Entradas

Daniel Innerarity reflexionarà sobre la societat del futur en el cicle de diàlegs de Cecot

El filòsof i escriptor basc, Daniel Innerarity,  conversarà amb Antoni Abad i David Garrofé,  aquest dijous,  sobre els factors que haurien de composar el model de societat de futur. Fer front a la sostenibilitat del planeta, la globalització, la irrupció de les noves tecnologies, fins i tot una pandèmia inesperada posen de relleu la necessitat de gestionar d’una manera diferent.

Com i amb quina mesura s’hauria d’impulsar l’apoderament social per al desenvolupament d’un país? Què caracteritzava el nostre model social de febrer de 2020? Quina evolució semblava seguir? Com l’impacte de la COVID-19 pot haver afectat a aquestes perspectives? Quin és el nivel de la nostra salut democràcia? Existeix una crisi de confiança en les institucions per part de la ciutadania?

Aquestes qüestions i d’altres formaran part de la tercera sessió del Cicle de Diàlegs que la Cecot que, per motius de salut es desenvoluparà de manera telemàtica, mitjançant una retransmissió en directe a través del web del fòrum i de les xarxes socials de la patronal terrassenca, concretament des de YouTube i Twitter.

L’objectiu d’aquest Cicle de Diàlegs és poder apropar i traslladar algunes idees clau o propostes concretes sobre diferents temàtiques, mitjançant una conversa, per fer front als reptes i oportunitats de futur, tant de l’economia i empresa catalanes, com de la societat.

La CECOT reclama informació detallada sobre l’estat dels ERTO

La CECOT demana al Govern el nombre total de treballadors que encara no han cobrat els ERTO i la seva distribució per Comunitats Autònomes. A través d’una pregunta escrita a la Ministra de Treball, Yolanda Díaz, presentada per Esquerra Republicana, la patronal demana el detall de l’estat de les prestacions en les seves diferents modalitats.

La patronal vallesana també demana la data prevista de l’abonament de les prestacions que encara estan pendents i introdueix una qüestió relativa a la gestió realitzada pel Servicio Público d’Empleo Estatal (SEPE). La Cecot demana els motius pels quals el SEPE va desestimar l’oferiment dels Serveis Públics d’Ocupació (SPO) autonòmics en la gestió dels ERTO a nivell territorial. L’entitat considera que la proximitat i la informació actualitzada catalanes millorarien la gestió i la tramitació dels expedients i les prestacions.

El President de la CECOT, Antoni Abad, considera que “el problema és que ara mateix tenim treballadors sense cobrar des de fa tres mesos, empreses amb tensions afegides que estan enrarint les relacions laborals internes i uns Serveis Públics que no poden atendre els usuaris, no poden intervenir, ni ajudar a accelerar cap procés”.
Amb tot la Cecot reconeix que l’ERTO ha estat un dels instruments per salvar empreses i llocs de treball més importants que ha impulsat el seu Govern des de la declaració de l’estat d’alarma. Els 1.5 milions de treballadors que ja s’han reincorporat a les feines, dels 3.4 milions afectats per l’ERTO demostren aquesta efectivitat.

“L’adequació d’aquesta figura jurídica, que ja existia a les necessitats del moment, ha evitat el tancament de moltes empreses i la destrucció de cents de milers de llocs de treball”, conclou Abad. Per això insisteixen en ampliar els terminis fins a finals d’any per aquelles empreses que no han pogut reiniciar encara la seva activitat per l’impacte de la COVID-19.

L’AUTCAT, satisfeta amb el Govern per l’ampliació d’ajuts als autònoms

L’Organització d’Autònoms de Catalunya, Autcat, es mostra satisfeta per l’ampliació de la prestació del cessament d’activitat per als autònoms fins a finals de setembre, tal i com havia plantejat l’entitat vinculada a la CECOT. Aquesta és una petició que l’Autcat va fer per escrit al Ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luís Escrivá, i que l’entitat argumentava com a necessària per aquells autònoms que no puguin dur a terme la seva activitat amb normalitat, i protegir la manca d’ingressos en aquesta situació excepcional i contribuir a la supervivència dels seus negocis.

En el Consell de Ministres d’avui s’ha aprovat la pròrroga fins el 30 de setembre de la prestació extraordinària per a treballadors autònoms que es va habilitar a mitjans de febrer per aquells qui tinguessin pèrdues d’ingressos. El president d’Autcat, Enric Rius considera que “Durant aquests mesos de crisi sanitària motivada per la Covid-19 s’ha demostrat que la prestació extraordinària ha resultat una eina positiva per pal•liar els efectes de les mesures de confinament”, tot i que “des de l’Autcat considerem necessari que el Govern també treballi amb visió a més mig termini per donar impuls a les activitats econòmiques i que també tingui en consideració altres aspectes com el finançament o els impostos”.

L’inversor Carlos Trenchs participa al Fòrum Cecot

L’inversor Carlos Trenchs ha participat aquest dijous a la segona sessió del Cicle de Diàlegs sobre Empresa i Societat que organitza la Cecot de forma telemàtica.

Trenchs ha mantingut una conversa amb el president de la patronal, Antoni Abad. Tots dos han parlat com esta afectant la Covid-19 a l’emprenedoria, de com s’ha accelerat la digitalització de processos i de com incideix la pandèmia en la decisió de produir a casa o deslocalitzar, entre d’altres temes.

Carlos Trenchs porta més de vint anys treballant en el món de l’emprenedoria i la inversió.

La conversa entre Abad i Trenchs ha estat moderat per Núria Betriu, membre del comitè executiu de la Cecot.

 

La CECOT reclama per als consumidors els diners del projecte fallit CASTOR

Quarta sentencia del Tribunal Suprem a favor de la CECOT que obliga al Govern de l’Estat a retornar les quantitats cobrades en concepte de peatge, destinades a finançar la conservació i el manteniment de les instal•lacions de gas de la plataforma CASTOR, entre els anys 2014 i 2018. El Govern només reconeix el reintegrament de 34,5 milions d’euros a Enagás que, en lloc de retornar als consumidors de gas del període afectat, ha decidit invertir en d’altres infraestructures.

Ara fa cinc anys la CECOT va impugnar la decisió del Govern d’afavorir la plataforma de gas CASTOR, al sud de la costa catalana, en detriment dels consumidors. Una primera “reacció des de la societat civil perquè hi ha decisions que no es poden prendre de forma unilateral des dels governs” diu el president de la patronal Antoni Abad. L’objectiu de la demanda de la CECOT, a banda del retorn dels diners als consumidors, és donar un toc d’atenció als governs de que no poden gestionar i decidir de qualsevol manera ni a qualsevol preu.

Tot i haver guanyat la quarta sentència favorable per les despeses de manteniment del magatzem CASTOR, la CECOT es mostra indignada amb el Govern de l’Estat per destinar els 34,5 milions d’euros pels consumidors, a d’altres infraestructures gasístiques a través de la companyia Enagás. Segons la CECOT aquesta decisió és injusta i no obeeix als fonaments de la seva demanda ni de la sentència del Tribunal Superior de retornar als consumidors de gas, el cost que va haver de suportar entre els anys 2014 al 2018 per una incorrecte gestió de l’Estat.

Segons la patronal, el Govern està dient a aquelles empreses amb més consum de gas que no veuran un euro dels diners de més que van pagar per una infraestructura fallida perquè els utilitzaran per a d’altres finalitats. La patronal vallesana interposa ara un nou recurs contra el Govern per demanar el retorn dels 34,5 milions d’euros als perjudicats directes del CASTOR, ciutadans i empreses consumidores de gas.

La BANC impulsa The ISSIMO Fruit Family en un congrés d’inversors internacional

Aquest passat cap de setmana, l’Albert Colomer, vicepresident de la xarxa BANC, a primera xarxa privada catalana i espanyola de Business Angels des de la Cecot, ha formar part de la taula rodona To Kill or Not to Kill – Write Offs in Times of Turbulence. Una xerrada que ha tingut lloc en el marc dela virtual edition TECHNE SUMMIT DUBROVNIK, que ha reunit inversors, emprenedors i agents de l’ecosistema inversor de nivell internacional.

L’esdeveniment va estar organitzat per la MED ANGELS, amb l’objectiu de connectar i coordinar més de 100 xarxes d’inversors privats dels diferents països de la Mediterrània. BANC, com a entitat cofundadora de MED ANGELS, ha donat el seu suport per a la creació de la xarxa, apostant per la promoció de la inversió entre països i la connexió entre Europa, Àfrica i l’Orient Mitjà.

Així mateix, The ISSIMO Fruit Family, projecte d’iniciativa catalana adscrit a la xarxa BANC, va  presentar-se davant del públic inversor internacional, desprès d’haver estat seleccionat entre un gran nombre de projectes candidats.The ISSIMO Fruit Family són receptes úniques de sucs de fruites i espècies naturals que s’afegeixen a una beguda per transformar-le en un còctel, afruitat i amb menor contingut alcohòlic. 

Durant els darrers tres dies els emprenedors i inversors participants han tingut l’oportunitat d’assistir a un gran ventall d’actes, conferències i taules rodones amb més de 60 ponents, una investor master class i diferents sessions de presentació de projectes davant d’inversors.

La CECOT proposa un nou Codi de Treball adaptat a la realitat actual

La CECOT planteja l’elaboració d’un nou Codi de Treball adaptat a la realitat de l’actual context del segle XXI, així com un nou marc per a la Seguretat Social, dins de les mesures de concertació social pel futur immediat. La patronal detalla aquestes iniciatives en un document de Propostes d’Intervenció durant els escenaris de desescalada de la Covid-19 i Propostes de Concertació Social per al futur immediat.  Aquestes propostes previstes en el Pla d’Acció s’estructuren en tres eixos. Primer les actuacions immediates, després la construcció d’un marc d’estabilitat pel mercat laboral i un tercer per les reformes estructurals pel futur immediat.

En aquest Pla s’inclou una reflexió a l’entorn de les intervencions público privades. Un dels aspectes a millorar és el funcionament de l’Administració Pública en la gestió d’expedients administratius i la gestió en les prestacions socials als treballadors. Els empresaris diuen que de l’etapa de confinament s’haurà de treure l’experiència que permeti millorar el marc legal, la gestió dels expedients administratius i les prestacions socials, en aquesta nova etapa de desescalada i recuperació de l’activitat econòmica empresarial. Pel que fa a les actuacions immediates, destacar el manteniment dels ERTO per tots aquells sectors que persisteixin les causes de força major i la derogació de la prohibició d’extingir el contracte de treball per causes objectives en tots els supòsits.

També l’exoneració de quotes, bonificacions i moratòries als pagaments a la Seguretat Social, així com tot un seguit d’incentius fiscals per a les empreses, són algunes de les actuacions que plantegen els empresaris vallesans. Pel què fa a la construcció d’un marc d’estabilitat pel mercat de treball la CECOT reclama la negociació d’un nou Acord Marc de Negociació Col•lectiva que contempli el tipus de contractació laboral, el règim de treball a distància, la flexibilitat laboral, les retribucions i la conciliació familiar. A banda de la formació, la solució de conflictes sense arribar als tribunals o la responsabilitat social corporativa.

En el marc de les reformes estructurals pel futur immediat, la CECOT proposa un codi de treball pel segle XXI amb una nova estructura de contractació, regulació de les noves tecnologies, el temps adaptat a la nova realitat, la remuneració, l’extinció dels contractes, l’estructura de la negociació o la gestió de la immigració. Finalment reclamen un Codi de la Seguretat Social actual amb un règim únic, la sostenibilitat del sistema públic i un sistema únic de contingències.

Cecot creu que és oportú revisar el model de mecenatge i homologar-lo a tipus europeus

La Cecot ha proposat l’homologació europea i la implementació de mesures urgents que incentivin al mecenatge per a atendre les necessitats de les entitats.

Les mesures urgents per incentivar el mecenatge que reclama la Cecot no requereixen d’una dotació econòmica dels Governs per implementar-se però sí d’una reforma estructural que passa per apoderar la societat, fer-la partícip de la presa de decisions 

A criteri de la Cecot, la millora de la Llei del Mecenatge es convertira en una reivindicació continuada de tots els sectors afectats per la pandèmia que necessiten poder captar recursos. 

D’altra banda, des de la Cecot es creu que limitar aquesta millora dels incentius només a les persones físiques és limitar molt la capacitat de mobilitzar recursos. Al llarg d’aquests anys la implicació de les empreses en la seva Responsabilitat Social Corporativa s’ha anat incrementant i ara és un excel·lent moment per a estimular-la.  

A diferència del que succeeix a Espanya, gran part dels països del nord d’Europa confien en la ciutadania a l’hora d’impulsar iniciatives de retorn social i les bonifiquen amb deduccions d’entre un 66% i un 100%.

El govern municipal lliura 50.000 mascaretes a l’Associació de Polígons

Són les 50.000 mascaretes que l’Ajuntament ha lliurat a l’Associació de Polígons de Terrassa, associada a la Cecot. El lliurament l’han materialitzat aquest dilluns l’alcalde Jordi Ballart i el president de l’entitat, Jordi Vilar, amb membres dels seus equips. Forma part del milió de mascaretes que va adquirir el govern municipal amb el compromís de garantir mascaretes a la ciutadania.

El mateix matí algunes empreses ja han passat per la Cecot a recollir el seu lot de cent mascaretes pel seu personal.

La setmana passada el govern municipal i la Cecot van mantenir una trobada per parlar de l’impacte econòmic de la Covid-19. L’alcalde, Jordi Ballart, lamenta que el govern espanyol dona molt poc oxigen a les finances municipals i que l’únic instrument que tenen els Ajuntaments per pal·liar la crisi és la fiscalitat.

En la breu reunió que han mantingut govern i Associació de Polígons han parlat del Pla de millora i modernització de polígons que s’ha de reprendre quan la situació s’acabi de normalitzar.

El president de l’Associació de Polígons de Terrassa confia que les empreses hagin pogut reprendre la seva activitat, sobretot quan entrem a la fase 3 d’aquí a una o dues setmanes. Ara bé adverteix que algunes ja no tornaran a aixecar la persiana.

El sector del Metall es reivindica per sortir més ràpid de la crisi

La CECOT posa en valor davant del Govern espanyol, el paper estratègic de la indústria metal•lúrgica durant i després en la sortida de la crisi provocada per la pandèmia de la Covid-19. El President de la Federació Empresarial del Metall, FEM, i membre del Comité Executiu de la patronal, Carlos Garriga, compareix davant la comissió d’Indústria, Comerç i Turisme del Congrés dels Diputats, per exposar les mesures urgents que la indústria metal•lúrgica proposa per a la reactivació econòmica del país.

Segons Garriga “la industria crea ocupació de qualitat i dona estabilitat. En els darrers anys les polítiques econòmiques impulsades pels diferents Governs han primat el sector serveis i oblidat el sector industrial”. A l’inici de l’exposició, el President de FEM ha contextualitzat el pes del sector a Espanya amb unes 220.000 empreses que donen feina a un milió i mig de persones, dels quals 320.000 són autònoms. El sector del metall representa el 8,3 per cent del PIB, el 39,5 per cent de la producció espanyola i el 42 per cent del total de les exportacions.

Garriga ha recordat que el 90,6 per cent de les empreses del metall tenen menys de 10 treballadors i només l’1,5 per cent són empreses de més de 50 treballadors. Finalment i arran de l’anunci del tancament de Nissan de Barcelona, des del FEM es confirma que l’automòbil suposa el 21,40 per cent del sector i un 30 per cent de la indústria a Espanya, la cinquena potencia del sector del metall a la Unió Europea, per darrera d’Alemanya, França. Itàlia i el Regne Unit. A partir d’aquí Garriga ha exposat en detall les propostes que el sector industrial requereix per sortir de l’anunciada crisi pel coronavirus.