Són dies de vertigen per a Joan Herrera i la seva junta, des que va ser proclamat fa tres setmanes 21è president del CN Terrassa. Encara estan immersos en el traspàs de les diferents àrees amb la junta directiva sortint, un traspàs que s’està portant amb transparència, tot i reconèixer que no s’ha donat la millor imatge aquests darrers mesos amb les constants impugnacions durant el procés electoral.
Tot i portar poc temps, Herrera ja té una primera radiografia del club que s’ha trobat, però confia en el seu equip directiu (s’ha ampliat a 14 membres amb la nomenament de Rafael Busom) que ampliarà fins a finals d’any, per redreçar el rumb del transatlàntic amb el qual ha de navegar els propers sis anys.
El futur passa pel Pla Estratègic dissenyat en dues etapes. En els primers tres anys hi haurà un control i reducció de la despesa per no caure en un nou exercici deficitari. Sense detallar, Herrera assenyala que s’han trobat despeses «descontrolades» tant en el funcionament intern del club i en l’àrea esportiva, però respectaran els contractes dels esportistes professionals i garantiran la participació europea dels dos equips de waterpolo.
La recuperació econòmica passa també per incrementar la massa social. S’estan fent campanyes de promoció i des del febrer hi ha hagut més de 2.000 altes, situant el nombre de socis en 13.220, tot i que es necessita arribar a les xifres prepandèmia, uns 16.000, perquè el club sigui autosuficient.
En la segona part del mandat es fixaran les bases d’un Centre del Coneixement, perquè el CN Terrassa esdevingui un centre formatiu que imparteixi un cicle de grau mitjà i superior i s’aplicaran les noves tecnologies, amb l’ús d’intel·ligència artificial, per millorar l’alt rendiment esportiu.
En el capítol d’inversions la nova piscina de 25 metres, projecte que va engegar l’anterior junta i del qual ja es té el projecte bàsic, no és prioritària perquè s’ha d’invertir en mantenir i modernitzar les actuals instal·lacions.
