Entradas

Les cambres catalanes participen a la primera reunió del Pacte Nacional per la Indústria 2022-25

El president de la Cambra de Terrassa, Ramon Talamàs, va participar, la setmana passada a Barcelona, en la primera reunió del Pacte Nacional per a la Indústria 2022-2025 en qualitat de representant del Consell de Cambres de Catalunya. La trobada va estar presidida per conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, i hi també hi eren presents diputats del Parlament, entitats empresarials, centres tecnològics, sindicats i col·legis oficials, entre d’altres.

El Pacte Nacional per la Indústria té la voluntat de transformar el model productiu del país per fer front als reptes globals i amb la indústria com a eix fonamental . Ramon Talamàs va agrair que finalment s’hagués inclòs a les cambres catalanes en aquesta taula ja que en un principi no estava previst. També va reclamar una major inversió en R+D Industrial

Es preveu que el document definiu del Pacte Nacional per a la Indústria 2022-2025 es signi al gener, un cop s’acordi el text entre tots els agents econòmics i socials que participen a la taula.

Tornen els Premis Cambra amb la commemoració dels 135 anys de la institució

El 30 de juny s’aixecarà de nou el teló dels Premis Cambra, en un acte al Teatre Auditori de Sant Cugat que commemorarà els 135 anys d’història de la institució. L’any passat es van suspendre a causa de la crisi sanitària. Aquest 2021 el format serà diferent i amb la voluntat de fer costat al sector cultural. S’estrenarà l’obra de teatre ‘Històries de la Cambra’, escrita per commemorar l’ocasió amb dramatúrgia de Sergi Pompermaier i direcció artística de Miquel Górriz, sobre el passat, present i futur de les cambres. En les interpretacions: David Olivares, Albert Ribalta, Jordi Figueras i Mireia Aixalà. També es lliuraran dos nous reconeixements: el Premi Cambra al Lideratge empresarial i el Premi Cambra a la Millor resposta empresarial davant la COVID-19.

L’alcalde es reuneix amb els dirigents de la Cambra per parlar de la reactivació econòmica

L’endemà de veure’s amb la patronal Cecot, l’alcalde Jordi Ballart s’ha reunit aquest dijous amb els màxims responsables de la Cambra de Terrassa, encapçalats pel seu president, Ramon Talamàs. També han participats a la reunió els tinents d’alcalde Isaac Albert i Núria Marin i els vicepresidents de la Cambra Juan Ignacio Navarro i Natalia Cugueró.

Ramon Talamàs ha sortit satisfet de la trobada, on ha vist coincidència que cal buscar solucions a llarg termini per reactivar l’economia, crear ocupació i generar oportunitats de progrés.

L’alcalde Jordi Ballart ha explicat el Pacte de Ciutat en el que treballen els grups municipals i a partir del qual s’elaborarà un pla de xoc amb la participació dels agents socioeconòmics.

Pel president de la Cambra la sortida de la crisi derivada el coronavirus va mes enllà dels municipis i per això fa una crida a reimpulsar el Pacte per la Reindustralització del Vallès Occidental.

Les Cambres de Sabadell i Terrassa demanen una acció coordinada d’administracions i entitats

La profunda crisi econòmica que ha provocat la pandèmia de la Covid-19, presenta ja un fort impacte en l’activitat socioeconòmica del Vallès Occidental. Les previsions a mig i curt i mitjà termini són preocupants. Per aquest motiu, que des de les Cambres de Comerç de Sabadell i Terrassa insten el president del Consell Comarcal a impulsar la coordinació de les accions per recuperar l’activitat económica i empresarial.

Des d’aquestes intitucions s’ha dut a terme una atenció personalitzada empreses i autònoms oferint-los tot tipus d’assessorament. Paral·lelament aquestes entitats han mantingut un contacte permanent  amb els alcaldes i alcaldesses per oferir-los consells, especialment en matèria empresarial.

Malgrat tot això, les Cambres consideren que cal unir esforços entre les entitats i les diferents administracions per dissenyar actuacions i mesures estructurals i coordinades que donin impuls a la comarca.

 Ramon Talamàs i Ramon Alberich, presidents de les Cambres de Terrassa i Sabadell, respectivament, sostenen que no es pot permetre la duplicitat o fins i tot triplicitat, en actuacions  que podrien fer-se de manera coordinada  per obtenir millors resultats amb menys recursos.

Aquesta coordinació no es limitaria a les administracions públiques sinó que s’estendria al conjunt de les activitats econòmiques i empresarials. Demanen, doncs, al Consell Comarcal del Vallès Occidental analitzar les iniciatives locals, coordinar-les i treballar en la seva dinamització en l’assenyalat pacte comarcal, tot cercant un ampli consens municipal amb la participació de les principals entitats econòmiques i socials de la comarca.

La Cambra impulsa ‘Covid19 Community’ per coordinar material solidari

La Cambra de Terrassa, conjuntament amb la resta de les Cambres de Comerç catalanes, i les empreses Artic i Sixtemia han posat en marxa la plataforma Covid19 Community. L’objectiu d’aquest market place és ajudar en la coordinació del material solidari arreu de Catalunya.

Segons els seus impulsors, ​​​​​​​Covid19 Community permet gestionar més fàcilment les necessitats i oferiments de material, elements de protecció i altres recursos. A més, arribat el cas, es pot ampliar l’abast d’aquestes demandes i oferiments més enllà de la demarcació. La premissa és centralitzar la informació i descentralitzar la gestió.

Les Cambres i la xarxa de contactes público-empresarials de les seves demarcacions s’encarreguen del seu seguiment territorial, amb el recolzament tècnic dels equips d’Artic i Sixtemia.

A més, la Cambra està en contacte amb altres plataformes com la d’Acció i la de l’Ajuntament de Terrassa per tal que cap demanda quedi desatesa.

Covid 19 Community també compta amb la col·laboració d’empreses i associacions pel que fa al transport i la logística.

La Cambra de Terrassa presenta el projecte «Que cap empresa tanqui»

La Cambra de Comerç, Indústria i de Serveis de Terrassa ha presentat «Que cap empresa tanqui«, una iniciativa per mantenir en funcionament els projectes empresarials més afectats per l’actual crisi sanitària i econòmica. La Cambra defineix el pla d’actuació de «Que cap empresa tanqui» com de llarg recorregut i el basa en quatre eixos: identificar les empreses i sectors que necessiten suport de manera més urgent, oferir-los ajuda i assessorament, cartografiar quins àmbits territorials i sectorials tenen necessitats especials i sensibilitzar la resta de la societat de la necessitat d’assegurar la supervivència del teixit empresarial del país. Les empreses interessades en rebre aquest suport han d’accedir al web de la Cambra de Terrassa i omplir un formulari. Pot inscriure-s’hi qualsevol empresa de l’àmbit territorial català. Posteriorment, els responsables del projecte es posaran en contacte amb els sol·licitants. Les principals solucions que s’ofereixen són tenir tota la informació possible i l’exploració de sinergies amb altres empreses.

«Que cap empresa tanqui» és un programa que la Cambra de Comerç de Terrassa ja havia anunciat a principis del mes d’abril i que endega de manera conjunta amb les altres dotze cambres de comerç catalanes. Precisament, l’assessorament que s’oferirà a les empreses anirà a càrrec dels professionals de les cambres catalanes, així com d’empresaris i directius de diversos sectors, evitant sempre conflictes d’interessos.

La Cambra de Terrassa impulsarà el programa «Que cap empresa tanqui»

La Cambra de Comerç de Terrassa impulsarà el programa «Que cap empresa tanqui», per ajudar les empreses amb dificultats de supervivència en l’actual crisi derivada de la Covid-19. Es tracta d’una iniciativa conjunta amb el Consell General de Cambres Catalanes on la Cambra de Terrassa hi participarà activament. Entre els serveis d’aquest nou programa hi haurà buscar sortides de finançament, d’integració o col·laboració amb empreses del mateix sector. Serà, a més, una actuació amb cobertura a tot Catalunya, per la qual cosa des de la Cambra s’espera rebre finançament de la Generalitat.

Aquest és un dels punts tractats en la reunió telemàtica celebrada ahir divendres pel Comitè Executiu de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa. En la trobada, el Comitè Executiu va insistir un cop més en definir la crisi econòmica actual com una crisi de liquiditat. És per això que la Cambra reitera la necessitat de mesures urgents que aportin liquiditat i denuncia que la dependència dels requeriments de la Comunitat Europea i el Banc Central Europeu fa que Generalitat i Estat només disposin ara mateix del 10% dels 200.000.000.000€ a mobilitzar segons l’anunci del president Pedro Sánchez. La Cambra afirma que estarà «especialment amatent» als processos de concessió dels crèdits ICO, «exigint una actuació ètica i d’equitat» a les direccions de les principals entitats financeres.

El Comitè Executiu també ha acordat mantenir la totalitat de la plantilla de la Cambra de Terrassa.

L’estudi del dèficit d’inversió de la Cambra de Barcelona recull les aportacions de la Cambra de Terrassa i la Cecot

La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa i la Patronal Cecot se sumen institucionalment a la Cambra de Comerç de Barcelona per a reclamar que es reverteixi el dèficit d’inversions de l’Estat a Catalunya. Un dèficit que s’ha xifrat en més de 8.000 milions d’euros en els últims 18 anys i que han suposat un impacte econòmic i social que es valora en el 3,3% del PIB català i 111.501 llocs de treball no creats.

L’estudi assenyala la B40 com una de les vies pendents i més necessàries, així com la urgència del tram Papiol-Rubí, per connectar l’A2 amb l’AP-7. També es tracta la necessitat d’ultimar l’ampliació de la C-58 i fer noves connexions viàries i ferroviàries amb Barcelona, el port, l’aeroport i la zona franca.

L’estudi, que destaca la col·laboració del RACC, es va presentar el passat divendres en un acte presidit pel President de la Generalitat, Quim Torra. Ramon Talamàs, president de la Cambra de Terrassa, i Antoni Abad, President de Cecot, també van ser-hi presents.

2020, un any per enfortir el teixit empresarial a la Cambra de Terrassa

Potenciar la reindustrialització, la nova Llei de Cambres i augmentar la presència en els fòrums de decisió són alguns dels reptes de la Cambra de Terrassa per al proper any. El nou equip escollit al juny també vol enfortir la seva vocació internacional, la innovació i la digitalització, així com la formació dels seus associats i la relació amb la universitat. Tot plegat, amb la sostenibilitat com a línia transversal i un canvi d’estratègia en l’assessorament i l’emprenedoria.

La Cambra ha iniciat una ronda de visites a les empreses per apropar-se a la seva realitat i actuar de corretja de transmissió per aconseguir respostes de l’administració. En aquesta línia, també s’està reunint amb els alcaldes de la demarcació. El resultat d’aquestes trobades posa de manifest una preocupació comuna pel model comercial, la dificultat per l’associacionisme empresarial i, sobretot, la manca d’infraestructures. En aquest sentit, La Cambra anuncia la presentació en breu d’un Pla Especial de Mobilitat del Vallès, en el marc de la plataforma Fem Vallès. Reclama una xarxa orbital ferroviària amb connexions directes de Terrassa amb port i aeroport però, sobretot, la finalització de la B-40.

Des de la institució econòmica esperen la formació de govern a Madrid per poder comptar amb un interlocutor a qui plantejar els seus requeriments. I en la negociació política, un d’ells, tramitar una llei d’amnistia per als presos condemnats del procés.

La Cambra de Terrassa celebra els deu anys de gestió del programa europeu «Erasmus per a nous emprenedors»

La Cambra de Terrassa ha celebrat aquest dimecres el 10è aniversari des de la seva incorporació al programa europeu d’intercanvi Erasmus for Young Entrepeneurs (Erasmus per a nous emprenedors), publicant un recull de deu experiències d’èxit de nous emprenedors que han creat la seva pròpia empresa mitjançant la seva participació en aquest programa.

D’acord amb una enquesta realitzada per la Cambra, també amb motiu de la celebració, per saber quin ha estat el seu impacte en els nous emprenedors que hi han participat, el  66% d’aquests hauran acabat constituint la seva pròpia empresa. A més, el 81% dels nous emprenedors encara manté contacte amb l’empresa d’acollida i el 34% ha establert relacions estables de negocis amb el seu empresari mentor.

 La institució pública, que des de l’any 2009 ha estat implicada activament i de forma ininterrompuda en el programa, lidera un consorci europeu per operar en el marc del programa Erasmus per a Nous Emprenedors des de l’any 2017, en el que hi participen un total de 40 països.