Entradas

FGC i el transport públic metropolità amplien horaris el cap de setmana fins a la 1 de la matinada

/0 Comentarios/en , /por

Aquest dissabte 22 i diumenge 23 de maig l’oferta nocturna del servei ferroviari de transport públic amplia els seus horaris fins a la 1 de la matinada. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) allargarà el servei de trens una hora més a les línies metropolitanes de Barcelona-Vallès i Llobregat-Anoia aquest cap de setmana. D’aquesta manera, hi haurà trens fins a la 1 de la matinada, tant dissabte 22 com diumenge 23, que és festiu a Barcelona i altres municipis de l’àrea metropolitana, d’acord amb els requeriments de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de Barcelona, que ha coordinat els horaris amb tots els operadors.

Així, l’oferta de transport públic s’adapta a la decisió sobtada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d’allargar l’horari de la restauració fins a les 12 de la nit. Així ho ha decidit l’Autoritat del Transport Metropolità, ATM, a instàncies de les administracions consorciades i els principals operadors de transport públic. El servei de divendres 21 es manté fins a mitjanit. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, TSJC, ha decidit aquest dijous allargar l’horari d’obertura de bars i restaurants fins a mitjanit.

La decisió modifica la resolució de les autoritats sanitàries vigent des del dia 9 de maig i que estava previst de revisar a partir de dilluns vinent. En coherència, l’ATM havia decidit mantenir per a línies de metro (TMB), línies urbanes de FGC i línies de TRAM el mateix règim horari: tancament a les 12 de la nit, és a dir, fins una hora després de l’hora de tancament de la restauració, les instal·lacions culturals i esportives i altres activitats de lleure. Amb aquesta modificació inesperada per part del TSJC, les administracions consorciades a l’ATM han donat instruccions perquè l’oferta de transport públic s’adapti a la determinació judicial.

No obstant això, no és possible alterar l’oferta de manera instantània sinó que cal adequar les programacions existents, la qual cosa requereix temps. En aquest sentit, en un comunicat, TMB, FGC i TRAM treballen perquè el tancament dels seus serveis també s’allarguin una hora i aquest es produeixi a la 1 de la matinada mantenint així l’hora de diferència respecte del tancament de les activitats. L’ATM reitera així el seu compromís per a la prestació d’un bon servei a la ciutadania havent d’assumir decisions alienes al transport.

Mina diu que el TSJC confirma béns i drets de la companyia i l’obligació de l’Ajuntament a indemnitzar-los

/0 Comentarios/en , /por

Segons Mina, el TSJC corrobora en la sentència de 25 de març de 2021 que els acords de l’Ajuntament de Terrassa sobre la reversió del servei d’abastament d’aigua i la imposició de diverses pròrrogues forçoses, són contraris a dret i els anul·la parcialment. La companyia considera que en primer lloc, confirma la sentència del Jutjat afirmant que el servei d’abastament d’aigua de Terrassa mai ha estat municipalitzat en règim de monopoli, i que Mina ha mantingut la seva activitat «privada» de servei de proveïment d’aigua, en paral·lel a la concessió de el servei municipal atorgada el 1941.

D’altra banda, el TSJC declara que Mina ha de revertir a favor de l’Ajuntament tota la xarxa de distribució d’aigua, per interpretar que està inclosa la seva construcció en la concessió atorgada a la companyia d’aigua, tot i que confirma el dret de Mina a utilitzar aquesta xarxa de distribució d’aigua revertida per transportar els cabals de les seves concessions de captació.

Mina valora positivament que el TSJC reconegui que són béns de propietat privada de la societat, i que no han de revertir a l’Ajuntament, els béns i instal·lacions preexistents a la concessió de 1941 (seu social, dipòsit, hidro-compressors etc.), així com els béns, instal·lacions i drets, llevat de la xarxa de distribució, que va adquirir en compravendes privades a altres empreses que subministraven aigua a Terrassa. Els serveis jurídics de Mina estan valorant la possibilitat de recórrer en cassació davant el Tribunal Suprem la reversió de tota la xarxa.

Finalment la companyia destaca que el TSJC declara que els acords de pròrroga forçosa són il·legals, pel que fa a la imposició per part de l’Ajuntament a Mina d’un augment de les seves obligacions i del canvi de règim econòmic del servei en perjudici de l’empresa, la qual cosa haurà de ser objecte d’indemnització.

Notícia relacionada: El TSJC dona la raó a l’Ajuntament i declara extingida la concessió amb Mina

El TSJC dona la raó a l’Ajuntament i declara extingida la concessió amb Mina

/0 Comentarios/en , /por

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va fer pública ahir a la tarda la sentència que estima parcialment el recurs d’apel·lació de l’Ajuntament de Terrassa contra la sentència que anul·lava els acords del Ple Municipal celebrat l’1 de desembre de 2016. Aquell dia, el Ple aprovava l’extinció del contracte de 1941 amb Mina Pública d’Aigües de Terrassa S.A després de 75 anys, les pròrrogues previstes, així com la llista de béns a retornar a l’acabar el contracte.

Aquesta sentència, que encara pot ser recorreguda, declara extingida la concessió de l’any 1941 pel que fa al servei d’abastament d’aigua i, entre d’altres, confirma que la xarxa de distribució d’aigües és un bé revertible.

Per a l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, «la sentència reafirma i avala que els acords d’extinció de la concessió, presos per part del Govern i dels Grup Municipals que hi van donar suport, en clau de ciutat i en favor de la seva ciutadania, van ser encertats». En aquest sentit, però, l’alcalde explica que «de la mateixa manera que vam respectar el procediment judicial i vam voler ser prudents quan es van anul·lar els acords del Ple, ara ho continuem fent, confirmant el que ja sabíem: que seria llarg i gens fàcil, però alhora una mica més convençuts que ho vam fer bé, en el nostre compromís amb tots els terrassencs i terrassenques».

Així, la sentència confirma que l’Ajuntament i la concessionària responsable del servei d’abastament d’aigua van acceptar les condicions de l’acord l’any 1941, fixant un període de 75 anys de concessió, amb el compromís d’anar construint i substituint la xarxa de distribució d’aigua potable, amortitzant aquesta empresa amb la tarifa del servei, pel que es considera la xarxa de titularitat municipal. Pel que fa a les pròrrogues forçoses imposades per l’Ajuntament a l’empresa concessionària per tractar-se d’un servei d’interès públic, la sentència referma que la decisió del Ple Municipal de l’any 2016 s’ha de mantenir i no ser anul·lada.

Al mateix temps, la sentència indica que es consideren béns revertibles la xarxa de distribució d’aigua; els instruments d’anàlisi, l’utillatge i els equips informàtics del laboratori; la resta de béns i actius necessaris per a la prestació del servei i que hagin estat adquirits a càrrec de les tarifes del servei d’abastament. Per altra banda, considera que no són béns revertibles o revertibles parcialment la seu social de Mina; pel que fa als terrenys titularitat de l’empresa són revertibles les instal·lacions, quedant no revertibles la resta de porcions de terreny; els béns i les instal·lacions adquirits a títol onerós per la concessionària, excepte la xarxa de distribució; i les instal·lacions de Can Guitard.

Un sorteig escull els 2.385 terrassencs que estaran en les 265 meses electorals

/0 Comentarios/en , /por

Seguint el procés electoral inicial, aquest dimecres al migdia s’ha fet el sorteig per decidir quines persones formaran part de les meses electorals el pròxim dia 14 de febrer, primera data escollida pel Govern de la Generalitat.  En total s’han triat 2.385 persones que formaran part de les 265 meses que es constituiran el mateix dia de les eleccions als col·legis electorals.

El sorteig s’ha fet en un acte públic entre els ciutadans que formen part del Cens Electoral. Després del sorteig la Junta de Govern ha celebrat una sessió extraordinària per aprovar els resultats. La llista es pot consultar clicant aquí o visitant a la web Terrassa.cat. En principi Catalunya celebrarà el 14 de febrer unes eleccions atípiques en mig de la pandèmia de la Covid-19.

La Generalitat ha presentat recurs a la decisió d’aquest dimarts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d’anul·lar la proposta del Govern d’aplaçar les eleccions al 30 de maig. Així ho havia decidit el Parlament davant els índex que aquests dies està assolint la pandèmia a Catalunya. En una primera resposta a diverses impugnacions a la nova data, el Tribunal ha suspès postposar els comicis fins el maig i de moment manté el 14 de febrer per a les eleccions a la Generalitat.

Aquest dijous els 7 magistrats del TSJC decidiran sobre el fons de la qüestió i donaran resposta a les impugnacions presentades per la Lliga Democràtica, Federalistes d’Esquerres, Izquierda en Positivo i d’un particular. Mentrestant els preparatius per a la jornada electoral del dia 14 continuen en marxa i complint els terminis, tal i com s’ha fet amb el sorteig de les meses.

El sector esportiu català confia en el TSJC per reprendre de nou l’activitat

/0 Comentarios/en , , /por

L’esport català està en peu de guerra davant l’aturada de les competicions i els tancaments dels clubs decretat per la Generalitat per reduir el risc de contagi del coronavirus. És per això que el sector esportiu ha presentat aquest dilluns un recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per demanar la suspensió cautelar d’aquestes mesures, resolució que es coneixerà dimecres i dijous.

I és que, més enllà de les conseqüències econòmiques que se’n deriven, clubs i federacions no entenen per què se’ls criminalitza quan s’ha demostrat la seguretat de la pràctica esportiva reglada. A tot això, la situació a Catalunya pateix un greuge comparatiu amb altres punts d’Espanya, que mantenen els seus clubs oberts. És per això que sobre la taula hi ha la proposta d’aturar les lligues de waterpolo i les competicions estatals de natació.

El sector esportiu català considerà que els 10 milions d’euros d’indemnització són insuficients per parar el cop respecte a les xifres que es barallen en altres països europeus com Alemanya, França o Anglaterra.

El DOGC tomba el desig de jugar de la Federació Catalana de Futbol

/0 Comentarios/en , , /por

Finalment no hi haurà competició de futbol i futbol sala català ni aquest cap de setmana ni en els propers 15 dies. El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ha publicat aquest divendres les noves restriccions per minimitzar el risc de contagi, tombant així el desig de la Federació Catalana de Futbol de jugar-hi.

La Resolució SLT/2546/2020, de 15 d’octubre, indica que s’adopten noves mesures en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de COVID-19 al territori de Catalunya. Per aquest motiu, s’ha establert l’ajornament de totes les competicions esportives a Catalunya durant un període de 15 dies.

En conseqüència, es procedeix d’ofici a l’ajornament de tots els partits de competició oficial d’àmbit territorial en totes les seves modalitats i categories i de tots els partits amistosos, la disputa dels quals estigués fixada entre els dies 16 d’octubre i 30 d’octubre, ambdós inclosos.

De conformitat amb les mesures indicades, sí que podran disputar-se els partits corresponents a les competicions professionals i a les competicions d’àmbit estatal, tot i que l’aforament de la instal·lació no podrà superar el 50%, i igualment es podrà continuar amb la pràctica d’entrenaments en totes les categories. Els partits amistosos de qualsevol categoria, però, queden prohibits durant el període indicat.

El TSJC rebutja l’adhesió de Terrassa a l’Associació de Municipis per la Independència

/0 Comentarios/en , /por

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya rebutja els recursos presentats per l’Associació de Municipis per la Independència, l’AMI, contra les resolucions del jutjat contenciós administratius que anul•lava l’adhesió de l’Ajuntament de Terrassa a l’entitat sobiranista. La mateixa sentència s’ha dictat per a la Diputació de Tarragona. L’AMI pot recórrer ara al Tribunal Suprem.

En el passat mandat a Terrassa, Ciutadans va aconseguir els 9 vots socialistes per aprobar per majoria simple una proposta de resolució i revocar l’adhesió de la ciutat a l’AMI. L’associació municipalista va argumentar aleshores que igual com es va fer en l’adhesió, per sortir-se’n calia fer-ho per majoria absoluta. Aprofitant l’avinentesa, l’entitat unionista Societat Civil Catalana va presentar recurs contra l’adhesió de Terrassa i d’altres organismes a l’AMI, per considerar que es trencava la neutralitat de les adminstracions públiques. Un jutjat els va donar la raó i ara el TSJC ha ratificat la sentència.

El jutjat contenciós administratiu número 9 de Barcelona anul•la l’acord de ple del mes de juliol del 2015 de l’Ajuntament de Terrassa de sumar-se a l’AMI. Aquest jutjat va estimar el recurs de Societat Civil Catalana contra l’adhesió municipal als municipis independentistes. El jutjat esgrimeix el mateix argument per suspendre l’adhesió de Reus i Castelldefels. A més de l’anul•lació de l’acord, el tribunal imposa pagar 1.000 euros pel cost del procediment. Ara falta saber la sentència del recurs presentat per la Diputació de Barcelona. L’AMI pot ara continuar en la causa i presentar recurs al Tribunal Suprem.

El TSJC ratifica el cànon municipal que ha de pagar la Fundació Terrassa FC

/0 Comentarios/en , /por

La Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha desestimat el recurs d’apel•lació presentat per la Fundació Terrassa FC contra la sentència que l’obligava a pagar un cànon Aquest era de 24.735 euros mensuals per l’explotació comercial que en feia del complex Terrassasports, als terrenys de Les Palmeres. Aquest dimarts el consistori ha rebut la notificació corresponent on falla desestimar el recurs.

Aquesta ratificació referma la decisió municipal del 2010, quan es va obligar a la Fundació a pagar aquesta quota en el moment que es va desvincular del Terrassa FC i va deixar de fer cap tipus d’aportació econòmica, com es contemplava en el projecte inicial.

L’Ajuntament exigeix el pagament del cànon i el deute acumulat aquest anys. La Fundació, de la qual forma part el Jàbac, ja ha manifestat en més d’una ocasió la impossibilitat d’assumir aquesta quantitat de diners. Ara li queda el recurs de cassació com a última via.

L’Ajuntament porta al Constitucional els contenciosos per les multes coercitives a les entitats financeres

/0 Comentarios/en , /por

L’Ajuntament de Terrassa presentarà recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional arran de la inadmissió, per part del Tribunal Suprem, del recurs de cassació presentat el novembre de 2017. Amb aquest recurs de cassació, la voluntat municipal era revertir les sentències contràries del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre els contenciosos presentats per les entitats financeres multades per no obeir el requeriment municipal de donar ús als seus pisos buits.

El Suprem, però, va dictar el passat octubre una providència per la qual no s’admet a tràmit el recurs, i per aquest motiu el govern municipal, després de valorar la situació, ha optat per recórrer al Constitucional. El Govern considera que hi ha arguments per recórrer a la màxima instància del sistema judicial espanyol i que, encara que és difícil que el recurs prosperi, cal
esgotar les vies judicials per intentar aconseguir una sentència favorable que consolidi la via de les multes coercitives, que l’Ajuntament de Terrassa va posar en marxa de manera pionera el 2013. El consistori recorrerà al Constitucional perquè entén que ha estat vulnerat el dret a la tutela judicial efectiva consagrat a l’article 24 de la Constitució Espanyola.

El 2012, l’Ajuntament de Terrassa va començar a desenvolupar actuacions per a evitar la utilització anòmala dels habitatges, en concret la seva desocupació permanent i injustificada. Les actuacions es varen centrar en l’aplicació de les determinacions contingudes a la Llei del Dret a l’habitatge, Llei 18/2007, mitjançant l’obertura d’un total de 1.176 expedients fins a dia d’avui. Actualment, 822 d’aquests expedients s’han arxivat, principalment perquè els habitatges objecte d’expedient ja no estan buits.

El 2013 l’Ajuntament va començar a imposar multes coercitives, com a mesura de pressió, als grans tenidors de pisos buits que ignoraven els requeriments que el consistori els remetia perquè donessin ús als seus pisos. Les entitats financeres han presentat fins ara 145 contenciosos administratius per no pagar les multes. Els jutjats de primera instància han fallat en el 80% dels casos a favor de l’Ajuntament, i les entitats financeres han recorregut en molts casos al TSJC. Aquest tribunal va començar a fallar sobre aquest tema l’any passat, i sempre en contra de l’Ajuntament.

La sentència del TSJC que va marcar el canvi de criteri judicial respecte les multes coercitives, emesa el novembre de 2017, es basa en què, a partir de la interpretació que fa aquest tribunal de la Llei del Dret a l’Habitatge, els ajuntaments no són competents per tramitar expedients d’utilització ni, consegüentment, per aplicar multes coercitives. Segons la sentència, la llei no és prou clarar i el fet que la Generalitat no hagi dut a terme el desplegament de la llei mitjançant la redacció d’un reglament no ha permès aclarir aquest punt.

En aquest sentit, la tinent d’alcalde de Drets Socials i Serveis a les Persones i regidora d’Habitatge, Eva Candela, reclama una reforma legislativa que clarifiqui la Llei d’Accés a l’Habitatge: «és urgent que la Generalitat impulsi una reforma de la llei i que la desenvolupi amb un reglament, i sobretot, és fonamental que no hi hagi cap dubte o malinterpretació possible sobre les competències municipals per què, ara per ara, tenim una llei que a la pràctica no serveix pel que hauria de servir», ha dit la regidora, qui ha afegit que «En tota una dècada, la Generalitat no només no ha fet avançar la llei, sinó que el 2011 la va fer retrocedir amb una retallada important, i per això els esforços que es puguin fer des dels ajuntaments serveixen de poc».

En paral·lel a les noves accions judicials, el govern municipal està treballant en noves línies d’actuació per reduir el nombre de pisos buits a la ciutat, que és l’objectiu pel qual va començar a imposar multes coercitives fa cinc anys. En aquest sentit, i mentre no hi hagi sentències favorables sobre les multes coercitives, el Govern optarà per obrir expedients sancionadors, respecte als quals la Llei del Dret a l’Habitatge atribueix clarament la competència als ajuntaments. Les dificultats d’aquesta via rauen en el fet que per poder sancionar, l’Ajuntament ha d’acreditar que s’han complert una sèrie de requisits relacionats amb polítiques de foment la majoria dels quals depenen de la Generalitat.

Tanmateix, els actuals expedients per utilització anòmala es continuaran tramitant, encara que sense requeriments ni multes coercitives, amb l’objectiu d’efectuar declaracions d’utilitzacions anòmales d’habitatges (i per tant incompliments de la llei) i amb els corresponents advertiments d’incoació d’expedients sancionadors. En cas que finalment hi hagués sentència favorable, es reprendrien els requeriments d’ocupació i, quan pertoqui, les multes coercitives.