«Si sóc el pròxim alcalde de Terrassa, la ciutat no pagarà 60 milions d’euros a Mina», ha afirmat el candidat de Ciutadans (Cs) Terrassa, Javier González. L’alcaldable vol que «tots els veïns coneguin les circumstàncies que han portat a la sentència de Mina Pública d’Aigües de Terrassa (MPAT)». Per això, la formació taronja ha llançat «una campanya informativa», que es repartirà en els domicilis i es difondrà en les xarxes socials, per a «explicar què ha passat, què ens vam jugar i quina és la solució que proposem com l’únic partit que ha defensat l’interès general i no la satisfacció d’una part de la societat en aquest tema», ha sentenciat el candidat.
Javier González ha proposat que el consistori dissenyi «un nou mapa de distribució de l’aigua de la ciutat en el qual s’ampliï l’actual escenari multi operador» i acatar així la recent sentència favorable a MPAT. L’objectiu és «poder gestionar els béns que la decisió judicial identifica com de propietat de l’antiga concessionària del servei i que, per tant, no poden ser considerats revertibles» i reduir «el risc econòmicament desmesurat al qual s’exposa l’ajuntament, estimat en fins a 60 milions d’euros, si es confirma la sentència en última instància».
Cs també planteja «que els serveis municipals estudiïn en profunditat tota la documentació aportada per Mina en la causa judicial, sobretot l’informe Heras avalat pel dictamen, recolzant-se en experts aliens a l’ajuntament». A més, l’alcaldable exposa que si Cs governa la ciutat «dotarà dels recursos tècnics i econòmics necessaris a totes les àrees implicades en el procés» perquè «el termini d’adaptació a la legalitat de la xarxa de distribució i la seva titularitat sigui el menor possible, reduint els costos i pròrrogues al màxim». González ha insistit que «és molt probable que un equip de govern diferent del que ha provocat el conflicte jurídic hagi d’assumir una futura indemnització milionària», la qual cosa «representa un desistiment en el qual hauria de ser l’obligació de rendir comptes d’una classe política irresponsable», ha conclòs.
Una sentència del Jutjat Contenciós Administratiu 9 de Barcelona dóna la raó a l’empresa MPAT (concessionària durant 77 anys del servei local) i anul·la els acords del ple de desembre de 2016 que donaven per finalitzada la concessió i imposaven a l’empresa la reversió dels béns al consistori perquè, segons la magistrada, «no s’ajustaven a dret». González ha recordat que aquesta sentència «és contundent» i d’ella «es desprenen dubtes més que raonables sobre l’argumentació que va esgrimir l’ajuntament per a apropiar-se de béns privats» perquè «la jutge considera que parteixen de la idea equivocada que el servei estava municipalitzat, però existien diverses empreses que prestaven servei en diverses zones de la ciutat».
