i així, les reformes que es demanen no només afecten a l’àmbit estatal, sinó també a l’europeu.

Com explica el president de la Cecot, Antoni Abad, des del sector empresarial es reclama un pacte entre les forces polítiques.

La CECOT denuncia que els retards en la B-40 suposen un sobrecost de 240 milions d’euros

“Des del 1966 on el Pla Director Territorial de l’Àrea de Barcelona incloïa per primera vegada la Ronda Vallès (B-40) fins a dia d’avui ha plogut molt”, afirma Antoni Abad, president de la Cecot, “tant, que és comprensible que un projecte inicial, concebut en base a un context i un entorn socioeconòmic i polític determinat, hagi hagut d’anar-se adaptant en el temps. Ara bé, estem parlant de 53 anys des que es va parlar per primera vegada de la necessitat d’una Ronda Vallès i que a la Cecot anomenem com l’eterna infraestructura inacabada, només per darrera de la Sagrada Família de Gaudí (1882)”.

L’estudi que ja va fer públic la Cecot el febrer de 2017 elaborat per l’Institut Cerdà exposa que l’impacte macroeconòmic del tram de la B-40 entre Abrera i Terrassa acabat suposaria un estalvi de 24 milions d’euros anuals. “Ara ja portem prop de deu anys d’endarreriments així que els incompliments en el termini de finalització estan afegint un sobrecost a la infraestructura de 240 milions d’euros”, afirma Abad.

D’altra banda, segons l’informe tècnic, la finalització d’aquest tram tindrà un impacte macroeconòmic positiu de 252 milions d’euros a Catalunya i els efectes de la infraestructura en el conjunt de l’Estat es situa entre els 364 i els 427 milions d’euros. A més, l’informe tècnic també explicita que l’execució de l’obra suposaria un estalvi anual de prop de 24 milions d’euros, tenint en compte despeses externes i internes, i el fet que cada dia transitarien per la via més de 2.500 vehicles pesants. A criteri de la Cecot, aquesta infraestructura contribueix, a més, a fer una xarxa més sostenible per l’augment de la fiabilitat i l’eficiència; la reducció de la congestió i els accidents”. Segons l’Institut Cerdà, es reduirien en 6.700 tones les emissions de CO2 a l’any.

Les empreses consideren la Ronda del Vallès com un connector i articulador de la mobilitat entre comarques i territoris i no únicament com una infraestructura de pas. I és per aquesta visió de vertebració del territori que, tenint en compte l’estudi tècnic i els resultats obtinguts, els representants empresarials i socials creuen necessari que els líders municipals i els grups polítics prioritzin l’impuls de la Ronda del Vallès ja que hi ha un ampli consens en la necessitat de finalitzar aquest tram. “Reclamem una gran mobilització social i política per acabar aquesta infraestructura perquè no té sentit endarrerir dos any més la posada en servei”. El president de la Cecot reitera que “és intolerable un nou incompliment del Ministeri amb les dates de finalització. Tot i que no ens consta oficialment, tenint com a dada la provisió de subministraments per abastir l’obra, preveiem que si no hi ha cap més entrebanc, el tram Abrera-Terrassa no estarà acabat fins a mitjans o finals del 2021 en comptes d’aquest mes d’octubre, que va ser el darrer compromís públic del Ministre de Foment.

La Patronal CECOT demana als ajuntaments del Vallès que s’uneixin per reclamar al govern espanyol compromís per acabar les obres de la B-40. En declaracions a La Xarxa el seu secretari general, David Garrofé, assegura que la pressió de la societat civil ja ha arribat al límit, i que ara és el torn dels ajuntaments. 

La mateixa patronal qualifica la carretera com l’eterna infraestructura inacabada, i assegura que el problema d’arrel és la manca de voluntat política. Garrofé, però, considera que els ajuntaments de tots dos vallesos han de posar-se les piles i anar a una.

Cecot repta els alcaldables per Terrassa a definir un pla sobre el comerç

Cecot Comerç ha fet arribar als candidats dels partits polítics que concorreran el proper 26 de maig a les eleccions municipals per Terrassa un document amb diferents propostes per al futur del comerç terrassenc.

“Necessitem millorar la salut comercial de Terrassa”, afirma Cristina Escudé, presidenta de Cecot Comerç, i és que el sector es mostra cada vegada més preocupat pel constant degoteig de tancaments comercials que s’estan produint a la ciutat, tant de comerç local, com de diferents marques i franquícies.

Cecot Comerç considera de vital importància l’elaboració d’un estudi que valori quina és la salut comercial de Terrassa, així com els hàbits de compra, i que estableixi les línies mestres d’un pla estratègic que permeti ressituar la ciutat com a referent d’èxit en l’àmbit comercial. “Aquest pla estratègic ha d’entomar-se com un projecte de ciutat, que ultrapassi la voluntat dels diferents partits”.

Amb aquesta necessitat de definir un projecte de ciutat, on el comerç hi tingui un paper vertebrador important, Cecot Comerç reclama als candidats transversalitat i coordinació dins de l’organització municipal i vincular la regidoria específica de comerç a l’àmbit de la promoció econòmica, amb una funció i rol ajustats a la importància del sector i a les dimensions de la ciutat i l’organització municipal.

“És important que puguem exposar i debatre propostes però sobre tot que s’arribi a materialitzar en un consens ampli per al futur del comerç de la ciutat”, reitera Escudé. En aquest sentit, Cecot Comerç creu que cal cercar una proposta de singularització de la ciutat aprofitant els actius de què disposa (les universitats, el PAC, la Mútua, Escac, patrimoni cultural, etc.), així com mobilitzar la societat i el consistori per exigir a l’Administració central la finalització de la B40, “amb la infraestructura que hauria de posar-se en servei a finals d’aquest any, podríem establir estratègies per atraure la població del Baix Llobregat que en pocs minuts podrien visitar la ciutat”, explica Escudé qui considera que recolzarà l’activitat econòmica i empresarial de la ciutat.

Cecot Comerç també inclou en el document de propostes la necessitat d’entomar el procés de transformació del Mercat de la Independència com a projecte de ciutat ja que és una “tractora” comercial clau per a tots els carrers comercials adjacents.

En aquest punt els representants del comerç de la patronal consideren fonamental obrir el mercat cap a la Rambla, per exemple, mitjançant l’habilitació de locals comercials de degustació o restauració o venda i connectar-lo amb una artèria comercial principal per Terrassa com ho és la Rambla, on també és necessari reformular l’atractivitat comercial per tal que esdevingui un veritable eix comercial vertebrador de la ciutat.

Cecot dedica una sessió al Decret Llei de Mesures Urgents de lluita contra la precarietat laboral

La patronal Cecot ha dedicat aquest dimecres una sessió informativa sobre el Decret Llei de Mesures Urgents de lluita contra la precarietat laboral que fa un mes va aprovar el Consell de Ministres. La jornada ha generat multitud de consultes de les empreses i ha comptat amb l’assistència de gairebé 200 persones.

La normativa inclou el registre horari de la jornada laboral, una mesura que, segons la Cecot, està pensada per resoldre una problemàtica com és l’excés d’hores extra i la temporalitat. Amb tot, tindrà un fort impacte en el gruix de les pimes, sobretot per la dificultat d’introduir un sistema diari en funció de la diversitat de casuístiques i el consegüent cost d’implementació. La sessió ha incidit en les possibles sancions econòmiques que pot comportar l’incompliment o una aplicació incorrecta.

La Cecot posa l’empresa en el centre de les polítiques econòmiques

Amb motiu de la convocatòria d’eleccions generals el pròxim 28 d’abril, la patronal catalana Cecot ha tornat a trametre un document amb el recull de propostes per millorar la competitivitat de les pimes i per estimular l’economia a totes persones que encapçalen les diferents llistes electorals que hi concorreran.

En el document, la patronal ha fet especial incidència en la incorporació de mesures per impulsar la transformació digital, així com nombroses propostes àmpliament demandades pel teixit empresarial en l’àmbit de la internacionalització, el laboral o la lluita contra la morositat.

La Cecot posa en relleu, també, les propostes per accelerar la transició energètica i endreçar el mercat elèctric amb actuacions tals com garantir la transparència, competència i estabilitat del mercat energètic, d’entre altres.