Entradas

Ciutadans proposa condonar impostos als autònoms

Aquest divendres al matí la candidata terrassenca de Ciutadans, Isabel Martínez, acompanyada per d’altres diputats del grup, com Jordi Cañas, detectaven els establiments vuits i tancats per la crisi econòmica derivada de la pandèmia, en ple carrer Sant Pere. En un dels darrers actes electorals davant l’Ajuntament, els taronges han criticat el desgovern a Catalunya que segons ells s’ha instal·lat a la Generalitat en els darrers deu anys.

Per superar la crisi, Ciutadans proposa ajuts directes als autònoms, tal i com han fet en les comunitats on governen. Ciutadans proposa condonar impostos als autònoms com el de la recollida d’escombraries o el de les terrasses dels bars, i rebutja aplaçar els pagaments, diuen, tal i com ha fet la Generalitat.

Nova línia d’ajuts de 15 milions euros per pal·liar els efectes de la Covid-19 en el sector esportiu

El Govern ha aprovat transferir al Consell Català de l’Esport una partida de 15 milions d’euros per activar una línia d’ajuts directes destinada al sector esportiu amb l’objectiu de fer front a les afectacions que les restriccions per frenar la pandèmia de la Covid-19 han tingut en els gestors d’instal·lacions esportives i en la prohibició de celebrar competicions.

L’Executiu ha autoritzat aquesta transferència de crèdits del Fons de contingència al pressupost del Departament de la Presidència, al qual es troba adscrit el Consell Català de l’Esport, amb la voluntat de continuar ajudant el sector esportiu a minimitzar l’impacte econòmic que les mesures per frenar la pandèmia tenen en la seva activitat. Properament, s’obrirà la convocatòria per optar als ajuts.

El Govern fa efectiu un primer pagament d’ajuts per pal·liar els efectes de la Covid-19 en el sector esportiu

La Generalitat de Catalunya ha fet efectiu aquest dilluns un pagament de prop de 20 milions d’euros per compensar el tancament de les instal•lacions esportives a causa de la Covid-19 el passat mes de novembre.

Segons dades facilitades per la Secretaria General de l’Esport, un total de 1.226 titulars tant d’entitats com d’empreses del sector es beneficiaran d’aquests ajuts. Aquests s’han repartit en funció dels metres quadrats de la superfície esportiva tancada i que recull el Cens d’Equipaments Esportius de Catalunya.

Paral•lelament el Consell Català de l’Esport està enllestint una nova convocatòria d’ajuts per valor de 15 milions d’euros per a aquells clubs i instal•lacions que han hagut de tancar la seva activitat en espais interiors fins al 17 de gener per contenir l’avanç de la pandèmia en l’inici d’aquesta tercera onada.

La Generalitat destinarà 20 milions al rescat del teixit esportiu català

Vint milions. Aquesta és la xifra que rebrà el teixit esportiu català per part de la Generalitat de Catalunya, davant la greu situació que viu per la pandèmia de la Covid-19. Unes pèrdues que venen motivades per l’aturada de l’activitat esportiva des del passat divendres, amb competicions i entrenaments que s’han hagut de suspendre i instal•lacions tancades per les darreres restriccions sanitàries.

Aquest partida pressupostària anirà destinada tant a clubs com a federacions, empreses del sector i consells esportius, segons ha assenyalat el secretari general de l’Esport i de l’Activitat Física, Gerard Figueras. Properament es detallaran els terminis i el procediment per sol•licitar els ajuts.

Cinc municipis del Vallès Occidental tenen ajudes econòmiques locals obertes de suport al teixit empresarial

Catorze municipis del Vallès Occidental han aprovat mesures econòmiques directes de suport al teixit empresarial derivats de la crisi econòmica i social de la COVID-19. Actualment estan vigents convocatòries per ajudes directes a Barberà del Vallès, Castellbisbal, Matadepera, Sant Cugat del Vallès i Vacarisses.

També han realitzat ajudes econòmiques a Castellar del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Palau-Solità i Plegamans,  Polinyà, Ripollet, Rubí, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda i  Viladecavalls.

Des del Consell Comarcal s’ha elaborat l’Informe de mesures municipals aplicades davant l’impacte de la COVID-19, elaborat per l’Observatori comarca  per recollir les característiques bàsiques i ajudar en la seva difusió.

La gran majoria d’ajudes econòmiques locals  són en forma d’ajuda econòmica, via subvenció, d’altres en forma de microcrèdit. Molts tenen el requisit de cessament de l’activitat, on es demana que hi hagi hagut una disminució de la facturació, normalment entre un 50% o 70%. L’import pot variar des dels 400 € als 1.500 €, depenent del municipi.Cal destacar, que són compatibles amb altres tipus d’ajuts atorgats per altres organismes. 

463 mesures per fer front a la Covid-19 engegades pels ajuntaments vallesans

Fins el 23 d’octubre els ajuntaments de la comarca han engegat 463 mesures. 

D’aquestes, gairebé la meitat són de caràcter social (219), el 35% de suport laboral i empresarial (163) i el 18% relacionades amb iniciatives de fiscalitat (81). En relació amb aquestes, més de la meitat són per suspensions, reduccions i exempcions de taxes, de preus públics i d’impostos, com també el 27% amb pròrrogues, ajornaments i fraccionament d’aquests.

En canvi, les mesures de suport laboral i empresarial són més variades i el 34% estan relacionades amb iniciatives de suport a la restauració i el comerç. També destaquen els acords que promocionen la cerca activa de feina i l’assessorament empresarial, cadascuna amb l’11%.

Finalment, les mesures d’àmbit social  destaca, amb el 20%, el reforç dels serveis d’assistència a persones en situació de vulnerabilitat, seguit de projectes per a la infància i adolescència.

L’informe es complementa amb un repositori documental de les mesures més rellevants a escala estatal i autonòmica.

 

La PIMEC reclama ajudes econòmiques pels 4.300 restauradors afectats del Vallès Occidental

Una de les patronals més representatives de la petita i mitjana empresa a Catalunya, la PIMEC constata que el tancament de la restauració afectarà a uns 4.300 establiments, només al Vallès Occidental. A més la no activitat d’aquests 15 dies previstos impactarà econòmicament en el sector per un valor d’uns 70 milions d’euros.

El President de PIMEC a la comarca, Josep Maria Catalán, ha dit que “calen ajudes per compensar bars i restaurants”, i ha recordat que l’hostaleria és un dels sectors més afectats per la pandèmia. A més, Catalán ha lamentat que moltes d’aquestes petites i mitjanes empreses “hauran de tancar definitivament si des de les administracions públiques no els ajuden a aconseguir liquiditat per fer front a la pèrdua d’ingressos i al pagament de les despeses” com ara els impostos o els lloguers.

La Cecot i l’Autcat reclamen a Hisenda que esclareixi si els receptors d’ajuts per Covid-19 han de preveure més pressió fiscal

Les empreses associades a la patronal Cecot consideren que aquest any han de viure molta pressió fiscal, una primera vegada a principis d’any i la segona, ara, a l’octubre. Diuen que aquest mes es presenta complicat per la major part de persones treballadores autònomes i empreses per la confluència d’obligacions fiscals i tributàries habituals i les sobrevingudes per l’impacte de les mesures econòmiques generades per la Covid-19.

La Cecot i l’Organització d’Autònoms de Catalunya-Autcat- van detectar el mes de juny una preocupació creixent, entre les empreses i autònoms associats, al voltant de la futura tributació dels ajuts rebuts pels autònoms així com les retribucions rebudes per les treballadores i treballadors afectats pels ERTO conseqüència del Covid-19.

En el cas dels autònoms, diuen, pot ser molt complicat donat que els perceptors dels ajuts han hagut de tancar els seus negocis o bé que han vist reduïda la seva activitat en un 75%. Consideren que si en aquesta situació ja minvada econòmicament, a més han de pagar impostos per aquestes ajudes, seria agreujar encara més la seva situació, que ja de per si està sent molt complexa.

En el cas dels treballadors es dóna la circumstància generalitzada que el SEPE no està practicant retencions en les seves retribucions i les empreses només les apliquen sobre la part que retribueixen, per la qual cosa, de no modificar-ho, suposaria un greuge molt important a l’hora de fer la declaració, però,  a més a més, es pot donar el cas de persones que habitualment no tenien l’obligació de fer la declaració i que  l’hagin de fer pel fet de tenir dos pagadors de les seves retribucions.

Per tant, tant la Cecot com Autcat s’han tornat a dirigir per escrit al Ministeri d’Hisenda, per reclamar que clarifiqui sense més demora aquesta situació i sol·licitar que declarin exemptes d’impostos les ajudes i retribucions rebudes com a conseqüència de la situació creada pel Covid-19.

Terrassa rebrà uns 900.000 euros del Catàleg de Serveis de la Diputació

Terrassa rebrà 32 ajuts o subvencions de la Diputació de Barcelona per destinar-los a diferents serveis i programes municipals per un valor de 904.980 euros. Entre els serveis a les empreses, la consolidació empresarial a l’Orbital-40 rebrà 270.000 euros, el servei local d’ocupació s’emporta uns 75.000 euros, mentre que per al programa de sensibilització de Terrassa Solidària dins els plans d’educació per al desenvolupament, s’hi destinen 70.000 euros.

Un programa de seguretat alimentària, el finançament de projectes educatius com la Formació Professional i el Servei de Consum rebran més de 120.000 euros per a diferents actuacions. En total la Diputació ha atorgat 474 assistències al Vallès Occidental, en un Catàleg de Serveis per aquest 2020 per un valor de més de 6,3 milions d’euros, repartits en ajuts tècnics, econòmics i materials.

En aquest instrument de la Diputació d’assistència i cooperació local, es referma el foment a la innovació, l’activitat econòmica local i el servei a les persones per a la igualtat i la diversitat, a més del repte de la lluita contra el canvi climàtic, per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible marcats a l’Agenda 2030. L’oferta per a ens locals, ajuntaments, mancomunitats o consorcis es troben en un cercador per accedir a catàlegs a mida, segons criteris de població, matèria o tipus de recurs. Cada recurs conté informació detallada dels requisits i criteris de valoració per aconseguir-lo.

L’AUTCAT, satisfeta amb el Govern per l’ampliació d’ajuts als autònoms

L’Organització d’Autònoms de Catalunya, Autcat, es mostra satisfeta per l’ampliació de la prestació del cessament d’activitat per als autònoms fins a finals de setembre, tal i com havia plantejat l’entitat vinculada a la CECOT. Aquesta és una petició que l’Autcat va fer per escrit al Ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luís Escrivá, i que l’entitat argumentava com a necessària per aquells autònoms que no puguin dur a terme la seva activitat amb normalitat, i protegir la manca d’ingressos en aquesta situació excepcional i contribuir a la supervivència dels seus negocis.

En el Consell de Ministres d’avui s’ha aprovat la pròrroga fins el 30 de setembre de la prestació extraordinària per a treballadors autònoms que es va habilitar a mitjans de febrer per aquells qui tinguessin pèrdues d’ingressos. El president d’Autcat, Enric Rius considera que “Durant aquests mesos de crisi sanitària motivada per la Covid-19 s’ha demostrat que la prestació extraordinària ha resultat una eina positiva per pal•liar els efectes de les mesures de confinament”, tot i que “des de l’Autcat considerem necessari que el Govern també treballi amb visió a més mig termini per donar impuls a les activitats econòmiques i que també tingui en consideració altres aspectes com el finançament o els impostos”.

Càritas diu que l’Ingrés Mínim Vital «dignifica i ens acosta a Europa en protecció social»

Càritas Catalunya valora positivament l’aprovació de l’Ingrés Mínim Vital, una mesura demanda des de fa anys en la lluita contra la pobresa. L’entitat diu que la prestació dignifica i acosta a la mitjana europea la protección social i que pot ser l’entrada a l’ampliació de la cobertura en col•lectius que actualment no hi tenen accés. La prestació alleujarà la situació de centenars de milers de llars i reforçarà el sistema de garanties socials per a les persones excloses. Tal i com s’exposa en el decret, “l’Ingrés Mínim Vital actuarà com una assegurança col•lectiva davant els reptes que les nostres societats hauran d’afrontar en un futur pròxim”.

A més, complirà una funció de factor estabilitzador automàtic en les èpoques de crisi i lluita contra les desigualtats, generant una base mínima de protecció per a les persones que no tinguin ingressos i lligat a la situació de necessitat de cada persona. Per Càritas, és important que aquest recurs tracti d’evitar la pobresa severa, donant una especial atenció a les llars amb fills, tot i que perd capacitat protectora respecte a les famílies més nombroses. També valoren positivament el reconeixement que el Decret fa dels processos d’inclusió social sense que siguin una condició imprescindible per poder accedir a l’Ingrés Mínim Vital.

Tot i això l’entitat solidària lamenta que el decret exclou a les persones en situació administrativa irregular, alerten sobre la restricció dels joves a la prestació i alerten que la limitació a dues unitats de convivència en un mateix domicili suposa desconèixer la realitat de moltes famílies. També alerta de la dificultat per accedir a l’ingrés de les persones amb malalties cròniques amb dificultats per a la inclusió laboral, els participants en projectes inclusius i de com s’aborda el desenvolupament del reglament posterior el qual hauria de contemplar, al menys a Catalunya, un complement per a l’habitatge i els suministraments.

Càritas considera que la Generalitat ha de mantenir la inversió actual en la Renda Garantida de Ciutadania i que sigui com un complement a l’Ingrés Mínim Vital i compatible amb d’altres prestacions. En resum Càritas diu que el decret té alguns aspectes de gran complexitat que pot posar en dificultats la tramitació i l’accés a la prestació. Càritas Catalunya fa aquestes peticions dins d’un marc on reclama absoluta transparència per part del Govern de la Generalitat i dins un entorn on el diàleg entre govern i entitats socials sigui fluid per tal que els agents que estan més a prop de les persones vulnerables puguin aportar la seva experiència i coneixement de la realitat.