Entradas

MútuaTerrassa, a la recerca d’un test per detectar la covid persistent

/0 Comentarios/en , /por

MútuaTerrassa investiga com aconseguir un test que identifiqui de manera senzilla la covid persistent. Segons els últims estudis, entre el 5% i el 10% de persones que han patit la covid-19 han acabat mantenint alguna simptomatologia de manera prolongada. El principal problema és que a dia d’avui el diagnòstic de la covid persistent és molt complicat, ja que se n’han detectat fins a 200 possibles símptomes diferents.

Per tal d’aconseguir un mètode objectiu, fiable i econòmic per diagnosticar aquesta malaltia, la unitat clínica de covid persistent i la Fundació Docència i Recerca de MútuaTerrassa treballen braç a braç en un estudi on s’analitzaran mostres d’entre 400 i 500 persones. Es tracta, bàsicament, de trobar quins paràmetres són diferents entre algú que pateix la covid persistent i algú que no. Per descobrir-los, la recerca n’examinarà tant la part epigenètica (les modificacions en les expressions dels gens), com la metabolòmica (la de totes les substàncies dels processos cel·lulars). D’aquesta darrera part se n’encarregarà la Universitat Rovira i Virgili. La Universitat Politècnica de Catalunya també participarà de l’estudi fent-se càrrec de l’anàlisi del gran volum de dades que se’n generaran. Els investigadors confien obtenir resultats a molt curt termini, en menys de dos anys.

De moment aquesta investigació s’està finançant amb fons 100% privats. Tot i això, MútuaTerrassa ha presentat l’estudi a concursos públics per tal d’aconseguir més finançament.

AMBER, un centre d’investigació egarenc per combatre la crisi energètica

/0 Comentarios/en , /por

Terrassa disposa d’un centre de recerca punter en el camp de l’energia elèctrica. És el laboratori AMBER, de la Universitat Politècnica de Catalunya. Situat a l’Institut Politècnic del Campus Terrassa, a tocar de Mercavallès i el Consell Comarcal, es va inaugurar l’any 2017. Va ser el primer centre europeu d’aquest tipus en disposar d’instal·lacions exteriors capaces d’arribar fins a un milió i mig de volts. En plena crisi energètica per l’escalada de preus i la necessitat d’alternatives al gas rus, la previsió és que cada vegada depenguem més de l’electricitat. És per això que la importància de la recerca d’aquest centre egarenc va a l’alça.

El principal objectiu del laboratori AMBER és millorar les xarxes d’abastiment elèctric perquè siguin més fiables i segures. Per aconseguir-ho, els investigadors fan assajos amb alta tensió, simulant com circula l’electricitat per la xarxa. També amb alts corrents, en aquest cas reproduint les situacions que es produeixen a les subestacions elèctriques, on l’alta tensió es transforma a mitja o baixa. Aquesta separació entre les altes tensions i els alts corrents és la clau per reproduir en un laboratori condicions que només es podrien aconseguir en una central elèctrica. Si un experiment requereix alt voltatge, es fa amb l’amperatge molt baix, i a la inversa.

Així, els investigadors de l’AMBER posen a prova la durabilitat de nous elements per millorar la xarxa elèctrica i avaluen la resistència del material de seguretat que protegeix els tècnics que hi treballen. També experimenten amb instal·lacions elèctriques concretes com ara les dels avions, obligades a funcionar a unes pressions molt baixes que l’equipament del laboratori permet reproduir.

Entrega dels Premis Joana Biarnés 2022 als treballs de recerca d’alumnes de Batxillerat

/0 Comentarios/en , , /por

El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya ha acollit aquest dimecres l’entrega dels Premis Joana Biarnés 2022, als treballs de recerca dels alumnes de Batxillerat, dels Instituts de Terrassa, Matadepera i Viladecavalls. Aquesta és la segona edició, la primera presencial, d’uns premis que porten el nom de la pionera fotoperiodista terrassenca.

Uns reconeixements que busquen despertar l’interès dels joves en la recerca i incentivar-los a millorar els resultats en la seva trajectòria acadèmica. A l’acte hi ha participat el marit de Biarnés, Jean Michel Bamberguer, que com els valors de la seva dona, ha esperonat als joves en l’esforç, la perseverança i la tenacitat. Els premis han estat, en la modalitat de Batxillerat Científic, pel treball «Composició Matemàtica» d’Àlex de la Rosa de l’Institut Terrassa.

En el Batxillerat Tecnològic, el reconeixement ha estat per «Machine learning i programació de xarxes neuronals artificials» de l’alumne de l’Institut de Matadepera, Èric López. En la modalitat Local s’emporta el guardó el treball «Sanitaris de l’Hospital de Terrassa, com esteu?», d’Aina Parera i Elena Casamayor, alumnes de l’Institut de Viladecavalls.

En l’apartat de Batxillerat Artístic i Escènic, el guardó ha estat per «Bellesa: de la submissió al trencament. Cànons estètics i cultura audiovisual», de Maria Ramon i Duna Pumares, de l’Institut Viladecavalls. Finalment en Batxillerat Humanístic i Social, el premi ex aequo ha estat per «Transitant en el gènere» d’Anna Quintana, Alba Perea i Verònica Rodríguez, de l’Institut Les Aimerigues i pel treball «El fracàs escolar i el sistema educatiu espanyol. Qui fracassa?», de Georgina Martínez de l’Institut Ègara.

La regidora d’Educació ha destacat la importància de la recerca per a l’evolució de la societat. En total en els premis de recerca de Batxillerat Joana Biarnés, hi han participat 46 alumnes de 14 centres d’ensenyament, amb un total de 30 treballs. Tots els originals s’han publicat en un llibre al qual s’hi pot accedir a través d’un codi QR. L’acte ha acabat amb l’actuació d’una banda de música d’alumnes de l’Institut Jaume Cabré.

La pedagoga Maria Jesús Comellas rebrà demà el Terrassenca de l’Any 2021

/0 Comentarios/en , , /por

Una de les veus més autoritzades i escoltades en el món de l’Educació es diu Maria Jesús Comellas i aquest any ha estat escollida pel Social com una de les terrassenques de l’any. Comellas que ha publicat 35 assajos sobre diferents aspectes de l’Educació, també ha format, assessorat i guiat alumnes de totes les franges d’edat i nivells formatius.

Després de 60 anys de professió, aquesta doctora en psicologia encara treballa en diferents projectes educatius i impulsa treballs de recerca i especialització en 81 instituts i 10 universitats. Comellas a qui també se li reconeix la seva tasca en educació especial, fundant l’Escola Heura i apadrinant l’Escola Crespinell, té convenis signats amb diferents universitats que li garanteixen la feina fins que compleixi els 90 anys.

Ara, aquest dissabte dia 27, rebrà el premi Terrassenca de l’Any, junt amb l’escultor i artesà, Jordi Grau i la fundadora de l’ONG Oberts al món, Maria Àngels Busom.

Notícia relacionada:

https://terrassadigital.cat/maria-angels-busom-maria-jesus-comellas-i-jordi-grau-terrassencs-de-lany-2021/

L’Escola Tecnos és l’única terrassenca de les 26 escoles Sentinelles catalanes

/0 Comentarios/en , /por

La Generalitat ha escollit l’Escola Tecnos com l’únic centre d’ensenyament de Terrassa que aquest curs serà una Escola Sentinella per a l’estudi de la Covid-19. 26 escoles Sentinelles catalanes participen de la iniciativa. Es tracta d’un projecte de recerca impulsat pels Departaments de Salut i Ensenyament per avaluar la pandèmia a partir d’un seguiment de l’alumnat, les famílies i el personal docent.

Un estudi que avalua diferents vessants de la malaltia i que els alumnes del centre hi participen activament. El projecte d’investigació analitzarà el nivell d’exposició de tota la comunitat educativa, comportaments i conductes en front de la pandèmia, per conèixer entre d’altres aspectes el grau de transmissió o els nivells de contaminació.

El resultat dels quatre aspectes que formen part de l’estudi, ha de permetre conèixer amb més profunditat la malaltia i poder dissenyar polítiques de salut pública per a la prevenció i control de la pandèmia. L’escola Tecnos és un dels centres representatiu dels col·legis catalans que imparteix estudis de Primària i Secundària a uns 850 alumnes repartits en dues línies.

El grup de recerca en VIH de MútuaTerrassa participa en un estudi publicat a la revista HIV Lancet

/0 Comentarios/en /por

La prestigiosa revista internacional HIV Lancet acaba de publicar un estudi en el que ha intervingut el grup de recerca en VIH de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa (HUMT). El treball, en el quan hi han participat 16 hospitals catalans i 2 mallorquins, ha identificat els factors determinants associats a patir formes greus de Covid-19 en persones que viuen amb el VIH a Catalunya.

Els resultats mostren que les persones amb VIH amb comorbiditats cròniques i càrrega viral no suprimida de VIH podrien tenir un major risc de patir Covid-19 greu i s’haurien de prioritzar en termes d’estratègies de prova, gestió clínica i programes de vacunació contra el SARS-CoV-2.

El treball conclou que tenir una càrrega viral detectable del VIH, haver nascut fora d’Espanya, ser major de 65 anys i patir altres malalties cròniques són factors determinants per patir formes greus de la malaltia per Covid-19, com ara la hospitalització, l’ingrés a l’UCI o la mort.

La terrassenca Ester Lizandra col·labora amb l’IRB per aconseguir fons per a la recerca en metàstasi

/0 Comentarios/en , /por

La terrassenca Ester Lizandra va tenir un càncer de mama fa cinc anys. Aquesta situació la va fer conscient de la importància de la investigació que va donar lloc al tractament que estava rebent i que la va curar. Per això va decidir aportar el seu granet de sorra.

En aquell moment, l’Ester va entrar en contacte amb l’Institut de Recerca Biomèdica, va conèixer la seva important tasca i des de llavors s’ha implicat en la divulgació i la recaptació de fons amb diverses campanyes.

Una de les iniciatives impulsades per l’Ester es diu ‘Vida per elles’ i consisteix en la venda d’uns braçalets que fa ella mateixa i que es poden trobar a la pàgina web de l’IRB a un preu de 6 euros, uns diners que es destinen a la recerca en metàstasi.

L’Institut i els seus col·laboradors tenen previstes diverses activitats, un cop la pandèmia ho permeti, per recalcar la importància de la investigació. L’Ester demana a tothom que, en la mesura que pugui, intenti col·laborar-hi.

Familiars i veïns s’organitzen per trobar en Faustino i critiquen el retard en l’activació del protocol

/0 Comentarios/en , /por

Un grup de veïns, familiars, amics i voluntaris han organitzat aquest dimarts una nova recerca per trobar en Faustino José Aranda, desaparegut des de divendres quan es va escapar de l’Hospital de Terrassa, on estava ingressat per una pneumònia lleu.

S’han trobat cap a les 10 del matí a la porta del centre sanitari per mirar de localitzar-lo després que els Bombers, segons la família, han aturat la cerca. Mossos continua amb la investigació, però la família reclama a les autoritats que reprenguin el dispostiu.

També critiquen que la recerca de Mossos no s’activés fins a 48 hores després de l’avís de desaparició, i no entenen com va poder escapar-se de l’Hospital.

Faustino és veí de Can Tusell, té 58 anys i pateix demenència. La darrera persona que afirma haver-lo vist és el conductor d’un autobús, que el va veure a la rotonda de Mercavallès.

Aquest dimarts a la tarda han convocat una nova recerca.

L’Ajuntament posa en marxa TRS OnCampus, un programa d’emprenedoria

/0 Comentarios/en , /por

Des del 5 de maig i fins al 23 del mateix mes, estarà oberta la convocatòria de sol·licituds de TRS OnCampus. Amb aquest nou programa es pretén facilitar la transferència de coneixement, especialment amb base de recerca, i la valorització de la tecnologia sorgida de l’ecosistema d’innovació de Terrassa a través de l’emprenedoria, especialment amb alt impacte social o medi ambiental.

TRS OnCampus també es crea per connectar el talent tecnològic i els projectes innovadors amb la indústria, fomentar la cultura emprenedora en el si de la comunitat investigadora i sensibilitzar envers la creació de solucions tecnològiques compatibles amb un desenvolupament sostenible i alineats amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

La iniciativa es posa en marxa de la mà de The Collider, el programa d’innovació del Mobile World Capital Barcelona. TRS OnCampus replica una metodologia que The Collider ja ha posat en marxa a Catalunya amb èxit i que ha comptat amb la participació de nombroses entitats de recerca.

El programa que es desenvoluparà a Terrassa, però, incorporarà la vessant d’emprenedoria d’impacte, per afavorir l’apropament al mercat de desenvolupaments tecnològics amb sensibilitat social o medi ambiental, i es vincula a Projectes de ValorTRS, una altra iniciativa de l’Ajuntament que dona suport a la creació i consolidació de projectes emprenedors d’innovació social d’alt valor local.

En concret, TRS OnCampus consisteix en un itinerari per a 8 projectes de 6 setmanes de duració en format telemàtic. L’agenda d’activitats combina formacions fonamentalment pràctiques amb sessions amb empreses i mentoria amb especialistes en estratègia empresarial. El programa està adreçat especialment a membres de la comunitat investigadora i de recerca de Terrassa vinculats a entitats (per exemple universitats, centre de recerca o tecnològics i entitats hospitalàries) o departaments de R+D d’empreses innovadores ubicades a la ciutat i la seva àrea
d’influència.

L’eina principal del TRS OnCampus és la metodologia Lean Launchpad, que s’aplica per avaluar la viabilitat de mercat de noves tecnologies mitjançant la creació d’empreses. Igualment, ofereix formació específica en metodologies d’impacte que permeten sumar valor social i/o mediambiental a les propostes tecnològiques participants.

Per a poder optar-hi, els projectes sol·licitants han de tenir les següents característiques:

• Equip promotor d’entre 1 i 4 persones.
• Integrat preferiblement per personal investigador vinculat a una entitat de recerca, per estudiants de postgrau, màster, MBA, doctorant, PhD, PostDoc, vinculat a equips de R+D d’empreses innovadores.
• Equips que disposin d’una tecnologia o d’un projecte de recerca en fase inicial amb un nivell de maduresa tecnològica o “Technology Readiness Level” d’1 a 5 (des de fase idea fins a prova de concepte) de qualsevol àmbit tecnològic.

Un cop realitzada la selecció de projectes, els equips estaran convocats a la sessió de benvinguda el dia 8 de juny. En finalitzar la formació, podran explicar la seva experiència i els resultats en una sessió “Demoday” que tindrà lloc al juliol.

Igualment, els projectes participants podran publicar els seus resultats en un Portal d’Innovació que permetrà donar publicitat al treball de validació fet i facilitar el contacte amb agents de l’entorn industrial i de l’ecosistema inversor de The Collider.

Les persones interessades podran trobar més informació a través de la pàgina web del programa, on també estan disponibles les bases de participació. Igualment, per resoldre qualsevol dubte respecte a la sol·licitud, es pot contactar directament per correu electrònic a terrassainnovacio@terrassa.cat.

Xavier Roca, director de l’ESEIAAT: «El futur és la tecnologia»

/0 Comentarios/en , , /por

El recent reescollit director de l’Escola Superior d’Enginyeria Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa, l’ESEIAAT, Xavier Roca, diu en una entrevista publicada per la mateixa universitat que el segle XXI será sí o sí un segle eminentment tecnològic i que per tant, “El futur és la tecnologia”. Roca fa aquesta afirmació després de constatar la feina que fa la Universitat en recerca aplicada, la principal fortalesa del centre i punt de referència en la trasmissió de coneixement i la innovació tecnológica. Una feina que després arriba a les produccions de les indústries, institucions i ara també a les petites i mitjanes empreses.

I tot, situat en una comarca, “el gran Vallès”, que és la 41ena província d’Espanya amb el PIB més gran. Una comarca que sobretot vol continuar vivint de la indústria i en la qual la Universitat hi té molt a dir en proporcionar el talent necessari gràcies a la versatilitat dels seus estudis. El director també es proposa augmentar la presencia femenina, tant a les aules com en la recerca i mantenir el prestigi internacional que tenen els seus alumnes.

A l’entrevista, Roca aprofita per reivindicar un millor finançament de la Universitat per assolir nivells europeus. Tota l’entrevista es pot veure al canal de YouTube de la UPC.

Xavier Roca, nascut a Vilafranca del Penedès el 1974, és doctor enginyer industrial per la UPC des del 2005 i profesor a la Universitat de Terrassa des del 1999, de la qual ha estat recentment reescollit per quatre anys més, director de la ESEIAAT.