Entradas

Conservació del patrimoni històric i natural de Terrassa, en el darrer número de la revista ‘Terme’

El Centre d’Estudis Històrics de Terrassa ha presentat el número 37 de la revista Terme. Aquesta edició ofereix diverses mirades sobre el patrimoni de la ciutat, tant arquitectònic com natural, amb una perspectiva de memòria, conservació i revalorització de la història egarenca.

A l’acte ha hagut també una taula rodona sobre el tema, amb la participació de professionals dedicats a l’educació patrimonial i l’arquitectura, així com representants del servei d’Arxius.

La revista Terme va néixer en 1986 com una instància de discussió científica sobre la història de la ciutat i la comarca. Aquesta publicació és editada en col·laboració amb l’Arxiu Històric de Terrassa i l’Arxiu Comarcal del Vallès.

Aprovada definitivament la protecció de 328 elements del patrimoni de la ciutat

La Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Arc Metropolità de Barcelona ha aprovat definitivament una modificació del planejament de Terrassa que permetrà protegir 328 elements del patrimoni de la ciutat i evitar la seva pèrdua o degradació.

Actualment, els béns més valuosos del patrimoni cultural i històric egarenc es troben inclosos en l’anomenat Catàleg de Patrimoni i estan emparats per un Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic-Ambiental que determina quines intervencions s’hi poden dur a terme i com fer-les. Hi ha, però, altres elements patrimonials a la ciutat que poden tenir un cert interès però que, en l’actualitat, només gaudeixen de protecció documental; aquests, un total de 54, es troben recollits en un altre instrument, l’Inventari.

L’Ajuntament de Terrassa aquests darrers anys ha realitzat una tasca de revisió per tal d’identificar nous elements que pels seus valors històrics, arquitectònics, culturals o naturals, siguin susceptibles de ser preservats. Durant aquest temps també ha detectat la pèrdua de 16 elements inventariats; precisament, perquè no disposaven de protecció real.

La modificació del planejament aprovada avui, per una banda, substitueix l’actual llistat de l’Inventari per un altre amb 312 Béns de l’Inventari del Patrimoni Cultural i amb 16 Béns de l’Inventari d’Interès Documental.

Així, els elements de l’Inventari es classifiquen segons els tipus següents:

·30 Conjunts urbans d’interès (I-CI)

·225 Edificis d’interès (I-EI)

·17 Elements arquitectònics singulars (I-EAS)

·28 Elements artístics concrets i complementaris de l’arquitectura (I-EAC)

·5 Espais del patrimoni natural (I-EPN)

·7 Jaciments arqueològics i/o paleontològics (I-JAP)

La revisió de l’Inventari ha permès corregir errades, eliminar alguns elements que actualment no gaudeixen d’interès patrimonial o resten afectats urbanísticament, incorporar nous béns d’interès, i establir una classificació de les diferents tipologies.

Cadascun dels elements s’identifica en una fitxa informativa amb el nom, una breu descripció de l’element, del valor, l’estil, l’estat de conservació, l’adreça, les coordenades, una fotografia i un plànol de situació.

A més d’ampliar l’Inventari, l’Ajuntament vol dotar els béns que s’hi inclouen de cert grau de protecció. Així, s’estableixen, amb caràcter transitori, unes condicions de protecció per al conjunt dels elements inventariats amb l’objecte d’evitar-ne la seva pèrdua i preservar els seus valors patrimonials. Aquestes condicions transitòries estaran en vigor fins que es revisi l’actual Pla Especial del Catàleg de Patrimoni Històric-Arquitectònic-Ambiental. L’Ajuntament disposa d’un termini de sis anys per dur a terme aquesta revisió.

Durant el període transitori, determinades actuacions sobre elements de l’Inventari requeriran que prèviament a la llicència es tramiti un Pla especial urbanístic de protecció patrimonial de caràcter individual o de conjunt, en el cas que la proposta es formuli sobre un conjunt d’edificis d’interès.

Les intervencions que no precisin un Pla especial individualitza, estaran subjectes al règim general de llicència, comunicació prèvia i declaració responsable, sempre tenint en compte un seguit de directrius per evitar actuacions que puguin malmetre els valors a preservar.

20230201 190143

El Rotary explica la Ruta Francígena en el curs d’art a la CECOT

Unes 40 persones han assistit a la primera sessió del curs d’Art que el Rotary Club imparteix a la CECOT. Dins de les activitats socials i culturals que cada any realitza el Rotary Club de Terrassa s’ha programat el tradicional Curs d’Introducció a la Història de l’Art i el Patrimoni de la Unesco, que aquest any arriba a la seva 21 edició i que es desenvoluparà a l’entorn de la Ruta Francígena.

El curs d’art l’imparteix el professor Àngel Morillas, que a més és Delegat de la UNESCO per el Patrimoni de la Humanitat i és una activitat del Rotary Club de Terrassa oberta a tothom i que també s’ha difós des del Club 60. Junt a Morillas hi ha la presidenta del Rotary Club Terrassa, Nuri Escudé i Oriol Alba, gerent de la CECOT. Les sessions es fan de 7 a 9 de la tarda, durant els 4 dimecres del mes de febrer i el primer de març a l’Aula Magna de la Cecot, del carrer Sant Pau. El cost del curs és de 25 €.

Entre els segles X i XI es va crear per part de l’església catòlica del moment una “Cultura de la Peregrinació“, que consistia en buscar llocs a dalt de muntanyes i crear ermites per practicar en un moment determinat de l’any una peregrinació a un sant concret. I l’altra versió era fer rutes de bastants kilòmetres amb un objectiu determinat.  La Ruta Francígena va ser la primera que es va fer i comença a Canterbury (Anglaterra) i acaba a Sant Pere del Vaticà amb l’objectiu de poder resar davant les tombes dels apòstols Pere i Pau.

Aquest curs estarà dedicat a recórrer els cinc països de la Ruta Francígena, des d’Anglaterra fins a la Ciutat del Vaticà, passant per França, Suïssa i Itàlia. El Rotary Terrassa consolida amb aquesta 21 edició del Curs d’Art aquesta activitat cultural de la nostra ciutat que s’ha convertit ja en un clàssic dins l’oferta cultural de Terrassa.

El PSC reclama aturar les obres del Passeig si no es conserva el patrimoni

El PSC reclama al Ple que s’aturin les obres del Passeig perquè no respecten el projecte inicial de només canviar el paviment. Els socialistes denuncien que no es preserva el conjunt arquitectònic del 1943, dissenyat per Ignasi Escudé i Jaume Argemí. Per això reclamen que la Comissió consultiva de Qualitat Arquitectònica i Urbanística es pronunciï sobre el projecte.

L’Equip de Govern argumenta que el projecte ha estat llargament debatut i consensuat amb veïns i oposició i que l’interès de l’Ajuntament en la preservació del patrimoni es demostra en el catàleg de 312 elements protegits que hi ha a la ciutat.

Justament la denúncia Socialista ha coincidit amb l’aprovació provisional de la modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, el POUM, per poder ampliar l’inventari patrimonial cultural de Terrassa.

Img 1679

El Bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, rep l’alcalde Ballart

Aquest dimarts l’alcalde de la ciutat, Jordi Ballart, ha estat rebut pel Bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, a la seu del Bisbat. L’alcalde hi ha anat acompanyat de la regidora de Cultura, Rosa Boladeras, en una reunió en la qual també hi era Fidel Catalán, vicari general.

En la conversa s’ha posat de manifest la bona relació institucional existent i han tractat temes de mútua relació com són el seguiment de la candidatura de la Seu d’Ègara per ser declarada Patrimoni de la Humanitat. També s’han tractat d’altres aspectes relacionats amb l’educació i l’atenció als més necessitats. L’alcalde ha signat en el llibre de visites del Bisbat.

Junts reclamarà al Ple millorar el manteniment del patrimoni industrial

Junts per Terrassa denuncia la falta de neteja i manteniment d’alguns edificis emblemàtics de la ciutat que formen part del patrimoni municipal i de les rutes turístiques de la ciutat. Tot i haver votat a favor de les 66 mesures que impulsa el Pla de Màrqueting, consideren que a més, cal un pla de xoc per a la millora del manteniment i neteja d’elements importants com les columnes exteriors del Teatre Principal, les xemeneies de les places Didó i Ricard Camí, o el mateix monument de la Dona, ple de pintades i graons trencats.

També reclamen millores en les bases de les plaques explicatives que acompanyen cada monument. La segona moció que Junts presenta al ple d’octubre fa referència al teixit associatiu per el qual proposa un ajut extraordinari per a moltes de les entitats de la ciutat, sense ànim de lucre i que han de fer front a l’augment de la despesa energètica. La tercera proposta dels nacionalistes és per aconseguir del nou Conseller de Territori, el sabadellenc Juli Fernández, un impuls per a la Ronda del Vallès.

L’inacabat projecte, abans anomenat Quart Cinturó, i que ara ha de relligar les trames urbanes de Terrassa i Sabadell i connectar definitivament el Vallès Occidental amb el Baix Llobregat. La quarta proposta de Junts és per fomentar l’ús social del català amb l’impuls des de l’Ajuntament de polítiques transversals perquè el català esdevingui realment la llengua vehicular en tots els àmbits de la ciutat, al menys en les tramitacions, campanyes i comunicacions del Consistori. Finalment Junts espera que s’aprovi un acord de Junta de Portaveus per reclamar un finançament just i suficient perquè els ajuntaments i ens locals puguin exercir totes aquelles competències de les quals són responsables i de les altres competències que sovint també han d’assumir.

Testimonis d’un passat industrial: la xemeneia del Vapor Amat

Les xemeneies són un símbol inequívoc de l’esplendor industrial que va viure Terrassa durant el segle XX. Aquestes construccions majestuoses constitueixen una fita visual important per al context urbà de la ciutat, tot conferint-li una marcada personalitat. Per tal de conèixer més curiositats sobre aquests testimonis del passat, l’activista cultural Santi Rius ens parla avui de la peculiar xemeneia del Vapor Amat.

 

Notícies relacionades:

Veure altres reportatges de la sèrie “Testimonis d’un passat industrial”

Testimonis d’un passat industrial: la xemeneia de la Manufactura Auxiliar

Les xemeneies, amb la seva alçada, tenen un excepcional punt de vista de la ciutat. Durant dècades han observat l’evolució dels carrers, adquirint un paper testimonial de la història de Terrassa. Si ve la seva principal funció ha deixat de tenir sentit, la seva imponent presència les segueix fent ben visibles encara avui en dia. Una d’elles és la de la Manufactura Auxiliar 1, coneguda per ser la xemeneia amb més brides encerclades de la ciutat.

 

Notícies relacionades:

Veure altres reportatges de la sèrie “Testimonis d’un passat industrial”

Testimonis d’un passat industrial: la xemeneia Saphil

La Masia Freixa, l’hoquei, el jazz o els dàkars són elements característics que identifiquen la ciutat de Terrassa. També forma part d’aquesta idiosincràsia el conjunt de xemeneies industrials que encara s’enlairen entre els carrers del municipi. Avui descobrim més detalls sobre la cèntrica i restaurada xemeneia de la fàbrica Saphil.

 

Notícies relacionades:

Veure altres reportatges de la sèrie “Testimonis d’un passat industrial”

Testimonis d’un passat industrial: la xemeneia de la bòbila Almirall

Terrassa és coneguda internacionalment per una particularitat: té la xemeneia industrial amb escala exterior més alta del món. És, a més, una contstrucció visible des de l’autopista C-16, fet que converteix aquest element en un tret identificatiu de la ciutat per a molts conductors que circulen per aquesta via. Avui, l’activista cultural Santi Rius ens parla de la xemeneia més famosa de Terrassa.

 

Notícies relacionades:

Veure altres reportatges de la sèrie “Testimonis d’un passat industrial”