Entradas

Els telecomptadors digitals, una eina per millorar la gestió de l’aigua

L’eficiència de la gestió de l’aigua a les ciutats és un dels reptes mediambientals dels propers anys. En aquesta empresa, hi tenen un paper molt important la modernització dels comptadors. Els mecànics, els de tota la vida, es revisen cada dos o tres mesos. Els telecomptadors digitals, en canvi, poden mesurar la despesa d’aigua en temps real i això aporta molts beneficis.

Són els que s’han explicat a la jornada que ha acollit l’Escola Industrial sobre els telecomptadors, organitzada per l’Observatori de l’Aigua de Terrassa.

Els telecomptadors, a banda de tenir una utilitat domèstica, també li pot servir a l’Ajuntament per a regular el consum en episodis de sequera, que cada cop són més habituals i fer la xarxa més eficient.

Els ajuntament de Vic, Reus i Mataró ja han modernitzat els seus comptadors. El de Terrassa ha demanat uns fons Next Generation per a fer aquesta transició digital a la xarxa d’abastament i sanejament de l’aigua. El cost del projecte és de 12 milions d’euros i la subvenció podria cobrir-ne vuit.

Gairebé1.900 famílies terrassenques s’acullen a la tarifa del cànon de l’aigua

Les famílies que s’acullen al cànon social de l’aigua a  Terrassa són  1.891,  a data 31 de desembre de 2022. Pel que fa a tot Catalunya són 88.575 les famílies  acollides a la tarifa del cànon de l’aigua , un 15% més que l’any anterior. A finals de 2021 hi havia 75.966 famílies que s’acollien a aquesta bonificació, segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

La tarifa social de l’aigua, vigent des de 2011, aplica una bonificació del 100%, si el consum no supera el primer tram del cànon de l’aigua. El que suposa entre un 10 i un 30% de la factura, pels col·lectius més vulnerables. En cas que el consum sigui superior, la bonificació serà del 50%.

Aquesta bonificació ajuda a garantir la cobertura de les necessitats bàsiques d’aigua i a establir un valor del cànon adaptat a les situacions de vulnerabilitat de la població menys afavorida. Un exemple son les persones perceptores de pensions mínimes contributives, famílies amb tots els seus membres en situació d’atur,  o famílies en situació de vulnerabilitat econòmica o risc d’exclusió residencial. Es pot consultar en aquest enllaç qui es pot acollir a aquesta bonificació.

Altres mesures per ajudar a les famílies

A més de la tarifa social del cànon de l’aigua, existeix una altra figura que s’aplica en unitats de convivència de 4 o més membres.

També reben un tractament especial els habitatges on conviuen persones amb un grau de discapacitat superior al 75%. Computaran com a dues persones. Si al afegir-les a la resta de membres sumen 4 o més persones també poden sol·licitar l’ampliació. Actualment, doncs, s’acullen 308.731 famílies a l’ampliació per trams. Així representa una xifra inferior a la de 2021, degut a revisions censals de sol·licituds antigues.

Habiliten el pagament dels rebuts de Taigua amb Bizum a través de la pàgina web

L’empresa municipal Taigua ofereix des d’aquest mes de gener l’opció de pagar les factures i rebuts online a través de Bizum, el sistema de pagament immediat a través dels telèfons mòbils.

Aquesta modalitat s’afegeix a la targeta de crèdit en les opcions de pagament en línia i és vàlida per a les factures i rebuts que no estiguin domiciliats directament a les entitats bancàries i per a les cartes de reclamació derivades de les factures domiciliades impagades.

Les persones usuàries que vulguin pagar els seus rebuts amb Bizum han d’entrar a la web www.taigua.cat i accedir a la pestanya de «pagar factura», on ja s’informa de com fer aquest pagament en línia. Per fer-ho, s’ha d’introduir el codi web, que és el sistema d’identificació personal que figura en el document, i prémer el botó de «verificar factura». A continuació, s’ha d’escriure el número de telèfon mòbil associat i la clau Bizum que l’entitat bancària facilita a cada client per evitar que se’n faci un ús fraudulent. A partir d’aquest moment, ja no caldrà introduir cap dada més ni validar el pagament per cap altra via.

L’Ajuntament de Terrassa va incorporar el març de 2022 l’opció de pagar amb Bizum tots els rebuts municipals a través de la seu electrònica municipal. Aquests pagaments tenen un límit de 3.000 € per operació, que ve definit per aquest sistema. Si l’import supera aquesta xifra, cal utilitzar altres modalitats, com pot ser la targeta de crèdit o la domiciliació bancària.

L’Anuari Estadístic de Terrassa 2022 es publica amb noves actualitzacions

L’Anuari Estadístic de Terrassa del 2022 ja es troba disponible on line, al web municipal. Aquesta és la 27a edició, i des de fa uns anys s’edita exclusivament en format digital. Els 22 capítols en els quals s’estructura l’Anuari s’han anat adaptant des de l’anterior edició a la creació del Districte 7è, modificant la informació per districtes i barris. També presenta algunes novetats més.

L’Anuari d’aquest any sí que ofereix les dades referents al Programa de Recollida d’Animals Domèstics. El 2021 es van recollir 1.429 animals i n’havia censats 12.971.

D’altra banda, s’ha actualitzat l’Índex delictiu facilitat pels Mossos d’Esquadra. S’hi reflecteix l’augment, després de la pandèmia, de les estafes informàtiques i la pujada de denúncies per motius de delictes sexuals a menors i a persones discapacitades.

També hi ha noves dades sobre el consum d’aigua per sectors econòmics, usos domèstics i per habitant procedents de la nova empresa públicaTaigua. El 2021 Terrassa va establir un nou rècord de consum total d’aigua a la ciutat: més d’11,4 milions de metres cúbics. En els darrers 20 anys, però, ha disminuït el consum mitjà d’aigua per habitant i ara està per sota dels 40 metres cúbics.

L’Anuari també ha millorat i actualitzat les dades referents a l’àmbit educatiu, les llicències urbanístiques i l’oferta hospitalària. L’Anuari estadístic de Terrassa es publicada ininterrompudament des de 1996.

Terrassa activa les mesures d’estalvi per adaptar-se a la fase d’alerta per sequera

Aquest divendres ha entrat en vigor l‘alerta per sequera a les conques Ter-Llobregat, que proveeix l’àrea metropolitana de Barcelona, i Darnius-Boadella.La nova fase contempla restriccions d’aigua per a l’agricultura, la indústria, el fet d’omplir les piscines i l’ús en parcs i jardins. Així doncs, l’estalvi d’aigua afectarà a 6,7 milions d’habitants, el 80 % de la població catalana.

La mesura arriba quan les reserves dels embassaments han estat  baixant. Ara el  sistema Ter Llobregat al 34% (207 hm³) per  la falta de pluges dels darrers mesos.

Aquesta situació no afecta, de moment, el consum d’aigua en boca en l’àmbit domèstic a la ciutat. Es tracta d’adoptar mesures graduals que ajudin a reduir el consum d’aigua al municipi.  

Comitè Municipal de Sequera

El Comitè Municipal de Sequera de l’Ajuntament Terrassa, reunit dijous de la setmana passada, ja va concretar com aplicar les accions concretes d’estalvi d’aigua potable corresponents a la fase d’alerta. Alhora comporta posar en prealerta el Pla d’Emergència Municipal. A nivell municipal, els serveis de Medi Ambient i Espais Verds, ja han començat ha aplicar les mesures que afecten directament al Consistori. L’empresa municipal Taigua també ha augmentat la vigilància de les fonts de subministrament i els recursos disponibles. D’altra banda, des del servei d’Esports s’establirà contacte amb les diferents entitats esportives de la ciutat per tal de trobar fórmules per adaptar el seu consum d’aigua a la situació de restriccions.

Mesures previstes

Terrassa compta amb un Pla d’Emergència en situacions de sequera que fixa i planifica les mesures a emprendre en el moment d’activar-se una alerta per sequera. En aquestes situacions d’entrada en fase d’alerta les mesures contemplades són:

  • El reg de jardins i zones verdes, tant de caràcter públic com particular, queda limitat de 20 h a 8 h. El consum d’aigua ha de ser la mínima indispensable i no pot superar  els 450 m³/ha/mes.
  • El reg dels jardins particulars es pot realitzar, com a màxim, dos dies cada setmana.
  • Es prohibeix omplir les fonts ornamentals, els llacs artificials i altres elements d’ús estètic de l’aigua. 
  • Es prohibeix  als particulars la neteja de carrers, paviments, façanes i similars utilitzant mànigues d’aigua o altres sistemes que utilitzin una làmina d’aigua per arrossegar la brutícia. 
  • Es prohibeix la utilització d’aigua per a l’eliminació de pols i matèria en suspensió a l’aire, exceptuant en situacions d’alerta per contaminació atmosfèrica per PM10.
  • La neteja de qualsevol classe de vehicle queda limitada als casos següents:
    1. Neteja en establiments comercials dedicats a aquesta activitat que comptin amb sistemes de recirculació de l’aigua.
    2. Fora dels establiments comercials es permet únicament la neteja dels vidres, miralls, retrovisors, llums i plaques de matrícula amb l’ús d’esponja i galleda.
    3. També es permet la neteja de vehicles fora d’establiments comercials si és necessari per a mantenir la seguretat i salut de les persones i dels animals. 
  • L’ús d’aigua en granges procedent de la xarxa d’abastament d’aigua potable queda limitat a les quantitats necessàries per a l’abeurament i neteja dels animals, així com per a la neteja del recinte.
  • Requerir als grans consumidors (amb un consum superior a 6000 m³/any) que elaborin un «Pla d’ús eficient de l’aigua» per a prendre mesures per a reduir el consum.
  • Omplir les piscines queda limitat als següents casos: 
    1. Reomplir de manera parcial aquelles piscines que tinguin un sistema de recirculació de l’aigua, en les quantitats indispensables per garantir la qualitat sanitària de l’aigua.
    2. En centres educatius, l’ompliment total o parcial de piscines desmuntables de capacitat inferior a 500 litres destinades al bany d’infants.

Consells d’estalvi

A Catalunya, doncs, les pluges tenen un caràcter irregular fruit del clima mediterrani agreujat pel canvi climàtic, que provoca que siguem vulnerables a patir episodis de sequera com l’actual. Per aquest motiu és important fer un bon ús de l’aigua, utilitzar-la amb responsabilitat i amb criteris de sostenibilitat aplicant les mesures d’eficiència i estalvi.

Algun dels consells són:

  • Revisar les instal·lacions per evitar fuites i reparar cisternes i aixetes que degotegin aigua.
  • Dutxar-se millor que banyar-se. Una banyera plena gasta uns 300 litres, mentre que una dutxa consumeix uns 60 litres.
  • Tancar les aixetes mentre no fem servir l’aigua  perquè una aixeta oberta raja a 10 litres per minut.
  • Evitar que el vàter sigui una paperera, ja que amb cada descàrrega s’aboquen uns 10 litres.
  • Adquirir preferiblement electrodomèstics de baix consum perquè incorporen programes d’estalvi d’energia.

La restricció d’aigua per sequera s’amplia a Terrassa i tota la zona del Ter-Llobregat

El Govern declararà aquest mateix dimarts l’alerta per sequera a l’àmbit del Ter-Llobregat, la conca principal del país, que abasteix uns cinc milions de persones.

Tal com ha explicat la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, demà el director de l’Agència Catalana de l’Aigua firmarà la resolució per aquesta alerta davant una situació «preocupant» pel que fa a les reserves. En una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio, Jordà ha assegurat que l’aigua de boca està garantida, però que hi haurà restriccions tant en l’ús agrícola i industrial com en parcs, jardins o espais lúdics com piscines. L’alerta per sequera ja afectarà 26 comarques, 150 municipis i 6,7 milions de persones.

Els terrassencs consumim 108’2 litres d’aigua per persona i dia

Segons les últimes dades de l’Agència Catalana de l’Aigua, Terrassa és la 6a ciutat del Vallès Occidental que menys aigua consumeix per habitant. Al 2021, els terrassencs vam gastar de mitjana 108’2 litres d’aigua per persona i dia. Aquest mateix càlcul, situa Badia del Vallès com el municipi més estalviador, amb 86’4 litres per persona i dia. És bastant menys que el segon classificat a a classificació d’estalviadors, Sabadell, on el consum puja a 103’8 litres per persona i dia. En canvi, on més aigua gasten és a Rellinars, gairebé el doble que a Terrassa: 199’6 litres per persona i dia. Tot plegat fa que el consum mitjà del Vallès Occidental sigui superior al de Terrassa: 113’1 litres per persona i dia.

Pel que fa a consum absolut, aquí Terrassa sí que és la ciutat amb una despesa d’aigua més gran. Després d’un 2020 on el confinament va fer baixar el consum respecte 2019, a la ciutat el 2021 es va superar fins i tot la despesa del 2019. Així, l’any passat a Terrassa es van consumir 12.414.839m3 d’aigua, per 11.552.073m3 de 2020 i 11.993.274m3 de 2019. Més de tres quartes parts del consum de l’any passat a la ciutat corresponen al consum domèstic, 8.807.673m3. La resta, 3.607.166m3, fa referència a l’aigua d’ús industrial i comercial. La segona població de la comarca en consum absolut és Sabadell, amb 10.460.798m3. La que menys va gastar, Gallifa amb 11.816m3.

 

L’embassament que subministra aigua a Terrassa, en prealerta per la sequera d’aquest estiu

Les poques pluges i les altes temperatures d’aquest estiu han provocat que tant sols el 40% de les reserves d’aigua catalanes estiguin actives. Segons el protal digital «www.sequera.gencat.cat» la situació dels pantans catalans es troba en l’anomenada sequera severa i està molt a prop del que es consideraria una sequera extrema. Si s’arriba a aquesta situació el govern català i els governs municipals poden restringir alguns dels usos de l’aigua d’ús domèstic, de regs públics i privats, neteja de carrers, granges o fonts públiques.

En el cas de Terrassa l’embassament que proporciona l’aigua a la ciutadania és el del Ter-Llobregat. La majoria de la zona metropolitana usa el subministrament d’aquest mateix embassament que a dia d’avui es troba en prealerta.

El passat 21 de febrer l’Agència Catalana de l’Aigua ja va declarar la prealerta del sistema Ter-Llobregat, perquè els embassaments estaven al 56% de la seva capacitat, un 16% que ara. Tot i així hi ha d’altres zones de la Catalunya Central on la preocupació és major i que actualment sí que es troben en estat d’alerta com és el cas dels embassaments ubicats a Osona, el Berguedà i Igualada.

Des del govern municipal de Terrassa es segueix amb atenció l’evolució de les previsions meteorològiques i de l’estat dels pantans per tal de plantejar-se l’aplicació d’alguna restricció del consum d’aigua si la situació actual empitjora.

La setmana del medi ambient posa punt i final amb una festa de cloenda dedicada a l’aigua

La 31a Festa del Medi Ambient ha posat punt i final a una setmana dedicada a la conscienciació natural i a la lluita contra el canvi climàtic. En l’esdeveniment d’enguany l’aigua ha estat el recurs natural protagonista de la fira.

Una iniciativa amb molta història a les esquenes que ha pretès compartir informació però també sumar-li l’atractiu de poder ser els protagonistes fent manualitats o tallers aprofitant recursos naturals.

L’edició 2022 ha estat marcada per les nombroses alertes climàtiques i mediambientals entre els que hi destaquen la imminent temporada de risc d’incendis o l’escassetat, contaminació i manteniment de l’aigua a dia d’avui.

Les carpes instal·lades al Torrent de les Brúixes del Parc Vallparadís ha comptat amb l’Obserbatori d’Aigua de Terrassa, Taigua, ADENC, Biter, l’Egarenca, Voluntaris Forestals, «Destino Utopía» o Plantem-nos. Totes elles són entitats compromeses amb la defensa del planeta des de fa anys.

Tallers, debats, activitats lúdiques i conscienciació in situ, són algunes de les opcions que han tingut els assistents a la fira del medi ambient que sembla necessitar més adeptes per a combatre, de manera més efectiva, la crisi mediambiental que s’arrossega des de fa anys.

Es canvien els requisits per instal·lar comptadors provisionals d’aigua per emergència social

La Junta de Govern celebrada aquesta setmana ha aprovat modificar els requisits per instal·lar comptadors provisionals d’aigua per a persones o unitats de convivència amb risc d’exclusió residencial. Amb aquesta nova normativa, que substitueix l’aprovada el desembre de 2016, l’equip de govern vol garantir el dret d’accés a l’aigua.

S’actualitza el procediment per garantir l’accés a l’aigua en cas d’ocupació a precari d’habitatges per part de persones en risc d’exclusió residencial i on s’hagi detectat una urgència social. També es regulen les passes a seguir per evitar que un ús inadequat del servei d’abastament per part de persones usuàries que no tinguin contracte de subministrament.

L’ordenança municipal recull la congelació de les tarifes d’abastament així com les mesures dirigides a les persones més vulnerables, com la bonificació de fins al cent per cent de la quota de servei, l’aplicació de la tarifa social de forma automàtica a les llars amb risc d’exclusió residencial i la gestió del canvi de nom gratuïta pels titulars d’aquestes llars.

Amb l’aplicació de la tarifa social la quota de servei de subministrament d’aigua es redueix al cent per cent dels dos primers trams de consum fins a un consum trimestral de 30 m³ d’aigua, equivalent a 100 litres per persona i dia.

Les famílies beneficiàries de la tarifa social sobre la factura d’aigua d’ús domèstic eren 1.883 a 31 de desembre de 2021. Des que es va posar en marxa el febrer de 2013, aquest ajut ha generat bonificacions per valor d’uns 600.000 euros.

Per demanar aquesta bonificació cal ser major d’edat, estar empadronat al domicili pel qual es demana la bonificació i disposar d’uns ingressos màxims d’11.154,82 euros si es viu sol, de 15.616,75 euros si es conviu amb una altra persona i 20.078,68 euros si a l’habitatge hi viuen tres persones o més.