Entradas

5 anys dels atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils

Aquest dimecres es commemora el cinquè aniversari dels atemptats del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils en què van morir 16 persones, entre elles un nen de 3 anys de Rubí, a mans de la cèl·lula gihadista.

L’acte institucional s’ha fet al matí a Barcelona, al costat del mosaic de Joan Miró, amb la participació de representants de totes les institucions i grups polítics. Entre ells, el president de la Generalitat, Pere Aragonès. Un minut de silenci i l’ofrena floral amb ‘El cant dels ocells’ han tancat l’homenatge a les víctimes d’aquells atemptats.

Durant la cerimònia s’han pogut sentit protestes d’un grup de manifestants amb crits i cartells com ‘Exigim responsabilitats’ o ‘Demanem la veritat’.

En paral·lel, l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes, la Plataforma 17A i Politeia s’han desmarcat de l’acte institucional i han convocat un homenatge independent a la Rambla de Canaletes.

A Cambrils, l’homenatge a les víctimes es farà dijous davant del Memorial per la Pau.

Recordem que els tres detinguts i acusats de pertànyer a la cèl·lula gihadista que va participar en els atemptats del 17A van ser condemnats per l’Audiència Nacional a penes de 53, 46 i 8 anys de presó.

Cartell Diada 2022

Els Bastoners celebren aquest cap de setmana el seu 41è aniversari

Coincidint amb la diada de Sant Jordi, Bastoners de Terrassa celebren aquest any el seu 41è aniversari. Per això el mateix dissabte, dia de la seva fundació, participen en la mostra de cultura popular a la plaça Vella a partir de les 6 de la tarda. La tradició diu que entraran a la plaça ballant el Virolet, el primer ball que s’acostuma a ensenyar als nous bastoners de la Colla Infantil. A la plaça hi seran des dels més petits, Picardenyes, també Faixes i Mocans, Juvenils i Tubercles i els Grans de la Colla.

També hi haurà el grup de Picaswing i el Jazztic, un ball especial ballat amb estics d’hoquei i que incorpora passades bastoneres i passos de swing. Un homenatge fusió amb tres aspectes identitaris de la ciutat, la música de jazz, l’hoquei herba i el ball de bastons. I diumenge els Bastoners faran una cercavila pel centre de la ciutat a partir de dos quarts de dotze del migdia. Les colles sortiran del Parc dels Catalans per pujar la Rambla i fins al carrer del Peix. Després arribaran al Raval per cloure l’itinerari a la plaça Vella.

Els de Terrassa estaran acompanyats pels Bastoners d’Esplugues, els de l’Antic Poble de Sant Pere i el Drac Baluk Astharot. L’Aniversari de Bastoners és especialment important pel grup de Mitjans que deixen el vestuari infantil per portar la camisa amb l’escut. Els Bastoners recorden que disposen de llibre propi on es recull aquests més de 40 anys d’història de l’entitat cultural.

El cor politècnic arriba als 120 anys bategant amb força i avançant cap al futur

Entre aquesta imatge i aquesta han passat (gairebé) 120 anys d’història. És el temps de vida que celebra l’Escola Industrial, coneguda actualment com a ESEIAAT. Una trajectòria que li ha servit per convertir-se en una universitat pública de referència.

Va ser el dia 3 de febrer del 1902, quan es va començar a impartir el primer curs d’enginyeria a Terrassa. Després d’unes primeres classes a l’Ajuntament, l’activitat es va traslladar al carrer Topete. Mentrestant, a principis de maig es posava la primera pedra de l’anomenat Palau d’Indústries, l’edifici projectat per Lluís Muncunill que actualment és la seu de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT).

Un altre dels moments clau d’aquesta història va ser la constitució de la UPC, quan el 1972 l’Escola Tècnica d’Enginyeria Industrial va passar a ser un dels membres fundacionals de la agrupació universitària. En total, l’ESEIAAT forma cada curs més de 4.000 enginyers i enginyeres a les seves aules i laboratoris, i gradua cada any uns 800 professionals altament qualificats per entrar al mercat laboral.

Tot i que en els darrers temps s’ha guanyat terreny en termes de paritat, dos de cada tres alumnes de la UPC segueixen sent homes. En aquest sentit, un dels reptes a curt termini és incidir des dels instituts per captar futures estudiants.

L’emblemàtic edifici del carrer Colom, que aquest any és la imatge icònica del cartell de la Fira Modernista, ha estat el bressol de la majoria d’àrees de l’enginyeria. 120 anys després dels primers cursos, el cor politècnic segueix bategant al mateix ritme que la societat, avançant cap a un món plenament tecnològic.

Òmnium celebra amb una exposició ’60 anys de lluita i compromís’

L’associació per a la promoció i defensa de la llengua catalana Òmnium Cultural celebra amb una exposició 60 anys de lluita i compromís. Fins al 24 de febrer, una mostra a la Biblioteca Central ho recorda amb fotografies i documentació dels moments més importants de la història de l’entitat catalanista. Com ara la celebració de l’Any Fabra o el cartell fet per Joan Miró, entre molts d’altres punts d’inflexió.

Des de Terrassa es recorda el naixement dels espectacles infantils de la mà de Rialles i la visita d’una biblioteca ambulant per estendre la cultura arreu del país. Impulsat per 5 empresaris que volien ampliar el mecenatge per recuperar la cultura catalana, el 1961 va néixer Òmnium en una Catalunya marcada per la censura i la persecució de la llengua. L’objectiu d’aquell moment era defensar i promoure la llengua i modernitzar la cultura catalana davant la persecució franquista.

Des d’aleshores, l’entitat s’ha mostrat incansable en aconseguir els seus reptes amb campanyes per a la cohesió social i la lluita per la defensa dels drets i les llibertats de tota la ciutadania. La mostra que ara es pot veure a la Biblioteca Central recorrerà diverses poblacions d’arreu del país. En l’actualitat Òmnium Cultural té uns 190.000 socis, el què la converteix en l’associació cívica i cultural més important de Catalunya i de les primeres d’Europa.

L’ESEIAAT celebra els seus 120 anys d’història sota el lema “Terrassa, cor politècnic”

Durant aquest 2022 l’Escola Superior d’Enginyeria Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) celebra el seu 120è aniversari. És per això que, al llarg de l’any, aquest centre de la UPC organitzarà diverses activitats de celebració. Una sèrie d’esdeveniments que aniran acompanyats d’una imatge especialment dissenyada per l’ocasió. Sota el lema «Terrassa, cor politècnic», el logotip commemora aquests 120 anys d’història.

A part, l’Ajuntament ha decidit posar l’ESEIAAT al centre de la Fira Modernista d’enguany, amb la qual cosa la ciutat i la universitat oferiran una àmplia oferta d’activitats. Així es donarà més visibilitat a aquesta escola universitària, sempre lligada a la ciutat de Terrassa, a la Universitat Politècnica de Catalunya des de la seva fundació, i al progrés del país.

Els seus orígens es remunten al 9 de maig de 1902, quan es posava la primera pedra de l’edifici construït per l’arquitecte Lluís Muncunill. Aleshores es va anomenar “Palau d’Indústries”, seu de l’actual Escola Superior d’Enginyeria Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya · Barcelona Tech (UPC). El centre universitari també ha preparat un vídeo per posar en valor la seva evolució al llarg d’aquests 120 anys.

L’Euro compleix 20 anys

El primer de gener del 2019 es van complir els 20 anys del naixement de l’euro. Aquest 2022 se celebren dues dècades de l’entrada en circulació de la moneda europea. De fet, ja fa 3 anys que es van complir els 25 de funcionament d’un incipient mercat interior únic, de la llavors Comunitat Europea. Segons l’últim baròmetre, un 70 per cent dels europeus creuen que l’euro és un fet positiu tot i que un petit percentatge NO considera que sigui bo per al seu país.

En principi a l’euro s’hi van sumar 12 estats membres de la Comunitat Europea. Ara, utilitzen la moneda comuna 19 estats adherits, amb 341 milions d’habitants i una renda global que representa el 19% del PIB mundial. Sigui com sigui l’adaptació d’una moneda única per al continent europeu, volia fer front a la resta de monedes potents com el dòlar, adaptant polítiques econòmiques comunes i acabant amb les famoses devaluacions de cada país. Un costum força arrelat a Espanya amb la seva històrica pesseta.

Les economies de cada país han anat avançant amb una certa tutela dels bancs centrals i a costa de cedir una part de la sobirania econòmica de cada país. L’adaptació a l’euro va significar un canvi important per a les economies industrials de la comarca que ampliava així les garanties per ser més competitius de cara al mercat europeu. Ara, dues dècades després, gairebé ningú recorda la situació econòmica el 1999 quan l’atur era quatre punts més alt que ara, que un salari mitg ratllava els 1.300 euros o que un habitatge a la capital costava uns 100.000 euros. El sentiment popular dels primers temps de la moneda única és el d’un augment de preus fora de control.

En aquests 20 anys d’existència, l’euro ha passat per moments difícils com per la crisi mundial de Lehman Brothers, i s’han fet canvis importants per corregir les mancances inicials de disseny del sistema euro. Amb l’experiència dels rescats de Grècia, Portugal i Xipre i del rescat bancari espanyol i l’activisme del Banc Central Europeu, molts economistes asseguren que l’euro és avui més fort del que era quan es va crear fa 20 anys. Llàstima que les polítiques d’austeritat per evitar els dèficits excessius d’alguns membres de la zona euro, hagin donat lloc a un creixement més lent que el de l’economia mundial.

La percepció popular és que l’euro ha encarit els preus

Tot i els avantatges que se li reconeixen per a l’economia col·lectiva a la moneda única europea, la percepció popular és molt crítica amb l’augment de preus generalitzats que diuen pateix l’euro.

En el seu vintè aniversari l’euro s’enfronta a un augment de la inflació mai vista fins ara en la nova moneda europea. Un encariment dels preus que en els darrers vint anys semblava que la moneda havia sabut contenir.

Els Bastoners de Terrassa tanquen el 40è aniversari amb un llibre commemoratiu

La Masia Freixa ha estat l’escenari aquest passat diumenge, de la presentació oficial del llibre que recopila els darrers 40 anys de l’activitat de Bastoners de Terrassa. A banda de la cercavila matinal, la presentació pública de l’edició que recull gràficament quatre dècades d’història, ha comptat amb la intervenció del conseller de Cultura, Lluís Puig, que també signa el pròleg.

L’acte ha posat punt i final a un any ple de celebracions amb diverses activitats commemoratives com una exposició fotogràfica itinerant, ballades de bastons pels centres escolars de la ciutat, o ara la presentació oficial del llibre que culmina l’aniversari. La celebració d’aquest any de Bastoners ha coincidit amb els 30 anys del primer Ball de Reis o els 10 anys del Pica-swing, la modalitat que combina el ball de bastons, l’hoquei i el swing.

Del llibre commemoratiu se n’han fet 400 exemplars que es poden trobar a les llibreries per 20 euros. En l’actualitat i amb més de 200 persones que formen part de la Colla Bastoners de Terrassa, l’entitat gaudeix d’un present dolç i amb bones perspectives de futur, després de 40 anys de formar part de la millor cultura popular que es fa a Catalunya.

Bastoners Llibre 40 Anys

Els Bastoners tanquen el seu any de celebració aquest diumenge amb la presentació d’un llibre

Els Bastoners de Terrassa posen el punt i final a un any farcit de celebracions. El 2021 ha servit per festejar el 40è aniversari de la recuperació de la colla, amb diverses activitats commemoratives. Ballades per tot el territori, tallers infantils a escoles i instituts, maletes pedagògiques, una exposició itinerant i ara també, per acabar, un vídeo i un llibre de record d’aquestes quatre dècades de la història recent de l’entitat.

Aquest any de celebració ha coincidit també amb els 30 anys del primer Ball de Reis, així com el 10è aniversari del Pica-Swing, la modalitat que combina el ball de bastons, amb l’hoquei i el swing. Així, la colla, formada actualment per unes 200 persones, arriba a les quatre dècades amb bones perspectives de futur.

Els actes de celebració dels 40 anys dels Bastoners finalitzen aquest diumenge, amb una diada que començarà a les 10h del matí a la Plaça Vella i que, després d’una cercavila, culminarà a les 12h a la Masia Freixa, amb la presentació oficial del llibre. Una publicació amb pròleg del terrassenc Lluís Puig, de la qual se n’ha fet una tirada inicial de 400 exemplars. A un preu de 20 euros, es podrà adquirir aquest mateix diumenge, així com a través de membres de la colla o en diferents llibreries de la ciutat.

El diari digital Món Terrassa celebra el seu 5è aniversari a la plaça Vella

El diari digital Món Terrassa celebra el seu cinquè aniversari amb una parada i un seguit d’actuacions a la plaça Vella, just a l’espai on el digital terrassenc hi té la seva seu. El presentador de Canal Terrassa, Oriol Carreras, ha exercit de mestre de cerimònies per donar pas a les diverses actuacions de cultura popular catalana i andalusa que han anat passant per l’escenari.

Mentrestant, a la parada s’oferien regals i sortejos per a tots els lectors que s’hi acostaven. Els artistes Jordi Roset i Mohi Lee han fet un grafit commemoratiu. Han estat 5 anys de la consolidació d’un projecte que segons els seus responsables ha esdevingut referent a la ciutat.

«Una aposta del segle XXI per a l’ús de les xarxes socials, la proximitat, la immediatesa i pel tractament a fons dels esdeveniments importants i per la interacció amb els seus lectors», en paraules del director Món Terrassa, Joan Manel Oller.

Oller també ha tingut paraules d’agraïment per a totes les entitats, persones i institucions de la ciutat que col·laboren amb el digital i, en especial, a un dels impulsors del projecte a la seva ciutat, Salvador Cot, que en algun moment se l’ha vist per la parada.