Entradas

Detenen un famós narcotraficant per la seva presumpta relació amb un segrest a Terrassa

Els Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional van resoldre a final d’aquest mes de setembre el segrest que va patir, a Terrassa, un dels empresaris de la nit de Barcelona. Els fets van passar el passat mes d’abril quan un grup de persones van assaltar l’home, que regenta diversos locals d’oci a la capital de Catalunya, i el van traslladar de Terrassa a un pis del districte de Sant Martí, a Barcelona, segons informa El Caso de Catalunya.

Després de diverses hores i algun dia segrestat, els seus raptors van acceptar deixar-lo anar. La parella de la víctima va pagar uns 20.000 euros que els hi havia reclamat la banda per alliberar-lo amb vida. La dona va adquirir el compromís de pagar més endavant 40.000 euros més que li reclamaven com a rescat. La família de l’empresari va posar el segrest en coneixement dels Mossos, que van iniciar una investigació. Sota la direcció de la Unitat Central de Segrestos i Extorsions (UCSE), de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC), es van resseguir els fets per detenir els autors, convençuts que els raptors de l’empresari eren membres d’una organització criminal.

A la investigació s’hi va sumar la Unidad de Droga y Crimen Organizado (UDYCO) de la Policia Nacional, després de tenir coneixement que part de la banda estava instal•lada en zones del sud de l’Estat. La investigació va portar els investigadors fins a Rachid Gdari, un conegut narcotraficant, que també és conegut per la seva vena artística per l’aparició en vídeos de rap, que el van situar com a cap de la banda que va segrestar i extorsionar a l’home de Terrassa. El passat 22 de setembre, els Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional van detenir sis membres de la banda, quatre a Catalunya i dos a Andalusia amb escorcolls a Barcelona, Màlaga i Cadis. En els registres es van intervenir 8.500, quatre vehicles, dos dels quals sostrets, documentació, mòbils, aparells electrònics, jocs de claus de vehicles i una armilla antibales. Rachid Gdari i els detinguts a Catalunya, van ser enviats a presó pel jutge acusats dels delictes de segrest i robatori. Els dos detinguts a Andalusia van quedar en llibertat amb càrrecs.

Tot i que els assalts que van fer els Mossos i la Policia Nacional van permetre detenir la cúpula i arrestar persones rellevants relacionades amb Gdari i l’entramat de segrestadors, un d’ells es va poder escapolir de la policia. Es tracta de Khalid Roudani, un home de nacionalitat marroquina amb antecedents que està en cerca i captura també pels delictes de segrest, robatori amb violència i intimidació i pertinença a organització criminal.

L’any 2016 Gdari va ser detingut per haver format part d’una banda de narcotraficants que, amb la col•laboració de dos agents de la Policia Nacional, es dedicaven a robar droga a altres grups de narcotraficants. Entre els delictes, dels quals encara ha de respondre en diversos jutjats d’arreu d’Espanya, hi ha també el tràfic de droga, la detenció il•legal i d’altres. Se’l considera molt violent. Entre entrades i sortides de la presó, s’ha dedicat a diversos negocis, la majoria no legals, com el segrest d’aquest empresari de Terrassa de l’oci nocturn de Barcelona.

Els locals d’oci nocturn podran reobrir aquest divendres

L’oci nocturn podrà reobrir a tot Catalunya aquest proper divendres, 8 d’octubre. Establiments com bars musicals, discoteques i sales de festa podran donar servei de forma molt semblant com abans de la pandèmia, tot i que serà necessari mostrar el passaport Covid per accedir-hi.

També caldrà portar mascareta de forma obligatòria en els interiors, seguint la normativa del govern espanyol. La voluntat de l’oci nocturn, a més d’obrir ja aquest divendres, és que es pugui ballar a l’interior dels locals, i que es permeti l’accés de fins al 80% de l’aforament.

Amb les dades epidemiològiques que van a menys, l’últim sector que quedava encara per reobrir ho podrà tornar a fer, després que ara fa una setmana es reobrissin els espais exteriors dels locals d’oci nocturn fins a les tres de la matinada i sense ball. La mesura arriba després de les pressions del sector.

Obren amb limitacions alguns locals d’oci nocturn

Aquesta nit han pogut reobrir els locals d’oci nocturn que disposen d’espais exteriors com ara carpes i terrasses. El sector ha rebut la mesura amb escepticisme, ja que la gran majoria dels establiments d’aquest tipus continuaran exactament com estaven, alguns acumulant prop de vint mesos sense activitat.

A Terrassa, dels trenta-tres locals d’oci nocturn que hi havia abans de la pandèmia n’hi ha cinc que ja han abaixat definitivament la persiana, mentre que la resta senten que el Govern els ha deixat de banda. Per ara, els pocs establiments que ja poden obrir ho han de fer amb limitacions: fins les tres de la matinada, prohibint ballar i amb l’obligatorietat que tots els clients duguin la mascareta excepte quan estiguin consumint. La resta de locals, continuaran esperant.

El Govern proposa ampliar l’horari de l’oci nocturn a l’exterior fins a les 3h a partir de dijous

Davant la millora de la situació epidemiològica a Catalunya, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha proposat obrir l’oci nocturn a l’exterior fins a les 3h, amb 30 minuts de marge per tancar, a partir d’aquest dijous 23 de setembre (la nit de dimecres a dijous). Per garantir la seva obertura, es manté l’obligatorietat de la mascareta, sempre i quan no es consumeixi, i no es permet el ball.

D’altra banda, també ha decidit ampliar l’horari de la restauració fins a la 1h. Tot i que es continua mantenint l’aforament de 10 persones a l’exterior i 6 a l’interior.

A més, en una reunió amb el sector, el Govern els ha proposat un horitzó proper per poder obrir els espais interiors, amb la possibilitat de fer servir el certificat COVID, sempre que la situació epidemiològica ho permeti.

L’oci nocturn incrementa la pressió i inicia una vaga de fam i una acampada

Vaga de fam de sis persones de l’oci nocturn. És la dràstica mesura que ha pres el sector per reclamar la reobertura immediata dels seus locals musicals i discoteques. El col·lectiu, a través de la plataforma Som Oci Nocturn, ha iniciat aquest dimecres una acampada a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per fer pressió a la Generalitat i fer encara més visible la seva disconformitat. Una protesta que compta amb el suport de la patronal FECALON i que ha tingut presència terrassenca en l’acte d’arrencada a la capital.

Som Oci Nocturn denuncia que són víctimes d’un tracte injust respecte altres sectors i que sovint se’ls fa culpables de ser focus de contagis. No només rebutgen aquestes acusacions sinó que es presenten com a part de la solució per reduir els botellots i les fetes il·legals que es fan als carrers. És per aquest motiu que demanen una reunió amb la Generalitat per treballar un nou protocol de mesures que els permeti ampliar horaris d’obertura i evitar el tancament definitiu dels seus negocis.

Som Oci Nocturn assegura que tant l’acampada com la vaga de fam dels sis representants del sector es mantindran fins que no hi hagi sobre la taula un calendari de reobertura dels seus locals.

La protesta ha tingut lloc hores abans que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya hagi fet públic que rebutja el recurs presentat pel sector de l’oci nocturn per ampliar la limitació horària implantada per la Generalitat. El tribunal creu que el nombre de casos i d’ingressos, a més de la gravetat de la situació sanitària, obliguen a adoptar mesures de salut pública com les actuals.

[Imatges de les declaracions cedides per FECALON Vallès Occidental]

 

Crida desesperada del sector per reobrir els locals d’oci nocturns

Els locals d’oci nocturn fan una crida desesperada per a la recuperació del sector i exigeixen la reobertura imminent de bars musicals i discoteques. Després de 17 mesos tancats o amb obertures restringides i mantenint les despeses habituals, la Federació dels locals reclama recuperar els seus horaris habituals tot i que s’hagin de mantenir algunes mesures de seguretat.

Sinó, diuen, el 40 per cent dels locals de nit no podran tornar a obrir les seves portes. A Terrassa els 33 locals d’oci nocturn que hi ha han estat tancats durant aquest mes d’agost. D’aquests, cinc ja no tornaran a obrir i algun ho farà amb un canvi de propietat. El sector es reivindica perquè representa l’1,8 per cent del Producte Interior Brut i alerten que si es manté aquesta situació el nombre de negocis en fallida podria arribar al 40 per cent.

La Federació reclama el suport dels Ajuntaments a un manifest on es demana la reobertura dels locals com a part de la solució als botellots incontrolats. I que puguin demostrar que el sector no és el responsable de l’augment de transmissions de la pandèmia.

Es constituirà una comissió per elaborar pla d’acció de futur del sector de l’oci nocturn a la ciutat

L’Ajuntament de Terrassa i els representants dels locals d’oci nocturn de la ciutat, van acordar en una reunió celebrada aquest dimecres, la voluntat de constituir una comissió de seguiment per començar a treballar en l’elaboració d’un pla d’acció de futur del sector a la ciutat. A la reunió, a la que hi van assistir la tinenta d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, Lluïsa Melgares; la tinenta d’alcalde de Promoció Econòmica i Projecció de la ciutat, Núria Marin; el regidor de Seguretat, Xavier F. Rivero; representants dels cossos de Policia Municipal i Mossos d’Esquadra; i representants dels locals d’oci nocturn, es van tractar les diferents propostes i mesures per millorar la convivència al carrer, sobretot en horari nocturn i en les zones d’oci de la ciutat, així com la coordinació amb els cossos de seguretat o nous canals de comunicació. En aquest sentit, es va informar del reforç de seguretat per aquest mateix cap de setmana, amb un dispositiu conjunta entre Policia Municipal i Mossos d’Esquadra, i es va valorar positivament la instal·lació de la primera càmera de videovigilància al carrer de la Rasa.
Així, es va acordar començar a treballar en la elaboració d’un primer esborrany de pla d’acció durant aquest mes de juliol, que inclogui les primeres propostes i mesures de reforç i coordinació entre l’Ajuntament i els propis responsables dels establiments de la ciutat.

S’inicia el període d’inscripció per a les subvencions a autònoms, microempreses i oci nocturn

L’Ajuntament de Terrassa ha obert el període de sol·licitud de les subvencions de caràcter local per a persones autònomes, microempreses, microempreses d’economia social i empreses d’oci nocturn que hagin vist afectada la seva activitat per les restriccions per la contenció de la propagació de la Covid-19, i que hagin estat regulades com activitats no essencials segons la Llei 4/2021 de 12 d’abril.

El Ple del passat 28 de maig va aprovar per unanimitat les bases específiques que regeixen aquestes convocatòries, que s’han tractat amb caràcter d’urgència i ja s’han publicat al BOP, iniciant el període de presentació de sol·licituds.

Totes les persones i empreses que vulguin sol·licitar aquestes ajudes hauran de complir els següents requisits: acreditar una reducció de com a mínim el 25% del volum de negoci de 2020 en relació a l’any 2019, així com tenir la seva seu i realitzar la seva activitat al municipi de Terrassa.

Es tracta de dues convocatòries diferenciades. Una convocatòria, amb una dotació de 720.000€, es dirigirà a les persones autònomes, microempreses i microempreses d’economia social, amb un màxim de 1.000€ per sol·licitant. D’altra banda, 160.000€ es destinaran a la convocatòria per a les empreses d’oci nocturn, en la que 120.000€ es repartiran a parts iguals entre tots els sol·licitants i 40.000€ es repartiran en funció de l’aforament de l’establiment, que es dividiran entre que estan per sota de les 500 persones i els que superen aquest aforament.

Les sol·licituds es poden presentar a través de la Seu Electrònica de l’Ajuntament de Terrassa de l’1 al 10 de juliol per a la convocatòria d’oci nocturn i de l’1 al 20 de juliol per a persones autònomes, microempreses i microempreses d’economia social.

 

El Procicat confirma la reobertura de l’oci nocturn a partir de dilluns

Aquest matí, el Procicat ha aprovat la proposta del Govern de reobrir l’oci nocturn a partir del 21 de juny. La reobertura serà gradual i de moment es podrà fer amb un registre d’entrada, un 50% de l’aforament i horari de tancament a les 3.30h. “Estem en tendència descendent i per això comencem una desescalada cap a la normalitat”. Tot i això, Meritxell Masó, secretària general del Departament de Salut, ha incidit en què “no hem deixat enrere la pandèmia”. La situació des del punt de vista epidemiològic no està plenament normalitzada. Segons les dades d’avui, Catalunya continua per sota de l’1 d’RT i del mig miler d’ingressats, 179 encara estan a la UCI.

És per això que Masó, ha explicat que és el moment de buscar “l’equilibri entre l’estat de la pandèmia i la conseqüent normalització de la vida quotidiana” i així garantir la “recuperació econòmica i social”. Després dels assajos fets en alguns punts del territori, com la Sala Apolo o el Palau Sant Jordi, i més recentment la prova pilot als bars musicals del carrer del “pecat” a Sitges, l’oci nocturn reobrirà les seves portes el 21 de juny amb una sèrie de restriccions. Així, hi haurà un registre d’entrada obligatori i s’hauran de guardar aquestes dades durant un mes per garantir la traçabilitat si és necessari. Els clients hauran d’estar disposat ha fer grups màxims de 6 persones en interiors i 10 persones a l’exterior, garantint distància física d’1,5 metres entre diferents grups.

Es permet el ball a la pista amb mascareta i amb limitació de l’aforament interior al 50 per cent. El tancament dels locals será a les 3,30 de la matinada. Segons el sub-director general de Drogodependències de Salut, Joan Colom, les conseqüències d’aquestes mesures “s’analitzaran permanentment” per tal de poder-les “ampliar o limitar” en funció del que es detecti. Colom també ha destacat la bona interlocució amb el sector de l’oci nocturn que “ha acceptat les mesures graduals i equilibrades”, a més de garantir que “intervindran activament en difondre missatges de seguretat i prevenció en el seus locals”. A banda de l’oci nocturn, també s’han aprovat d’altres mesures que flexibilitzen la situació d’alguns sectors com les reunions i/o trobades familiars i de caràcter social.

Tant en l’àmbit públic com privat es recomana que no superin el nombre màxim de 10 persones, llevat que es tracti de convivents. Fins ara existia la prohibició de reunions de més de 10 persones que no fossin convivents. En aquest sentit, la directora de Protecció Civil, Mercè Salvat, ha insistit que tot i que ja no hi hagi la prohibició, es continua recomanant no ajuntar-se més de 10 persones i ha demanat sentit comú “per evitar aglomeracions”. Pel què fa a la limitació de l’aforament a actes religiosos és del 70% en actes de 1.000 o 3.000 persones per sessió i en funció de les condicions de ventilació de l’espai. En assembles d’entitats esportives, culturals i de base associativa de manera presencial, la limitació de l’aforament és al 70% de l’autoritzat i amb un nombre màxim de 1.000 persones, i condicionat a garantir la ventilació mínima.

En instal•lacions i equipaments en espais oberts o bé en espais tancats que compleixin les condicions de ventilació i qualitat de l’aire reforçades hi poden assistir fins a un màxim de 3.000 persones, respectant el límit d’aforament del 70%. En la restauració, el nombre màxim de comensals per taula o agrupació de taules és de sis persones a l’interior i de deu persones en terrasses i espais a l’aire lliure, llevat que pertanyin a la bombolla de convivència. Les activitats formatives o educatives no reglades presencials i d’esport escolar, les extraescolars organitzades dins o fora d’un centre educatiu per qualsevol entitat pública o privada, es poden realitzar d’acord amb el document Especificacions sobre el Pla d’actuació per al curs 2020-2021 per a centres educatius en el marc de la pandèmia per COVID-19 en relació amb les activitats extraescolars i les colònies i sortides escolars.

En els equipaments cívics es poden realitzar activitats cíviques i comunitàries grupals que impliquin presencialitat que poden arribar fins al 70% de l’aforament autoritzat si en els espais i locals oberts al públic es garanteix la ventilació mínima establerta. Es recorda que no es pot fumar en la via pública o en espais a l’aire lliure quan no es pugui respectar una distància mínima interpersonal d’almenys dos metres. Aquesta limitació és aplicable, també, per a l’ús de qualsevol altre dispositiu d’inhalació de tabac, pipes d’aigua, catximbes o assimilats. Tampoc es permet fumar, consumir altres productes del tabac ni consumir cigarretes electròniques en les àrees destinades al públic dels esdeveniments i activitats multitudinàries (a partir de 1.000 persones) a l’aire lliure.

Aquestes mesures tenen una vigència de quinze dies, revisables en funció de les dades epidemiològiques. També cal destacar que la resolució inclourà una modificació de les condicions de ventilació i qualitat de l’aire reforçades que han de complir determinades activitats (empreses de serveis i comerç minorista, actes religiosos i cerimònies civils, activitats culturals i esportives, i activitats relacionades amb el joc. En lloc d’haver de complir, segons el Reglament d’instal•lacions tèrmiques en els edificis (RITE), el nivell d’aire d’òptima qualitat (20 litres per segon i persona), caldrà complir el nivell d’aire de bona qualitat (12,5 litres per segons i persona).

L’oci nocturn clama per tornar a la normalitat

Els locals d’oci nocturn, bars, sales de festa i discoteques, podran obrir el pròxim 21 de juny, uns dies abans de la revetlla de Sant Joan. Associacions i entitats sectorials valoren positivament la reobertura dels locals, alguns d’ells més de 15 mesos tancats, però reclamen tornar a l’antiga normalitat el més aviat possible. L’oci nocturn és el sector que porta més temps tancat a causa de la pandèmia.

Segons els acords amb el Procitat ara podran obrir al 50 per cent del seu aforament i el 100 per cent a les terrasses. No caldrà distància de seguretat a la pista de ball però sí s’haurà de portar mascareta. Pel què fa als horaris podran obrir fins a dos quarts de quatre de la matinada o fins les 3 del matí entre setmana. També hauran de tenir un registre d’accés. Cada quinze dies es revisaran les mesures de seguretat per anar rebaixant les restriccions.