Entradas

3 De 8 Boi

Els Minyons fan un 3 i un 4 de vuit en l’actuació de Sant Boi

Els Minyons de Terrassa segueixen rodant aquesta temporada els castells de vuit. Els últims, aquest cap de setmana a Sant Boi. Els malva han descarregat amb solvència dos castells bàsics de vuit com són el 3 i el 4 de 8. Després de descarregar dos pilars de 4 d’inici, els Minyons han abordat de seguida els castells de 8 alçades.

El 3 de 8 primer representa ja el setè de la temporada. En segona ronda han fet el 4 de 8 i per tancar rondes de castells han fet el 5 de 7. Han culminat l’actuació amb el pilar de 5 i tres pilars de 4. La setmana vinent arriba una de les actuacions més esperades, la Diada del Patrimoni a la Seu d’Ègara. El pròxim dissabte dia 28 de maig, els Minyons estaran acompanyats pels Moixiganguers d’Igualada i pels Castellers de Sabadell, en una jornada en què s’espera veure castells de gran projecció.

La Diada del Patrimoni, i com ve sent habitual sense pandèmia, arrancarà amb un pilar caminat que travessarà el Pont de Sant Pere per arribar davant mateix de la Seu d’Ègara, on començarà l’actuació de les tres colles castelleres.

Minyons Boi5 De 7 BoiPilar 5 BoiPilars Boi

Comença una nova fase de les obres al Condicionament Terrassenc

L’Ajuntament fa un pas més per convertir l’antic edifici industrial del Condicionament Terrassenc en un equipament sociocultural obert a la ciutat. Es vol que reuneixi actius com el patrimoni històric i industrial, la difusió de la cultura popular o l’activitat d’empreses del tercer sector.

Les obres que s’iniciaran aquest dijous en aquesta nova fase afecten parcialment la planta primera de l’edifici. L’objectiu dels treballs és adequar aquest espai situat a la primera planta de l’edifici com a equipament d’ús sociocultural.

Aquesta nova fase del projecte de recuperació del Condicionament contempla adaptar les zones situades sota les cobertes noves com a espais polivalents destinats a diferents usos i una gran zona diàfana que pugui acollir possibles actuacions puntuals o activitats amb una capacitat màxima aproximada per a unes 500 persones, dotant així d’un nou espai d’activitat a les entitats artístiques i culturals de la ciutat. A més, les obres contemplen també la construcció dels banys necessaris per a aquests nous usos, així com la creació d‘una zona de vestidor i d’un nou espai administratiu destinat com a seu o despatx de la Coordinadora de Grups de Cultura Popular.

D’altra banda, per tal de dotar l’edifici de les instal·lacions i mesures de protecció contra incendis.

Segons està previst, la durada d’aquestes obres serà de set mesos i el pressupost total del projecte és de 610.384 euros.

Paral·lelament, l’Ajuntament està treballant amb la junta de la Coordinadora de Cultura de Grups de Cultura Popular a definició de la següent fase de les obres. Inclourà una zona expositiva i un altell amb sales de reunions, entre altres espais. L’objectiu és avançar en un projecte estratègic de gran envergadura.

El MNACTEC crearà un canal en línia per difondre el patrimoni i emetre continguts en directe

El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya prepara la creació d’un canal multimèdia propi de televisió i ràdio per emetre continguts enregistrats i en directe. El museu aprofitarà l’equipament de l’estudi de Catalunya Ràdio de què disposa des de fa anys. A més a més, es crearan documentals i se n’emetran alguns dels ja filmats. Jaume Perarnau, director del MNACTEC, ho ha anunciat a la reunió sobre el Pla de Recerca del 2022 – 2024.

Durant la reunió ha presentat les properes tres exposicions que hi haurà al museu: Cafès, cafeters i cafeteres, que explica l’evolució tècnica per fabricar el cafè; Les col·leccions del museu, on es recopila algunes peces de les diferents exposicions del museu; i Els medicaments a Catalunya, sobre l’evolució dels apotecaris i barbers fins a arribar a la indústria farmacèutica.

 

Junts per Terrassa presenta 11 esmenes als pressupostos

Junts per Terrassa votarà negativament als pressupostos municipals perquè consideren que les seves prioritats per la ciutat no coincideixen amb les de l’Equip de Govern. Per això presentaran 11 esmenes que si s’acceptessin podrien fer canviar el sentit del seu vot i decantar-se per l’abstenció. De les 11 esmenes, referents a l’urbanisme, l’economia o el patrimoni, moltes ja s’han aprovat com a propostes de resolució tot i que no han tirat endavant, algunes de les quals justament per falta de pressupost.

Junts reclama obrir partides pressupostàries per un servei de reutilització d’objectes de la deixalleria o per la redacció d’un pla per millorar el paviment a la zona de vianants. També vol diners perquè s’estudiï implantar un minibus a l’àrea vianantitzada o per acollir un mercadal a la Rambla.

Estudiar un nou recinte firal, arrenjar la depuradora del Passeig o millorar el patrimoni com el pont de Sant Pere o l’amfiteatre del Parc de Sant Jordi, completen els projectes que Junts per Terrassa proposa incloure en els pressupostos que s’aprovaran en el ple de divendres.

L’empresari Manuel Lao, número 19 dels espanyols més rics del món de la llista Forbes

L’expropietari de Cirsa, el terrassenc Manuel Lao, apareix al número 19 de la llista Forbes dels 100 espanyols més rics d’aquest 2021. Una llista que encapçala un cop més l’accionista majoritari d’Inditex, el gallec Amancio Ortega, a qui se li calcula uns dividents de 67.000 milions d’euros. Manuel Lao amb una fortuna de 1.300 milions d’euros va posar en marxa el grup de joc Cirsa junt amb el seu germà Juan Lao. Tot i que es van separar el 1998 per la compra de Manuel del 44 per cent de les accions al seu germà Juan, per uns 120 milions d’euros.

El 2018, Manuel ja era propietari del 100 per cent de Cirsa, que va vendre a l’empresa BC Partners per 2.235 milions d’euros, tot i que aquest import es va descomptar del deute. Ara, Manuel Lao inverteix els diners a través de Nortia Capital i entre d’altres controla el 6,27 per cent de la societat Merlin Properties. A Amancio Ortega, número 1 segons Forbes, el segueix la seva filla Sandra Ortega Mera, número 2 d’Inditex però a distància del seu pare amb 6.300 milions.

Al número 3 hi ha, amb 3.800 milions, el president de Ferrovial, Rafael del Pino y Calvo-Sotelo seguit pel president de Mercadona, Juan Roig amb 3.700 milions i Juan Carlos Escotet, president de Banesto Grupo Financiero Internacional amb unes inversions de 2.700 milions. La primera catalana de la llista la trobem al lloc número 11, 8 llocs per endavant de Lao. És la presidenta de Coca-Cola, Sol Daurella i una fortuna de 1.900 milions d’euros.

La llista completa clicant aquí

Ja estan en marxa les obres per assegurar l’estructura de la xemeneia Saphil

D’aquí a pocs dies, una bastida de grans dimensions abraçarà la històrica xemeneia Saphil, situada a la plaça de l’Anònima, entre els carrers de Galileu i Fra Bonaventura Gran. S’hi farà així una actuació per reparar l’estructura d’aquest element patrimonial, amb una durada d’uns tres mesos i un pressupost de 112.000 euros. D’aquesta manera, l’Ajuntament es proposa assegurar la construcció, després d’observar que les lletres de Saphil corrien el risc de despendre’s.

La bastida estarà composta també per un elevador que proveirà els materials per restaurar tant l’exterior com l’interior de la xemeneia. Així, durant els propers mesos se substituiran els reforços metàl·lics per uns altres de fibra de carboni; es repararà el mur de la xemeneia, rejuntant i substituint les peces en mal estat; es cosiran les esquerdes, i es consolidaran les lletres que componen els rètols de la fàbrica Saphil. També s’aprofitarà per efectuar tasques de manteniment al barret de la xemeneia i al parallamps, i es col·locarà una nova escala d’accés a l’interior.

D’aquesta manera es completarà la rehabilitació d’un element històric que forma part innegable del patrimoni industrial de la ciutat. La xemeneia Saphil (acrònim de Sociedad Anónima de Peinaje e Hilatura de Lana) va ser construïda el 1961 i va estar en funcionament durant 30 anys, fins el tancament de la fàbrica. Destaca per una alçada de 36 metres i un diàmetre que va dels 3 als 2,2 metres de la base fins la corona.

Cinc instituts celebren la gimcana tecnològica «Terrassada 21»

Quatre instituts de Terrassa i un de Matadepera han participat aquest dilluns en una nova edició de la Terrassada21, una gimcana tecnològica per descobrir el patrimoni artístic i cultural de la ciutat. Uns 600 alumnes de Tercer d’ESO han hagut de resoldre enigmes i problemes, fer fotos i editar vídeos, per localitzar en el mapa alguns dels monuments més representatius de la ciutat.

Una Terrassada marcada per la pandèmia i que amb el suport digital, també s’han treballat d’altres competències. En aquesta edició s’ha volgut retre homenatge al món del cinema i la cultura amb entrevistes a actors i cantants i amb itineraris virtuals per una trentena de monuments. Una proposta ben acollida entre les alumnes.

La Terrassada21 ha permès a l’Institut Jaume Cabré junt amb el de Can Roca, el Montserrat Roig, el Torre del Palau i l’IES de Matadepera, conèixer més a fons la ciutat i el seu patrimoni, aquest cop amb l’ús intensiu de les noves tecnologies. La Terrassada és una proposta del 2013 dels Serveis Territorials i que dos anys després es va traslladar a diverses ciutats de l’Estat.

Terrassa promociona l’oferta turística local vinculada al patrimoni al Saló del Turisme de Barcelona

L’Ajuntament de Terrassa, a través del Servei de Turisme, participa al B-Travel, el Saló del Turisme de Barcelona. L’any passat es va haver d’anul·lar per la pandèmia. El certamen se celebra els dies 11, 12 i 13 de juny amb un espai dins l’estand de la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya, la XATIC. A més, la ciutat també estarà representada a través de l’Agència Catalana de Turisme i de la Diputació de Barcelona amb la marca “Barcelona és molt més”.

El regidor de Turisme, Pep Forn, assistirà a l’acte d’inauguració del Saló B-Travel d’aquest any, que tindrà lloc divendres 11 de juny a les 12 h i la tinenta d’alcalde de Promoció Econòmica i Projecció de la Ciutat, Núria Marín, visitarà el Saló el diumenge 13 de juny.

Durant el certamen,  Terrassa promocionarà l’oferta turística de la ciutat, especialment aquella vinculada amb el patrimoni industrial i modernista, així com també el programa de rutes turístiques i visites guiades 2021 i la informació turística més genèrica i complementària a través de la marca «Barcelona és molt més».

Segons ha explicat el regidor de Turisme, Pep Forn: «El B-Travel és un gran aparador per difondre l’oferta turística de Terrassa en un dels punts de trobada més importants del sector a Barcelona i a Catalunya. Un certamen que aquest any adquireix major importància en un context en el que la recuperació del sector passa per atreure el turisme de proximitat i de mitjana distància».

A més, l’oferta turística de Terrassa també estarà representada mitjançant la XATIC. La Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya, amb seu a Terrassa i presidida per l’alcalde de la ciutat, estarà present al Saló B-Travel amb un estand propi i Terrassa participarà en aquest espai on els i les visitants podran conèixer de primera mà l’amplia oferta d’experiències que ofereixen el centenar de museus, antigues fàbriques, mines, colònies tèxtils o centres d’interpretació distribuïts arreu del país adherits a la xarxa.

El Museu de Terrassa organitza activitats amb motiu del Dia Internacional

Terrassa se suma al Dia Internacional dels Museus i obre el seu patrimoni a diferents activitats. Al voltant del 18 de maig el Museu de Terrassa organitza activitats entre les què destaca la tradicional Nit dels Museus el pròxim dissabte dia 15, amb una xerrada sobre Tomas Becket que es farà en horari de tarda. Amb aquesta tradicional iniciativa el Comitè Internacional dels Museus i el Museu de Terrassa volen divulgar el patrimoni museístic i apropar-lo a tothom obrint les seves portes i organitzant activitats entre el 12 de maig i el 13 de juny.

El Dia Internacional dels Museus convida aquest any als professionals del sector a crear, imaginar i compartir noves pràctiques de creació de valor, nous models de negoci per a les institucions culturals i solucions innovadores als nous reptes socials, econòmics i mediambientals. Sota el lema «El futur dels museus: recuperar i tornar a imaginar», el Museu de Terrassa organitza per aquest dimecres i amb inscripció prèvia, una xerrada inclusiva per Internet demanant «què t’ofereix el museu de Terrassa?».

Pel divendres dia 14 s’ofereix una activitat familiar sobre la mort, al Castell Cartoixa per a nens d’entre 5 i 12 anys amb visita a l’exposició temporal i un taller d’elaboració d’un collaret com es feia a l’antiguitat. Pel dissabte i diumenge, 15 i 16 de maig, la Casa Alegre de Sagrera, el Castell Cartoixa de Vallparadís i la Seu d’Ègara celebren jornades de portes obertes sense inscripció prèvia però amb capacitat limitada.

També s’organitzen visites a les diferents exposicions i coincidint amb l’Any Becket, la presentació d’un quadern didàctic a la Seu d’Ègara dissabte dia 15 a la tarda. La presentació anirà acompanyada d’una xerrada sobre la vida i assassinat de Tomas Becket i el seu ressó en els àmbits artístics i cinematogràfics.

Nou reconeixement a la xemeneia de la bòbila Almirall

Tot i que des del 1991 la xemeneia de la bòbila Almirall és considerada la xemenia amb escala de cargol més alta del món, ara ha obtingut un nou reconeixement. Li ha vingut de l’Official World Record Association que la inclòs a la seva llista mundial de rècords.

Aquest emblema terrassenc el fa únic la seva alçada, 63 metres, i l’escala de cargol heloicoidal que l’envolta, amb 217 graons.

En una ciutat d’indústries tèxtils, la xemeneia més alta és d’una bòbila. La bòbila Almirall va néixer a principis del segle XX. No va ser fins el 1958 que es va construir la singular xemeneia, disseny de l’arquitecte igualadí Marià Masana quan només tenia 29 anys. L’encàrrec era fer una estructura ben alta.

A l’hora de la veritat, però, la gran xemeneia només va estar activa 12 anys, quan la bòbila va traslladar l’activitat a la zona de Can Poal. Les remodelacions urbanístiques i les posteriors restauracions han donat valor a aquest element, catalogat per la Generalitat com a Element Arquitectònic Protegit el 2015.

Aquesta és una de les 22 xemeneies catalogades a Terrassa. El temps els ha donat una importància simbòlic que, en la època en les que estaven actives, no era tanta.