Entradas

Les persones amb grup sanguini O estan més protegides de la Covid-19

Les persones del grup sanguini O estan més protegides davant el contagi de la Covid-19. Així ho conclou un estudi elaborat pel Banc de Sang i Teixits i la Universitat de Barcelona, fet entre donants de sang catalans i que evidencia la relació entre el grup sanguini i el risc de patir un contagi per coronavirus. La revista Blood Transfusion d’aquest novembre publicarà el treball català. En concret s’han evaluat prop d’un miler de donants que han passat la Covid-19 i que no tenien d’altres malalties associades. S’han seleccionat entre els donants de plasma que han superat la malaltia.

També s’han estudiat malalts a l’hospital que han rebut sang en el seu tractament. D’aquests estudis s’extreu que els donants de sang del grup O tenen un “risc significativament més baix d’infecció” que el de la resta de grups sanguinis. Aquest fet pot explicar perquè les persones del grup O tenen més defenses o anticossos anti A i anti B- contra els antígens amb què s’expressa el virus SARS.CoV-2. També es demostra que els grups sanguinis tenen influència no només en el risc de contagi sinó també en l’evolució de la malaltia. O que els donants del grup sanguini A poden tenir més risc de contagi segons aquest primer estudi de relació entre els grups sanguinis i la Covid.

Entre els donants, un 42% són del grup A i un 47 del grup O. En canvi, entre els donants infectats, les persones del grup A pugen fins el 47% i les del grup O baixen al 41%. L’investigador principal, Eduardo Muñoz, explica que “les persones del grup A tenen anticossos contra la sang del tipus B; els del grup B tenen anticossos contra el grup A; els AB no tenen anticossos i els del grup O tenen anticossos contra l’A i el B. L’anomenada proteïna S del virus té una estructura similar a la dels grups sanguinis ABO i això fa que, quan el virus arriba a l’organisme d’una persona del grup sanguini O, el seu cos reacciona utilitzant els anticossos que hi ha a la sang per atacar el virus, dificultant-ne la propagació al nostre organisme” conclou Muñoz.

L’edat molt més avançada dels malalts junt a un sistema immune afeblit fa que el risc sigui el mateix independentment del grup sanguini. L’estudi ha estat elaborat pel Banc de Sang i Teixits, en col•laboració amb el Departament d’Estadística de la Universitat de Barcelona i als 13 hospitals on el Banc de Sang té un espai fix de donació i transfusió. El treball complet es pot trobar a donarsang.gencat.cat/covidgrupsanguini.

Salut analitzarà les aigües residuals per fer un seguiment del virus de la Covid-19

Les Conselleries de Territori i Sosteniblitat i de Salut ultimen un projecte per fer un seguiment del virus de la Covid-19 a través de les aigües residuals. El projecte preveu fer diferents controls i anàlisis a les depuradores del territori tal i com ja es va fer en el clavegueram de Barcelona i també a Sant Cugat. A Terrassa periòdicament s’envien al laboratori municipal mostres extretes de petites depuradores del municipi.

Aquí però es miren els nivells de clor, la toxicitat del PH o les matèries en suspensió però en cap cas es busquen restes del virus, tal i com va fer l’estudi de la Univesitat de Barcelona en les aigües residuals de la capital. El gruix de les aigües residuals de Terrassa les gestiona l’Agència Catalana de l’Aigua des de la depuradora de les Fonts.

L’estudi universitari s’emmarcava en la vigilància del SARS-CoV-2 en les aigües residuals. Les anàlisis, a partir d’unes mostres congelades, van detectar, tot i que en nivells molt baixos, la presència del virus entre principis de gener i principis de març d’aquest any, 41 dies abans de la declaració del primer cas de finals de febrer. Els epidemiòlegs consideren que l’anàlisi de les aigües residuals d’una ciutat pot ser una potencial eina precoç per detectar la malaltia entre la població, encara més si es té en compte el nombre de persones asimptomàtiques o presimptomàtiques.

Mútua Terrassa investiga el grau d’incidència de la Covid-19 en les malalties inflamatòries intestinals

Prop d’una trentena de projectes de recerca catalans han rebut finançament en la darrera ronda d’ajuts de l’Institut Carlos III. Un d’ells està impulsat per la Fundació de Docència i Recerca de Mútua Terrassa i compta amb una dotació d’uns 55.000 euros. L’estudi, liderat per les doctores Maria Esteve i Yamile Zabana, busca investigar el grau d’afectació de la Covid-19 en pacients amb malalties inflamatòries intestinals. Un grup especialment susceptible de tenir infeccions, ja que en molts casos són tractats amb fàrmacs immunosupressors que disminueixen les defenses.

Així, un dels principals objectius de la investigació serà determinar la incidència de la Covid-19 en l’evolució de la malaltia inflamatòria intestinal. Per fer-ho, el grup d’investigadores comptarà amb la col·laboració de més de 80 hospitals de tot l’Estat per tal d’analitzar el màxim de casos de pacients amb malalties inflamatòries que hagin estat infectats per coronavirus. L’estudi va arrencar ara fa una setmana i les seves responsables esperen obtenir els primers resultats en un interval d’entre 4 i 5 mesos.

«Intel·lectuals Proletaris’ i el grup d»Allà baix'», nova edició de la Fundació Torre del Palau

Quan obrin les llibreries, aquest dilluns amb hora anticipada, s’hi podrà trobar entre les novetats d’aquest Sant Jordi, l’última edició de la Fundació Torre del Palau, Intel·lectuals proletaris. Pere Vigués i el grup d’’Allà baix’ (1928-1937)’ de l’historiador local Jan Brugueras. El llibre és un estudi pel recorregut i la projecció intel·lectual del grup de joves intel·lectuals autodidactes d’“Allà baix”, d’una cultura política a Terrassa que es movien en l’espai del comunisme dissident de la III Internacional i que el 1937, després dels fets de maig, foren durament reprimits.

L’estudi, escrit per Jan Brugueras, explica que a diferencia de la major part del moviment obrer local proper a l’anarcosindicalisme de la CNT, aquest grupuscle marxista català fou la base del Bloc Obrer i Camperol, el BOC a Terrassa, i del Partit Obrer d’Unificació Marxista, el POUM. Aquest és el segon llibre de Jan Brugueras editat per la Torre del Palau, després de “Terrassenquisme i catalanisme 2018”.

L’historiador, membre del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa també ha participat en l’obra col·lectiva “Una història de Terrassa 2018” i ha publicat diversos articles de recerca a les revistes Terme, Revista d’Història o Revista de Catalunya entre d’altres. En l’actualitat treballa a l’editorial Tres i Quatre Edicions.

Un estudi de la UAB analitza els beneficis dels espais verds domèstics durant el confinament

Un estudi realitzat per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona analitzarà els possibles beneficis del verd residencial durant el confinament.

L’objectiu és entendre millor el paper de la vegetació interior, en balcons i terrasses, cobertes verdes, jardins particulars i horts en aquest període. També es pretén conèixer les possibles conseqüències socials, a nivell de benestar i salut física i mental, derivades de la desigualtat d’accés a aquests elements.

Per dur a terme aquest estudi, els investigadors han llançat un qüestionari en línia i sol·liciten a la ciutadania la seva col·laboració voluntària. L’enquesta es pot fer en només 8 minuts i  les dades sol·licitades són totalment anònimes.

Els resultats permetran avaluar si hi ha un major ús i cura dels espais verds que tenim a casa durant el confinament i si això repercuteix positivament sobre la salut dels residents, permetent portar millor la situació.

A més, es podrà establir com la relació entre verd residencial i salut depèn de variables sociodemogràfiques com l’edat, l’origen, els ingressos o el nivell educatiu. D’altra banda, es determinarà si l’accés a aquests espais domèstics té una distribució desigual en la població.

L’estudi s’emmarca dins el projecte europeu GREENLULUS subvencionat pel Consell Europeu de Recerca i aborda el tema dels espais verds i les desigualtats socials en  ciutats de diferents països.

Un llibre de dos investigadors de l’ESEIAAT analitza la xarxa aeroportuària mundial

Josep Maria Sallan i Oriol Lordan, professors i investigadors de l’Escola Superior d’Enginyeries, Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa, l’ESEIAAT de la UPC, publiquen un llibre sobre les xarxes de rutes aèries a través de la teoría de sistemes complexos. Es tracta d’un estudi amb un plantejament innovador en el sector, sobre la base que la xarxa aeroportuària mundial té propietats estadístiques i topològiques que són trivials i que per tant, diferents de les xarxes simples.

El llibre “Air Route Networks Through Complex Networks Theory”, editat per Elsevier, analitza amb tot detall la solidesa de la xarxa aèria davant de disrupcions com ara una pandèmia o d’altres eventualitats, i proporciona estratègies de detecció dels nodes o punts més crítics de les xarxes de transport aeri. Tots dos investigadors també ofereixen una perspectiva històrica sobre els aspectes socioeconòmics, polítics, tècnics i geogràfics del mercat aeri mundial que influeixen en com les línies aèries defineixen la seva oferta de rutes.

També analitzen les xarxes de navegació, definides amb punts que estableixen corredors de navegació per a les aeronaus. Una part del llibre la dediquen a mostrar com l’aplicació de les seves anàlisis poden ajudar a limitar la propagació de malalties contagioses. En un capítol del llibre s’ofereixen metodologies matemàtiques d’anàlisi i prevenció de la propagació d’infeccions a través del transport aeri, com ara el Covid-19.

L’estudi constata que les meusres de control s’han d’extremar en els aeroports amb més connexions internodals. El llibre també analitza quins aeroports influeixen més en la globalitat de la xarxa amb el seu tancament, ja sigui per les condicions climàtiques, per una vaga o qualsevol altra circumstància com l’actual pandèmia del coronavirus.

Terrassa superarà els 250.000 habitants el 2030

Terrassa arribarà als més de 253.000 habitants l’any 2030, un augment del 16 per cent pels pròxims 12 anys. Això representa un creixement anual de gairebé 3.000 habitants, exactament 2.892, entre l’1 i l’1,3 per cent cada any. Així es desprèn d’un estudi de projecció demogràfica que ha fet el Servei d’Estudis i Observatori de la ciutat, per conèixer l’evolució futura de la ciutat.

Un informe de referència perquè l’Ajuntament pugui donar la resposta més adequada a la necessitat de serveis i equipaments de la ciutat. Segons l’estudi aquesta tendència a l’alça es produirà bàsicament per l’elevat saldo migratori positiu, és a dir que arribaran més persones a viure a la ciutat que no pas les que en marxaran. Mentre que la natalitat es mantindrà estable i fins i tot disminuirà durant els pròxims sis anys i després s’estabilitzarà.

Per la seva banda la mortalitat creixerà a causa de l’augment de l’esperança de vida en edats més avançades. Actualment a Terrassa tot i haver-hi un clar envelliment de la població per damunt dels 65 anys o més, i un sobreenvelliment que supera els 75 anys, aquest envelliment es contrarestarà proporcionalment amb l’arribada de població en edats més joves, d’entre els 15 i els 49 anys.

Tot i això el pes de la gent gran en el conjunt de la població terrassenca serà el 2030 del 19 per cent, més gran que el pes de la població de joves que serà del 17 per cent. Per tant l’estudi conclou que d’aquí a dotze anys l’estructura demogràfica no serà tant envellida en comparació amb d’altres ciutats de la província.

L’estudi destaca que cada vegada les dones tenen fills en edats més avançades i tot i tenir en compte el saldo migratori de gent jove, la recuperació de la natalitat es produirà més a mig-llarg termini, justament a causa d’aquests retards en la maternitat. Per tant l’informe augura un envelliment de la població pels pròxims 12 anys simultàniament amb un rejoveniment, amb l’increment de joves provinents de l’estranger i de l’àrea metropolitana.

 

L’informe de projecció demogràfica destaca que totes aquestes xifres són aproximades i que s’hauran de revisar anualment contrastant amb dades reals del Padró Municipal. I afegeix que molts d’aquests components demogràfics són molt sensibles a la situació socioeconòmica de cada moment, més depenents del canvi de cojuntura i especialment del saldo migratori.

Una avaluació del CONCA proposa una fórmula jurídica pròpia pel mNACTEC

El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya hauria de disposar d’una fórmula jurídica pròpia, tal i com li reconeix la Llei de Museus del 1990 i el Pla de Museus 2030. Així ho determina el Consell Nacional de la Cultura i les Arts en la presentació aquest dimecres de la seva desena avaluació estratègica sobre equipaments culturals públics.

Segons el CONCA, cal definir un format jurídic d’entitat del sector públic que permetria al Museu de la Rambla articular millor la xarxa dels 26 espais patrimonials per a la recuperació, conservació i divulgació del passat industrial català. En l’estudi del Consell per la Cultura i les Arts també es fan d’altres recomanacions com la reactivació del Consell Rector com a màxim òrgan de Govern del museu.

També reclama més inversions i dotació pressupostària, millorar l’estratègia per augmentar les visites o racionalitzar l’organització interna. L’acte ha comptat amb una reflexió pública a càrrec d’experts i representants del sector, sobre el diàleg entre divulgació científica, patrimoni industrial i història social.

Les motos representen el 12 per cent de la mobilitat a la ciutat

El 12 per cent dels desplaçament que es fan a Terrassa són amb moto, mentre que a Barcelona gairebé es doblen i arriben al 23 per cent. Una altra dada és que mentre el parc mòbil terrassenc sobre dues rodes és d’unes 16.000 unitats, només hi ha 2.000 places d’aparcament marcades en superfície. Tot això fa que una de les imatges habituals és veure les voreres plenes de motos aparcades, sovint entorpint el pas de vianants. Ara, un estudi de la Universitat Autònoma sobre l’ocupació de les voreres per part de motos aparcades, s’ha presentat aquest dimarts a la Biblioteca Central.

L’estudi també denuncia que a Terrassa dels 3.900 accidents que hi ha, en el 9 per cent dels casos hi ha una moto implicada.

El document, centrat en Barcelona però extrapolable a d’altres ciutats, proposa desincentivar l’ús de la moto fent pagar l’aparcament, i habilitar plantes d’aparcament soterrat per aquests vehicles de dues rodes. També proposa una aplicació de mòbil per compartir motos elèctriques, i potenciar el canvi cap a l’ús de la bicicleta elèctrica. Finalment caldrà reconvertir tot l’espai alliberat de motos aparcades, principal objectiu del pla, amb elements d’ús exclusiu per a vianants.

La ciutadania valora amb un 7,47 sobre 10 l’oferta comercial de Terrassa

La ciutadania puntua l’oferta comercial de Terrassa amb un 7,47 sobre 10. És la principal conclusió de l’estudi “Hàbits de Consum i Compra” impulsat per l’Ajuntment i la Diputació. Els resultats s’extreuen de 1.200 enquestes efectuades entre el 17 de gener i el 16 de març als diferents districtes. Les dades s’han presentat aquest dilluns a la Taula de Comerç Local.

Analitzant de forma més detallada els resultats, els aspectes millor valorats són l’horari comercial, la professionalitat dels comerciants i la varietat de l’oferta existent.

En canvi, la disponibilitat d’estacionament o el preu dels aparcaments en aquestes zones són els aspectes a millorar segons les persones enquestades.

Pel que fa als hàbits de compra, l’estudi destaca que més del 83% dels enquestats compren els aliments i els productes frescos al seu barri i un cop per setmana.

La resta d’articles, equipament o complements, s’adquireixen en altres barris o, fins i tot, desplaçant-se a altres poblacions, un cop al mes o un cop cada 3 o 6 mesos.

Els dies on la major part de les persones acostumen a adquirir els aliments i els productes més quotidians són de dilluns a dijous (37.2%).
El pressupost per alimentació és per a les llars de Terrassa i com a mitjana de 443,2 euros mensuals (5.318, anuals). El districte 1 és el que registra una despesa mensual en alimentació més elevada (457,3) i el districte 2, la més baixa (404,3 euros).

L’estudi també posa de relleu la importància que cada vegada més donen els consumidors als productes ecològics, de proximitat o directament del productor. Les compres per internet van a l’alça: un 39,5% de les llars enquestades han realitzat alguna compra on line durant l’últim any.

Aquestes dades, segons el tinent d’alcalde de Cultura, Innovació i Projecció de la Ciutat i regidor de comerç, Amadeu Aguado, serveixen per conèixer amb més detall els hàbits de consum i estudiar futures accions que permetin consolidar i enfortir el comerç local i millorar l’experiència de compra dels consumidors i consumidores.