Entradas

Els Cants per la Llibertat apleguen més de 200 persones en suport a Puigdemont

La detenció de Carles Puigdemont a Sardenya ha mobilitzat aquest divendres al vespre més de 200 persones al Raval de Montserrat, en una edició especial dels Cants per la Llibertat. Com és habitual, l’acte ha començat amb un minut de silenci, la interpretació del Cant dels Ocells i la lectura del manifest contra la repressió, però en aquesta ocasió entre les diferents cançons s’hi han afegit més parlaments en suport a Puigdemont. Els regidors Pep Forn, d’Esquerra Republicana, i Montse Trullàs, de Junts x Terrassa, han pujat a l’atri de l’Ajuntament per llegir el manifest consensuat per l’Associació de Municipis per la Independència, l’ANC, Òmnium Cultural i el Consell per la República. El text qualificava Espanya d’estat «amb un llindar democràtic precari i que només actua amb un gran sentiment de venjança i d’odi» i instava els independentistes a continuar-se mobilitzant. En la mateixa línia, membres de les entitats convocants han instat els assistents a participar de les activitats que s’estan organitzat per l’aniversari de l’1 d’octubre.

Sense perdre l’esperit reivindicatiu, l’acte ha transcorregut en un clima de tranquil·litat, la gran majoria dels assistents amb mascareta i intentant respectar la distància de seguretat. A més de les pancartes habituals demanant la llibertat dels presos polítics també s’han vist un parell de teles amb la cara de Puigdemont i l’eslògan «el nostre president». Entre manifestos i cançons, els crits més repetits han estat els de «llibertat», «ni un pas enrere» i «president», en referència a Carles Puigdemont.

 

JxT presenta una proposta per defensar el català i millorar-ne l’ús

Junts per Terrassa presenta a la Junta de Portaveus una proposta de resolució davant l’emergència lingüística que viu el país amb nombrosos atacs als drets lingüístics dels catalans. Per això reclamen actualitzar el Reglament municipal del 2004 sobre l’ús de la llengua i que una comissió en faci un seguiment amb el Consorci Lingüístic, la Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural i qualsevol entitat de defensa de la llengua.

També proposa bonificacions per al foment de l’ús de la llengua, millorar la dotació pressupostària del Consorci Lingüístic i incorporar clàusules lingüístiques en els plecs de contractacions i subvencions municipals. Els nacionalistes consideren que s’haurien d’aplicar les competències municipals en l’àmbit de regulació de la publicitat al carrer, reclamar un reconeixement a l’Estat sobre la llengua i que el Govern espanyol compleixi la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries.

Per a Junts, amb la llengua i la cultura és com es determina un poble, «el moll de l’os de la cultura que ens defineix com a país. Una eina per acollir i integrar als nouvinguts que parlen més de 300 llengües diferents. Reforçar un consens que ens vam donar el 1998 amb l’aprovació de la Llei de Política Lingüística encara vigent. Una forma de donar resposta als atacs que provenen de diferents àmbits, també l’audiovisual, un espai on el català és residual davant l’oferta en castellà i en anglès que hi ha».

Terrassa té uns índexs de coneixement i ús del català semblants als de la comarca, amb un 95,4% de la població que entén el català, un 81% que el sap parlar, un 85,2% que el sap llegir i un 64,4% que el sap escriure. Davant d’aquest retrocés, JxT considera urgent i necessari fomentar l’ús de la llengua catalana, així com també de l’aranès i de la llengua de signes catalana. Una situació que pot millorar, afirmen, amb l’impuls d’aquesta proposta de resolució que ara presenten a la Junta de Portaveus.

Tres terrassencs guanyen el Premi Sambori de narrativa escolar

Tres alumnes de Terrassa guanyen a nivell nacional el Premi Sambori de narrativa escolar. Són Guss Martínez Rodríguez, Paula Cerdán Palacios i Adriana López Puig Terrassa. Ahir la seu d’Òmnium de Terrassa va acollir l’entrega del Premi Sambori de narrativa escolar als guanyadors d’aquest certamen en la fase nacional. Els premiats han sigut per a Guss Martínez Rodríguez de l’Escola Andersen que ha guanyat el primer premi de cicle superior de primària amb l’obra ‘Te’n recordes?’.

Paula Cerdán Palacios de l’Institut Montserrat Roig guardonada amb el segon premi del primer cicle de secundària per l’obra ‘Condemnada per triar’, i Adriana López Puig de l’escola Tecnos premiada amb el segon premi del segon cicle de secundària amb la narració ‘Mil noms, mil cognoms i un vestit llarg’. Els premiats van quedar finalistes en els premis entregats al Vallès Occidental. Cada demarcació fa entrega dels seus premiats i tots aquests alumnes passen a la fase final de Catalunya, on el Guss, la Paula i l’Adriana n’han resultat guanyadors. Aquest 2021 han participat 143 textos seleccionats per les escoles i hi ha hagut una participació total de 691 alumnes de 35 centres educatius a la demarcació del Vallès Occidental.

Des de l’organització del Premi s’agraeix tota la gran tasca que fan els mestres, professors i tutors i els centres educatius. Enguany ha sigut el darrer any, després de 15 edicions, que el premi Sambori s’ha desenvolupat com el coneixem. A partir del curs vinent, el premi s’adapta a les noves realitats socials i educatives i es converteix en la Mostra Sambori Òmnium que reconeixerà projectes de culturals de creació col·lectiva.

 

 

2n premi: Paula Cerdán Palacios, de l’Institut Montserrat Roig

3r premi: Adriana López Puig (recull l’àvia), de la Tecnos

El president Quim Torra presenta a Òmnium el seu dietari de confinament ‘Les hores greus’

El president Quim Torra va passar el primer mes i mig de confinament pràcticament sol a la Casa els Canonges. Home de lletres, va anar escrivint cada dia un dietari on plasmava tant la gestió de la pandèmia com vivències personals i sentiments.

Ara, un any després, Símbol Editors publica el dietari complet, ‘Les hores greus’. Aquest dimarts el president inhabilitat l’ha presentat al Centre Cultural en un acte organitzat per Òmnium Cultural, l’entitat que va presidir abans de passar el relleu a Jordi Cuixart. L’ha acompanyat el terrassenc Pere Cardús, mà dreta de Torra durant la seva presidència i ara Cap de l’Oficina de l’Expresident.

‘Les hores greus’ relata el dia a dia de l’expresident del 15 de març al 30 d’abril de 2020 però després d’aquest període va seguir prenent notes. Properament Torra traurà una segona part del llibre, recollint també com va viure la inhabilitació i el final imposat del seu mandat desrpés de dos anys i mig. Ell en diu ‘Les hores incertes’.

La presentació del llibre de Quim Torra s’ha fet poques hores després de la investidura fallida de Pere Aragonès. El president inhabilitat confia que els tres partits independentistes formin un govern fort que segueixi caminant cap a la independència.

Abans de presentar ‘Les hores greus’, Torra ha visitat l’exposició d’imatges aèries de l’arquitecte, fotògraf i aviador Jon Tugores, que l’ha acompanyat en la visita.

Òmnium Terrassa dóna una part del fons a l’Arxiu Històric de Terrassa

Òmnium Terrassa va fer el passat 2019 50 anys d’història, i un dels actes que formaven part del cinquantenari i que es va haver d’ajornar a causa de l’arribada de la pandèmia va ser la donació d’una primera part del fons d’Òmnium Terrassa a l’Arxiu Històric de Terrassa.

Aquest dilluns la presidenta d’Òmnium Terrassa, Anna Carol, ha fet la primera entrega d’aquest fons al director de l’arxiu, Joan Soler, que ha agraït que es vulgui salvaguardar un material tan valuós.

En aquest fons hi ha 50 anys d’història de la seu territorial d’Òmnium, en què es recull des de documentació de Rialles o els inicis de la Nit del Misteri, fins als butlletins que enviava l’entitat als seus socis, entre altres tipus de documents.

Des de l’Arxiu es farà una classificació de tota la documentació donada i un cop revisada estarà a disposició del públic per si es vol consultar, ja que Òmnium és una part important de la història cultural a la ciutat.

Aquest dilluns hi ha hagut Cants per la Llibertat malgrat la prohibició de la junta electoral

Aquest dilluns hi ha hagut Cants per la Llibertat al Raval malgrat la prohibició de la junta electoral de fer actes en favor dels presos polítics, exiliats i represaliats durant la campanya electoral. Els habituals d’aquesta convocatòria de l’ANC i Òmnium s’hi han aplegat com de costum a quarts de vuit, cridats pel Consell Local per la República. L’ens considera que aquesta decisió és un nou atac a la llibertat d’expressió i a la llibertat política. Davant d’això, insta a desobeir i convida a tothom a celebrar aquestes trobades, això sí, complint amb les mesures anti covid-19.

La Federació Llull i Òmnium han portat al Cinema Catalunya ‘La mort de Guillem’

La Federació Llull ha portat a Terrassa la presentació de la pel·lícula ‘La mort de Guillem’ dirigida per Carlos Marqués-Marcet. La projecció s’ha fet aquest dimarts al Cinema Catalunya. La Federació ha donat suport al mecenatge dins la campanya ‘La lluita continua’. L’entitat vol fer arribar la pel·lícula arreu dels Països Catalans per denunciar la impunitat de l’extrema dreta, reivindicar la històrica lluita antifeixista i alertar sobre l’auge de la xenofòbia i el racisme. A Terrassa la pel·lícula ha arribat de la mà d’Òmnium Terrassa i el programa de Memòria democràtica de l’Ajuntament de Terrassa. La pel·lícula es podrà veure aquest divendres a les 10 de la nit en una emissió simultània per TV3, À Punt i IB3.

Òmnium Cultural fa un mosaic a la Plaça Vella sota el lema «Fem-la caure»

La delegació d’Òmnium Cultural a Terrassa ha posat un mural gegant al bell mig de la Plaça Vella amb el missatge «Fem-la caure» i amb la fotografia d’una corona. L’acció coincideix amb la visita dels reis a Catalunya aquest dilluns. Tant Òmnium com l’ANC han fet una crida a concentrar-se davant de Poblet en protesta per la visita dels monarques.

Fotografia cedida per Òmnium Terrassa

Òmnium comparteix una xerrada sobre la Guerra dels Segadors

Amb motiu del 380è aniversari del Corpus de Sang, Òmnium Cultural organitza una xerrada al seu canal de YouTube amb l’historiador Antoni Simon, especialista en la Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió i autor del llibre de referència 1640. Es coneix com a Corpus de Sang l’avalot ocorregut a Sant Andreu de Palomar el 7 de juny de 1640, Corpus Christi, protagonitzat per un grup de segadors en el marc del descontentament generalitzat a Catalunya pels costos que estava ocasionat la Guerra dels Trenta Anys. La conversa amb el reconegut especialista tindrà lloc aquest dijous a partir de les 7 de la tarda.

La Guerra dels Segadors o Guerra de Separació o Secessió és el conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus de l’any 1659 entre Espanya i França que separava del Principat el comptat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una pat del comptat de Cerdanya que passaren així a mans franceses.

Antoni Simon i Tarrés és historiador i professor d’Universitat des del 1980, i catedràtic del departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat de Girona de la qual n’és especialista. Ha fet investigació i ha publicat nombrosos llibres i estudis que li han valgut valuosos reconeixements. Referent en la crisi del segle XVII també ha publicat nombros articles i ponències tant en solitari com en treballs col·lectius. Simon es un dels fundadors del Cercle d’Estudis Històrics i Socials de Girona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans.

L’ANC aposta pel gospel i els saxos per al seu Concert Groc

Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional de Catalunya, l’ANC, organitzen per segon any un Concert Groc en suport a presos, exiliats i represaliats i per recaptar fons per a la Caixa Solidària. Aquest any amb la confiança d’omplir el Teatre Principal després de fer-se petit l’Auditori, en l’edició de l’any passat. El concert es farà el dia 15 de març a partir de dos quarts de set de la tarda i comptarà amb les actuacions de Gospel Vallès, Tons i Sons i el Delia Quartet, format per joves saxofonistes.

A l’acte hi hauran parlaments i la intervenció de familiars de presos independentistes. Tancarà l’acte l’actuació d’una coral solidària i voluntària. L’entrada al concert és gratuïta i els espectadors faran aportacions voluntàries a la Caixa de Solidaritat. Una caixa solidària que dona suport als familiars dels presos per fer front a les despeses judicials.

Amb aquest concert Òmnium i l’ANC denuncien un cop més, les retallades de drets polítics i socials i la persecució de la llibertat d’opinió, associació o participació que pateix Catalunya. D’altra banda aquest dissabte sortiran de Terrassa 14 autocars per participar en l’acte que Carles Puigdemont farà a Perpinyà.