Entradas

Terrassa Sense Murs valora la resposta de l’Ajuntament sobre l’empadronament de migrants

L’Ajuntament de Terrassa recordava aquest dissabte que la ciutat té regulat l’empadronament de persones sense domicili fix des de l’any 1996. A través d’aquest mecanisme -assegura el consistori- s’aconsegueix la plena ciutadania de tots els veïns de Terrassa, un fet essencial en aquests moments de crisi sanitària.

En aquest sentit, Terrassa Sense Murs ha emès aquest dilluns la seva resposta al comunicat de l’Ajuntament i al tuit de l’alcalde de la ciutat, Jordi Ballart, en relació a l’empadronament de les persones migrades que resideixen al municipi. Des del col·lectiu assenyalen que «malgrat les bones intencions del comunicat de l’Ajuntament de Terrassa hi ha diversos punts que ens agradaria comentar i sobre els quals ens agradaria més i millors aclariments de l’administració pública».

Des de Terrassa Sense Murs posen en qüestió els mecanisme del sistema d’empadronament municipal i denuncien que en diverses ocasions el tràmit no s’ha pogut dur a terme. «Basant-nos en les experiències viscudes de forma reiterada per persones del nostre col·lectiu o per persones que s’han apropat a nosaltres i les hem acompanyat a sol·licitar el padró, no és cert que s’estigui empadronant a tots i totes les veïnes migrades a la ciutat de Terrassa. Parlem de casos en què no han pogut acreditar amb cap document el seu domicili de residència, fet que, segons l’INE, no ha de ser un impediment per fer efectiu el padró. Veiem positiu la voluntat de rectificació i l’assumpció de la possibilitat que no s’estigui donant resposta a tots els casos que ho necessiten, fins ara això no s’havia reconegut públicament».

D’altra banda, el col·lectiu sorgit amb la vocació de lluitar contra la discriminació, estigmatització i vulneració de drets les persones migrades a Terrassa apunta que «l’Ajuntament és el principal responsable a l’hora de garantir els drets de la ciutadania i en el compliment de la normativa municipal. En l’aspecte col·laboratiu, des de Terrassa Sense Murs sempre hem estat obertes a parlar i a aportar de manera constructiva, però concretament amb el tema del padró hem topat amb silencis i opacitat. Malgrat aquests contratemps, com que compartim la preocupació i la prioritat que manifesta el govern municipal en millorar la situació de les persones en situació vulnerable i degut al fet que la resolució d’aquesta problemàtica havia quedat bloquejada, hem optat per empadronar a persones als nostres domicilis encara que no hi visquin, arriscant-nos a ser sancionades».

El comunicat de Terrassa Sense Murs acaba reclamant la màxima celeritat per part de l’administració pública per tal resoldre aquesta situació. «Instem a l’ajuntament que abordi la qüestió amb rapidesa per tal d’empadronar aquelles persones que fins ara n’han quedat al marge i per inscriure per silenci administratiu aquelles que van realitzar les sol·licituds de padró fa més de 3 mesos. A més, demanem al govern que informi clarament de quin és el procediment que hauria de seguir qualsevol persona que vulgui empadronar-se per la via del padró sense domicili fix, amb la finalitat d’evitar retards i que es puguin identificar, si és el cas, males praxis».

Terrassa Sense Murs celebra una jornada per donar veu als joves migrants

Terrassa Sense Murs ha organitzat aquest dissabte la jornada “Joves migrants: estigmes, racisme i fronteres”. L’Espai Bit, a la Masia de Ca N’Anglada, ha estat l’escenari de tot un seguit d’activitats que han aplegat una cinquantena d’assistents. La jornada, presentada en àrab i en català, ha arrencat a les onze del matí amb un diàleg de dues hores entre el president de l’Associació Noves Vies, Albert Parés, la investigadora de dispositius de racisme institucional Ainhoa Nadia i l’antropòloga Núria Empez. Tot seguit, ha sigut el moment d’escoltar els testimonis del joves del Centre Residencial d’Acció Educativa Lledoners, incloent una exposició artística sobre el trajecte migratori. L’objectiu de la jornada era el de crear un nou espai per tractar una qüestió, la dels joves migrants, que des de diversos sectors es vincula erròniament a delinqüència, sense tenir en compte ni les dades reals ni la veu dels mateixos joves.

Tot plegat ha acabat, després de dinar un cuscús en germanor, amb un debat sobre propostes d’acció i autoorganització. La intenció de Terrassa Sense Murs és que la jornada de dissabte tingui continuïtat en futures accions per determinar.

Concentració per demanar la igualtat de drets de les persones migrades

Amb motiu del Dia internacional de les persones migrades que es commemora cada 18 de desembre, diversos col•lectius de la ciutat s’han concentrat aquest dilluns a la tarda al Raval de Montserrat de Terrassa.

La mobilització ha estat convocada per les entitats terrassenques Al Amal A.S.D.I., Asociación Inmigrantes Sin Fronteras, Associació Espai Democràtic Intercultural, Centro Cultural Islámic Albalsam i Terrassa Sense Murs.

Ha tingut per objectiu visibilitzar i denunciar la vulneració de drets, el racisme social i institucional, i la manca d’oportunitats a la que estan exposades les persones migrades. La concentració s’ha acompanyat amb diversos parlaments de les entitats convocants.

Des de l’any 2000, el 18 de desembre se celebra el dia internacional de les persones migrades. Aquesta data commemora l’adopció de la Convenció internacional sobre la protecció dels drets de tots els treballadors i dels seus familiars per l’Assemblea General de Nacions Unides, l’any 1990. Es tracta d’una convenció no signada per l’Estat espanyol, ni tampoc per cap estat europeu, entre d’altres.

La jornada es aprofitada per denunciar que les persones migrades pateixen una vulneració constants dels seus drets i que continuen sent víctimes del racisme social i institucional.

El Centre Excursionista de Terrassa celebra la Festa de la Muntanya

El Centre Excursionista de Terrassa ha celebrat aquest dissabte a la Plaça Vella la Festa de la Muntanya. Aquesta és la segona edició de la iniciativa que vol apropar la feina del centre a la ciutat. Durant tot el dia s’han fet activitats relacionades amb les seccions del Centre Excursionista, amb una de central: el rocòdrom. A part de tenir uns objectius de difusió de la tasca de l’entitat, la festa també ha afegit un motiu solidari a favor dels refugiats amb Terrassa Sense Murs.

Després de la repercussió mundial del muntanyisme català a través de Kilian Jornet o Ferran Latorre, el Centre Excursionista valora molt positivament la popularitat que torna a tenir però sempre amb responsabilitat.

A més de les activitats de dissabte, el centre també ha fet altres actes com una sessió de cinema de muntanya el dijous, un homenatge als socis el divendres i la missa al monestir de Sant Llorenç del Munt diumenge.