Entradas

Joan Herrera: «La situació econòmica és deficitària, però amb el Pla Estratègic redreçarem el club»

Són dies de vertigen per a Joan Herrera i la seva junta, des que va ser proclamat fa tres setmanes 21è president del CN Terrassa. Encara estan immersos en el traspàs de les diferents àrees amb la junta directiva sortint, un traspàs que s’està portant amb transparència, tot i reconèixer que no s’ha donat la millor imatge aquests darrers mesos amb les constants impugnacions durant el procés electoral.

Tot i portar poc temps, Herrera ja té una primera radiografia del club que s’ha trobat, però confia en el seu equip directiu (s’ha ampliat a 14 membres amb la nomenament de Rafael Busom) que ampliarà fins a finals d’any, per redreçar el rumb del transatlàntic amb el qual ha de navegar els propers sis anys.

El futur passa pel Pla Estratègic dissenyat en dues etapes. En els primers tres anys hi haurà un control i reducció de la despesa per no caure en un nou exercici deficitari. Sense detallar, Herrera assenyala que s’han trobat despeses «descontrolades» tant en el funcionament intern del club i en l’àrea esportiva, però respectaran els contractes dels esportistes professionals i garantiran la participació europea dels dos equips de waterpolo.

La recuperació econòmica passa també per incrementar la massa social. S’estan fent campanyes de promoció i des del febrer hi ha hagut més de 2.000 altes, situant el nombre de socis en 13.220, tot i que es necessita arribar a les xifres prepandèmia, uns 16.000, perquè el club sigui autosuficient.

En la segona part del mandat es fixaran les bases d’un Centre del Coneixement, perquè el CN Terrassa esdevingui un centre formatiu que imparteixi un cicle de grau mitjà i superior i s’aplicaran les noves tecnologies, amb l’ús d’intel·ligència artificial, per millorar l’alt rendiment esportiu.

En el capítol d’inversions la nova piscina de 25 metres, projecte que va engegar l’anterior junta i del qual ja es té el projecte bàsic, no és prioritària perquè s’ha d’invertir en mantenir i modernitzar les actuals instal·lacions.

Joan Herrera afronta el seu primer dia com a president del Club Natació Terrassa

Joan Herrera és des d’aquest dijous a la nit, president del Club Natació Terrassa. Concretament el número 21 en la història de l’entitat. El camí per arribar a la presidència del primer club en nombre de socis de la ciutat no ha estat fàcil però assegura que això ja està passat i oblidat. Pel bé del club, diu, s’ha de mirar el present i el futur.

Té per endavant 6 anys de mandat i vol començar per presentar-se a tot el personal i conèixer el funcionament intern de totes les seccions per avaluar-les econòmicament, socialment i esportivament.

El pla estratègic s’ha dividit en dues etapes de 3 anys, fixant objectius diferents per a cadascuna. El repte més important és recuperar el nombre de socis que eren abans de la pandèmia i la il·lusió de tots i totes, modernitzar el club i projectar-lo a la ciutat.

Que el waterpolo masculí i femení arribi a les competicions europees és un orgull i Herrera diu que estaran a l’alçada com a entitat.

La nova junta directiva del Club Natació Terrassa està formada per 13 persones, set homes i sis dones. A banda d’Herrera, Ascensió Maillo ocupa la vicepresidència primera; Albert Puig, la vicepresidència segona i Jonathan Ortiz i Eduard Ros, les vicepresidències tercera i quarta, respectivament. El tresorer és Marc Lleonart; secretària, Marta Sellarés i, finalment, Olga Elena Álvarez, Oriol Rosell, Carolina Pradas, Eugenio Schillaci, Fátima Taali i Núria Gómez, són els 6 vocals del nou equip directiu.

[Font imatge: CN Terrassa]

Joan Herrera ja té l’acta que el proclama candidat i president del CN Terrassa en els propers dies

Joan Herrera serà proclamat president del CN Terrassa en els propers dies. Segons fonts consultades per Canal Terrassa, aquest dilluns s’ha acabat el termini que tenia la Junta Electoral per fer el recompte de butlletes davant la presència d’un interventor de la precandidatura, requisit que obligava el Comitè d’Apel·lació de la Federació Catalana de Natació (FCN) en la seva darrera resolució, un cop el Tribunal Català de l’Esport (TCE) també va fallar a favor d’Herrera. El recompte finalment no s’ha fet, perquè la Junta Electoral ha comunicat que ja es va fer fa setmanes i donant a entendre que hi ha el mínim de butlletes validades (383). Tot sembla indicar que tampoc s’ha presentat el recurs de súplica que volia tirar endavant la Junta per esgotar la via administrativa.

Aquest matí la junta directiva de Jordi Martín ha convocat una reunió amb els caps de departament de l’entitat i Joan Herrera ha estat citat a la una de la tarda per aixecar acta de la seva candidatura. S’ha donat per vàlida i ara té cinc dies per constituir la nova junta directiva. S’acaba així un culebrot que ha durat prop de tres mesos, amb constants recursos als ens federatius per part de les dues parts, des que la Junta Electoral va al·legar incompliment dels Estatuts per part de la precandidtura «És l’hora del canvi» quan va presentar la documentació per al procés electoral. Unes resolucions que tant el Comitè d’Apel·lació com el TCE han acabat donant la raó a l’única precandidatura presentada a les eleccions al CN Terrassa.

Jordi Labòria agafa la presidència del CST amb la voluntat d’apropar més l’hospital a la ciutadania

L’expolític i psicòleg terrassenc, Jordi Labòria, s’estrena aquests dies com a nou president del Consell de Govern del Consorci Sanitari de Terrassa. A part de treballar durant més de 30 anys a l’Ajuntament com a regidor i tinent d’alcalde, Labòria també ha tingut càrrecs a la Diputació i ha exercit de professor i de psicòleg infanto-juvenil. Ara afronta una nova etapa al capdavant del CST, amb un mandat previst per als propers 4 anys i amb la voluntat inicial d’escoltar totes les propostes que li facin arribar.

En l’actual context de crisi sanitària, Jordi Labòria té molt clar quines han de ser les prioritats dels propers mesos. Gairebé 5.000 dels 200.000 usuaris dels CST són atesos cada dia per algun dels organismes d’aquesta organització sanitària. Una de les apostes del nou president consisteix en augmentar els factors de proximitat amb la ciutadania, habilitant, per exemple, una via per accedir a l’Hospital a peu o amb bicicleta des de la ciutat.

Labòria també assenyala que durant el seu mandat no es cansarà de trucar portes per tal d’aconseguir pal·liar alguns dèficits històrics provocats per les retallades a la salut pública. El CST compta actualment amb un equip humà format per més de 2.500 professionals.

Jordi Labòria ja exerceix com a nou president del Consorci Sanitari de Terrassa

La consellera de Salut, Alba Vergés, ha nomenat aquest dimarts Jordi Labòria com a nou president del Consell de Govern del Consorci Sanitari de Terrassa. El psicòleg i expolític terrassenc ha treballat durant més de 30 anys al consistori local com a regidor i tinent d’alcalde. Al llarg de la seva trajectòria també ha tingut càrrecs a la Diputació de Barcelona i ha exercit la seva professió de psicòleg infanto-juvenil.

La presidència del Consorci Sanitari de Terrassa estava ocupada anteriorment per Eusebi Cima que, després de gairebé cinc anys en el càrrec, acaba ara el seu mandat. El Consell de Govern es compon de deu membres nomenats i substituïts lliurement per les institucions integrants del Consorci, en proporció de sis representants de la Generalitat de Catalunya i quatre representants de l’Ajuntament de Terrassa.

El CST és una organització sanitària, consorciada per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Terrassa. Creada l’any 1988, està actualment integrada per set centres d’atenció primària, un hospital d’atenció a pacients aguts i un centre sociosanitari, a més d’un hospital de dia per a pacients d’Alzheimer. També disposa de la unitat assistencial preventiva de l’esport ubicada al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat i de l’única unitat d’hospitalització penitenciària de tot l’Estat espanyol.

D’altra banda, el Consorci també disposa de diferents dispositius de salut mental, tant a nivell hospitalari, com en centres de dia i serveis de rehabilitació comunitària. Els centres del CST compten amb més de 2.500 professionals, que ofereixen una atenció sanitària i social altament qualificada a una població de referència de més de 200.000 habitants de diferents poblacions del Vallès Occidental.

Carles Caballero deixa la presidència local d’Esquerra Republicana

El fins ara president de l’agrupació local d’Esquerra Republicana, Carles Caballero, deixa el càrrec coincidint amb l’assemblea del pròxim dia 25 que ha de renovar l’executiva del partit. El regidor d’Arquitectura i Urbanisme, Medi Ambient i Sostenibilitat, que continuarà formant part de l’executiva local, diu que a banda de la feina que se li ha girat a l’Ajuntament en aquest nou mandat, cal donar pas a noves persones molt ben preparades que poden assumir el gran moment que viu el partit.

Caballero va entrar com a president local ara fa sis anys quan Esquerra no tenia representació a l’Ajuntament. Ara, amb cinc regidors i formant part de l’Equip de Govern, el regidor recorda els temps durs d’invisibilitat de la formació a la ciutat però també el retorn d’Esquerra a l’Ajuntament l’any 2015 amb quatre regidors. També destaca la primera victòria des de la República d’ERC a Terrassa, en les eleccions europees del 2014.

Caballero afegeix que deixa la presidència en “un moment molt dolç”, i atribueix els èxits d’aquesta etapa que ara tanca a un gran equip de persones que “m’ha tocat encapçalar”. Finalment, el combatiu regidor reivindica la història dels 88 anys d’Esquerra a Terrassa on sempre hi ha estat quan se l’ha necessitada, amb la tenacitat que els caracteritza.

El president Carles Puigdemont no convoca eleccions i demana al Parlament que doni resposta al 155

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, no ha convocat eleccions autonòmiques com s’havia especulat des de mig matí. Finalment ha optat per traslladar al Parlament la decisió sobre la resposta que es dóna a l’Estat espanyol per la imminent aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola. Ha estat un dia convuls farcit d’anades i vingudes al Palau de la Generalitat.

S’ha passat d’un convenciment que es proclamaria la DUI a una hipotètica convocatòria d’eleccions que ha indignat bona part del moviment independentista.Puigdemont ha recuperat la DUI en veure que el govern espanyol mantindria el 155 encara que es convoquessin eleccions.

Aquesta tarda Junts pel Si i la CUP han demanat al ple del Parlament, com a resposta a l’article 155, aplicar el mandat democràtic de l’1 d’octubre on el sí a la independència es va imposar amb el 90 per cent dels vots.Es preveu que aquest divendres el ple voti si dóna suport a la Declaració d’Independència. Paral·lelament el Senat donarà llum verd a l’aplicació de l’article 155.