Entradas

Ballart es reuneix amb Cecot per coordinar mesures de reactivació econòmica

L’Ajuntament està treballant aquests dies per elaborar l’esperat Pacte de Ciutat que permeti la reactivació econòmica després de passar els mesos més durs de la crisi de la Covid-19. Aquest pacte és transversal: és polític, social i econòmic, i pretén involucrar diversos agents i instutucions de la ciutat.

En aquest context l’alcalde Jordi Ballart ha rebut aquest dimarts els dos màxims representants de la patronal Cecot: el president, Antoni Abad; i el secretari general, David Garrofé. Per part de l’Ajuntament també hi han estat presents el tinent d’alcalde de Promoció Econòmica i Projecció de la Ciutat, Isaac Albert; i la tinenta d’alcalde de Serveis Generals, Núria Marín.

Part de les mesures que ja ha aplicat l’ajuntament per pal·liar els efectes econòmics de la pandèmia passen per l’excempció de taxes i impostos. La Cecot ja va demanar la setmana passada al govern català que les empreses amb moratòria de pagaments puguin ampliar el termini perquè encara no ens trobem en una situació de normalitat.

La reunió ha tingut lloc al despatx de l’alcalde en una imatge inèdita però que començarà a ser habitual, la dels assistents mantenint les distàncies i seguint els protocols d’higiène i seguretat. El Pacte de Ciutat està previst que s’enllesteixi el juliol.

L’exconseller Mas-Colell defensa la col·laboració públicoprivada en una sessió convidat per la Cecot

L’exconseller d’Economia Andreu Mas Colell defensa de manera ferma la col·laboració publicoprivada per tirar endavant el país, especialment per sortir ràpidament de la crisi de la Covid-19. Mas-Colell ha estat convidat aquest dijous en el la primera sessió del cicle de Diàlegs sobre Empresa i Societat, organitzat per la Cecot i amb la participació del president de la patronal.

Per l’exconseller projectes com l’estació de La Sagrera de Barcelona o el MACBA no haurien vist la llum sense la col·laboració publicoprivada. També posa com a exemples l’habitatge assequible i les concessions de serves públics. El president de la patronal lamenta que encara avui alguns sectors qüestionin la col·laboració publicoprivada.

Andreu Mas-Colell defensa tant el sector públic com el privat hi surten guanyant si col·laboren però demana que sempre hi hagi claredat en els termes contractuals i es garanteixi la seguretat jurídica.

La CECOT proposa l’ajornament d’impostos i moratòries fins a finals d’any

La CECOT reclama al Govern que les empreses amb moratòria de pagaments puguin ampliar el termini perquè encara no ens trobem en una situació de normalitat. El pròxim 5 de juny, venç el termini a les petites i mitjanes empreses per pagar els impostos que s’havien ajornat per diverses causes abans de la pandèmia. La Patronal diu que no té sentit reclamar ara els pagaments i posar en crisi la tresoreria de moltes empreses que ara es troben en una situació difícil a causa de l’estat d’alarma.

Els empresaris diuen que no s’ha resolt la situación que van provocar les moratòries i no té sentit exigir els pagaments en una situació pitjor que l’anterior. La CECOT proposa l’aplaçament dels pagaments fins a finals d’any per a totes les empreses afectades per la Covid-19. D’aquesta manera es facilita la tresoreria dels autònoms i empreses que més enllà dels venciments d’abril, maig i juny, també hauran de preveure fer front a les pagues extres de les vacances d’estiu. Un llistó molt alt, creu l’entitat empresarial, per gran part del teixit productiu en l’actual context econòmic que ha provocat l’aturada de l’activitat.

A banda de posposar fins a final d’any el pagament d’impostos i la suspensió de les autoliquidacions i declaracions fiscals, la CECOT també proposa retornar els impostos que l’Estat ha anat ingressant en els últims sis mesos, havent de retornar-se durant els 18 mesos següents. I que això no generi cap sanció ni recàrrec per aquells que no van poder fer efectiu els pagaments d’impostos, un deure i una obligació que les empreses i autònoms associats tenen molt present per al manteniment de la societat del benestar que desitgen.

La CECOT alerta que un milió de persones encara no han cobrat l’ERTO

La patronal vallesana, CECOT, considera greu que a hores d’ara prop d’un milió de persones encara no hagin cobrat l’Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació, l’ERTO, i denuncia que el Govern espanyol està esperant les ajudes europees per fer front a la crisi del coronavirus.  Pel President de la CECOT, Antoni Abad, “és un problema greu des del punt de vista social, econòmic i moral. I dic moral perquè moltes de les empreses i autònoms que han aplicat un ERTO com a mecanisme per garantir ocupació i la subsistència de l’activitat empresarial, estan veient amb impotència com les seves plantilles, els seus col•laboradors directes, no perceben uns ingressos que l’Estat havia de pagar i, d’altra banda, no poden compensar per manca de liquiditat pel tancament de l’activitat”.

La CECOT creu que el Govern d’Espanya, davant la manca de liquidat interna està ajornant aquests pagaments a l’espera del SURE, un instrument temporal dels ministeris d’Economia i Finances de la Unió Europea dotat amb cent mil milions d’euros per pal•liar l’atur en el context de la Covid-19. Per tot això la CECOT insta al Govern a efectuar els pagaments pendents amb la màxima celeritat per evitar que els treballadors acusin la falta de liquidat i fer front a les seves despeses.

La patronal insisteix al Ministeri de Treball, tenint en compte el pacte amb els sindicats, que mantingui l’ampliació dels ERTO i l’exoneració de les quotes a la Seguretat Social d’aquells Expedients relacionats amb el coronavirus ja que per molts sectors la fí de l’estat d’alarma no representarà la represa de l’activitat immediata. La CECOT considera que cal mantenir la vigència dels ERTO en situacions que puguin abocar l’empresa al tancament definitiu amb la consegüent pèrdua d’ocupació i destrucció del teixit productiu, base per a la recuperació. Forçar les empreses a assumir el cost de la finalització dels ERTO posaria en perill la continuïtat, especialment de petites i mitjanes empreses i l’ocupació que generen, conclou la patronal.

La Cecot celebra que la UE condicioni els fons europeus a l’aplicació de reformes estructurals dels països

La Comissió Europea acaba d’anunciar la posada en marxa d’un fons de recuperació econòmica per superar l’impacte del coronavirus. Aquests diners  s’atorgaran si els països  defineixen i implementen un pla de reformes estructurals i inversions. La patronal terrassenca Cecot celebra el rescat d’Europa als seus socis de manera supervisada.

En un comunitat, el president de la patronal, Antoni Abad, afirma que els agents econòmics i socials porten dècades proposant reformes estructurals per a fer avançar l’activitat empresarial, tenint en compte la cohesió social i intentant millorar l’economia global. Explica que no s’ha avançat  perquè s’han supeditat les reformes als cicles polítics i les visions electoralistes frenen qualsevol tipus d’iniciativa a mig o llarg termini.

L’organització empresarial ha dirigit una carta a la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen, demanant que en el procés d’intervenció a Espanya es tinguin en consideració la veu i les propostes dels agents econòmics i socials del país en relació amb les grans reformes pendents que l’estat no ha desenvolupat o no ha acabat d’implementar.

“Li demanem bàsicament que s’escolti a la representació d’una part important de la societat que, sense ser política, ha fet importants propostes per a millorar la situació dels ciutadans, les empreses i millorar l’estat del benestar. Que tinguin en consideració propostes que ajudin a una visió global abans de prendre decisions del país”, matisa Abad.

 

 

Segons la Cecot la derogació del 52.d de l’Estatut dels Treballadors s’ha fet sense diàleg social

La Cecot ha aplaudit  la intervenció d’Espanya per part de la CE en el procés de reactivació econòmica perquè consideren que podria ser una oportunitat de poder desenvolupar aquelles reformes estructurals que necessita el país.

La derogació de la reforma laboral de 2012 és una proposta recolzada per diferents formacions polítiques al Congrés. Es considera que en el marc de les negociacions relatives a reformes estructurals, la política no pot dissociar-se de la realitat social i deixar de comptar amb els qui seran els actors principals en la seva aplicació. 

El mes de febrer, davant la derogació del 52.d la Cecot ja va demanar al Govern que no posés dates límit en qüestions complexes i que reprengués el diàleg social. Un diàleg que semblava anar per bon camí amb la Comissió per la Reactivació i que l’anunci avui del pacte polític per derogar la reforma laboral, torna a aturar-se.

És per tot això que la Cecot s’alinea amb el posicionament de Foment del Treball en relació a l’acord que van signar ahir PSOE, Unidas Podemos i EH Bildu per derogar la reforma laboral d’esquenes al diàleg social amb els agents socials, just després que s’hagi pogut arribar a un acord entre sindicats i patronals en relació als ERTO. Tal i com s’ha presentat aquest pacte d’avui malmet les relacions encaminades a un “gran pacte per la reactivació de l’economia i la recuperació de l’ocupació» amb el Govern, la resta de grups parlamentaris, comunitats autònomes i agents socials.

La Cecot, en contra que els fons de qualificació de treballadors es destinin a cobrir altres despeses

A causa de l’impacte econòmic de les mesures aprovades per a fer front a la crisi sanitària provocada per la Covid-19, els ingressos derivats de la cotització per formació professional obtinguts en l’exercici 2020, podran destinar-se al finançament de qualsevol de les prestacions i accions del sistema de protecció per desocupació o per a finançar programes que fomentin la contractació de persones desocupades o els ajudin a recuperar ocupació. D’aquesta manera es produeix una desafectació de la quota de formació professional al finançament del Sistema de Formació Professional Per a l’Ocupació.

No és la primera vegada que el Govern de l’estat utilitza els fons de polítiques actives d’ocupació per a finançar subsidis de manera incorrecta. Entenent que la quota no és un tribut previst com a tal, ni un ingrés de les Administracions o els seus organismes autònoms, patronals i sindicats van remetre un escrit a la Defensora del Poble,, per recordar al Secretari d’Estat per a l’Ocupació que “la quota de formació professional és una cotització vinculada a la relació laboral i el fet que una vegada recaptada es posi a la disposició del Servei Públic d’Ocupació Estatal perquè aquest gestioni i aplicació a les finalitats pels quals es cobra, no vol dir que constitueixi un ingrés desafectat aplicable a qualsevol altra cosa, ni a cobrir les despeses generals d’aquest organisme”.

L’ús indegut dels fons de formació per part del Govern, denunciat per la Cecot i altres agents socials l’any 2018, ha detret 5.000M d’euros per cobrir dèficit, destinant els recursos a altres despeses diferents a la finalitat dels fons.

Malgrat que la Cecot reconeix que és inqüestionable que la cobertura de les prestacions i subsidis de protecció per desocupació ha de ser una de les màximes prioritats del Govern en aquests moments de lluita contra l’impacte del coronavirus, també considera que aquesta situació no ha d’afectar mesures que amb tota seguretat seran més necessàries que mai per a reactivar la nostra economia. Així que utilitzar els fons de polítiques actives d’ocupació per a finançar subsidis no sembla raonable i té caràcter inconstitucional.

Aquest capital resulta imprescindible per a la reactivació de l’economia i per a fomentar l’ocupabilitat de les persones treballadores màximament en un moment de depressió econòmica i social com al que ja estem assistint.

La caiguda esperada del PIB, la destrucció de teixit empresarial i les altes xifres de persones desocupades són l’escenari que ens espera un cop s’aixequi l’Estat d’Alarma, i sobre el qual hem de treballar per a atenuar els seus efectes sobre la població, els fons per a l’ocupació i per a la formació són, si cap, més necessaris que mai. És per això que no compartim que s’hipotequin sabent que són una eina fonamental per a tractar la crisi que sabem haurem d’afrontar.

La Cecot considera que el Govern espanyol ha de rescatar les empreses o demanar la intervenció europea

Davant les previsions econòmiques de la Comissió Europea, que estimen una caiguda mitjana del Producte Interior Brut (PIB) a la zona euro  del 7,7% durant el 2020 i a Espanya del -9,4% (amb un atur de prop del 20% i el deute públic situat en el 116% del PIB), la patronal terrassenca Cecot ha elaborat un conjunt de propostes perquè les administracions prenguin decisions que ajudin de manera efectiva a la reactivació i recuperació de les empreses i de l’ocupació.

La primera mesura que planteja  és que el govern espanyol ha de rescatar el teixit productiu tal com va fer amb el sistema financer arran de la passada crisi. Sobretot,  diu, el govern hauria de rescatar les empreses  més vulnerables, les pimes i els autònoms, amb ajudes a fons perdut com estan fent països com a Alemanya el Regne Unit o Estats Units, entre altres. I si el govern no disposa dels recursos necessaris, és la seva obligació recórrer al mecanisme de la intervenció de la Unió Europea per garantir que arribin els recursos, com ja es va fer en el passat amb el sistema financer.

Però mentre arriben els recursos, el govern espanyol hauria d’actuar de forma decidida i contundent contra el frau fiscal i la corrupció, diu. És necessari endurir la legislació per obligar als defraudadors a retornar les quantitats amb uns interessos prou alts com per dissuadir a d’altres. Es calcula que l’any passat el frau fiscal a Espanya va oscil·lar entre el 6 i el 9 per cent del PIB, entre els 74.685 i els 112.028 milions d’euros.

Aprofundint en les mesures, la Cecot troba urgent el pagament a proveïdors de totes les factures que superin els 30 dies des de la data d’emissió, tal com obliga la Llei de morositat i que permetria mobilitzar més de 14.000 milions d’euros.

I des de la perspectiva fiscal, el govern d’Espanya i, també la Generalitat, han d’implantar un sistema d’ajudes fiscals, amb ajornaments i reducció del pagament d’impostos, i en alguns casos amb exoneració de taxes, durant tot el 2020 i part del 2021. Igualment, s’ha de comprometre a no crear noves figures fiscals que puguin reduir la competitivitat a l’establir gravàmens sobre activitats industrials, els sectors productius i el consum. I retornar les devolucions d’IVA sol·licitades.

La patronal aposta pel manteniment dels ERTO durant tot el 2020, simplificant el procediment administratiu perquè l’empresa pugui actuar de manera àgil en funció de la recuperació de la seva activitat. Creu que s’ha de fomentar  la formació ocupacional amb programes de recol·locació de les persones que han perdut la feina. També considera que totes les administracions públiques han d’incentivar l’autoocupació, facilitant la consolidació dels treballadors autònoms i la creació de noves empreses, i s’ha d’incentivar el mercat de compra-venda de negocis, com el programa Reempresa.

En l’apartat dels autònoms, no té sentit que hagin de pagar les quotes més altes de tota la Unió Europea per poder treballar, més quan caldrà actuar en dos sentits i en paral·lel: fomentar l’autoocupació i lluitar contra l’economia submergida.

També cal, diu, revisar la política energètica que penalitza les empreses i els consumidors amb les tarifes elèctriques més altes de l’Europa. És l’hora d’accelerar la revisió del model dels costos del sistema i eliminar conceptes que no són pròpiament energètics i que haurien d’estar finançats pels pressupostos generals de l’Estat (PGE). Igualment, s’han de revisar les tarifes de distribució que discriminen territoris, impulsar la generació i distribució descentralitzada d’energia elèctrica i acabar amb el model d’oligopoli dominant. Així, diu, s’abaratirien els costos de producció i, per tant, la factura que paga el consumidor final seria menor. La Cecot considera que s’ha d’ apostar per una agenda de descarbonització de l’economia a tot Europa com a motor de desenvolupament econòmic per frenar i revertir el canvi climàtic.

 

La Cecot demana reactivar les infraestructures mitjançant declaracions responsables i reduint el temps de gestió dels tràmits

La Cecot considera necessari que el Govern desenvolupi un pla urgent de reactivació i dinamització econòmica paral·lel i amb interdependent amb al pla de desconfinament previst per al 10 de maig, com ha estan realitzant altres països europeus.

Aquest pla de reactivació econòmica, segons la patronal, hauria de contemplar  mesures com la suspensió d’impostos, quotes a la seguretat social o reclamar el pagament accelerat de les factures pendents que té l’administració amb les empreses. Per a l’entitat si l’administració activa la revisió dels procediments d’adjudicacions de contractes i licitacions públiques així com els processos i expedients de llicències d’obres facilitaria que el sector d’infraestructures comencés a treballar amb certa celeritat i un impacte directe sobre l’ocupació a curt termini.

Part de les empreses associades a la Cecot que desenvolupen la seva tasca en l’àmbit de les infraestructures i el sector de la construcció proposen reactivar l’activitat mitjançant la realització de declaracions responsables de tècnics acreditats i de les propietats d’una banda, mentre que demanen a l’administració que redueixi els terminis de realització dels tràmits administratius en la concessió de permisos, de l’altra. En aquest segon punt, una proposta concreta passaria perquè qualsevol llicència sol·licitada juntament amb tots els informes necessaris (bombers, carreteres, protecció civil, ACA, etc.) hauria d’estar aprovada o denegada en un termini màxim de dos mesos.

La Cecot recorda que hi ha milers de projectes aturats a tot el territori i que donar-los la possibilitat de començar a moure’s, mitjançant les declaracions de responsabilitat de facultatius i propietat, hauria de ser un eix de reactivació més dins del pla global que defineixi el Govern.

La Cecot denuncia que els crèdits ICO de les operacions Covid-19 s’estan obtenint amb avals del 180%

La Cecot s’ha tornat a dirigir per carta al president de l’ICO, José Carlos García de Quevedo, per mostrar indignació davant les  accions del sector bancarien  la tramitació a l’accés de crèdit i liquiditat a empreses i autònoms per a fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19, i per accedir als avals, atorgats pel Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital, per a facilitar aquests préstecs.

El missatge de la banca als sol·licitants és que l’aval de l’Estat té la condició d’aval subsidiari. Sobre aquesta base es fonamenta l’exigència de disposar d’aval de l’empresari per l’import total sol·licitat. Hem traslladat al president de l’ICO que el concepte de garantia subsidiària no s’esmenta en cap de les disposicions que s’han publicat en el BOE.

Aquesta pràctica està generant situacions entre les empreses i autònoms associats a la Cecot on els crèdits d’aquestes operacions s’estan obtenint només amb avals del 180%, (100% aval de l’empresari + 80% aval ICO). Una situació que el teixit empresarial més enllà de considerar com una mala praxi, ni comparteix, ni entén. Quan es van anunciar les línies de finançament de l’ICO per part del Govern d’Espanya, els autònoms i els empresaris van entendre i esperaven poder aconseguir aquests préstecs a uns tipus d’interès adequats i sense haver d’aportar garanties, ja que era el Ministeri d’Economia qui mitjançant l’ICO avalava les operacions. A criteri de la Cecot l’acompliment de la mesura del Govern d’Espanya, creada per aportar liquiditat i tresoreria a empreses i autònoms, passa per acordar i garantir l’aval a la banca.

Una altra pràctica bancària amb què es troben les empreses, i que la Cecot ja va traslladar tant al Banc d’Espanya com a l’ICO, és que s’estan refinançant operacions en curs perquè es pugui aprofitar la garantia dels avals ICO sense que això aporti cap mena d’avantatge per les empreses. Aquesta pràctica encara s’està donant en determinades entitats.

El que havien de ser crèdits quasi automàtics per l’aval de l’Estat, s’estan demorant un mes, en alguns casos posant en perill la viabilitat de milers d’empreses i el trencament de la cadena de pagaments habitual generant impagats i devolucions innecessàries, l’efecte contrari al que suposem es perseguia amb aquests crèdits, s’afirma des de la patronal.

 

Increment d’asfíxia financera per la dilatació en la concessió dels crèdits ICO

La extremada dilatació en el temps per la concessió dels crèdits ICO està posant a la corda fluixa a moltes empreses que veuen incomprensible que en una “situació d’excepcionalitat” com l’actual el Govern no acceleri els processos necessaris i prioritzi la liquiditat que ha promès a les empreses per evitar les tensions de tresoreria que s’estan duent aquí i ara.

La burocràcia i el canvi de criteris intern que s’estan donant en el procés de concessió de crèdits no només està endarrerint la concessió en el temps sinó que està incrementant de manera exponencial el grau d’indignació en el teixit empresarial. En comptes de resoldre les ineficiències de manera urgent i imperativa, estem veient amb estupor com l’ICO assenyala la banca com a responsable en la dilatació dels terminis i com la banca assenyala a l’ICO com a responsable principal pel canvi de criteris i la burocràcia excessiva que marca per la concessió d’aquests crèdits. “

Les dades publicades aquesta setmana per la CEPYME coincideixen amb les dades recollides pel Servei d’Assessorament Financer i Fiscal de la Cecot en relació a les sol·licituds de línies ICO. La meitat de les pimes espanyoles ha sol·licitat un aval a l’ICO, dels que en el 27% dels casos ha estat denegat. I de totes les empreses que han sol·licitat l’ICO, el 39% es queixa que el tràmit ha estat molt complicat. A més, en el cas de les dades recollides a la Cecot aproximadament en el 20% de les sol·licituds realitzades els bancs han demanat avalar personalment o empresarialment el 100% de l’import sol·licitat.