Entradas

El catedràtic Daniel Crespo, guanya les eleccions al rectorat de la UPC-BarcelonaTech

El catedràtic de Física, Daniel Crespo Artiaga, serà el rector de la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC) els propers quatre anys, segons els resultats provisionals de les votacions que han tingut lloc, per urna electrònica, del 14 al 19 de maig. Crespo ha estat elegit amb el 50,67 % dels vots ponderats (2.954), per davant de l’actual rector Francesc Torres Torres, que n’ha obtingut el 49,33 % (2.876 vots).

La proclamació definitiva de Daniel Crespo com a candidat electe serà el pròxim dimarts 25 de maig, un cop finalitzat el període de reclamacions. Segons els resultats provisionals, el percentatge de participació global de la comunitat universitària en aquestes eleccions de rector de la UPC, que per primera vegada s’han fet per urna electrònica, ha estat d’un 20,68 %, mentre que el 2017 va ser del 12,47 %. En total, s’han emès 6.386 vots (dels quals 556 han estat en blanc).

En total ha votat el 79,37 % del professorat doctor amb vinculació permanent (PDI-A), el 21,47% de la resta de personal docent i investigador (PDI-B), el 13,9 % dels estudiants de grau i màster universitari, i el 68,41 % del personal d’administració i serveis (PAS). Del resultat per sectors, el professorat PDI-A, Crespo ha obtingut el 21,10 % dels vots ponderats (1.230,02 vots ponderats), i Torres, el 29,90 % (1.743,28 vots ponderats).

Pel que fa a la resta de personal docent i investigador (PDI-B), Crespo ha obtingut el 7,06 % dels vots ponderats (411,59 vots ponderats) i Torres, el 6,94 % dels vots ponderats (404,61 vots ponderats). Del col•lectiu d’estudiants de grau i màster universitari, el gairebé nou rector ha obtingut el 15,46 % dels vots ponderats (901,37 vots ponderats) i l’aspirant a la reelecció el 8,54 % (497,83 vots ponderats). Del personal PAS, ha obtingut el 7,05 % (410,86 vots ponderats) i Torres, el 3,95 % (230,44 vots ponderats).

La UPC, universitat líder de l’Estat i d’Iberoamèrica en Enginyeria, Ciències de la Computació i Matemàtiques

La nova edició dels Scimago World Institutions Rankings, també coneguts com a SIR World Report, posiciona la UPC com a primera universitat de l’Estat i d’Iberoamèrica en Enginyeria, Ciències de la Computació i Matemàtiques.

El rànquing també situa la Universitat en el lloc 68 del món en Ciències de la Computació, en el 109 en Matemàtiques i en el 116 en Enginyeria de la llista d’universitats. Es tracta d’un rànquing que fa un èmfasi especial en la producció científica de les institucions avaluades, entre altres indicadors.

El SIR World Report analitza institucions que pertanyen a cinc sectors diferents: governamentals, salut, universitat, empresa privada i entitats sense ànim de lucre. Per a ser incloses a l’anàlisi, les institucions han de tenir publicats un mínim de 100 treballs de recerca a Scopus el darrer any del període analitzat. En concret, s’analitza el quinquenni que finalitza dos anys abans del de l’edició (és a dir, per a l’edició 2021, s’ha analitzat el quinquenni 2015-2019), excepte en el cas dels indicadors web, en què el període analitzat és el darrer any. El rànquing analitza 17 indicadors agrupats en tres grans blocs: recerca, innovació i impacte social.

En l’edició 2021 del rànquing SIR World Report, la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) escala dues posicions en el panorama global d’institucions i se situa en el lloc 448 a escala mundial. Si només es tenen en compte les universitats, la UPC es col·loca en el lloc 270 del món.

 

Els bars i restaurants podran obrir de 7.30h a 17.00h

Bars i restaurants ampliaran els horaris d’obertura a partir de dilluns. Les noves mesures dictades pel Procicat permetran que el sector de l’hostaleria pugui obrir de forma continuada des de primera hora del matí fins a la tarda: de 7.30h a les 17.00h. Fins ara només ho podien fer tres hores al matí i tres a la tarda. Amb aquesta flexibilització bars i restaurants podran respirar una mica més, molt castigats per les restriccions anticovid.

Aquesta és la principal novetat de les noves mesures del Procicat, que manté invariables els confinaments comarcals i el toc de queda a les 22h, com fins ara.

Ara bé, hi més flexibilitzacions. L’activitat presencial a la universitat s’anirà ampliant paulatinament fins al 30%; les activitats extraescolars i de lleure s’amplia a la gent jove fins a Batxillerat i Cicles Formatius.

En l’àmbit esportiu, els clubs podran obrir els vestidors no només per als que van a piscina, sinó també per a la resta d’usuaris, tot i que es recomana que, sempre que puguin, es dutxin a casa. Les competicions federades es reprendran a partir dels setze anys.

Als centres cívics hi podran tornar els majors de 65 anys, però només per activitats a l’aire lliure i en grups màxims de sis persones. Per últim, s’amplia al 50% l’aforament a actes culturals, museus i biblioteques.

Aquestes mesures entraran en vigor el 8 de març i seran vàlides durant set dies.

Xavier Roca, director de l’ESEIAAT: «El futur és la tecnologia»

El recent reescollit director de l’Escola Superior d’Enginyeria Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa, l’ESEIAAT, Xavier Roca, diu en una entrevista publicada per la mateixa universitat que el segle XXI será sí o sí un segle eminentment tecnològic i que per tant, “El futur és la tecnologia”. Roca fa aquesta afirmació després de constatar la feina que fa la Universitat en recerca aplicada, la principal fortalesa del centre i punt de referència en la trasmissió de coneixement i la innovació tecnológica. Una feina que després arriba a les produccions de les indústries, institucions i ara també a les petites i mitjanes empreses.

I tot, situat en una comarca, “el gran Vallès”, que és la 41ena província d’Espanya amb el PIB més gran. Una comarca que sobretot vol continuar vivint de la indústria i en la qual la Universitat hi té molt a dir en proporcionar el talent necessari gràcies a la versatilitat dels seus estudis. El director també es proposa augmentar la presencia femenina, tant a les aules com en la recerca i mantenir el prestigi internacional que tenen els seus alumnes.

A l’entrevista, Roca aprofita per reivindicar un millor finançament de la Universitat per assolir nivells europeus. Tota l’entrevista es pot veure al canal de YouTube de la UPC.

Xavier Roca, nascut a Vilafranca del Penedès el 1974, és doctor enginyer industrial per la UPC des del 2005 i profesor a la Universitat de Terrassa des del 1999, de la qual ha estat recentment reescollit per quatre anys més, director de la ESEIAAT.

La comunitat universitària escollirà el nom d’una nova plaça al Campus

L’Ajuntament obre un procés participatiu per decidir el nom d’una plaça en construcció al carrer Colom, a l’alçada de la Universitat. Un nou espai públic que s’està reurbanitzant en el solar que ocupava l’antiga fàbrica Flotats. De moment i des del món universitari s’han escollit cinc propostes per escollir un nom de dones científiques, pioneres i vinculades al món del coneixement.

Es tracta de la matemàtica londinenca Ada Lovelace. La primera dona, natural de Venècia, què va obtenir un doctorat, Elena Piscopia. L’actriu, productora i inventora de Viena, Hedy Lamarr. Maria la Jueva, la primera dona alquimista d’Alexandria. I l’única catalana, de Vilafranca del Penedès, Quitèria Tarragó, la primera dona regidora a l’Ajuntament de Terrassa.

Un dels objectius del procés participatiu és que les persones que formen part de la comunitat universitària puguin votar alguna de les cinc propostes. El Servei d’Universitats recollirà les respostes que es rebin fins el 23 de novembre. La més votada s’elevarà a la Comissió del Nomenclàtor per validar-la, i l’alcalde la ratificarà en un decret que finalment donarà nom a la plaça.

La FOOT lliura el premi d’Optometrista de l’Any a Padmaja Sankaridurg, especialista en miopia

La Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT) ha atorgat aquest dimecres el premi de l’Optometrista de l’any a la investigadora índia Padmaja Sankaridurg. Coincidint amb l’acte d’inauguració del nou curs, la universitat terrassenca ha lliurat aquest guardó a la directora del Programa de Miopia de l’Institut Brien Holden i catedràtica de l’Escola d’Optometria i Ciències de la Visió de la Universitat de Nova Gales del Sud, a Austràlia. La professora, que apadrinarà els nous estudiants que comencen el curs 2020-2021, ha rebut el premi en una conferència telemàtica en reconeixement a la seva vàlua acadèmica i a les seves aportacions en el camp de la investigació.

Actualment, Sankaridurg participa en programes de recerca sobre dispositius òptics i estratègies farmacèutiques i està involucrada en projectes per a la comprensió dels factors de risc en l’aparició i progressió de la miopia. Tot i que la prevalença d’aquesta disfunció ocular varia segons la zona geogràfica, la miopia ha augmentat a tot el planeta assolint nivells alarmants. L’increment de l’ús de pantalles, causat en bona part pels efectes de la pandèmia, ha fet créixer el risc de miopia. En aquest sentit, es preveu que a l’any 2050 gairebé la meitat de la població mundial serà miop, i una de cada 10 persones tindrà una afectació greu, amb valors superiors a les 5 diòptries.

Comença un nou curs a l’EUIT, amb classes adaptades i grups presencials reduïts

L’Escola Universitària d’Infermeria i Teràpia Ocupacional de Terrassa ha reprès aquest dimarts la seva activitat amb les primeres classes d’un curs que es presenta completament atípic. Aquest centre egarenc adscrit a la UAB ha hagut d’adaptar les seves instal·lacions, amb indicacions sobre com circular pels passadissos o bé sobre quins seients de l’aula es poden ocupar per tal de garantir la distància mínima de seguretat. També s’ha vist alterat el funcionament habitual de les classes, amb sessions presencials únicament per als primers cursos de cada Grau.

Aquest any uns 40 alumnes han iniciat el Grau de Teràpia Ocupacional a l’EUIT. Per la seva part, els estudis d’Infermeria presenten una demanda molt més elevada, amb el 100% de les 165 places ocupades, i amb la possibilitat de realitzar la carrera en torns de matí o de tarda. Com a novetat, només un terç de cada grup assisteix a classe de forma presencial, alternant-se cada dues setmanes. La resta d’alumnes segueixen les classes a distància, a través d’un sistema d’streaming que també ha comportat canvis a l’aula.

Segons afirmen des del centre universitari, la demanda d’aquest tipus d’estudis no s’ha vist alterada en temps de pandèmia. Això sí, la nota de tall per accedir a Infermeria aquest any era d’un 7,89; gairebé 6 dècimes més alta que la del curs passat.

21 alumnes de Terrassa obtenen una nota igual o superior a 9 a la selectivitat

21 alumnes de Terrassa han tret una nota de 9 o superior a la selectivitat. La qualificació més alta l’ha obtingut Mariona Vila Martín de l’escola Montcau-La Mola, amb un 9,66. La segueixen amb un 9,50 Guillem Gómez Serra, del Petit Estel-Escola Nova, i Marta Huertas Mazoriaga, de l’Institut Can Jofresa. La resta d’alumnes són de Mare de Déu del Carme, l’Escola Pia, Tecnos, Institut Montserrat Roig, Can Roca, Les Aimerigues i la Farga, i tots han tret una nota entre 9,30 i 9.

Cinc estudiants catalans comparteixen la nota més alta, un 9,90, que s’ha assolit en la convocatòria de la selectivitat d’aquest curs. Les notes màximes les han aconseguit dues noies i tres nois d’instituts de Santa Coloma de Gramenet, Manlleu, Sant Sadurní d’Anoia, Barcelona i Sant Cugat del Vallès

A tot Catalunya, el 94,48% dels examinats ha superat la PAU, mentre que el 2019 va ser del 96,60% el 2019. Malgrat que el percentatge d’aprovats és inferior al de l’any passat, en xifres absolutes n’hi ha hagut més. L’any passat hi va haver 30.103 aprovats, i aquest any en són 30.873. La nota mitjana global de les PAU  ha estat de 6,616 (6,615 el 2019).

Les proves d’aquest any es van fer els dies 7,8, 9 i 10 de juliol un total de 39.110 estudiants. Les proves d’accés a la universitat van estar marcades enguany per l’afectació derivada per la situació d’emergència a causa de la COVID-19.

Salut analitzarà les aigües residuals per fer un seguiment del virus de la Covid-19

Les Conselleries de Territori i Sosteniblitat i de Salut ultimen un projecte per fer un seguiment del virus de la Covid-19 a través de les aigües residuals. El projecte preveu fer diferents controls i anàlisis a les depuradores del territori tal i com ja es va fer en el clavegueram de Barcelona i també a Sant Cugat. A Terrassa periòdicament s’envien al laboratori municipal mostres extretes de petites depuradores del municipi.

Aquí però es miren els nivells de clor, la toxicitat del PH o les matèries en suspensió però en cap cas es busquen restes del virus, tal i com va fer l’estudi de la Univesitat de Barcelona en les aigües residuals de la capital. El gruix de les aigües residuals de Terrassa les gestiona l’Agència Catalana de l’Aigua des de la depuradora de les Fonts.

L’estudi universitari s’emmarcava en la vigilància del SARS-CoV-2 en les aigües residuals. Les anàlisis, a partir d’unes mostres congelades, van detectar, tot i que en nivells molt baixos, la presència del virus entre principis de gener i principis de març d’aquest any, 41 dies abans de la declaració del primer cas de finals de febrer. Els epidemiòlegs consideren que l’anàlisi de les aigües residuals d’una ciutat pot ser una potencial eina precoç per detectar la malaltia entre la població, encara més si es té en compte el nombre de persones asimptomàtiques o presimptomàtiques.

L’EUIT planifica el curs 2020-2021 combinant classes presencials i telemàtiques, teoria i pràctica

L’Escola Universitària d’Infermeria i Teràpia Ocupacional de Terrassa porta més d’un segle formant infermers i infermeres (és el centre més antic de Catalunya en aquesta matèria) i més de 25 anys formant terapeutes ocupacionals. Segurament el curs que ha acabat ha estat el més complicat d’aquesta dilatada trajectòria. La pràctica clínica es va aturar al març i es va substituir per altres activitats. Les classes, com a tot arreu, van ser telemàtiques. Professors i alumnes es van haver d’adaptar als canvis.

El proper curs començarà amb moltes incerteses i s’ha planificat combinant les classes presencials i a distància.  Des de la direcció del centre s’explica que els alumnes de primer seran els darrers en començar perquè tot just ara s’està fent la selectivitat.

Els estudiants 4t iniciaran l’any lectiu els primers, la segona setmana de setembre, i la resta de nivelles s’incorporaran de manera esglaonada.

De 2n a 4t, les assignatures teorico-pràctiques seran presencials, inicialment. Si els plans han de canviar es buscaran alternatives com es va fer al març. A més, l’escola té convenis amb 80 centres sanitaris i assistencials perquè els més de 900 alumnes realitzin pràctiques.

L’EUIT és una universitat privada adscrita a la UAB. Els preus els marca el patronat de la Fundació Docència Sant Llàtzer i el Consell Acadèmic. La matrícula i les mensualitat es mantenen i s’atorgaran les beques necessàries, diu Comellas.

No hi ha atur entre els professionals que forma el centre, tot i que les condicions laborals i els salaris són millors en altres països. Més del 50% de l’alumnat ja treballa com a auxiliar o com a tècnic o tècnica quan comença a estudiar un grau. Molts dels infermers i infermeres de 4t es van posar a disposició del Departament de Salut al març per combatre el coronavirus als hospitals catalans.