Entradas

Terrassa participa en la 1a Setmana Sense Soroll amb un taller obert a tota la ciutadania

Segons un informe de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1 de cada 5 ciutadans europeus està exposat a un soroll ambiental per sobre dels llindars que assenyala la directiva de la UE. El problema s’agreuja a les grans ciutats on les persones experimenten trastorns del son i altres problemes de salut vinculats a l’excés d’enrenou.

Aquest dimecres, se celebra el Dia Internacional de la Conscienciació del Soroll.

Coincidint amb aquesta commemoració, l’Ajuntament de Terrassa ha realitzat un taller participatiu on la ciutadania ha pogut mesurar els nivells a diferents punts de la ciutat ( un, en un lloc sense circulació de vehicles, i l’altre, amb un trànsit intens).

L’activitat s’anomena “Quin soroll fem?”  i forma part del programa d’actes de la primera Setmana Sense Soroll, una iniciativa promoguda per la Generalitat.

A més, el consistori farà difusió de la xarxa de vigilància del soroll de la ciutat. Des de  febrer, 7 aparells instal·lats als carrers recullen aquestes dades per poder fer-ne un seguiment

Els metges del Consorci Sanitari denuncien que no donen l’abast

El sindicat Metges de Catalunya ha entregat un document a la direcció del Consorci Sanitari de Terrassa per denunciar una sobrecàrrega de feina dels professionals d’aquests centres sanitaris (l’Hospital de Terrassa i els CAP que en depenen).

El document, signat pel 75% dels metges d’atenció primària, pediatres i odontòlegs, assenyala una reducció de plantilla del 20% des de l’any 2011.

La pèrdua de treballadors i la no cobertura de les baixes i les jubilacions són alguns dels motius que provoquen aquest increment de feina, però no són els únics. També cal afegir que la població s’envelleix i té malalties més complexes que requereixen més visites.

Els facultatius remarquen que les llistes d’espera són inabastables i alguns pacients no poden aconseguir una cita amb el seu metge fins d’aquí dos mesos. Això provoca que la demanda d’atenció urgent augmenti.

Així, per exemple, al CAP Sant Llàtzer, un dels centres gestionats pel Consorci, uns 10.000 pacients (8.500 adults i 2.600 nens i nenes) no tenen metge o pediatra assignat perquè no s’han determinat els substituts dels que s’han jubilat o estan de baixa.

De l’atenció d’aquests pacients se n’ocupa la resta de professionals, que han d’incrementar les hores de visita diàries i la ràtio per donar-los servei.

Un pla especial regularà la implantació dels clubs cannàbics a la ciutat

Un pla especial urbanístic regularà per primer cop la implantació de clubs cannàbics a Terrassa. La proposta inicial estableix una distància mínima de 500 metres de separació entre aquests locals, on es permet el consum de marihuana i derivats. La mesura també limita, en aquest cas a un mínim de 150 metres, la ubicació de les associacions cannàbiques respecte a equipaments d’usos protegits; és a dir, del tipus educatius, sanitaris o esportius.

Altres ciutats que ja han regulat aquesta matèria, com Cerdanyola i Sant Cugat, han establert un perímetre de 250 metres de separació entre clubs i instal·lacions d’usos protegits. La implantació legal d’aquesta activitat intenta fer compatibles dos drets fonamentals, com són la salut pública i el dret associatiu.

Amb l’aprovació d’aquest pla es posarà el punt final al període de suspensió de llicències vigent des de l’abril del 2016. Actualment a Terrassa hi ha 13 associacions cannàbiques en funcionament, de les quals només sis complirien les condicions imposades pel nou reglament.