Entradas

Reempresa arriba als municipis de menys de 15.000 habitants

El diputat delegat de comerç de la Diputació de Barcelona, Òscar Sierra, i el president de Cecot i del Centre de Reempresa de Catalunya, Antoni Abad, han presentat aquest matí de manera telemàtica “Reempresa Municipis Petits – Impulsem el comerç local”. Es tracta d’un nou conveni de col·laboració per fer arribar els serveis de Reempresa als municipis de menys de 15.000 habitants de la demarcació. L’objectiu és evitar la desertització comercial i facilitar la transmissió de negocis.

El conveni, que té una vigència de dos anys, s’implantarà durant aquest 2020 a deu municipis de la demarcació: La Llagosta, Sant Marti de Sesgueioles, Badia del Vallès, Cardona, el Bruc, la Pobla de Claramunt, Gelida, Santa Eulàlia de Riuprimer, Sant Julià de Vilatorta i Malgrat de Mar.  Al 2021 es preveuen noves incorporacions.

Durant la seva intervenció, Sierra ha volgut destacar que “sumem esforços per evitar el tancament de més negocis i d’aquesta manera, ajudar a mantenir viu el teixit empresarial del conjunt de la província de Barcelona”

Per la seva banda, Abad ha posat en valor la col·laboració público-privada i ha subratllat que “si el tancament de negocis ja és quelcom greu, que passi a municipis petits on l’oferta comercial també és més petita, pot suposar una pèrdua irreparable”.

La Cecot, molesta per la saturació de la web per sol·licitar les ajudes per autònoms

La patronal demana a la Generalitat no obrir cap més sol·licitud d’ajuts si no és capaç de garantir el correcte funcionament del sistema.

El president de Cecot ha recordat que des del març proclamen la necessitat d’acompanyar cada mesura restrictiva per Covid-19 als sectors productius amb una proposta econòmica que compensi l’impacte. Per Antoni Abad: » els ajuts econòmics anunciats pel Govern anaven en aquesta línia però els sistemes telemàtics no han suportat el mecanisme d’ajuts per concurrència no competitiva per segona vegada i això ara ja és intolerable i insostenible”. Per això, adverteix que: «sigui quin sigui el mecanisme d’assignació dels ajuts, els sistemes no poden fallar sistemàticament”.

Situacions com aquesta, lamenta Abad: «no només intensifiquen la inestabilitat i la tensió que viuen empreses i autònoms sinó que, fins i tot, les acabiaagreujant».

La Cecot demana que l’empresariat participi en la presa de decisions relacionades amb la Covid-19

La Cecot reivindica el paper de les organitzacions empresarials com a actors indispensables en la presa de decisions sobre les mesures per frenar la Covid-19. Així ho va traslladar la setmana passada el president de la patronal en una reunió telemàtica amb la consellera de Presidència, Meritxell Budó

Abad denuncia les poques ajudes directes que està donant l’estat espanyol a les empreses i ho compara amb altres països europeus. També critica la lentitud amb què està gestionant els Expedients Temporals de Regulació d’Ocupació.

El president de la Cecot és partidari d’introduir a les empreses testos ràpids amb saliva com a mesura per frenar contagis i evitar quarantenes innecessàries.

 

L’Ajuntament i la Cecot renoven un any més el conveni per fomentar la inserció laboral

L’Ajuntament de Terrassa i la patronal Cecot han renovat, per un any més, la col·laboració per continuar amb el programa “Terrassa aposta per l’ocupació” destinat principalment a persones majors de 40 anys, afectades per expedients de regulació o provinents de sectors afectats per la crisi. Aquest programa, que es va posar en marxa al 2014, adquireix un especial protagonisme ara, amb l’increment de l’atur derivat de la Covid-19.

Ofereix assessorament ocupacional, formació i suport psicològic per afavorir la inserció laboral no només a les persones que no tenen feina sinó també a les que volen fer un canvi a millor o crear el seu propi negoci. El servei es presta des de la seu de la Cecot. De mitjana un quaranta per cent dels participants de les edicions anteriors ha trobat feina.

La patronal terrassenca i el govern municipal atribueixen l’èxit del programa a la col·laboració publico-privada.

“Terrassa aposta per l’ocupació” te un pressupost de 132.000 euros, 90.000 dels quals són aportats per l’Ajuntament. El consistori hi ha posat 800.000 euros en els darrers sis anys i en tot aquest temps han participat al programa més de 1.500 persones.

Crítica al govern espanyol per la gestió dels ERTO

Davant l’episodi de pandèmia, el president de la Cecot critica la gestió poc àgil, a diferència d’altres països europeus, del govern espanyol davant dels Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació.

El GPIC reclama restituir l’IVA al 10 per cent per al sector de l’estètica

El Gremi de Professionals de la Imatge de Catalunya, el GPIC, vinculat a la CECOT, s’adreça a les conselleries de Salut, Interior i Empresa per trasladar la seva preocupació del sector davant la nova pròrroga de tancament dels centres d’estètica. El Gremi també reclama el suport davant Hisenda de restituir el tipus d’IVA al 10 per cent per al sector. El GPIC entén la necessitat de tallar la propagació del virus però destaca el sobresforç de les empreses per implementar les mesures preventives per desenvolupar l’activitat de forma segura per a tothom.

El Gremi vol fer patent que l’activitat estètica, igual que les perruqueries o els dentistes, també haurien de quedar exclosos d’aquesta mesura, ja que segueixen escrupulosament les normes de protecció i higiene per prevenir el contagi de la COVID-19, i han fet una forta inversió per garantir la seguretat, tant dels treballadors com dels clients. “Som conscients de l’excepcionalitat del moment i que cal garantir la salut de la ciutadania, però també considerem que no s’han mesurat les conseqüències econòmiques i socials de la pròrroga de les restriccions, ja que portarà a milers de negocis, gestionats en bona part per treballadores autònoms, a patir encara més les dificultats econòmiques”, exposen Marta Oliart i Joe Olmo, en representació de GPIC. Són massa mesos fent front a les despeses i amb fortes reduccions dels ingressos, amb mesures insuficients, que en molts casos no acaben d’arribar.

Des del 2012 el sector està suportant un IVA del 21% en un àmbit que caldria conceptuar com a bé de primera necessitat. Tot i que el Govern d’Espanya es va comprometre al 2018 a revisar aquest tipus impositiu, vuit anys després, no s’ha rectificat i aquest increment està suposant el tancament de nombrosos establiments. “En aquests moments seria molt oportú que des del Ministeri d’Hisenda es prenguessin les mesures necessàries per restituir aquesta situació i que el Govern de la Generalitat ens donés suport en aquesta demanda de reduir el tipus impositiu de l’IVA del sector”. El Gremi de Professionals de la Imatge de Catalunya es va constituir l’any 1999 amb la voluntat de defendre els interessos empresarials dels negocis vinculats a la perruqueria, l’estètica, la bellesa i el benestar de les persones.

L’Autcat demana suspendre o modificar els recàrrecs per devolucions a la Seguridad Social

L’Autcat es suma a les crítiques de la federació estatal d’autònoms en relació als recàrrecs en els pagaments a la Seguretat Social sense ingrés i que molts autònoms han d’assumir amb caràcter retroactiu.

 Segons la llei, el termini per al pagament de les quotes a la Seguretat Social sense ingrés de les mateixes està establert un recàrrec del 10% el primer mes i un del 20% a partir del segon mes.Una gran majoria d’autònoms no disposen d’ingressos. És per això que des de l’Autcat, considera que No s’haurien d’aplicar, i demostra una manca de sensibilitat de l’Estat.

Des de l’Autcat demanen que es suspengui o bé que es modifiqui el sistema per evitar l’ofec dels autònoms amb dificultats per devolució de quotes a la seguretat social, com una mesura conjuntural i temporal que acompanyi i alleugeri les dificultats que estan patint autònoms i empreses a l’hora de fer front al pagament de les cotitzacions socials.

 

La CECOT s’alegra de l’inici d’acord per a la reforma de les pensions

La CECOT valora positivament l’acord de la majoria de grups parlamentaris a la comissió del Pacte de Toledo al Congrés, per a la reforma de les pensions. La CECOT destaca aquelles reformes en les quals la patronal va posar l’èmfasi, com que les prestacions no contributives vagin a càrrec dels Pressupostos Generals de l’Estat, entre elles les derivades de la política d’ocupació. Els PGE han d’assumir reduccions a la cotització, prestacions assistencials no contributives, ajuts a la jubilació anticipada, bonificació a règims especials i part de les prestacions relatives al naixement i cura del menor i complements a la pensió.

La CECOT ja va advertir al gener de l’any passat que els PGE financessin les prestacions no contributives per generar un superàvit d’11.000 euros a la Seguretat Social. Segons el president, Antoni Abad, “d’aquesta manera evitem que s’encareixi el factor treball i assolim un sistema empresarial més competitiu”.La patronal també destaca els sistemes complementaris de pensions. La CECOT recolza els plans voluntaris a partir de la negociació col•lectiva així com millores fiscals i jurídiques per aquests sistemes i fórmules especifiques de suport als salaris més baixos o carreres professionals més vulnerables.

Segons Abad, “Les cotitzacions venen vinculades als perfils professionals, si tens una economia basada en sous baixos i tens per davant el pagament de pensions altes és obvi que hi haurà un dèficit important”. I afegeix que “més enllà de la possibilitat de promoure la complementarietat en les pensions, des de la Cecot veiem un argument de pes per provocar definitivament el canvi de model productiu que reclamem amb els sindicats. El context actual és idoni per forçar les reformes estructurals pendents que tenim a Espanya des de fa molts anys i que els cicles polítics no han permès posar en marxa. Si actuem amb el consens de tots els agents econòmics i socials de manera racional, estratègica i ràpida tenint en compte el compromís amb els fons europeus per la Reactivació podem provocar grans transformacions que generin llocs de treball més qualificats, amb majors cotitzacions”, conclou el President.

El tercer àmbit sobre el que Cecot considera avalades les propostes realitzades en el seu informe de 2018 sobre creixement econòmic i social en base a la población activa, és la immigració. En aquest apartat el Pacte de Toledo proposa canalitzar el flux de migracions mitjançant mecanismes que garanteixin la incorporació d’immigrants al mercat de treball; facilitar la gestió dels tràmits de contractació, afiliació i integració en el sistema; afavorir la integració social de les persones treballadores immigrants i la de les seves famílies.

Els transportistes demanen que se simplifiqui la justificació dels seus desplaçaments

El president del Gremi de Transports i Logística de Catalunya, Antonio Martínez, ha dirigit una carta al director general de Transports i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, David Saldoni, demanant que aquest col·lectiu estigui exempt d’utilitzar el certificat oficial de mobilitat per tal d’entrar o moure’s per territoris on es restringeix l’entrada i sortida de persones.

El text no qüestiona les mesures de restricció  però sí que lamenta increment considerable de la càrrega burocràtica” d’aquest col·lectiu. El gremi proposa que  “només hagin d’aportar el document d’acompanyament o CMR que validin que han d’entrar o passar per una zona” per tal de justificar el desplaçament a un territori amb restriccions de mobilitat.

Cecot aposta per una integració de les polítiques d’ocupació gestionada des dels territoris

La Cecot aposta per una integració de les polítiques passives i actives d’ocupació gestionada des dels territoris en benefici de la ciutadania.

Segons la patronal, la gestió d’ERTO via SEPE durant la primera onada de la COVID-19 ha deixat en evidència les ineficiències d’un sistema estanc i desactualitzat en quant a dades, mancat de recursos i amb una sobrecàrrega de tràmits administratius innecessària. A més, alerta que, a hores d’ara, encara hi ha aproximadament 100.000 persones en ERTO que no han percebut cap ingrés des de març.

Davant d’aquesta situació, des de la institució reclamen el màxim nivell de col·laboració entre administracions i fer efectiva la transferència de determinades gestions.

El president de Cecot, Antoni Abad, afirma que: “a Catalunya tenim una àmplia xarxa d’oficines del SOC al territori que ja presta una atenció propera i directa a la ciutadania. Aprofitem-la per evitar el col·lapse del SEPE. Sembla que davant d’una segona onada de la pandèmia, tornarem a patir les mateixes ineficiències”.

La Cecot creu que l’increment de l’IVA a l’ensenyament i a la sanitat privada col·lapsarà més els serveis públics

El president de la patronal terrassenca Cecot, Antoni Abad, ha dirigit una carta al Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital en relació a la intenció d’incrementar l’IVA en els sectors de l’ensenyament i de la sanitat privada.

A l’escrit, Abad manifesta que aquest increment, més enllà de generar un greuge comparatiu, provocarà el desplaçament d’usuaris cap als serveis públics provocant un col·lapse d’aquests. Segons la fundació IDIS, que engloba el sector sanitari privat, la sanitat privada dona cobertura a 8,7 milions de pacients.

La decisió no serviria, diu Abad, per augmentar la recaptació de l’Estat per la via de l’IVA ja que comportarà un increment de la despesa pública. En aquest sentit l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) estima que la diferència entre l’increment net de la recaptació provinent del sector privat seria inferior a l’increment de la despesa generada pel trasllat de pacients a la sanitat pública, projectant un dèficit d’uns 382 milions d’euros a les arques públiques.

Un altre aspecte sobre el que la Cecot fa referència al seu escrit és la proposta del Ministeri d’eliminar els avantatges fiscals als plans i productes de pensions individuals. A Espanya, a diferència d’altres països europeus, hi ha una utilització baixa d’aquesta fórmula perquè ja és poc atractiva entre la ciutadania, si a més s’eliminen els beneficis fiscals, la contractació serà encara inferior.

La Cecot s’ha posat a disposició de la Ministra Calviño per traslladar propostes i trobar solucions que s’ajustin a les necessitats reals dels ciutadans i que puguin garantir els fons necessaris per complementar i salvaguardar el model de pensions futur.