Entradas

Una manifestació recorre el centre en suport dels CDR presos

Una manifestació recorre els carrers del centre per demanar la llibertat dels presos amb Sentència i també dels membres del Comitè de Defensa de la República detinguts i encausats. La marxa que ha transcorregut amb normalitat durant tot el trajecte ha tingut els moments més tensos a la Rasa, davant la seu del PSC.

Aquí, s’han cridat consignes en contra el feixisme i s’ha empaperat la paret i l’aparador amb cartells i enganxines amb el número 155, en referència a l’article de la Constitució que suspèn l’autonomia de Catalunya. Tot plegat per denunciar la repressió de l’Estat cap el moviment independentista.

La manifestació convocada pel CDR Terrassa, ha arrencat del Raval i s’ha dirigit a la Rasa. Ha enfilat el carrer de Sant Pere en sentit descendent per tornar a arribar al Raval. Durant el trajecte s’han cridat consignes en favor dels presos, contra la repressió i per la independència de Catalunya. La marxa ha tornat al Raval on s’ha cantant l’himne d’Els Segadors.

El terrassenc Josep Rull i la resta de presos independentistes ja són a la presó de Lledoners

Els 9 líders independentistes presos ja són a centres penitenciaris catalans. Els 7 homes, entre ells el terrassenc Josep Rull, han ingressat a la presó de Lledoners, mentre que les dones les han dut a Puig de les Basses i Mas Enric. Els 7 líders independentistes han arribat quan passaven pocs minuts de les tres de la tarda. Culminava així un periple de 3 dies des que van sortir de les presons de Madrid.

Els presos homes han arribat a la presó del Bages custodiats pels mossos, però anaven en vehicles sense logotipar. Malgrat la calor, des de les 12 del migdia, els esperaven a l’exterior del recinte militants independentistes que els han rebut amb estelades i llaços i símbols grocs.

Aquest dimecres al vespre, l’Òmniun i l’ANC han convocat una concentració on es preveu que l’activista conegut com Joan Bona Nit reprengui el ritual diari de desitjar-los bona nit.

El PDeCAT demana el suport municipal a la vaga de fam dels presos Rull, Forn, Turull i Sànchez

El Partit Demòcrata de Terrassa ha presentat una proposta d’acord de Junta de Portaveus en què demana el suport municipal a la vaga de fam dels presos Josep Rull, Joaquim Forn, Jordi Turull i Jordi Sànchez.

Els demòcrates recorden que els polítics Jordi Turull i Jordi Sànchez van iniciar el passat dissabte 2 de desembre una vaga de fam per denunciar «el bloqueig que el Tribunal Constitucional està imposant a l’accés al Tribunal Europeu dels Drets Humans». Una vaga a la qual, recorden, s’hi han sumat avui dimarts Josep Rull i Joaquim Forn.

Per al PDeCat, la duresa que comporta aquesta acció demostra «la fermesa de les conviccions tant d’en Josep Rull, d’en Joaquim Forn, d’en Jordi Turull i d’en Jordi Sànchez com de la resta de presos i exiliats i confirma el seu compromís amb la lluita pacífica». L’agrupació municipal qualifica l’acció com a «excepcional i extraordinària» i que «torna a situar amb més força el focus sobre l’arbitrarietat de la justícia espanyola» que, segons exposen al document, «està instruint una causa política amb arguments falsos, atemptant contra drets fonamentals, com la presumpció d’innocència o el dret a un procés judicial amb garanties».

Des del Partit Demòcrata reiteren la seva solidaritat amb aquesta vaga de fam. Una acció pacífica que, afirmen, «no es fa contra ningú, sinó a favor de remoure consciències i voluntats: no es busca cap tracte de favor, ni tan sols una resolució positiva dels recursos; sinó demanar que es respectin els seus drets».

És per tots aquests motius que el PDeCAT proposa a la Junta de Portaveus que doni suport a la decisió de Josep Rull, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Turull d’iniciar una vaga de fam en denúncia a l’actuació del Tribunal Constitucional. També demana el suport a totes les accions judicials impulsades pels polítics  a la presó per tal d’aconseguir que es revisi una presó provisional que consideren «totalment injusta». En el mateix document es proposa que s’exigeixi al Tribunal Constitucional que resolgui els recursos d’empara presentats pels presos. Finalment, l’acord proposa fer arribar aquests posicionaments al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya, al Congrés de Diputats, al Senat, al Parlament Europeu, a Amnistia Internacional i a l’Oficina de l’Alt Comissionat de l’ONU per als Drets Humans (ACNUDH), a més del mateix Tribunal Constitucional.

 

Josep Rull arribarà dimecres a la presó de Lledoners ja suspès de funcions pel jutge Llarena

Aquest dilluns ha començat el procés de trasllat a Catalunya de Josep Rull, que es preveu que finalitzi dimecres a la presó de Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada, al Bages.

El mateix camí segueixen Joaquim Forn i Jordi Turull. Tots tres, ingressats fins ara a la presó madrilenya d’Estremera, els han traslladat aquest dilluns al centre penitenciari de Valdemoro, a Madrid, on han passat la nit  i des d’on es centralitzen els trasllats.

Aquest dimarts els porten al centre penitenciari de Zuera, a Saragossa, on també dormiran. I demà dimecres es preveu que arribin a la presó de Brians II, on els Mossos d’Esquadra n’assumiran la responsabilitat. D’allà els portaran fins a Lledoners, on hi ha ingressats Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

En ple trasllat, el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ha suspès dels seus càrrecs els processats pels delictes de rebel·lió. Entre ells figura Rull però també Turull, Puigdemont, Junqueras, Sànchez i Romeva. El setè processat per aquest motiu, Toni Comín, encara té possibilitat de recurs.

La suspensió és automàtica per l’article 384 bis de la llei d’Enjudiciament Criminal, inclosa en la reforma del 1989 i pensada per a casos de terrorisme. El magistrat conclou així el sumari del procés per als acusats que no són fora de l’Estat espanyol. Els que són en altres països els declara fugats.

Aquesta suspensió altera les majories al Parlament de Catalunya i s’obre la possibilitat que els processats suspesos puguin ser substituïts per altres persones de les llistes parlamentàries.