Entradas

Ja estan en marxa les obres per assegurar l’estructura de la xemeneia Saphil

D’aquí a pocs dies, una bastida de grans dimensions abraçarà la històrica xemeneia Saphil, situada a la plaça de l’Anònima, entre els carrers de Galileu i Fra Bonaventura Gran. S’hi farà així una actuació per reparar l’estructura d’aquest element patrimonial, amb una durada d’uns tres mesos i un pressupost de 112.000 euros. D’aquesta manera, l’Ajuntament es proposa assegurar la construcció, després d’observar que les lletres de Saphil corrien el risc de despendre’s.

La bastida estarà composta també per un elevador que proveirà els materials per restaurar tant l’exterior com l’interior de la xemeneia. Així, durant els propers mesos se substituiran els reforços metàl·lics per uns altres de fibra de carboni; es repararà el mur de la xemeneia, rejuntant i substituint les peces en mal estat; es cosiran les esquerdes, i es consolidaran les lletres que componen els rètols de la fàbrica Saphil. També s’aprofitarà per efectuar tasques de manteniment al barret de la xemeneia i al parallamps, i es col·locarà una nova escala d’accés a l’interior.

D’aquesta manera es completarà la rehabilitació d’un element històric que forma part innegable del patrimoni industrial de la ciutat. La xemeneia Saphil (acrònim de Sociedad Anónima de Peinaje e Hilatura de Lana) va ser construïda el 1961 i va estar en funcionament durant 30 anys, fins el tancament de la fàbrica. Destaca per una alçada de 36 metres i un diàmetre que va dels 3 als 2,2 metres de la base fins la corona.

L’Ajuntament es proposa consolidar l’estructura i millorar l’estat general del Pont de Sant Pere

L’Ajuntament ha aprovat inicialment un acord que ha de servir per rehabilitar el Pont de Sant Pere de Terrassa. L’executiu municipal es proposa consolidar l’estructura i millorar l’estat general d’aquest monument històric, construït el 1579 i protegit actualment com a bé d’interès local. Des d’un punt de vista arquitectònic, l’objectiu de la intervenció és refer de nou els paviments del pont en consonància amb la reurbanització de l’antic barri de Sant Pere.

A més, l’actuació també preveu substituir la barana actual per una altra que tingui un caràcter menys invasiu, així com netejar les façanes del pont per recuperar la plena visibilitat del monument des del Parc de Vallparadís. El pla executiu ja ha estat aprovat per la Junta de Govern Local, de manera que el projecte podria veure la llum quan l’Ajuntament disposi de la corresponent dotació pressupostària.

L’Ajuntament rehabilita la façana del Boada Riera un cop constatada la passivitat de la propietat

Fa quinze anys que va tancar la llibreria Boada Riera, al carrer Sant Pere. Des d’aleshores l’edifici, del segle XIX i de tres plantes, no ha tingut cap més ús i els seus propietaris no han aconseguit vendre l’immoble.

L’Ajuntament ha requerit diverses vegades la rehabilitació de la façana, amb elements protegits, i amb un evident estat de degradació. Però la propietat es va limitar a col·locar, fa 10 anys, una malla per evitar despreniments.

Davant d’aquesta manca de resposta i després de les sancions que contempla la llei d’urbanisme, el govern ha decidit actuar i executar la rehabilitació subsidiària de l’immoble.

Es sanejaran i pintaran la façana i els balcons i es farà un tractament tant al mobiliari de caoba d’estil modernista com al rètol exterior. Un cop acabats els treballs l’Ajuntament en repercutirà el cost a la propietat.

Aquest any, fins a l’agost, l’Ajuntament ha obert 172 expedients per indisciplina urbanística i ha girat 104 sancions que sumen més de 200.000 euros.

Mina restaura la Torre de l’Aigua del costat de la clínica del Remei

Mina Aigües de Terrassa està fent uns treballs de rehabilitació i millora de la popular Torre de l’Aigua, adosada a la Clínica del Remei, a la plaça del Doctor Robert. Principalment, l’actuació comporta restituir l’esfera del cap damunt que va caure i les teules ceràmiques trencades que es van malmetre amb la caiguda.

La Torre de l’Aigua, de planta quadrada de metre 40 i cinc pisos d’alçada, és un element arquitectònic protegit que l’antiga companyia d’aigües utilitzava, com la resta de torres de la ciutat, per aconseguir pressió i distribuir l’aigua per la Terrassa de 1842.

El Servei de Rehabilitació de Mútua Terrassa participa en la guia sobre rehabilitació de pacients Covid-19

Les tècniques de mobilització precoç son determinants per a la millora dels pacients Covid-19 i aquestes s’han de valorar en els pacients que porten més de 48h amb ventilació mecànica o més de 48h en posició de decúbit pron i/o relaxació neuromuscular. Aquesta és la principal recomanació del document de consens elaborat per la Societat Espanyola de Rehabilitació i Medicina Física i la Societat Espanyola de Medicina Intensiva, Crítica i Unitats Coronaries.  

La Dra. Martha Alvarado, adjunta al servei de Rehabilitació de Mútua Terrassa, ha participat com a autora en  la guia  que planteja la necessitat d’aplicar tractaments de rehabilitació per a les seqüeles físiques que pateix un nombre important de pacients crítics degut a la immobilització, i amb major transcendència als que encara romanen hospitalitzats degut a la Covid-19. Aquestes seqüeles s’engloben en l’anomenat “síndrome postUCI”, solen ser de caire respiratori neuromuscular i es manifesten amb una important pèrdua de musculatura i dèficits de funcionalitat que impacten negativament en la qualitat de vida dels pacients, familiars i cuidadors. 

En el document, es posa de manifest que el tractament de medicina física i rehabilitació en pacients amb Covid-19 a les UCIs, posteriorment a planta i també després de l’alta hospitalària és determinant per aconseguir la restauració de les capacitats funcionals perdudes i per recuperar l’autonomia. En conseqüència, assenyalen com a principals àrees de treball la rehabilitació respiratòria i la mobilització precoç del malalt crític durant la seva hospitalització. Aquesta mobilització consisteix en exercicis de rehabilitació i medicina física que es realitzen sobre el pacient que està immòbil al llit degut al seu estat físic. L’objectiu és generar-li un estímul motor i sensitiu per tal que mantingui o restableixi la força i la funció múscul-esquelètica. 

La guia també posa en relleu la importància de comptar amb un equip sanitari multidisciplinar, adequat i format específicament per al maneig d’aquests pacients a la UCI: metges intensivistes, rehabilitadors i professionals d’infermeria i fisioteràpia per facilitar la consecució d’objectius comuns. Tanmateix, per a dur a terme una mobilització precoç, la SERMEC i la SEMICYUC assenyalen la importància de promoure la respiració espontània i la ràpida recuperació funcional.

L’AVAN ofereix a través de la seva web diverses activitats per estimular el sistema neurològic

L’associació AVAN ofereix aquests dies una eina complementària a les diferents teràpies de rehabilitació neurològica. Es tracta de l’AVAN arriba a casa, una nova secció disponible a través de la pàgina web de l’entitat. En aquest espai, creat recentment, l’AVAN publica un recull d’activitats per a persones amb malalties neurològiques, amb l’objectiu de mantenir l’estimulació i l’activació des del domicili.

Els tallers estan adreçats principalment per a persones amb deteriorament cognitiu, parkinson i altres patologies, classificades per nivells i disciplines. Tot i així, la iniciativa també dedica un apartat per persones sanes i un altre de recomanacions generals.

La secció està pensada per ser dinàmica i està previst que cada setmana es vagi renovant amb diferents activitats. Els tallers s’han estructurat d’una manera senzilla i àgil¡ i, en alguns casos, compten amb el suport de vídeos que han fet diferents tècnics de l’entitat. D’aquesta manera, tothom qui ho desitgi podrà realitzar aquests exercicis de manera conjunta, seguint les indicacions a través de la pantalla del seu mòbil, ordinador, tablet o Smart TV.

Des de l’associació AVAN assenyalen que “la vivència del confinament no és fàcil per ningú” i que “les activitats proposades en aquest apartat són simplement una ajuda per poder seguir actius i estimulats al llarg d’aquests dies”.

Màster en Rehabilitació i Restauració Arquitectònica, col•laboració entre Consell Comarcal i UPC

El Consell Comarcal del Vallès Occidental i la UPC col·laboren per facilitar la  localització d’edificis històrics de la comarca i plantejar-hi una intervenció de rehabilitació. I ho fan gràcies al  Màster en Rehabilitació i Restauració Arquitectònica.

L’objectiu és oferir als ajuntaments de la comarca i a l’alumnat del Màster la possibilitat deTreballa conjuntament en el desenvolupament d’estudis d’avaluació i intervenció en edificis històrics on hi hagi previst de fer obres a mitjà o llarg termini.

Aquest màster és una formació d’especialització professional adreçada fonamentalment a arquitectes i arquitectes tècnics on els continguts teòrics s’apliquen a un edifici real. S’ha realitzat un estudi d’avaluació i  s’han dissenyat propostes d’actuació. Mitjançant aquesta col·laboració s’han pogut localitzar edificis històrics a la comarca amb lesions importants en els quals els alumnes han pogut portar a terme els seus estudis.

Al llarg de l’any 2019, els alumnes han estat treballant en cinc edificis històrics de la comarca: la Comanda de Santa Magdalena de Palau-solità i Plegamans, el Castell de Sentmenat i la Masia de Can Borrell, el Molí d’en Torrella i la Caserna de la Guàrdia Civil de Sabadell. Aquests cinc edificis s’han afegit als 13 que s’han treballat en passades edicions.

Els ajuntaments que s’han adherit a la iniciativa han facilitat l’accés, la documentació disponible i les previsions de possibles usos futurs, permetent que els alumnes poguessin realitzar el treball pràctic del màster sota la supervisió del professor-tutor. D’aquesta manera s’ha aconseguit que la col·laboració hagi esdevingut enriquidora per ambdues parts.

Aquest  dimarts, l’alumnat ha lliurat el resultat dels seus treballs als responsables municipals corresponents en un acte celebrat al Casal Pere Quart de Sabadell. 

Can Jofresa busca una explicació als despreniments de les façanes

Des del passat mes de juny, la Generalitat ha posat tanques protectores en alguns edificis de Can Jofresa per prevenir als vianants del perill de despreniments d’obra que s’han produït al carrer. Des de fa un any l’Associació de veïns ha detectat en 9 dels 12 edificis que conformen el barri, la caiguda de diversos elements d’obra de les façanes. Alguns habitatges també han detectat esquerdes en el seu interior.

Uns desperfectes que podrien estar relacionats amb les obres de rehabilitació que des de fa 8 anys s’estant fent per a l’aïllament tèrmic de les cases. Les obres per a l’aïllament van començar ara fa deu anys per les torres 1, 8 i 9 i es van fer mitjançant uns panells protectors exteriors. Després, per a la resta d’edificis es va utilitzar una altra tècnica consistent en la injecció de material aïllant a través de la façana. És en aquests edificis on s’han detectat els primers despreniments.

Per això els veïns pensen que podria haver-hi una relació entre les obres que s’han fet i els problemes actuals. A principis de setembre l’Agència Catalana de l’Habitatge ha encarregat un informe per saber les causes de la pèrdua de material de les façanes i si existeix alguna relació amb les obres d’aïllament. Un cop se sàpiguen els resultats de l’estudi es buscarà una solució pels pisos de Can Jofresa.

El mNACTEC organitza visites per a usuaris del Consorci Sanitari

Són un grup d’usuaris de Salut Mental de l’Hospital de Sant Llàtzer que participen d’una visita guiada al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, en aquest cas per descobrir l’energia elèctrica. A partir d‘ara i com ells, diversos col•lectius d’usuaris del Consorci Sanitari de Terrassa participaran d’aquestes visites guiades i de tallers que organitza el Museu Nacional de la Rambla.

Del programa de responsabilitat social del Museu també s’en beneficiaran usuaris del Servei de Rehabilitació Comunitària de Salut Mental, els avis de la Residència Sant Llàtzer, els nens ingressats al servei de pediatria de l’Hospital o els avis convalescents. Algunes visites comptaran amb l’ajut imprescindible d’un centenar de voluntaris. Des del passat mes de novembre ja s’han fet unes 8 visites d’aquestes característiques i pel pròxim trimestre ja en hi ha una dotzena més de programades.

Museu i Consorci consideren que aquestes visites fora de l’àmbit sanitari aporten beneficis vivencials i emocionals, una oportunitat pels usuaris de sortir de l’ambient habitual i potencien la descoberta a través de la relació amb l’entorn. Així, també es garanteix la prestació als serveis socials i s’afavoreix la cohesió social, alguns dels objectius del Consorci amb la seva col•laboració amb diverses entitats del territori.

El Consell Comarcal i la UPC renovaran el màster en Rehabilitació Arquitectònica

Durant el 2019 la Universitat Politècnica de Catalunya renovarà el seu màster que ofereix en Rehabilitació i Restauració Arquitectònica. Gràcies al Consell Comarcal i a aquests estudis d’especialització professional, els arquitectes tècnics participants poden aplicar els seus coneixements en projectes reals. Aquest dilluns, a Montcada i Reixac s’ha fet entrega dels treballs de la passada edició.

Durant el 2018 els alumnes han fet estudis d’avaluació i propostes d’actuació en cinc edificis històrics del Vallès Occidental. En concret a la Casa de la Vila, de Montcada i Reixac, a l’Església Vella de Sant Pere i Sant Fermí, de Rellinars, a la fàbrica tèxtil Besòs de Sentmenat i a la Masia Can Rull i el Castell de Can Feu, a Sabadell.

Aquests cinc edificis s’han afegit als 8 que s’han treballat en anteriors edicions. En l’acte la consellera comarcal delegada de Turisme, Meritxell Lluís, ha anunciat una nova edició del màster per aquest any, després de destacar la col•laboració entre el Consell Comarcal i la UPC que millora el patrimoni i dinamitza el territori.

Lluís també ha dit que gràcies a aquesta col•laboració es van localitzar edificis històrics de la comarca amb importants desperfectes i on els alumnes hi podien actuar. La Consellera ha agraït als ajuntaments la facilitació de les tasques perquè els alumnes hi poguessin actuar sota la supervisió d’un professor-tutor. Una col•laboració enriquidora per totes les parts.