Entradas

Un 40 per cent dels emprenedors que segueixen negocis a través de Reempresa vénen de l’atur

Una de les sortides que tenen les persones aturades per trobar feina és fer d’emprenedors amb empreses que ja estan en marxa i funcionen. Des de fa cinc anys la patronal Cecot i la conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies tenen un conveni per fomentar el Centre Reempresa de Catalunya entre els desocupats.

Aquest dijous l’han renovat per un any més i amb una aportació del govern català de 112.000 euros pel 2021. Per part de la Generalitat ha signat el document el conseller Chakir El Homrani.

Gràcies a aquest conveni les oficines Servei d’Ocupació de Catalunya expliquen als aturats interessats els beneficis de crear un negoci propi prenent el relleu a persones que volen vendre la seva empresa, quedant garantida la seva continuïtat.

En aquests cinc anys de relació amb el SOC el centre Reempresa de Catalunya ha aconseguit traspassar negocis a 575 persones que estaven en situació d’atur i ho ha anat fent a un ritme creixent. Avui el 40 per cent de reemprenedors són persones que s’han quedat sense feina.

Des que la Cecot va impulsar Reempresa fa nou anys, aquest servei ha tancat 2.700 transaccions de compravenda d’empreses, que han salvat 7.200 llocs de treball. Nou de cada deu empreses traspassades segueix l’activitat.

El 32% de les empreses que han presentat ERTO tenen personal que encara no ha cobrat cap prestació

La patronal terrassenca Cecot va dur a terme entre finals d’octubre i principis de novembre una enquesta sobre impacte de la Covid-19 a l’activitat empresarial entre els seus associats. L’objectiu del sondeig a més de 500 empresaris és obtenir una informació que permeti entendre com està afectant al teixit empresarial i poder continuar elaborant propostes als executius central, autonòmic, així com als consistoris, per minimitzar els efectes del col·lapse econòmic.

De les respostes s’extreu que un 53% dels enquestats ha presentat un ERTO, i gairebé tots ells ( un 52%)  per Causa de Força Major. I el 32% de les empreses que han presentat ERTO afirmen que tenen personal que encara no ha cobrat la prestació.

La patronal ha traslladat al SEPE aquesta dada i li demana una solució urgent per la delicada situació en la que es troben una immensa majoria d’aquests treballadors i que s’acaba traslladant a les empreses, que també pateixen fortes tensions de tresoreria (39%).  Aquest fet requereix d’una solució urgent, diuen els empresaris, per la delicada situació en la que es troben una immensa majoria d’aquests treballadors, que s’acaba traslladant a les empreses, les quals també pateixen fortes tensions de tresoreria.

Malgrat el SEPE va anunciar l’apertura de les seves oficines i que s’està donant cita prèvia, en realitat moltes d’elles continuen tancades o bé no donen cita. És fonamental que es restableixi el servei i es faciliti una alternativa per atendre als usuaris en cas de tancament de les oficines. “Des de la Cecot detectem que la situació cada cop és més greu, ja que ens trobem davant d’un model acumulatiu d’errors que vaticinem serà difícil de resoldre si no s’hi aboquen els recursos i efectius necessaris amb celeritat”, explica Aantoni Abad, president de la patronal, a la carta dirigida al SEPE, i afegeix que “amb la voluntat de trobar solucions, la Cecot reclama que es posin de manera imminent els mitjans necessaris per resoldre aquestes situacions que estan generant un perjudici molt greu a un gruix molt important de famílies”.

En l’àmbit laboral, l’enquesta realitzada per la Cecot també projecta un estancament en la contractació per al 2021 entre les empreses associades. En aquest sentit, el 75% d’empreses preveu mantenir la plantilla per al proper any i un 16% preveu reduir-la.

De la recollida d’informació, a la majoria de formularis es reflecteix la preocupació per la incertesa en l’evolució de la pandèmia i, sobre tot, per la improvisació legislativa per part dels governants, que consideren que agreuja encara més la ja complexa tasca de prendre decisions en l’organització de les empreses. A la queixa generalitzada per la manca d’ajuts per la caiguda de l’activitat generada per l’impacte de les mesures preses pels executius es suma la crítica per part de les empreses sobre les moratòries impositives i el fet que la gestió que s’està fent de les polítiques fiscals estan obligant-les a endeutar-se a mig i llarg termini, la qual cosa pot perjudicar-les en el moment de la reactivació global. Una darrera reflexió comú a la major part de respostes és que la gestió emocional de la situació s’acaba traslladant al clima laboral de les empreses.

La complexitat fiscal generada per la covid-19, tema estrella del darrer seminari de la Cecot

La pandèmia de la covid-19 ha complicat encara més la fiscalitat a les empreses, un fet que ha quedat palès en el darrer Seminari de Tancament Fiscal i Comptable organitzat aquesta setmana per Cecot Formació. El centre formatiu de la patronal homònima i egarenca celebra aquests seminaris des de fa anys, tot i que la d’aquest 2020 ha estat una edició molt diferent. En primer lloc, perquè s’ha realitzat de manera telemàtica, però també perquè són moltes les empreses a qui les situacions generades per la crisi sanitària els han creat dubtes i maldecaps. Així ho han expressat els participants en aquesta formació, principalment responsables i professionals de la comptabilitat, directors financers i consultors comptables i financers. L’objectiu del seminari, a càrrec de l’assessor en fiscalitat de la Cecot Enric Rius, és detallar la normativa fiscal i comptable actual perquè les empreses tributin i comptabilitzin correctament les seves operacions. En aquesta última edició s’ha posat especial atenció en les implicacions fiscals i comptables de la pandèmia, així com els futurs canvis de cara al 2021 que apunta el projecte de Llei de Pressupostos.

La pròxima edició del Seminari de Tancament Fiscal i Comptable de Cecot Formació tindrà lloc la setmana vinent, a partir del dimarts 1 de desembre.

La Cecot qualifica de «vergonya» el nou endarreriment de la B40

La finalització de l’autovia B40 que ha d’unir Abrera i Terrassa es retardarà almenys dos anys més, un fet que des de la patronal Cecot ja han qualificat de «vergonya». Són paraules del secretari general de l’entitat amb seu a Terrassa, David Garrofé, el qual considera que la infraestructura és víctima de dos problemes: «d’una banda patim d’una manca de pressupost acumulada en els darrers anys (el Ministeri sap que 14M€/any dona per construir metres i no pas quilòmetres d’autovia) i, de l’altra, com que la construcció s’està dilatant tantíssim en el temps, les infraestructures que incorporen el túnel ja han quedat obsoletes». Garrofé posa l’exemple de la il·luminació de l’autovia: fa 15 anys el projecte preveia uns llums de combustió que les normatives actuals obliguen a ser de LED. En tractar-se d’un canvi en un projecte encara en progrés, cal elaborar un nou projecte amb el conseqüent temps afegit d’estudi i aprovació per part de l’administració. D’aquesta manera es van acumulant retards i sobrecostos.

La Cecot dedueix el nou endarriment arran de la partida de 13’8 milions d’euros que incorpora l’esborrany dels pròxims Pressupostos Generals de l’Estat per al tram final de la B40, també coneguda com el Quart Cinturó i la Ronda del Vallès. Un estudi encarregat per la mateixa organització empresarial l’any 2017 calculava que la nova autovia suposaria un estalvi de 24 milions d’euros anuals per a les empreses de la zona. De moment, sembla que l’hauran de continuar esperant.

 

FEMvallès reivindica la gratuïtat dels darrers peatges a Catalunya

Les entitats FEMvallès i l’Autoridad Independiente de la Responsabilidad Fiscal, l’AIReF, es reuneixen per tractar l’alliberament dels últims peatges i les inversions viàries a l’àrea metropolitana, arran la publicació del Dossier Xarxa Viària Básica. Aquest document recull tres propostes per a la millora de la mobilitat metropolitana. AIReF és un organisme independent que s’ocupa de fiscalitzar els Pressupostos Generals de l’Estat i d’elaborar estudis des d’una perspectiva tècnica i objectiva.

Amb seu a Madrid, han fet informes crítics amb la rendibilitat de l’AVE o la manca d’inversió a la xarxa de Rodalies. A la reunió s’ha tractat l’índex ponderat, un indicador que marca de forma precisa l’excés o la falta d’inversió en infraestructures de mobilitat. Per FEMvallès aquest indicador pot ajudar al planejament de les infraestructures d’una forma més equitativa i justa. Totes dues entitats han trobat la necessitat de prioritzar futures inversions i comparteixen la defensa d’incrementar el pressupost a les àrees metropolitanes on diuen es produeix “una alta rendibilitat fruit de l’economia d’aglomeració”.

En la trobada s’ha reivindicat l’eliminació dels peatges a través d’una vinyeta per evitar els greuges que provoquen els peatges que encara no finalitzen la seva concessió. Es preveu que els peatges de la C16 i la C32 simbolitzin la fí de moltes concessions. Per la seva banda AIReF critica l’ambició excesiva del planejament d’infraestructures i reclama prioritat a les actuacions més rendibles. Recordem que FEMvallès és una inciativa promoguda per la CECOT i d’altres entitats empresarials que compta amb el suport de diverses entitats cíviques, professionals, universitàries o sindicals.

Rac 1 i Cecot analitzen l’impacte de la pandèmia en l’empresa en un programa des de Teixidors

Enric Mangas, president de la Unió Catalana d’Hospitals, ha recollit el guardó al Reconeixement al Progrés Empresarial 2020 atorgat per Cecot aquest dijous a l’espai Teixidors, on s’hi va fer una edició especial del programa de Rac 1 ‘No ho sé’ dedicat a l’empresa en temps de COVID-19. Els participants en aquest programa de ràdio, dirigit per la periodista Agnès Marquès, han aprofitat l’ocasió per visitar les instal·lacions i el projecte tèxtil i social de Teixidors, que treballa per la inclusió sociolaboral de les persones amb discapacitat intel·lectual. Just després, ja en directe, han analitzat l’impacte de la pandèmia en els diferents sectors d’activitat.

El Gremi de la Fusta s’adhereix a la xarxa de col·laboradors de Reempresa

El Gremi de la Fusta, que representa a les empreses de la fusta i moble, s’ha adherit al Centre de Reempresa de Catalunya, el mercat de compravenda de petites i mitjanes empreses amb l’objectiu d’evitar el màxim tancaments de negocis del sector al territori per falta de relleu.

Així, les empreses associades al Gremi de la Fusta podran adreçar-se als més de 80 punts d’atenció del Centre de Reempresa de Catalunya on rebran atenció personalitzada i acompanyament especialitzat tant per si volen cedir la seva empresa com si el que volen és adquirir-ne alguna per tal de créixer. L’objectiu d’aquesta col·laboració és, per una banda, impulsar i estructurar la transmissió empresarial de les empreses associades al Gremi i per l’altra, evitar el tancament de negocis econòmicament viables i la destrucció d’ocupació.

Per Pere Solanellas, president del Gremi de la Fusta, “la signatura d’aquest conveni de col·laboració té ara, en un moment de complexitat econòmica, més sentit que mai i reforça el compromís de l’entitat d’ajudar a aquelles empreses associades a continuar funcionant i, fins i tot, a ajudar-les a créixer.”

Tan important com la creació d’empreses és afavorir la continuïtat i el creixement de les ja existents. En aquest sentit, el programa Reempresa és un model d’emprenedoria i creixement empresarial que consisteix en un mecanisme segons el qual una nova persona emprenedora pren el testimoni en la gestió d’una companyia ja existent.

Reempresa va iniciar el servei a l’any 2011 i ha assolit més de 2.850 reempreses d’èxit, les quals han generat més de 130 milions d’euros d’inversió induïda i han salvaguardat prop de 7.700 llocs de treball a Catalunya. Actualment, a la web del Centre de Reempresa de Catalunya hi ha una vintena d’empreses del sector de la fusta que busquen un relleu. Els motius de cessió de negocis són molt diversos: des de la jubilació (30%) fins a canvis de professió (12,5%) o per problemes de salut (7,57%).

Cecot i Autcat celebren la resposta de Calviño a la seva petició de carència dels ICO

Satisfacció entre les empreses de la Cecot i els autònoms de l’Autcat davant l’aprovació, en Consell de Ministres, d’un reial decret llei que introdueix un seguit de mesures relacionades amb els avals de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), com ara l’ampliació del termini per la concessió d’avals de les dues línies de funcionament fins el 30 de juny de 2021 i l’extensió del termini màxim per retornar els crèdits en tres anys, fins un màxim de vuit anys, i el període de carència fins un màxim de 24 mesos.

Segons Cecot i Autcat, aquesta ampliació serà de gran ajuda perquè petites i mitjanes empreses, així com les persones autònomes treballadores, puguin mantenir la seva activitat i garantir la salvaguarda de llocs de treball. Demanen als executius l’aplicació d’ajuts directes per facilitar la reactivació, tal i com han fet altres països de la Unió Europea, i insisteixen a reclamar al Govern una nova moratòria de mínim sis mesos per a les empreses amb ajornaments d’impostos del primer trimestre concedits i que venç el pròxim divendres 20 de novembre.

La Cecot atorga a la Unió Catalana d’Hospitals l’únic Reconeixement al Progrés Empresarial 2020

La patronal Cecot ha atorgat a la Unió Catalana d’Hospitals l’únic Reconeixement al Progrés Empresarial 2020. Enric Mangas, president de la Unió, recollirà el guardó de mans del president de la Cecot, Antoni Abad, el proper dijous 19 de novembre a l’espai Teixidors.

El president de Cecot ha manifestat que «és moment de reconèixer el valor empresarial català i reivindicar el paper essencial de l’empresa a la societat i, sobretot, el sobre esforç que estan fent autònoms, empreses i persones treballadores per adaptar-se i sobreposar-se a l’impacte de la COVID-19.”

En aquest sentit, l’organització empresarial reclama lideratge clar a les administracions i una comissió de treball permanent amb representants dels sectors econòmics i professionals amb qui valorar i coordinar l’impacte de les mesures sobre el teixit empresarial.

D’altra banda i amb l’objectiu de col·laborar en reduir la propagació del virus, la Cecot també ha decidit ajornar la Nit de l’Empresari que aplega anualment prop d’un miler de persones del món econòmic, empresarial, social i polític.

Satisfacció dels professionals del sector per l’apertura dels centres d’estètica

El Gremi de Professionals de la Imatge de Catalunya, integrat a la patronal Cecot, celebra que el PROCICAT hagi atès la seva petició d’apertura dels centres d’estètica a partir d’aquest divendres. El gremi va adreçar una carta a la consellera de Salut i als consellers d’Interior i d’Empresa fa unes setmanes on traslladava la preocupació de les empreses i autònoms que conformen el sector davant d’una nova pròrroga dels tancament dels centres d’estètica pel fet que impliquen un contacte físic amb el client.

Posant per davant que l’interès general passa per evitar la propagació del virus, des del GPIC es vol fer patent que l’activitat d’estètica, a l’igual que les perruqueries, o els dentistes, estan seguint escrupolosament les normes de protecció i higiene per prevenir el contagi de la COVID-19 i han fet una forta inversió per garantir la seguretat, tant de treballadors com dels clients.

A Catalunya hi ha més de 3.000 centres d’estètica professional que donen feina a unes 10.000 persones. Les pèrdues del sector a Catalunya s’eleven a uns 10 milions d’euros per cada setmana de tancament, a més del dramàtic efecte sobre l’ocupació.