Entradas

L’últim masover de la Cecot es jubila

El qui podria ser l’últim masover de la Cecot és a punt de jubilar-se. Es diu Antoni López, encara que tothom el coneix com a Ton, i va entrar a treballar per la patronal egarenca l’any 1996. El que més el va sorprendre quan li van oferir la feina va ser haver de deixar el seu barri natal de Can Anglada per anar-se’n a viure a l’històric edifici on s’allotja la Cecot.

Molts terrassencs desconeixen que en aquest espai, on hi havia hagut des del primer Teatre Principal fins a l’Institut Industrial, hi viu algú, fins al punt que un diumenge uns veïns van avisar la policia al veure-hi uns infants jugant: eren els nets de l’Antoni. Al llarg d’aquests 25 anys, en Ton ha treballat duent a terme les tasques de manteniment i consergeria de l’edifici i ja en fa dos que es podria haver jubilat, però creu que és ara quan ja ha arribat el moment. La Cecot encara té pendent decidir si el substituirà i, si en cas de nomenar un successor, també haurà de viure al mateix lloc de feina. Passi el que passi, en Ton, ja és un dels últims masovers de Terrassa.

L’alcalde d’Abrera rep al president de la Cecot, Antoni Abad, i al nou secretari general, Oriol Alba

L’alcalde d’Abrera, Jesús Naharro, i la regidora de Promoció Econòmica de l’Ajuntament d’Abrera, Guadalupe Marcos, s’han reunit a l’Ajuntament d’aquest municipi amb el president de la Cecot, Antoni Abad, i el secretari general de l’entitat, Oriol Alba. En la reunió s’han tractat diversos temes d’actualitat del municipi, de l’àmbit empresarial i de la importància de la formació de l’emprenedoria.

En declaracions a Ràdio Abrera, l’alcalde del municipi ha fet una valoració molt positiva d’aquesta primera visita.  

Per la seva part, el president de la Cecot, Antoni Abad, ha destacat que el principal objectiu de les actuacions de l’entitat és continuar generant el màxim d’oportunitats per a les empreses, que són també oportunitats per a les persones. 

La Cecot ja col·labora amb l’Ajuntament d’Abrera mitjançant la participació de l’Àrea de Promoció Econòmica del consistori en el projecte Reempresa, del qual Abad n’és també president i ambdues organitzacions s’han mostrat obertes a continuar col·laborant en projectes que tinguin com objectiu la generació i el creixement del teixit empresarial al territori, en primera instància el relatiu a les infraestructures i la mobilitat.

Empreses i professionals del transport topen amb un nou fre per donar compliment a la Zona de Baixes Emissions

L’impacte de la pandèmia ha generat una situació, imprevisible i nova, en el sector del transport per carretera a Catalunya, i a la resta d’Europa, pel que fa a l’adquisició de nous vehicles de transport.

Les darreres setmanes, segons informa la patronal Cecot, el Gremi de Transports i Logística de Catalunya està rebent les queixes d’empreses i professionals del sector que pretenen renovar la seva flota amb l’adquisició de camions nous i que s’estan enfrontant a temps d’espera per al seu lliurament de fins a un any, especialment en el cas de les cabines tractores, afectant la pràctica totalitat dels fabricants de vehicles industrials que operen tan a Catalunya com a nivell estatal. La Federació Nacional d’Associacions de Transport d’Espanya denuncia que aquesta situació és compartida per empreses de la resta de comunitats autònomes.

El Gremi de Transports detecta que són diversos els factors que han influït en aquesta anòmala situació ja que a l’alentiment de l’activitat de les fàbriques a causa de la pandèmia, especialment durant l’any passat, s’ha sumat la falta de subministrament d’alguns components electrònics procedents d’Àsia així com l’augment de comandes de nous camions per part dels transportistes, a causa de la paralització de les vendes durant bona part de 2020.

Segons les dades de l’Associació Nacional de Fabricants d’Automòbils i Camions (ANFAC) en el primer quadrimestre de 2021 s’ha incrementat en més d’un 45% la venda de cabines tractores noves respecte al mateix període de 2020, produint-se fins i tot un creixement de gairebé el 12% respecte a idèntic quadrimestre de 2019.

La conseqüència directa d’aquest extraordinari retard en el lliurament de camions nous està la important reactivació del mercat de segona mà de vehicles industrials, encarint-se el valor dels camions usats en alguns casos fins a un 20% a Espanya, i fins i tot amb la falta de vehicles disponibles en alguns segments, la qual cosa està obligant els transportistes espanyols a adquirir els camions en altres països de la Unió Europea.

Antonio Martínez, president del Gremi de Transports i Logística de Catalunya, considera que “aquesta situació està afegint una dificultat més a moltes empreses i professionals del sector que operen a Barcelona i que a partir del juliol hauran de donar compliment als requeriments de circulació de la Zona de Baixes Emissions per a vehicles industrials. Des del sector estem reclamant a l’Ajuntament de Barcelona una moratòria d’aquesta imminent entrada en vigor tenint en compte el fort impacte de la pandèmia en el sector el darrer any”.

Martínez afegeix que “més enllà de les dificultats econòmiques d’empreses i professionals per poder adaptar els vehicles o de les ocasionades per múltiples casuístiques, entre elles la penalització d’aquells professionals a punt de la seva jubilació, ara hem de sumar el fet que tampoc tenim la possibilitat d’adquirir vehicles nous fins d’aquí un any. Tot plegat necessita d’una replanificació de terminis més racional i en línia amb la realitat del context econòmic i social actual”.

El Frente Obrero denuncia complicitat entre la CECOT i els principals sindicats

El Frente Obrero ha fet un acte reivindicatiu davant de la seu de CECOT, CCOO i UGT a Terrassa, amb motiu de l’1 de maig, per denunciar públicament el que consideren una connivència existent al llarg dels últims anys entre la patronal catalana i els principals sindicats.

En un comunitat, critica que la falta de compromís dels seus dirigents amb l’organització i defensa dels treballadors, així com el seu acostament a la patronal catalana i espanyola, han suposat un agreujament de la situació en la qual es troba la classe treballadora en aquest país.

Segons el Frente Obrero, existeixen estretes relacions dels dirigents de CECOT amb líders de la dreta independentista. Assegura que: «mentre els dirigents d’aquesta patronal es troben embolicats en casos de corrupció, al seu torn reben subvencions públiques milionàries procedents de les decisions polítiques dels partits independentistes».

Per tot plegat, diuen que és imprescindible crear una alternativa amb un sindicalisme de classe i combatiu, amb força des de la base, que tingui com a prioritat els interessos dels treballadors, que sigui una resposta real a les necessitats de la classe obrera.

El Gremi de Transports exigeix una regulació legal de control als transportistes deslocalitzats que operen a Espanya

Els representants del Transport i la Logística han estat reclamant, de manera insistent en els últims anys, la necessitat d’establir una regulació a Espanya que permeti controlar la situació de competència deslleial que en els últims anys ve suportant el sector, basat en la deslocalització de les grans empreses de transport cap a països de la Unió Europea amb menors costos d’explotació de l’activitat.

Això ha ocasionat un impacte molt negatiu per al teixit empresarial de transport a nivell estatal (bàsicament petites empreses) per l’actuació insolidària que en els últims anys estan duent a terme grans empreses de transport que s’estan deslocalitzant als països de l’Est d’Europa, acomiadant als seus treballadors a Espanya, amb els únics efectes d’aprofitar-se dels menors costos fiscals i laborals per, d’aquesta manera, poder competir en millors condicions en el mercat de transport internacional espanyol en el qual continuen operant. Això, a més, porta com a conseqüència un greu perjudici a les arques públiques per la no tributació de les seves activitats, així com la indesitjable destrucció d’ocupació que tal actuació abusiva genera.

El Govern ha aprovat aquest dimarts un Decret Llei de control dels treballadors desplaçats que treballen a Espanya, però que no és aplicable al sector del transport per carretera. Per això, el Gremi de Transports i Logística de Catalunya demana que s’aprovi el més aviat possible la nova regulació espanyola de control als transportistes estrangers deslocalitzats que operen al nostre país i exigir que els conductors de transport internacional (incloses les operacions de cabotatge) percebin el salari mínim del país en el qual el transport és efectuat.

Una vegada aprovada la regulació espanyola, permetrà lluitar millor contra les denominades empreses bústia i la competència realitzada per empreses de transport subjectes a condicions salarials més avantatjoses, en exigir aquesta regulació que els conductors de transport internacional (incloses les operacions de cabotatge) percebin el salari mínim del país en el qual el transport és efectuat.

Cecot insisteix en definir un pla estratègic de ciutat per ressituar el futur del comerç local

Ara fa just dos anys que des de Cecot Comerç van fer arribar als candidats dels partits polítics que es presentaven a les eleccions municipals un document amb diferents propostes per al futur del comerç terrassenc. “Ja ho vam dir en aquell moment i, malgrat som plenament conscients que ens ha passat una pandèmia per sobre, reiterem que necessitem millorar la salut comercial de Terrassa”, afirma Cristina Escudé, presidenta de Cecot Comerç.

El sector es mostra cada vegada més preocupat pel constant degoteig de tancaments comercials que s’estan produint a la ciutat, tant de comerç local, com de diferents marques i franquícies. Cecot Comerç considera de vital importància l’elaboració d’un estudi que valori quina és la salut comercial de Terrassa, així com els hàbits de compra, i que estableixi les línies mestres d’un pla estratègic que permeti ressituar la ciutat com a referent d’èxit en l’àmbit comercial. Segons la patronal, aquest pla estratègic ha d’entomar-se com un projecte de ciutat, que ultrapassi la voluntat dels diferents partits.

Amb aquesta necessitat de definir un projecte de ciutat, on el comerç hi tingui un paper vertebrador important, Cecot Comerç demana a l’ajuntament transversalitat i coordinació dins de l’organització municipal, treballant de manera centralitzada amb l’àmbit de la cultura i del turisme i amb una funció i rol ajustats a la importància del sector i a les dimensions de la ciutat i l’organització municipal.

En aquest sentit, creu que cal cercar una proposta de singularització de la ciutat aprofitant els actius de què disposa , així com mobilitzar la societat i el consistori per exigir a l’administració central la finalització de la B40.

Cecot Comerç també aposta per la transformació del Mercat de la Independència com a projecte de ciutat ja que és una “tractora” comercial clau per a tots els carrers comercials adjacents.

La Cecot vol derogar l’Estatut dels Treballadors i reivindica un Codi del Treball

Davant la proposta del Govern a l’hora de plantejar la reforma laboral, la Cecot coincideix amb la visió de Foment del Treball en que les negociacions han d’anar dirigides a passar per tràmit parlamentari, és a dir, per la via d’un Avantprojecte de Llei. La patronal vallesana insisteix que aquesta canvi ha d’aportar més flexibilitat i adaptació a les empreses i autònoms, així com adequar les despeses.

Cecot explica que l’actual marc laboral s’està demostrant poc efectiu en els darrers anys i un fre a la salvaguarda dels llocs de treball, per això ja fa anys defensa la derogació de l’Estatut dels Treballadors i aposta per elaborar, juntament amb els agents socials, un Codi del Treball que reguli els llocs de treball. L’entitat considera que l’actual text va conceptualitzar-se en un context d’incipient democràcia però després de 40 anys ara ja no encaixa amb les necessitats actuals.

Segons la patronal, l’estructura de modificacions que proposa el Govern està basada en el model clàssic i no aporta cap novetat. Per això, critiquen el poc coratge polític del Govern per anar més enllà i aprofitar per fer una veritable reforma laboral.

La Cecot, decepcionada amb la decisió del Procicat de prorrogar mesures homogènies en un territori heterogeni

El Procicat acaba d’anunciar la pròrroga de les mesures per evitar el contagi de la COVID-19 una setmana més. Aquesta pròrroga entrarà en vigor a partir del dilluns 19 d’abril i s’estendrà fins el 26 d’abril. Es manté, per tant, el confinament comarcal.

La Cecot mostra la seva decepció amb la decisió del Procicat ja que torna a aplicar mesures sota un principi d’homogeneïtzació quan les xifres de contagis són totalment heterogènies i diferents en funció dels territoris. “Amb el temps que ja duem gestionant aquesta pandèmia, des del sector empresarial no entenem que les mesures de prevenció no s’adapten a les diferents realitats. A les empreses en diem flexibilització i adaptació, i només requereix d’una voluntat per part dels gestors d’intensificar el diàleg social i personalitzar les mesures”, afirma el president de la patronal terrassenca, Antoni Abad que afegeix que “caldria establir un criteri de bonus/malus, és a dir, premiar qui ho fa bé i penalitzar fortament qui ho fa malament. Milloraríem la percepció social que saltar-se les mesures té conseqüències i fer-ho bé també i en positiu; incrementaríem la implicació de la ciutadania amb la causa”.

Així ho va traslladar ahir al conseller d’Interior, Miquel Sàmper, durant una trobada institucional a la seu de la Cecot on van participar membres del Comitè Executiu qui van mostrar la seva preocupació i la necessitat del teixit empresarial per trobar fórmules i aplicar mesures a curt i a mig termini que permetin reactivar l’activitat productiva. Jordi Casas, que representa el sector comercial va expressar al conseller “la necessitat de mantenir l’activitat dels sectors alhora que es van implementant mesures de manera personalitzada i acotades a la realitat d’un territori, un sector, una activitat, etc. Hi ha molts sectors que estem cansats i descontents amb la gestió de mesures per imperatiu global, de cafè per a tothom, perquè demostra una manca de coneixement de les casuístiques dels territoris o de les activitats econòmiques que s’hi desenvolupen”.

La Cecot insisteix en la necessitat d’un lideratge clar, d’una nova cogovernança que valori i permeti la cooperació publicoprivada per poder avançar en paral·lel tant en la gestió sanitària com en l’econòmica.

 

 

L’impacte de les mesures Covid-19 en l’economia centra la visita del conseller d’Interior a la Cecot

Trobada institucional del conseller d’Interior en funcions, Miquel Sàmper, amb els responsables de la Cecot. S’ha fet aquest matí a la seu de la patronal.

La preocupació per l’impacte de les mesures Covid-19 sobre l’economia i l’increment de la ciberdelinqüència han centrat la visita.

Durant la reunió, des de Cecot han traslladat al conseller Sàmper la preocupació del teixit empresarial per trobar fórmules i aplicar mesures que permetin reactivar l’activitat productiva ara, però sobre tot, amb previsió als propers mesos.

La patronal ha insistit al conseller en la necessitat d’un lideratge clar, d’una nova cogovernança que permeti la cooperació publicoprivada per avançar en paral·lel, tant en la gestió sanitària com en l’econòmica.

Mor Ignasi Amat Garriga, persona molt vinculada a la Cecot i a la Unió Empresarial Metal·lúrgica

Aquest dimecres ha mort Ignasi Amat i Garriga, membre del Comitè Executiu de la Cecot des del 2016 i membre de la Junta Directiva de la Unió Empresarial Metal·lúrgica des del 2005.

Tant la patronal com la UEM volen agrair la implicació d’Amat amb les organitzacions i les seves aportacions als diferents grups de treball. Va formar part com a vicepresident tercer de la primera Junta Directiva de la Federació Empresarial del Metall, l’any 2015.

El president de la Cecot i de la UEM, Antoni Abad, destaca d’ell que «era una persona implicada, positiva, generosa i amb un gran sentit del compromís social que ens seguirà inspirant».

Nascut al 1962 i enginyer de professió, Amat va exercir el càrrec de director general a l’empresa terrassenca Estamp, de la qual actualment n’era vicepresident executiu.