Entradas

Terrassa homenatja les víctimes de l’Holocaust

Un record per a les víctimes de l’Holocaust. Per les víctimes com les del poble jueu, les perseguides per motius polítics com els catalans i espanyols republicans assassinats, pel poble gitano, pels discapacitats, per les víctimes per la seva orientació sexual o per motius religiosos. Un any més, l’Ajuntament de Terrassa homenatja i commemora aquest 27 de gener, en un acte solemne davant de l’Ajuntament, la memòria de les víctimes de l’Holocaust nazi.

Estudiants dels instituts de la ciutat que han treballat el tema de la deportació han dit que en els fons l’acte d’avui va de democràcia, de drets i de llibertat. A l’acte hi han assistit els principals representants d’entitats, familiars i col·lectius represaliats que han encès una espelma per a les víctimes. Els portaveus dels grups municipals amb l’alcalde al capdavant, han fet un homenatge públic i ciutadà a totes aquelles persones que van patir la repressió, un acte insuficient per reparar tant de dolor, com s’ha dit en els parlaments.

En un acte emotiu els assistents han anat encenent espelmes en record de tots els col·lectius represaliats. Tot plegat per recuperar la memòria d’unes atrocitats que la humanitat va haver de viure només unes dècades enrere. Aquesta nit, l’Ajuntament també il·luminarà de color vermell la seva façana del Raval i el monument a la dona treballadora. L’acte ha acabat amb l’actuació de la Coral de l’Institut Torre del Palau.

Ofrena floral pels advocats assassinats d’Atocha ara fa 45 anys

Aquest 24 de gener del 2022 s’han complert 45 anys de la matança per part d’un grup feixista, dels advocats d’un despatx laboralista d’Atocha, a Madrid. Per quart any consecutiu, Terrassa se suma a la commemoració d’aquell atemptat que va representar un cop molt dur per als lluitadors per la democràcia i pels drets dels treballadors.

Aquest dilluns una nodrida representació social i institucional, han fet un minut de silenci i una ofrena floral a la placa que recorda aquests fets, davant el sindicat de Comissions Obreres. L’any 1977 un grup d’extrema dreta va entrar a l’edifici del carrer Atocha on un grup d’advocats laboristes s’enfrontaven a les restes de la dictadura franquista.

Els trets indiscriminats van matar cinc advocats i van ferir a quatre persones més. Comissions Obreres rescata aquell atemptat per a la Memòria Històrica, per produir-se en uns moments determinants per al diàleg i la democràcia. L’acte ha acabat amb el cant de la Internacional i d’Els Segadors.

Presenten ‘Sobre Marta Pessarradona’ i celebren el seu 80è aniversari

El passat 18 de novembre va fer 80 anys del naixement a Terrassa de la poetessa Marta Pessarrodona. Coincidint amb aquest aniversari l‘editorial Comanegra ha presentat un llibre titulat Sobre Marta Pessarradona a la llibreria Ona de Barcelona. Durant l’acte l’escriptora ha bufat les espelmes. 

La publicació vols ser una porta d’entrada a l’univers de l’autora, que al llarg de la seva trajectòria literaria ha  Introduir  als Països Catalans d’autores com Woolf, Lessing, Sontag, Jong, Plath, Stein o Hellman, entre d’altres. El llibre  recull  entrevistes, ressenyes i assajos que mostren l’amplitud de l’’obra d’aquesta escriptora.  I és que Pessarrodona, a més de poetassa, és assagista, narradora, biògrafa i traductora.

Aquest Sobre Marta Pessarrodona és per l’editoria una continuació de l’esforç per recuperar i reivindicar autores centrals dels  segles XX i XXI. Forma part doncs, d’una sèrie de llibres que tindrà continuïtat.

Presenten 'sobre Marta Pessarradona' I Celebren El Seu 80è Aniversari

Marta Pessarrodona bufant les espelmes a la presentació del llibre ‘sobre Marta Pessarradona’ a la Llibreria Ona

 

Notícia relacionada

https://terrassadigital.cat/lobra-completa-de-marta-pessarrodona-arriba-a-les-llibreries/

Continua l’homenatge a les víctimes de l’Holocaust nazi col·locant tres llambordes stolpersteine

La campanya per col·locar les llambordes stolpersteine per homenatjar  a les víctimes de l’Holocaust nazi a la ciutat segueix en marxa.

I és que, aquest dimecres la regidora de Memòria Històrica, Ona Martínez, i la regidora del Districte 4, Jennifer Ramírez, han acompanyat els familiars i l’alumnat de l’Institut Can Roca a emplaçar  les llambordes del record a tres  víctimes del nacisme.

Concretament, s’han instal·lat al carrer del Comte Borrell, 67 on hi vivia Joan Gras Puigmartí, deportat el 1940 a Mauthausen. Va ser assassinat a Gusen, Àustria, el 21 de novembre de 1941. Posteriorment, les regidores i l’alumnat s’han desplaçat fins: carrer de l’Infant Martí, 125  on hi havia residit Josep Cirera Mayol, que va se deportat a Mauthausen el 1940. I el van assassinar el 9 de juliol de 1941, també a Gusen. Per últim, la comitiva ha anat fins al carrer de Galileu, 105 , darrera residencia de Ramon Pere Moragues, deportat el 1941 a Mauthausen. El seu assassinat va tenir lloc el 28 de setembre de 1941 a Hartheim, Àustria.

Les llambordes stolpersteine són  plaques artístiques urbanes que s’emplacen davant l’última residència de la persona que va ser víctima del nazisme o  en un lloc emblemàtic de Terrassa.

Notícies relacionades

https://terrassadigital.cat/dues-llambordes-stolpersteine-mes-homenatgen-felix-izquierdo-i-josep-julia/

https://terrassadigital.cat/homenatge-als-deportats-del-nazisme-amb-la-collocacio-de-les-primeres-llambordes-de-record/

 

Cartell Mostra Cinema Espiritual 1

Entre el 15 i el 30 de novembre una vintena de ciutats acullen la Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya

Tot es a punt perquè comenci la 18a Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya que tindrà lloc entre el 15 i el 30 de novembre. En total es podran veure 88 projeccions que tant es faran en línia o presencialment, en 51 sales de 23 ciutats d’arreu de Catalunya entre les quals Terrassa. També es podran veure pel·lícules a Alella, Barcelona, Blanes, Figueres, Girona Granollers, la Vall d’en Bas, les Franqueses del Vallès, l’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Manresa, Mataró, Montblanc, Olesa de Montserrat, Olot, Reus, Sabadell, Salt, Sant Cugat del Vallès, Tarragona, Vic i Vilassar de Mar. Algunes de les obres que s’hi projectaran són El jove Ahmed, dels germans Dardenne, una pel·lícula que aborda el tema del radicalisme religiós i que obre portes al diàleg. El pa de la guerra, de Nora Twomey, que denuncia la barbàrie a què són sotmeses les nenes afganeses. The Farewell, de Lulu Wang, sobre el dol i les diferents maneres que té l’ésser humà de fer-hi front.

La Mostra arriba un any més als centres penitenciaris de Catalunya i als centres educatius de justícia juvenil, en el marc de les activitats per a la reinserció de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima del Departament de Justícia. Aquest any s’hi projectaran, respectivament, els films Especials, dels directors guardonats l’any passat amb el Premi de Cinema Espiritual, Eric Toledano i Olivier Nakache, i Déu meu, però què t’hem fet… ara?, del francès Philippe de Chauveron. L’edició d’enguany de la Mostra, que està adherida a Catalunya Film Festivals, reprèn la versió virtual iniciada l’edició anterior a causa de la pandèmia. Les plataformes on es podrà veure la Mostra des de casa són la Sala Virtual Verdi i FilminCAT.

En aquesta edició de la Mostra es vol fer visible el paper de les dones en el marc de les diferents tradicions religioses. Per això, s’hi han inclòs films en què els personatges principals són dones, com ara El pa de la guerra, que té com a protagonista una nena afganesa que viu a Kabul sota el règim talibà i que tracta dels drets de les dones i del dret a l’educació. The Farewell, en què la protagonista és una dona gran que pateix un càncer terminal, versa sobre el dol i les diferents maneres que té l’ésser humà de fer-hi front. Fortuna explica el periple d’una nena etíop que arriba com a refugiada a una comunitat de monjos després de creuar la Mediterrània en una pastera i és un apropament espiritual al drama de la immigració. Una pastisseria a Tòquio, explica la història de la Tokue, una anciana amb les mans deformes a causa de la lepra, que s’ofereix a ajudar un pastisser, una mirada zen sobre el valor de les persones.

Pel que fa al format virtual, al canal sobre cinema espiritual de la plataforma FilminCAT es programaran pel·lícules que giren a l’entorn de personatges femenins en un context marcat per alguna de les diferents tradicions religioses. Aquest apartat es titula “Dones i religions. La fe conjugada en femení” i inclou els films següents: Mimoses, Thelma, Les innocents, Fatima, Ida, Mustang, Hannah Arendt i Les invisibles. Paral·lelament, a la Filmoteca de Catalunya, amb la col·laboració de la Casa Àsia, es programa una retrospectiva sobre el cineasta indi Satyajit Ray, en el centenari del seu naixement (Calcuta, 1921-1992). Ray es considera un dels cineastes més importants del segle XX. La seva sensibilitat el porta a indagar en la complexitat de les relacions humanes, sense defugir aspectes problemàtics de caràcter religiós, social i polític de l’Índia contemporània.

La Mostra també programa el cicle “Ecologia i espiritualitat”, amb la col·laboració de Justícia i Pau, en què es projecten dos documentals que conviden a la reflexió sobre el model de planeta: La sal de la Terra, de Wim Wenders i Juliano Ribeiro Salgado, una reflexió sobre les desigualtats i els interrogants de la raça humana, i Els espigoladors i l’espigoladora, d’Agnès Varda, que convida a reflexionar sobre la societat de consum. El 23 de novembre, la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, lliurarà el 4t Premi de Cinema Espiritual a la guanyadora d’enguany, Judith Colell, directora de cinema, guionista, productora i actual presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català.

Colell rep el premi per la seva trajectòria com a autora de nou llargmetratges, entre els quals destaquen 15 horas (2020), guanyador del premi Signis a la millor pel·lícula en el reconegut Festival Internacional de Málaga 2021, Elisa K, Dones i 53 dies d’hivern. La seva sensibilitat humanista es manifesta en la manera com reflecteix la fortalesa de les dones enfrontades a proves molt dures com l’abús sexual, el maltractament, la manipulació o la solitud. Igualment, destaca en el tractament de la vulnerabilitat humana, sobretot dels nens, els ancians o les persones empobrides. Aquest guardó, instaurat el 2018, reconeix un director o directora de cinema que s’hagi distingit, a través de les seves produccions, pel compromís amb una societat més justa i per la contribució a la pau i el diàleg interreligiós.

Aquest any la Mostra estrena l’Espai educatiu, una proposta pedagògica que posa a disposició del professorat i els educadors guies didàctiques de diferents pel·lícules per poder treballar, per mitjà del cinema, diverses temàtiques curriculars des de la perspectiva de l’espiritualitat, el diàleg entre les religions i la cohesió social. Està adreçat al professorat i l’alumnat de 4t a 6è de primària, ESO i batxillerat. Les guies dels films es poden descarregar des del portal de Cinema espiritual. Aquest espai forma part d’Acció Cinema, un projecte impulsat per Catalunya Film Festivals, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i el Departament de Cultura, i és una aposta decidida del Departament de Justícia per fomentar l’ús del cinema com a eina pedagògica per promoure la reflexió, l’acció i la transformació entre el jovent.

Un any més tindrà lloc el concurs La Paraula S’agrada, en dos centres de secundària de Barcelona: l’escola Jesuïtes Casp i l’IES Flos i Calcat. El concurs està conduït per l’enigmista i escriptor Màrius Serra, que proposa enigmes lingüístics sobre el vocabulari de les religions. La mostra compta amb la col·laboració d’una seixantena d’organismes i entitats per fer realitat aquest projecte, entre les quals hi ha la Fundació la Caixa, la Filmoteca de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Fundació Basílica de la Sagrada Família, els cinemes Verdi i diversos ajuntaments, universitats i entitats culturals, cíviques i religioses.

Llibre-homenatge a Marta Pessarrodona per celebrar els 80 anys de l’autora

Un 18 de novembre d’ara fa 80 anys va néixer a Terrassa, Marta Pessarrodona. Per a celebrar-ho, l’editorial Comanegra presenta un llibre titulat «Sobre Marta Pessarradona». L’acte es va a la llibreria Ona (del carrer Pau Claris de Barcelona) el mateix dia de l’aniversaria les 7 de la tarda.

Es tracta d’un llibre que és una festa d’aniversari i també una porta d’entrada a l’univers poètic de l’autora. Es recullen entrevistes, ressenyes i assajos que donen una idea de la importància de l’obra d’aquesta escriptora total: poeta, assagista, narradora, biògrafa i traductora.

«Sobre Marta Pessarrodona» és per a l’editorial una manera de recuperar i reivindicar autores centrals dels selges XX i XXI. Es tracta d’una sèrie de llibres que tindrà continuïtat.

 

 

 

Homenatge a Maria Teresa Gascón pels seus 50 anys de poetessa

Terrassa homenatja a la poetessa Maria Teresa Gascón, en el seu 80è aniversari, 50 en el món de la poesia. Nascuda a Binéfar,  viu i desenvolupades des del 1967, la seva carrera professional i com a escriptora a Terrassa. Promotora de premis com el de poesia Raimundo Ramírez de Antón, i jurat en d’altres concursos literaris, ha tret quatre llibres i ha col·laborat en incomptables publicacions.

També ha publicat en el seu blog un centenar de poemes amb títols com Altas miras, Porque pensar no es hablar o Algo se rompió dentro. Aquesta professora d’escriptura bilingüe i amb relacions amb Antonio Buero Vallejo i Jaime Gil de Biedma, també ha col·laborat amb poetes locals i reconegudes entitats com l’Associació de Poetes Terrassencs. També ha fet una vintena de relats en prosa.

Ara i amb motiu de l’aniversari prepara un recull de poemes que plasmarà en un llibre. Una comissió de l’Associació Foment Cultural de Terrassa prepara l’acte central de la commemoració amb un sopar homenatge el pròxim 27 de novembre.

Dues llambordes stolpersteine més homenatgen Félix Izquierdo i Josep Julià

Aquest dimarts han continuat els actes d’homenatge a les víctimes de l’Holocaust nazi. I és que s’han col·locat dues llambordes stolpersteine més a la ciutat.

Concretament, se n’ha instal·lat una a la rambleta del Pare Alegre, 67, per homenatjar Félix Izquierdo García, que va ser deportat el 1940 a Mauthausen i el van assassinar un any després, l’1 de novembre de 1941, a Gusen. L’altra placa artística urbana s’han emplaçat al carrer Societat, número 5, per recordar Josep Julià Bruguera, nascut el 1917 a Terrassa. El 1941 va ser deportat a Mauthausen i el van assassinar el 24 de desembre de 1941, també a Gusen.

L’acte ha comptat també amb la presència de la regidora de Memòria Històrica, Ona Martínez, que ha acompanyat als familiars de les víctimes. 

 

Notícia relacionada:

https://terrassadigital.cat/homenatge-als-deportats-del-nazisme-amb-la-collocacio-de-les-primeres-llambordes-de-record/

Homenatge als deportats del nazisme amb la col·locació de les primeres llambordes de record

Emotiu acte d’homenatge a les víctimes de l’Holocaust nazi. La Casa Alegre de Sagrera ha acollit aquest dijous un autèntic exercici de memòria històrica dedicat a totes aquelles persones amb algun vincle amb Terrassa que van ser deportades als camps de concentració. Familiars de les víctimes, autoritats, historiadors i professors i alumnes de diversos instituts terrassencs han participat en un acte que ha comptat també amb la presència de la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró.

Així s’ha iniciat la campanya per col·locar les primeres 11 llambordes stolpersteine a la ciutat. Són plaques artístiques urbanes que s’emplacen davant l’última residència de la persona deportada o bé en un lloc emblemàtic del municipi. Concretament, la primera stolpersteine s’ha ubicat al carrer de Francesc Oller, davant la casa on va residir Agustín Sanjosé Calasanz, que va sobreviure després de 5 anys ingressat a Mauthausen. A Terrassa ja s’han documentat uns 70 casos de deportacions d’habitants del municipi, els quals rebran el seu homenatge en forma de llamborda amb el seu nom durant els propers mesos.

La moda i les models dels anys 50, a través de l’objectiu de Frank Horvat

A partir d’aquest dijous la Factoria Cultural obre les seves portes a una mostra fotogràfica del reputat fotògraf d’origen italià, i traspassat fa un any, Frank Horvat. Aquest és el segon projecte de l’autor que arriba a Terrassa, que ja el 2019 va dur el seu «Homenatge a Catalunya» a la sala de la Rambla.

«Please don’t smile» és una col·lecció d’unes 80 fotografies fetes a les dècades dels cinquanta i seixanta, quan Horvat treballava per prestigioses publicacions de moda. El fotògraf afincat a París va aconseguir renovar el gènere i dotar-lo d’una certa modernitat treient les models dels platós, el seu espai habitual de l’època, i entrar a formar part de l’escena urbana.

Amb un gran bagatge humanista, Horvat desenvolupa una obra tan heterodoxa com inclassificable a través de diferents registres com el retrat, en una petita sèrie a l’exposició d’homenatge a la pintura, el documental o la naturalesa. El llegat d’un creador que va trobar en la fotografia artística la forma de plasmar una època en què la moda, però sobretot la dona, hi tenen un paper cabdal.

«Please don’t smile» forma part del programa Itiner’Art de la Fundació Vila Casas que ara arriba a Terrassa, la segona ciutat que visita la mostra. També és la cinquena col·laboració entre la FACT i la Fundació després de mostres com la d’Agustí Centelles, Antoni Bernard, Agustí Puig o el mateix Horvat. Més de mil alumnes visitaran l’exposició aquest curs dins el programa educatiu de la Factoria Cultural. Fins a finals d’any l’obra de Frank Horvat ocuparà les sales 3 i 4, en el què representa una de les primeres grans exposicions per aquest inici de temporada.