Entradas

Paola Sáez publica la seva primera novel·la «En la oscura noche»

Professional de la Comunicació Audiovisual, Paola Sáez, es passa a la literatura i edita la seva primera novel·la «En la oscura noche». Un llibre escrit a partir d’una gran sensibilitat i bellesa, amb l’aportació de vivències i emocions pròpies de la jove autora terrassenca. Editada per l’editorial Adarve, «En la oscura noche» representa l’inici d’una carrera literària que Sáez combina amb el descobriment d’altres activitats artístiques.

Misma Hora Mismo Lugar. Mònica Linares 680x1020

Mònica Linares presenta ‘Misma hora, mismo lugar’, la seva darrera novel·la romàntica

L’escriptora terrassenca Mònica Linares va publicar la seva tercera novel·la Misma hora, mismo lugar el passat 7 d’octubre. Primer ho va fer en format digital i després  en versió paper. 

El llibre narra la història de l’Álvaro i l’Iris. Ell és un jove arquitecte que intenta sobreviure a una separació complicada. Ella treballa en una llibreria i necessita enfrontar-se cara a cara al seu passat. Als matins, a la mateixa cafeteria, al mateix racó al costat del piano, es troben i comparteixen un instant de les seves vides, l’aroma del cafè, alguna paraula solta, i potser en aquests silencis que els acullen puguin trobar els seus sentiments i emocions.

Portada de ‘Misma hora, mismo lugar’, de Mònica Linares

 El 10 de novembre Linares estarà signant els seus llibres a la Llibreria Colors (Av. Abad Marcet, 43) a les 19h. I el pròxim 14 de gener la Biblioteca Central acollirà la presentació  de la seva darrera novel·la a les 18.30h.

Alta participació en els premis Ferran Canyameres d’Òmnium Cultural

La primera edició del Premi de Teatre Àngels Poch supera els 126 originals rebuts. Els ja clàssics Premi Ferran Canyameres, tant de novel·la com de narracions curtes, pràcticament tripliquen la presentació de treballs que s’havien rebut fins ara. Amb aquesta altíssima participació a un premi teatral, segons Òmnium Cultural que convoca el certamen, «es demostra la gran vitalitat que té el teatre, arreu dels Països Catalans, i la magnífica nòmina de dramaturgues i dramaturgs que tenim», segons Eloi Falguera, president del jurat.

La setmana passada, el 30 d’abril, va finalitzar el termini de recepció de les obres en els diferents premis Ferran Canyameres, un cop recollides totes les inscripcions, la participació en els diferents apartats ha estat històrica, segons Òmnium Cultural que convoca els premis. En el cas dels premis Ferran Canyameres, tant de novel·la com de narracions curtes, han experimentat un augment més que considerable. Del premi Ferran Canyameres de novel·la s’han recollit 58 obres, mentre que en el premi Ferran Canyameres de narracions curtes s’ha arribat a 114.

Pel què fa a la primera convocatòria del Premi de Teatre Àngels Poch, ha superat totes les expectatives i arriba als 126 originals rebuts per participar en el concurs. Fins i tot obres de fora de l’Estat espanyol. Fa més de 30 anys que Òmnium Terrassa convoca els premis Ferran Canyameres de gènere policíac, d’intriga o misteri. D’una banda, hi ha el Premi de Novel·la Ferran Canyameres, que arriba a la 30a edició, i, de l’altra, el Premi de Narracions Curtes Ferran Canyameres, que ja en fa 32.

Juntament amb aquests dos premis, enguany s’hi ha sumat per primer cop el Premi de Teatre Àngels Poch, que vol premiar el millor text teatral de temàtica lliure. També s’inclouen dins l’entrega de premis de la Nit del Misteri els premis escolars Maria Rovira i el M. Montserrat Oller, dirigits a alumnes d’ensenyament secundari i postobligatori, i de cicle superior de primària, i, finalment, el Premi de Poesia Enric Gall, que surt fora del gènere de misteri i té com a tema l’exaltació dels valors ciutadans com el civisme, la convivència i els bons costums.

L’investigador de Mossos Xavi Pons publica la seva primera novel·la

És Xavi Pons, un policia d’investigació criminal de la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Terrassa. Ara i gràcies a una campanya de micromecenatge publica el seu primer llibre, «Nada que no estés dispuesto a perder», una novel·la negra de ficció, inspirada en fets reals i ambientada a Terrassa. Nascut a Barcelona, Pons és terrassenc d’adopció després d’uns 18 anys en el cos de policia.

Ara i seguint el camí d’altres companys de professió ha decidit donar volada a una de les seves passions: la literatura. Una afició que té com a referents els llibres de temàtica policíaca que llegia de jove. «Nada que no estés dispuesto a perder» que sortirà a la venda pels volts de Sant Jordi, representa el primer pas de qui sap si d’una llarga carrera, ara també com a escriptor.

L’escriptor Pep Puig Ponsa presenta una història juvenil amb «Caminant junts per la lluna»

«Caminant junts per la lluna» és el títol de l’última novel·la escrita per Pep Puig Ponsa. La nova publicació arriba aquest dimecres a les llibreries de la mà de l’editorial L’Altra Tribu i la seva col·lecció de literatura juvenil. En aquest cas, però, l’autor terrassenc d’origen ullastrellenc defuig les etiquetes i recalca que, si bé els protagonistes de la història són un grup de joves, es tracta d’una novel·la adreçada a tots els públics.

Tal com ja va ocórrer amb el seu títol -fins ara- més exitós «La vida sense la Sara Amat», l’autor s’ha tornat a inspirar en les memòries de la seva pròpia infància per situar el punt de partida d’aquesta aventura en unes vacances a Altafulla, durant l’estiu del 1984. Un període, per cert, que l’il·lustrador del llibre, el també terrassenc Joan Badia, ha sabut plasmar a la perfecció en els dibuixos interiors. La portada és de Ignasi Font.

L’escriptor, guardonat amb el premi Sant Jordi 2015, està treballant ara en una nova història ambientada també a Altafulla, però amb una mirada més fosca i hivernal, la qual ben bé podria ser un contrapunt argumental de «Caminant junts per la lluna».

Josep Gòrriz publica la història d’una alumna marroquina del Blanxart que va viure a Terrassa

Una història real que transcorre a Terrassa. És la targeta de presentació de la darrera novel·la de l’escriptor local, Josep Gòrriz. Es titula «Seiscientos euros» i ha estat publicada primer en castellà a la col·lecció Paralelo Cero de l’editorial Bruño. L’obra està protagonitzada per la Laila Boulabkoul, de tretze anys, que ve del Rif (una regió del Marroc) amb un objectiu clar: aprendre i un somni: ser escriptora.

La noia arriba a la ciutat amb el seu pare. La convivència en un pis compartit no és fàcil i la protagonista haurà de prendre una decisió valenta i adulta que canviarà el seu futur.

Els personatges són reals i els espais de Ca n’Anglada on està ambientada també. La Laila veu des de la seva finestra la plaça de Ca n’Anglada i la seva font, estudia a l’Institut Blanxart on Gòrriz és professor i fa els deures a la biblioteca del Districte segon.

La Laila va viure a la nostra ciutat fa uns 5 anys. Els sis-cents euros que donen títol a la novel·la van ser essencials per a ella.

Gòrriz espera que en els propers mesos la història es publiqui també en català, llengua en què va ser escrita originalment.

Santi Baró ha novel·lat les riuades del 1962 en el seu darrer llibre, ‘La filla de la tempesta’

Santi Baró ha novel·lat les riuades del 1962 en el seu darrer llibre, ‘La filla de la tempesta’. L’escriptor nascut a Terrassa diu que feia molts anys que tenia la idea al cap, uns fets que els seus pares van viure i que ha donat hores de sobretaula amb la família. La tasca d’investigació li ha permès arrodonir l’argument.

‘La filla de la tempesta’ és una història de supervivència que ens endinsa en la Catalunya dels anys 60, en la important onada d’immigrants d’Andalusia que fugien de situacions molt precàries i que van venir fins aquí atrets pel boom industrial.

La bibliografia de Santi Baró és àmplia, la formen més d’una vintena d’obres, però n’hi ha una que va ser decisiva per trobar l’estil que ha triat per al seu darrer treball. És ‘Lluna de gel’ i està basada en la història real d’una adolescent romanesa que va aconseguir fugir d’una xarxa de prostitució.

Així va sorgir la història de la Mariana, una noia cordovesa que arriba Terrassa amb tota la família i la maleta carregada d’esperança i il·lusions. Santi Baró presentarà ‘La filla de la tempesta’ el dimecres 30 de gener en un acte a la Llibreria Cinta a les 7 de la tarda.

La periodista Laura Pinyol publica la seva primera novel·la, ‘El risc més gran’

La ficció, sense la realitat, no existiria. La periodista terrassenca Laura Pinyol ha utilitzat punt de partida de la seva primera novel·la el tema d’un dels seus reportatges: pobles petits que feien una crida a les famílies amb nens a viure-hi per poder mantenir les escoles. A partir d’aquí Pinyol teixeix la història de la Júlia, mare de dos fills, que fuig de la urbanitat del Vallès per instal·lar-se a Prat de Comte, una petita localitat de la Terra Alta.

A ‘El risc més gran’ la Júlia ha d’aprendre a relacionar-se amb els buits que han deixat persones que formaven part de la seva vida i sobreposar-se a les incerteses. Sobrevolant-ho tot, hi ha la por.

Un personatge més al llibre de Pinyol és el paisatge: el del Vallès i el de la Terra Alta, tan distants però també molt semblants.