Entradas

La Generalitat inclourà als pressupostos la residència i centre de dia de Sant Pere Nord

La Comissió de Drets Socials del Parlament de Catalunya ha aprovat incloure als pròxims pressupostos de la Generalitat la construcció de la residència i centre de dia del barri Sant Pere Nord de Terrassa. Era una proposta de la diputada egarenca Eva Candela (PSC) i es va aprovar amb els vots a favor de PSC, Vox, En Comú Podem, Ciutadans i PP. En canvi, ERC, Junts per Catalunya i la CUP s’han abstingut. El diputat Ferran Roca (JxC) hauria justificat l’abstenció assegurant que «pot ser arribem a la conclusió que s’han d’oferir uns altres tipus de places a Terrassa dels que es van pensar l’any 2009» i que fins i tot podria ser que «la millor zona no fos Sant Pere Nord, o que Terrassa no fos el municipi mes escaient de tot el Vallès». Per la seva banda, la CUP ha posat en dubte que el model residencial sigui el més adient.

Davant aquestes afirmacions i malgrat que la proposa hagi quedat aprovada, Candela descarta «cap esperança» perquè es porti a terme la construcció de la residència. La socialista considera «inadmissible que es qüestioni», amb les llistes d’espera actuals, «si Terrassa és el municipi més escaient per construir una residència pública». La diputada egarenca argumenta que Terrassa només disposa d’una residència pública per a gent gran.

La CECOT celebra les darreres dues Lleis aprovades pel Parlament

La CECOT celebra l’aprovació de la Llei de Facilitació de l’activitat econòmica i la Llei de les àrees de promoció econòmica urbanes, APEU, en el darrer Ple del Parlament d’aquest 2020. L’entitat empresarial considera que les dues lleis, de les quals la CECOT ha participat activament per assolir un redactat de consens, beneficien el sector. El President de la patronal, Antoni Abad ha felicitat als grups parlamentaris per “deixar de banda les estratègies partidistes i entendre que l’aprovació d’aquestes dues lleis són importants per afavorir la competitivitat del país i per crear ocupació” i que tindran un impacte positiu sobre el teixit empresarial i econòmic català.

La Llei de Facilitació de l’activitat econòmica aprobada amb el suport del 78% de la Cambra i un 12,5% d’abstenció, ha estat fruit de la col•laboració i diàleg entre entitats de representació empresarial i el Departament d’Empresa i Coneixement i dona continuïtat a la Finestreta Única Empresarial (FUE). Té per finalitat impulsar aquesta activitat en l’actual entorn digital, establint els principis, criteris i instruments que han d’aplicar les administracions públiques a Catalunya per fer possible una relació àgil i eficient amb les empreses i els professionals, amb menys càrregues burocràtiques, més relació digital i uns serveis proactius, particularment a través de la Finestreta Única Empresarial. Una demanda histórica en el món empresarial que té de referent una normativa pionera a Europa en l’àmbit de la facilitació, que aplica el principi “Only Once” pel qual empreses i emprenedors només hauran d’aportar una única vegada les seves dades en tots els seus tràmits amb totes les administracions.

Pel què fa a la Llei de les àrees de promoció econòmica urbana, APEU, aprobada amb el suport del 88 per cent de la Cambra, crea i regula la figura d’aquestes àrees basades en un model de col•laboració publicoprivada entre l’administració local i els agents econòmics d’una determinada zona amb activitats de tipus industrial, comercial, turístic o de serveis, per promocionar-la, millorar-ne l’entorn urbà i incrementar-ne la competitivitat en benefici dels interessos generals de la ciutat. Les APEU s’inspiren en el model d’èxit dels Business Improvement Districts (BIDs), implementats des de fa 50 anys amb un gran arrelament a Alemanya, Regne Unit, EUA i Canadà i “des de Cecot Comerç s’ha impulsat i demanat la implantació d’aquests BID a Catalunya des de l’any 2000 i la darrera petició que vam realitzar va ser el setembre de 2019 quan vam proposar la definició d’un marc normatiu que pogués donar cobertura al model dels BIDs”, afirma Abad qui afegeix que “la junta de Cecot Comerç també va considerar convenient que la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local introduïssin, a nivell estatal, la possibilitat de crear aquestes àrees de promoció econòmica”.

Les APEU facilitaran que qualsevol zona de concentració d’activitat econòmica que vulgui augmentar la seva competitivitat o evitar situacions de degradació, pugui ser gestionada de manera conjunta amb l’objectiu de millorar els serveis i la qualitat de l’entorn, complementant les actuacions dels poders públics i potenciant la col•laboració entre agents públics i privats. L’activitat que duran a terme beneficiarà els espais públics i els interessos generals de la ciutat i és per això que, tot i ser entitats de base privada, es constitueixen sota la tutela pública del municipi pel compliment d’aquestes finalitats públiques.

Primàries Terrassa es presenta a les pròximes eleccions al Parlament

El moviment Primàries Terrassa decideix concórrer a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. Una decisió presa en el marc de la sobirania local però que coincideix amb Primàries Catalunya de presentar-se a les eleccions. Així ho ha decidit l’assemblea del grup reunida telemàticament i de forma extraordinària, el passat dimarts. Pel col•lectiu, Primàries Catalunya és l’única opció política que es compromet a aplicar unilateralment el mandat del primer d’octubre i a renovar la política catalana mitjançant la Democràcia Directa.

Diuen presentar-se amb la voluntat de la inmensa majoria de la ciutadania que no admet la falta de transparència, els dobles discursos, el tacticisme, les lluites fraticides, l’incompliment del mandat de les urnes o la suspensió de la Declaració de la Independència. Per Primàries Terrassa la Independència i la República Catalana exigeixen per part de la ciutadania una mirada políticament crítica i renovadora i per això les pròximes eleccions han de ser un estímul per allunyar-se de les lògiques i mecanimes autonomistes.

Conscients de la repressió social i política que viu el país, el moviment es reafirma en l’obligació de protegir els drets de la ciutadania, promoure la participació local i, junt amb les altres assemblees d’arreu del país, consolidar l’espai nacional. Per tot això fan una crida a protagonitzar el canvi i animen a la ciutadania a formar part de la candidatura i del voluntariat que el moviment de Pirmàries posen a l’abast de la ciutadania.

Minut de silenci avui al Parlament per condemnar el feminicidi del 22 d’agost a Terrassa

El Parlament ha fet avui dimecres, a la pausa del Ple d’aquest migdia, a les dues, un minut de silenci per recordar i condemnar l’assassinat de la Montserrat, la dona assassinada a Terrassa el 22 d’agost, novena víctima de la violència de gènere a Catalunya enguany.

El minut de silenci, que s’ha fet a les escales del Palau, l’ha convocat el president Roger Torrent en obrir la sessió plenària, en aplicació del protocol de dol contra les violències masclistes aprovat pel Grup de Treball en Equitat de Gènere del Parlament.

Torrent ha lamentat i condemnat en nom de la cambra aquest crim, i ha reiterat “el compromís del Parlament per erradicar qualsevol forma de violència contra les dones i vetllar pel seu record”.

La Generalitat avançarà 2,5 milions d’euros a les Cambres de Comerç

El President de la Generalitat, Quim Torra, ha anunciat avui al Consell de Cambres de Catalunya que per aquest any l’Executiu els avançarà 2,5 milions d’euros per al seu funcionament. El President ha fet aquest anunci en el decurs de la reunió conjunta de la Comissió per a l’elaboració del Pla per a la reactivació econòmica i protecció Social (Coreco) i el Consell de Cambres de Catalunya. Una sessió de treball que s’ha fet aquest dimarts al migdia al Palau de la Generalitat i en la qual hi ha participat entre d’altres el President de Cambra Terrassa, Ramon Talamàs.

El Govern ha presentat a les Cambres de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Catalunya les línies de treball d’aquest Pla de reactivació económica endegat per l’Executiu. Torra també ha debatut amb els representants de les Cambres el text del Decret Llei que regularà el seu paper institucional i que implicarà una major representativitat d’aquestes. Aquesta nova normativa s’aprovarà properament al Govern i será remesa posteriorment al Parlament perquè sigui refrendada.
Pel que fa al Pla de reactivació económica, el Consell de Cambres ha fet arribat al Govern 36 propostes, que el Comitè tècnic de la Coreco estudiarà en les properes sessions de treball.

En la reunió d’aquest migdia hi ha participat el vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, juntament amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet; la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón; la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, i els secretaris general de Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, Albert Castellanos, i d’Empresa i Coneixement, Marta Felip amb presidents i representants del Consell de Cambres de les Cambres de Comerç catalanes.

TeC demana la retirada immediata del Decret Llei de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge

Terrassa en Comú ha presentat un acord de part de la Junta de Portaveus per demanar al Govern de la Generalitat la retirada immediata del Decret Llei 5/2019 de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge per elaborar un nou decret amb la participació dels Ajuntaments i les entitats i, en cas que el Govern no ho retiri, la no ratificació dels grups parlamentaris.

L’acord presentat també inclou la demanda d’un inici de procés de debat, consens i propostes per elaborar un nou Decret Llei que realment suposi un avenç en la garantia del dret a l’habitatge.

Des de TeC defensen que aquestes mesures suposen un pas enrere en la defensa del dret a l’habitatge: matisen el rerefons liberal del model actual, protegit per poder fixar preus més alts en funció del barri; la desvinculació de la Generalitat a l’hora de tenir responsabilitat en l’atenció als casos de desnonament i obliga als ajuntaments a construir en tots els solars aconseguits pel dret de cessió del 10% en un termini de dos anys, entre altres.

Alumnat de l’escola Vedruna Vall presentarà una ILP a la Mesa del Parlament

El pròxim dijous 26 d’abril els alumnes de 2n d’ESO de l’escola Vedruna Vall de Terrassa presentaran a la Mesa del Parlament de Catalunya una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) sobre etiquetatge, traçabilitat, consum responsable, ètica i transparència empresarial.

La iniciativa, desenvolupada en el marc del seu Projecte Educatiu 9.2 Make it Visible, té l’objectiu d’impulsar una nova tecnologia en etiquetatge per tal d’oferir la màxima transparència sobre l’origen i els processos productius dels bens de consum que adquirim i, d’aquesta manera, que el consumidor tingui al seu abast tota la informació necessària per qualificar i triar l’article.

L’eix central del projecte es fonamenta en la col·laboració amb Twenty Corner, una petita empresa de Sabadell, dedicada a la traçabilitat ètica de productes de consum amb tecnologia NFC (Near Field Communication). Així doncs, els alumnes del centre egarenc han desenvolupat un formulari ètic, a emplenar per part de les empreses de productes de consum, que servirà per categoritzar l’origen ètic del producte amb un sistema de punts visible finalment en la traçabilitat i l’etiquetatge del producte en qüestió. Aquesta informació es podrà obtenir a través del mòbil i sense la necessitat de descarregar cap app.

D’aquesta manera, Vedruna Vall de Terrassa vincula Innovació Pedagògica, TIC, Empresa i Institucions amb l’ètica i valors tant en l’àmbit productiu com en el de consum. El projecte també ha servit mostrar als alumnes la utilitat del seu aprenentatge i donar-los protagonisme a l’hora d’elaborar aquesta ILP que presentaran al Parlament.

Catalunya en Comú lamenta no poder aplicar les seves polítiques socials

Catalunya en Comú Podem, una de les forces que havia d’actuar com a frontissa entre els blocs independentista i unionista, perd més de dos punts percentuals a Terrassa respecte les eleccions del 2015. I 3 escons al Parlament que passen a 8 dels 11 representants que tenien. Uns resultats que la formació admet com a dolents però que atribueix a les circumstàncies especials d’aquestes eleccions.

Els comuns lamenten el gir cap a la dreta que els resultats generals han donat als dos principals blocs. I asseguren que continuaran lluitant per impulsar les polítiques socials que proposen. Tot plegat en una festa tranquil•la que Catalunya en Comú Podem va celebrar a la seva seu del Passeig 22 de juliol.

C’s guanya a Terrassa amb gairebé un 30 per cent dels vots

El comportament electoral dels terrassencs aquest 21 de Desembre és pràcticament calcat als resultats electorals del conjunt de Catalunya. La lectura política local és, aquest cop, extrapolable a la resta del país.

És a dir, Ciutadans també ha estat la força més votada a Terrassa. És la primera vegada que el partit taronja s’imposa en unes eleccions a la ciutat. Ha aconseguit el suport de 37.322 vots, un 29,77%. L’augment respecte les eleccions al parlament del 2015 és notable: han ampliat en 10.951 els seus votants. No cal dir que és el millor resultat de la història de Ciutadans a Terrassa. Però també de la mateixa manera que ha passat al conjunt del país, l’antic JuntsxSí, la suma de JuntsxCatalunya i ERC, continua sent més gran. És més, han aconseguit tots dos 7.347 vots més que els comicis del 2015: ERC 25.173 i JuntsxCatalunya 20.845. Al partit de Puigdemont el segueix de prop el PSC, amb 18.693 vots, un resultat similar a fa dos anys. Catalunya En Comú Podem també baixa a Terrassa i passa de 13.236 suports a 11.329. La CUP perd la meitat de vots i n’ha recollit 4.787. La patacada del PP també és considerable, quedant, aquí també, per darrera dels cupaires. Han votat els populars 4.691 persones, gairebé la meitat que el 2015.

En l’actual política de blocs, és convenient mirar-s’ho també des d’aquest prisma. Aquí els resultats sí que difereixen dels catalans: el bloc constitucionalista a Terrassa guanya en vots, i per força: 60.695. El bloc independentista, tot i trencar en 3.729 vots els sostre del 2015, es queda 50.805. Si hi sumem els vots de Catalunya En Comú, és a dir, de tots aquells que estan a favor d’un referèndum, surt una xifra gairebé calcada a la participació de l’1 d’octubre.

 

El Parlament de Catalunya declara la independència

El Parlament ha declarat aquesta tarda la independència de Catalunya. Poc abans de dos quarts de quatre la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, anuciava el resultat de la votació de la proposta de Junts pel Sí i la CUP, d’iniciar un procés constituent per formar una república sobirana i independent. S’ha aprovat per 70 vots a favor, 10 en contra i dues  abstencions.

Els diputats de Ciutadans, PSC i PP han abandonat l’hemicicle abans de la votació, que s’ha fet en secret. Aquesta declaració parlamentària insta a l’executiu català, doncs, a obrir un procés constituent.

Poc després el Senat ha aprovat l’execució de l’article 155 de la Constitució, que preveu la intervenció de la Generalitat i la substitució del govern català. Finalment, l’esmena presentada pel PSOE perquè TV3 continuï estant en mans del Parlament, ha estat acceptada.