Entradas

El Pla per a la Salut Emocional dels joves proposa una guia per promoure la salut mental

L’Ajuntament impulsarà l’elaboració d’una guia de salut mental per a joves i adolescents. Un document que parli dels comportaments habituals dels adolescents, de com promoure la salut emocional entre aquest col·lectiu o de com demanar ajuda i de quins recursos es disposen. Aquest és un dels primers resultats del Pla de Promoció de la Salut Emocional pels Adolescents i Joves de Terrassa.

El Pla consta de 137 propostes repartides en 35 àmbits amb l’objectiu de prevenir conductes de risc i intervenir abans que el patiment emocional acabi en malaltia. Un document de treball que s’anirà desenvolupant amb la implicació dels joves, la formació dels professionals del sector i el treball en les famílies. Un Pla que es va començar a gestar el 2019 amb 70 professionals dels serveis de Joventut, Salut, Ensenyament i Lleure i que ara s’ha vist reforçat després de la pandèmia.

A l’acte de la Biblioteca Central hi han participat la regidora de Salut, Mònica Polo, i el diputat de Salut Pública i Consum, Jesús Naharro, on tots dos han coincidit en què les administracions han de donar resposta als reptes en salut pública que la pandèmia ha plantejat o agreujat. Segons l’OMS, un 25 per cent de la població tindrà un problema de salut mental al llarg de la seva vida i el 50 per cent de transtorns començaran a l’adolescència.

Mútua analitza en una jornada l’afectació de la Covid-19 en els infants

Una desena de professionals de diferents especialitats pediàtriques d’Hospitals de referència com Sant Joan de Déu, Vall d’Hebron o el Clínic, han participat aquest dimarts al matí a Mútua de Terrassa en una jornada per actualitzar dades de la implicació de la Covid-19 en els infants. Una de les novetats que s’han extret de les dades aportades del darrer any i mig de pandèmia és l’afectació a nivell dermatològic, tot i que també preocupa l’afectació psicològica que tindrà la malaltia entre els infants.

La jornada formativa de Mútua s’ha desenvolupat en format de ponències breus. Els diferents especialistes han abordat els aprenentatges que es desprenen de la Covid-19 en els infants i les principals qüestions de futur que se’n deriven. Els nens com els adults també poden patir una forma greu d’infecció de la Covid-19. Són casos poc freqüents però molt greus que de moment no han provocat alts índex de mortalitat entre la població infantil.

L’oncòleg terrassenc, Oriol Mirallas, entra a la renovada direcció del Col·legi de Metges

El metge terrassenc, Oriol Mirallas, forma part de la candidatura del doctor Jaume Padrós que renova la direcció del Col·legi de Metges de Barcelona després de guanyar les eleccions abans de l’estiu. Padrós repetirà com a president del Col·legi amb una llista renovada i rejovenida amb diferents especialistes de tot el territori.

Un dels compromisos de la candidatura és la lluita perquè el Govern destini els pròxims 5 anys, uns 5.000 milions d’euros addicionals en salut, amb la millora tecnològica de la sanitat pública, per protegir als professionals i millorar la situació laboral dels metges. El Col·legi de metges lamenta que la pandèmia hagi fet aflorar els problemes que arrossega el sector des de les retallades del 2008.

Per això un grup d’experts professionals va lliurar al Govern un informe amb 30 mesures per millorar la sanitat del país i la situació laboral dels seus professionals que revertirà en benefici de la societat en general. El Col·legi de Metges de Barcelona manté una bona relació amb la resta de col·legis professionals del sector per reimpulsar la sanitat de Catalunya i millorar la situació dels seus treballadors.

Comellas: «per corregir el dèficit estructural d’infermers i infermeres cal una visió global de la universitat i del sistema sanitari»

L’Escola Universitària d’Infermeria i Teràpia Ocupacional de Terrassa (EUIT) es prepara per començar un nou curs, el tercer afectat per la pandèmia. Les aules estaran al 70% de l’aforament i el model s’adaptarà a l’evolució de la situació sanitària de cada moment.

La formació i l’exercici d’aquests professionals ja era vital abans de la Covid però ara s’ha evidenciat. El sector explica que hi ha un dèficit crònic i estructural. Actualment a Espanya hi ha 5,1 infermers i infermeres per cada 1.000 habitants. Estem al mateix nivell que Grècia, Turquia o Mèxic.

Són, a més, professionals molt ben formats i preparats. La majoria, troben feina abans d’acabar els estudis i molts emigren a altres països europeus on troben millor sou i millors condicions laborals (contractes estables i horaris racionals).

El Departament de Salut ha calculat que caldria incrementar el nombre d’infermers i infermeres que es gradua cada curs, entre 600 i 1.000 gradualment. Si això passa, es necessitarien entre 4.200 i 7.000 places de pràctiques més (un increment d’entre el 27 i el 47%). I és que, el grau en infermeria contempla aquestes hores de pràctica clínica, al costat del malalt, en diferents centres sanitaris i assistencials.

A banda de la dificultat per encabir totes aquestes hores de cada alumne durant 4 anys, aquestes pràctiques han d’estar supervisades per personal d’infermeria en exercici, que també necessita temps i reconeixement per fer aquestes tasques. Per això, la directora de l’EUIT Montse Comellas creu que cal una reflexió profunda i una planificació estratègica a curt, mig i llarg termini.

La directora de l’EUIT, Montse Comellas creu que es necessita un visió global de la universitat i del sistema sanitari per moure totes les peces, al ritme precís i aconseguir els resultats desitjats.

Actualment l’escola universitària de Terrassa té un miler d’alumnes, entre infermeria i teràpia ocupacional, màsters, postgraus i cicles formatius.

Mútua ha atès més de 19.000 pacients de Covid-19 durant el període de pandèmia

Des de mitjans de març de l’any passat i fins ara, Mútua Terrassa ha atès a més de 19.000 pacients positius durant la gestió de la pandèmia mundial de la Covid-19. A partir del 15 de març quan va ingresar el primer pacient amb la malaltia, l’activitat del centre es va capgirar en 180 graus. Així s’ha dit en l’Assemblea General Ordinària de l’entitat, mutualitat de previsió social, celebrada aquest dimarts. A l’acte també s’han aprovat els comptes anuals de l’exercici del 2020 i s’han fet públics els fets més destacats relatius a la gestió de l’emrgència sanitària.

Durant la gestió de l’anomenat “hospital de catàstrofe” es va pasar de 0 a 300 pacients de Covid hospitalitzats i de 0 a 43 pacients a l’UCI. Aquest gir va obligar a anul•lar tota l’activitat habitual amb el tancament de quiròfans, l’habilitació de nous espais o la suspensió de visites concertades. En els primers mesos de la pandèmia, entre març i juny, l’entitat va posar al servei dels pacients 3 dispositius hospitalaris,un dels quals un “hospital de campanya” atès íntegrament per professionals de Mútua i muntat en poc més d’una setmana amb el qual es va atendre prop de 900 pacients ingressats, un centenar dels quals a la UCI, la qual va quadruplicar la seva capacitat habitual. A nivell d’Atenció Primària, es van atendre més de 300.000 trucades i 4 equips d’Atenció Domiciliària i 11 equips EAR’s van donar cobertura set dies a la setmana als residents de Terrassa, Sant Cugat, Rubí i Olesa de Montserrat. Pel que fa a recursos humans, l’emergència sanitària va obligar a recórrer a gairebé una setantena de noves contractacions i al voltant de 600 professionals van adaptar la seva jornada laboral als requeriments de la pandèmia.

Mútua presumeix de tenir els millors indicadors de llistes d’espera dels darrers 10 anys. En aquest context de pandèmia el resultat de la gestió de la Covid-19 ha estat, en termes generals, prou bo, gràcies a la implicació de tots els professionals que hi han intervingut i a la seva capacitat d’adaptació a l’adversitat. La ràpida represa de l’activitat quirúrgica al maig, una de les primeres entitats sanitàries a fer-ho a Catalunya, ha permès millorar considerablement els nivells de les llistes d’espera, situant molts dels indicadors, tant de llistes d’espera d’intervencions quirúrgiques, com de proves diagnòstiques i de visites de l’atenció especialitzada, per sota de la mitjana de Catalunya. I tot plegat s’ha pogut assolir amb un nivell d’eficiència notablement alt, el qual es manté durant el primer semestre de 2021.

En aquest sentit, pel que fa a aproves diagnòstiques, Mútua remarca el cas dels TACs com les ressonàncies magnètiques els dies d’espera a MútuaTerrassa son bastant inferiors als de la mitjana de Catalunya (41 vs 60 i 61 vs 66 respectivament). En referència a les visites a especialistes, tant en el servei de Digestiu, com el d’Otorrinolaringologia, el de Traumatologia o el de Neurologia, l’entitat presenta un temps d’espera notablement inferior al de la mitjana de Catalunya (47 vs 96, 31 vs 136, 108 vs 157 i 39 vs 84). Malgrat la complexitat del context, els resultats econòmics de l’exercici han estat positius ja que s’ha registrat un increment d’ingressos important, vinculat a la Covid19. Aquesta circumstància va possibilitar fer efectiu el pagament de la Direcció Per Objectius (DPO) als professionals de l’entitat.

Pel que fa a l’Àmbit de Servei Sociosanitari, a l’iniciar-se la pandèmia -tal i com va fer d’Àptima Centre Clínic– es va posar al servei de la FAMT per tal d’unificar la gestió transversal integrada de totes les instal•lacions de MútuaTerrassa al Campus de Terrassa i fer front a les enormes necessitats d’hospitalització derivades de la pandèmia. Pel què fa al Compromís Verd de MútuaTerrassa, al juliol de 2020 l’entitat es va comprometre amb el Departament de Territori i Sostenibilitat per aprofundir en la lluita contra el canvi climàtic, la millora de la gestió ambiental, l’economia circular i la salut en els hàbitats urbans. L’acord es va traduir en la definició del full de ruta que aposta per sistemes d’estalvi d’aigua i energia, per les energies renovables i per la millora contínua de la seva gestió ambiental.

La crisi sanitària de la Covid-19 ha suposat, en aquest sentit, una oportunitat per fer palès el salt innovador i qualitatiu en l’activitat d’AXIOMA, que ha apostat per l’economia circular i la sostenibilitat i ha processat més d’un milió de bates de protecció reutilitzables, al servei dels grans centres sanitaris del país. Tornant a l’actualitat de la mutualitat en concret i, pel que fa al sector assegurador en el seu conjunt, l’evolució de l’any 2020 ha estat dispar segons l’activitat. En aquest sentit, a MútuaTerrassa, en la seva activitat de l’Asseguradora, el volum de primes totals ha assolit més d’11,4 milions d’euros. El fet d’haver viscut una crisi sanitària mundial, el creixement del ram de l’assistència sanitària, principal a l’activitat, ha estat del 0,3%. I, com a tancament del balanç de l’any, la solvència de l’entitat ha incrementat sis vegades per sobre del legalment establert, la qual cosa demostra, un any més, la solidesa del Grup MútuaTerrassa.

La pandèmia deixa al descobert les condicions laborals en infermeria

L’Hospital Universitari Mútua Terrassa enceta una campanya de captació de professionals de la infermeria. Una oferta de desenvolupament professional per als joves estudiants en pràctiques que se suma a la política de fidelització que té en marxa l’hospital.

La pandèmia ha deixar al descobert la manca d’infermeres i les condicions laborals i retributives del sector. Una crida a les administracions per regular i fomentar la formació dels futurs professionals.

A Espanya hi ha una mitjana de 6 infermeres per cada 1.000 habitants, una xifra que a la Unió Europea és de 9,5 professionals, amb uns salaris i condicions laborals més atractives per a l’atenció de la població. A Mútua hi treballen unes 700 infermeres, de les 1.200 persones que hi ha a la plantilla.

El Museu de Terrassa organitza activitats amb motiu del Dia Internacional

Terrassa se suma al Dia Internacional dels Museus i obre el seu patrimoni a diferents activitats. Al voltant del 18 de maig el Museu de Terrassa organitza activitats entre les què destaca la tradicional Nit dels Museus el pròxim dissabte dia 15, amb una xerrada sobre Tomas Becket que es farà en horari de tarda. Amb aquesta tradicional iniciativa el Comitè Internacional dels Museus i el Museu de Terrassa volen divulgar el patrimoni museístic i apropar-lo a tothom obrint les seves portes i organitzant activitats entre el 12 de maig i el 13 de juny.

El Dia Internacional dels Museus convida aquest any als professionals del sector a crear, imaginar i compartir noves pràctiques de creació de valor, nous models de negoci per a les institucions culturals i solucions innovadores als nous reptes socials, econòmics i mediambientals. Sota el lema «El futur dels museus: recuperar i tornar a imaginar», el Museu de Terrassa organitza per aquest dimecres i amb inscripció prèvia, una xerrada inclusiva per Internet demanant «què t’ofereix el museu de Terrassa?».

Pel divendres dia 14 s’ofereix una activitat familiar sobre la mort, al Castell Cartoixa per a nens d’entre 5 i 12 anys amb visita a l’exposició temporal i un taller d’elaboració d’un collaret com es feia a l’antiguitat. Pel dissabte i diumenge, 15 i 16 de maig, la Casa Alegre de Sagrera, el Castell Cartoixa de Vallparadís i la Seu d’Ègara celebren jornades de portes obertes sense inscripció prèvia però amb capacitat limitada.

També s’organitzen visites a les diferents exposicions i coincidint amb l’Any Becket, la presentació d’un quadern didàctic a la Seu d’Ègara dissabte dia 15 a la tarda. La presentació anirà acompanyada d’una xerrada sobre la vida i assassinat de Tomas Becket i el seu ressó en els àmbits artístics i cinematogràfics.

El CST distribueix 800 vacunes per als professionals en contacte amb malalts de Covid19

Poca afluència de públic en el primer dia que el Consorci Sanitari de Terrassa ha muntat un punt de vacunació de la Covid-19, al Centre Cívic Montserrat Roig. La sala d’actes de l’equipament municipal del Districte 2, també estarà habilitat per vacunar, demà de 9 a 12 i de 15 a 19. I demà passat dijous de 9 a 12 del matí. En aquests dies es posarà la primera dosi de 800 vacunes d’Oxford-AstraZeneca.

Aquesta campanya va dirigida als professionals menors de 56 anys, sense cap patologia prèvia, dels col·lectius en actiu que treballin en contacte amb els pacients de Covid-19. És a dir a fisioterapeutes, farmacèutics i auxiliars de farmàcia, psicòlegs clínics, terapeutes ocupacionals, òptics, nutricionistes o podòlegs, entre d’altres especialitats.

També pels professionals menors de 56 anys que treballen en els serveis considerats essencials, com els cossos de seguretat i els Bombers. La baixa resposta d’aquest dimarts per vacunar-se, es deu al poc temps que ha passat entre l’enviament dels missatges que ha fet el Departament de Salut a aquests col·lectius, i la seva disponibilitat per demanar hora a través d’una plataforma informàtica.

El PSC vol més protecció davant la crisi per al sector cultural i d’espectacles

El PSC ha anunciat dues propostes de resolució per al pròxim ple: L’una, la més extensa, en defensa del sector cultural i per a la recuperació i reactivació del sector dels espectacles. I l’altre per a una major transparència, seguiment i control de l’Equip de Govern. Els socialistes consideren que cal preservar la cultura com a sector essencial de la societat que pateix directament les greus conseqüències de la pandèmia, que se’l consideri especialment perjudicat i que necessita mesures urgents de protecció.

Per això reclama un pla específic de recuperació que inclogui mesures socials, fiscals i econòmiques per a la seva recuperació. També proposen reactivar les agendes culturals amb l’estricte compliment dels protocols anti-covid. També volen incloure el lema de la Cultura és Segura i es prohibeixi la cancel•lació o suspensió dels espectacles. Si això passa, que es previngui l’abonament de la part del catxet que estipula la llei.

Els Socialistes també volen la retirada de les taxes de restauració i dels locals privats pel desenvolupamanet d’activitats culturals i fomentar-les en espais privats sempre que es compleixin les mesures sanitàries. També preveuen una bonificació o flexibilització en el pagament de tributs dels creadors, professionals i empreses. Activar el Consell de Cultura per elaborar un pla de xoc, dotar de més pressupost al sector i crear ajudes en cas d’una nova situació excepcional, són altres accions que proposa el PSC.

El grup municipal conclou la proposta amb l’impuls de campanyes de sensibilització i regularitzar, millorar i fomentar les actuacions culturals al carrer. Es calcula a l’Estat espanyol que el 3,8 per cent del Producte Interior Brut l’aporta el sector cultural generant uns 700.000 llocs de treball. D’altra banda la segona moció del PSC fa referència al control al Govern. El PSC vol acordar amb la resta de grups municipals i en la Comissió de Transparència, un sistema d’avaluació i seguiment del compliment del Programa de Govern per al mandat 2019-2023.

El Centre d’Estudis Històrics demana tranquil·litat per identificar les restes trobades a la Mola

Tot i que encara es desconeix l’origen de les restes humanes enterrades i localitzades fa uns dies al cim de la Mola, els experts ja han plantejat algunes hipòtesis. Des del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa es fan les següents consideracions.

En primer lloc, des del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, l’ens responsable de gestionar les restes històriques del Parc Natural, es farà una primera intervenció per valorar si cal fer una intervenció arqueològica. L’entitat demana respecte per la feina dels professionals i insta a que no es facin volar coloms abans de tenir tota la informació.

En segon lloc, el CEHT posa l’èmfasi en la responsabilitat dels i les excursionistes en la conservació i preservació d’aquestes restes. És important tenir cura de l’entorn, encara més en aquests contextos, quan qualsevol modificació podria impedir la correcte identificació de les restes.

En darrer lloc, des del CEHT, com a entitat en defensa de la història i el patrimoni, es posen a disposició de qui convingui pel que se’ls pugui demanar.