Entradas

Els advocats de Puigdemont i Rull omplen el Centre Cultural

Terrassa omple el Centre Cultural en resposta a la crida de l’Assemblea Nacional de Catalunya que aquest dimecres ha convidat als advocats del polítics en presó, exiliats i encausats pel procés d’independència d’ara fa un any. L’advocat de Carles Puigdemont, ha fet un discurs distès, ple d’ironia, malgrat la greu situació dels afectats. Cuevillas ha dit que Europa està escandalitzada amb aquest procés i ha alertar d’una nova onada repressiva d’un Estat ferit en el seu orgull.

L’advocat del terrassenc Josep Rull, tot i parlar també de la situació penal dels seus defensats, ha fet una intervenció més pausada i centrada en l’aspecte més personal dels presos i els seus familiars. L’acte ha estat presentat pel filòleg de la Universitat Autònoma, Jaume Aulet, que ha aconseguit la complicitat dels assistents gràcies a una intervenció crítica i lúcida sobre l’actual situació política a Catalunya.

Meritxell Lluís i Alba Puig, pregoneres de la Marxa de Torxes del dia 4

Aquest dimarts 4 de setembre el centre de Terrassa es tornarà a omplir de torxes per reivindicar la memòria de la vintena de terrassencs que van morir defensant la ciutat el 1713, en l’atac perpetrat per les tropes borbòniques en la Guerra de Successió. Un any més la comissió 4 de setembre convoca la ciutat a expressar el rebuig a la violència que va acabar amb els drets dels catalans ara fa 300 anys.

El pregó anirà a càrrec de la dona de Josep Rull, empresonat a Lledoners, Meritxell Lluís, i d’Alba Puig, filla de Lluís Puig, exiliat a Brussel•les. En una edició que inclourà referències a la situació política actual. Una de les novetats d’aqeust any és el cant dels Goigs als Patriotes Catalans que interpretarà Terrassa Ciutat Coral al final del recorregut. La marxa de torxes sortirà de la plaça Vella a partir de les 8 del vespre, aquest any en col•laboració amb els cantaires del Raval que cada dia reivindiquen l’alliberament dels presos polítics.

L’itinerari pujarà per la Font Vella, donarà la volta al passeig i tornarà pels carrer Sant Pere fins a la plaça Vella. Aquest any repeteixen col•laboració el Ball del Serrallonga, el Drac Baluk Astharot, els Bastoners de l’Antic Poble de Sant Pere, els Grallers i Tabalers.

Apareixen esvàstiques en unes cases de Lluís Muncunill

A les façanes d’unes cases a la carretera de Rubí, al barri del Segle XX, hi han aparegut unes creus esvàstiques pintades de color vermell. Aquestes creus utilitzades per la simbologia nazi han estat estampades en les mateixes cases on hi havia pancartes independentistes i cartells en defensa dels presos polítics. De moment ningú ha reivindicat l’acció.

Es dóna la circumstància que aquest conjunt d’habitatges i en concret els números171 i 179 on han aparegut les pintades, formen part de l’inventari del patrimoni artquitectònic de Catalunya. Els habitatges van ser projectats el 1902 per l’arquitecte modernista terrassenc Lluís Muncunill i les úniques que encara queden a la ciutat amb aquesta tipologia.

El conjunt arquitectònic el conformen quatre cases de planta baixa i pis agrupades en tres mòduls esglaonats. Amb façana de composició senzilla com corresponia als habitatges populars de l’època, a la planta baixa hi té una porta d’accés i una finestra pel popular cuarto de reixa.

Les protestes independentistes arriben a l’interior de la presó de Lledoners

Després del trasllat dels darrers presos independentistes entre els quals hi ha el polític terrassenc Josep Rull, Lledoners ha tornat a viure aquest dimecres a la tarda una nova jornada de mobilització a favor de l’alliberament dels presos. Aquest cop, però, s’ha fet de manera que l’acte es pogués sentir des de dins de la presó. Centenars de persones s’han concentrat en suport a Quim Forn, Josep Rull i Jordi Turull, que han ingressat aquest dimecres al migdia al centre penitenciari de Sant Joan de Vilatorrada, i reclamar l’alliberament de tots els presos independentistes.

L’acte s’ha fet a la part del darrere de la presó, facilitant que els càntics i proclames se sentissin des de dins de les instal•lacions penitenciàries, L’acte de caire festiu, ha comptat amb la presència del President Artur Mas i amb els parlaments de Demòcrates de Catalunya, la CUP, el PDeCat, Esquerra Republicana i JuntsxCAT. També hi ha participat l’ANC i Òmnium i alguns dels familiars dels presos, com Meritxell Lluís, dona de Josep Rull.

Minyons i Castellers aixequen pilars pels polítics empresonats i els que estan a l’estranger

Una pancarta amb el lema “Llibertat presos polítics i a l’exili” ha tornat a reunir aquest dissabte a milers de persones al Raval de Montserrat, en aquesta ocasió dins la campanya “Pilars per la Llibertat”. Els Minyons i els Castellers de Terrassa han fet dos pilars de quatre responent a la crida feta per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural que han organitzat castells repartits per tot el territori.

Una acció per exigir l’alliberament dels polítics empresonats o que estan a l’estranger, i que a Terrassa ha comptat amb la dona de l’exconseller de Territori, a la presó d’Estremera, Meritxell Lluís, i de la filla de l’exconseller de Cultura, a Brussel•les, Alba Puig. I tot coincidint amb els 8 mesos a la presó de Soto del Real de l’expresident de l’ANC i el president d’Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

A la concentració s’ha llegit un manifest, s’han cridat consignes de llibertat i s’han cantat cançons com l’himne dels indignats. Tot plegat per visualitzar el malestar social i evitar que es normalitzi la situació dels perseguits per haver organitzat un referèndum.

L’Ajuntament exigeix l’alliberament dels presos preventius per rebel·lió

El ple de l’Ajuntament qualifica la situació de presó preventiva o d’exili de les 13 persones perseguides per un suposat delicte de rebel•lió, de injusta i de no conforme al dret aplicable. En canvi el ple rebutja, amb el vot contrari del Partit dels Socialistes al segon acord d’una moció, condemnar l’existència de presos polítics a l’Estat Espanyol. Amb tot, l’Ajuntament de Terrassa exigeix, amb els tres vots en contra de Ciutadans i l’únic vot del regidor del Partit Popular, l’alliberament immediat dels presos preventius, atès la deriva del delicte que ha près des de l’Audiència territorial d’Alemanya.

La proposta, presentada pel Partit Demòcrata de Catalunya, ha servit per ratificar el posicionament de cada formació davant el conflicte amb l’Estat espanyol. Uns posicionaments i un debat que s’han traslladat a l’apartat de precs i preguntes sobre l’ús de l’espai públic per a la llibertat d’expressió i de la utilització de simbologia com els llaços grocs, per a les reivindicacions polítiques. L’alcalde va fer una crida a l’entesa i al diàleg i va reiterar la seva crida a preservar la convivència a la ciutat.

Ciutadans demana al govern espanyol que actuï contra «la simbologia partidista» de la façana de l’Ajuntament

Ciutadans demana al Govern d’Espanya que actuï «contra els llaços grocs i les pancartes demanant llibertat per als polítics presos» que es veuen als edificis públics. El partit taronja denuncia que aquest fet es produeix a una trentena d’ajuntaments i instutucions. Entre ells, Ciutadans assenyala el de Terrassa. A l’edifici del Raval hi pengen dues pancartes, de les finestres dels grups municipals d’ERC-MES i el PDeCAT. El portaveu de Ciutadans a Terrassa, Javier González diu que són «símbols partidistes» que suposen «una infracció dels principis d’objectivitat i neutralitat política que han de regir l’actuació de les administracions públiques.» González també ha dit que «la façana s’il·lumina de groc totes les nits gràcies a la complicitat del PSC i dels Comuns».

L’1 d’octubre, protagonista de la portada de l’anuari 2017 de l’Arxiu Tobella

L’Assemblea Nacional de Catalunya respon a les crítiques de Ciutadans a la portada de l’Anuari de l’Arxiu Tobella, amb una gran concentració solidària i de suport a l’entitat de la placeta de Saragossa. L’ANC ha aprofitat la crítica del partit taronja, per reclamar aquí la llibertat dels presos polítics i pel retorn de les persones que es troben a l’exili. Els concentrats han acabat la protesta al Raval de Montserrat coincidint amb els quatre mesos que els presidents d’Òmnium i l’ANC, són a la presó.

Tal i com havia anunciat, Ciutadans no va assistir aquest divendres al vespre a la presentació del llibre resum de l’Arxiu Tobella, perquè considera que la portada del llibre no reflecteix un dels fets més destacats del 2017. Tot i això i com és habitual, l’acte va comptar amb una nodrida representació política i ciutadana, amb la presència, aquest any, de la Presidenta de la Diputació de Barcelona al capdavant. Tot plegat ha donat més volada a la presentació pública de l’Anuari que en edicions anteriors no havia tingut tant ressò. Coincidint amb la sortida del llibre, a la sala d’exposicions de l’Arxiu Tobella s’ha obert una mostra d’una dotzena de fotografies, amb la foto de portada i les imatges més impactants de l’any.

A l’acte, l’arquitecte Pere Puigdomènech va parlar sobre la rehabilitació de La Masia Freixa. En total l’Anuari de l’Arxiu Tobella recull més de 2.000 notícies escollides per Ricard Domènech, i més de 400 fotografies de Montse Saludes. L’acte també ha servit per mostrar el relleu a la presidència de l’Arxiu Tobella. Mentre surt Isabel Marquès que torna a fer-se càrrec de l’oficina de la Síndica de Greuges, entra Aleix Pons que assumeix la presidència de l’entitat.

Òmnium condemna els empresonaments i exilis polítics

En el darrer any, Òmnium Terrassa creix en més de mil socis i arriba ja gairebé als 3000 afiliats. A nivell nacional l’entitat fundada fa 57 anys per a la defensa de la llengua i la cultura, aconsegueix rondar els 100.000 socis. Aquestes han estat algunes de les xifres del balanç anual que l’entitat ha fet aquest divendres al Centre Cultural, en l’assemblea de socis. A nivell econòmic Òminum és una entitat plenament sanejada i ha acabat l’any amb un lleuger superhàbit de gairebé 5.000 euros.

A l’acte s’ha llegit un missatge de Jordi Cuixart, l’actual president de l’entitat que amb més de cent dies empresonat, envia esperances des de la presó de Soto del Real. Per aquest any Òmnium manté totes les seves tradicionals activitats com la celebració literària de la Nit del Misteri, l’organització de cursos d’Història i de Ciència en català, així com l’impuls de la literatura catalana per Sant Jordi, presentació de llibres, conferències, exposicions i la Marxa de Torxes del 4 de setembre a Terrassa.

A l’Assemblea del passat divendres que hi va participar el tresorer nacional, Pere Carles, també es va renovar part de la junta amb la incorporació d’Esteve Cardús. Òmnium Cultural recorda la necessitat de buscar complicitats per enfortir la base social i de lluitar pel retorn dels presos i exiliats polítics.

Un Raval ple exigeix el retorn de presos polítics i d’exiliats

El Raval de Montserrat ha tornat a quedar col•lapsat aquest dijous al vespre, per la resposta massiva a la crida de l’Assemblea Nacional i Òminum Cultural, per reclamar l’excarceració de l’exvicepresident del Govern, Oriol Junqueras. Coincidint amb una nova declaració de Junqueras davant el Tribunal Suprem, Terrassa, junt amb d’altres ciutats catalanes, ha mostrat el seu suport amb el President d’Esquerra i amb la resta de presos o exiliats a causa del procés independentista.

A la concentració s’ha fet un minut de silenci i com cada dia a les vuit del vespre un grup de músics voluntaris han cantat el Cant dels Ocells. A la plaça, també s’ha entonat l’Estaca i d’altres cançons reivindicatives. En els parlaments, en els quals hi ha participat Josep Rull, s’ha denunciat l’actual situació política que comporta tenir dirigents polítics a la presó.

A l’acte també s’ha exigit el retorn de presos i exiliats i s’ha tingut un record especial pel Conseller terrassenc Lluís Puig, actualment exiliat a Brussel•les. Concentracions similars han tingut lloc davant els Ajuntaments de pobles i ciutats, especialment a Sant Vicenç dels Horts, municipi originari d’Oriol Junqueras. L’acte ha acabat amb el Cant dels Segadors.