Entradas

La Nit dels Museus torna a Terrassa amb protagonisme per la llum

Terrassa ha tornat a homenatjar el dia Internacional dels Museus. Tot i ser el 18 de maig la celebració, que aquest any duu el lema «El poder dels Museus», s’ha celebrat el 14 i 15 de maig amb la pretensió de posar en valor aquestes instal·lacions culturals com a mitjans imprescindibles per a l’intercanvi cultural, la col·laboració, la pau i l’enriquiment de cultures. A nivell terrassenc s’ha buscat l’objectiu d’apropar i donar a conèixer l’important valor històric i cultural que té la ciutat.

Durant tot el cap de setmana alguns museus com la Seu d’Ègara, el Castell Cartoixa o La Casa Alegre de Sagrera, han obert les seves portes per a tothom qui vulgui tafanejar, de manera gratuïta, els diversos espais i objectes històrics que hi contenen. Una iniciativa que ha comptat amb l’impuls del Museu de Terrassa i que ha donat el tret de sortida a les 8 del vespre amb el concert, des de la Casa Alegre de Sagrera, de Marta Sierra Jazz trio.

Per la seva banda, El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya ha ofert aquest dissabte diverses activitats entre les quals ha destacat el taller de restauració o les passejades per les característiques voltes.

Coincidint amb aquesta celebració del dia dels Museus s’han il·luminat fins a catorze edificis i monuments de Terrassa en motiu del dia Internacional de la llum, 16 de maig. Alguns d’aquests espais han estat el monument de la Dona Treballadora, La Torre del Palau, la façana de la Facultat d’Òptica i Optometria o la façana de l’Ajuntament al Raval de Montserrat.

El Museu Tèxtil presenta ‘Mieses’, una mostra de Mariona Cañadas i Pedro Murúa

Des del passat diumenge es pot visitar a l’Espai Zero del Museu Tèxtil l’exposició “Mieses”, obra de Mariona Cañadas i Pedro Murúa.

La paraula “mieses” (messes en català) fa referència als camps de cereals que s’han sembrat i que posteriorment són collits. Un procés que transforma el paisatge i les persones que l’habiten.

El projecte “Mieses” aborda aquesta transformació, de com l’experiència del paisatge es pot trobar en la tensió entre el fet d’observar i el d’habitar.

La pintora Carmen Valverde i la dissenyadora Lola Raya, juntes en una exposició al Museu Tèxtil

La pintora Carmen Valverde i la dissenyadora de moda Lola Raya, juntes en una exposició. És ‘Moda, Art i Feminitat’, que es pot visitar des de la setmana passada al Museu Tèxtil.

La major part són una trentena de puntures sobre tela, sense bastiment, simulant un bosc. Van ser creades durant el confinament expressen els diversos sentiments que van suposar aquells mesos per Carmen Valverde. Reivindiquen també els conceptes de feminitat i dona, habituals en l’autora.

Les pintures de Valverde es combinen amb peces de roba de cànem dissenyades i pintades per Lola Raya, que pateix una baixa visió degenerativa.

L’exposició ‘Moda, Art i Feminitat’ es pot veure al Museu Tèxtil fins el 30 de juny.

L’artista Kima Guitart exposa “Cassandra” al Museu Tèxtil

La reconeguda artista Kima Guitart presenta fins el 12 d’abril a la sala Espai Zero del Museu Tèxtil la mostra “Cassandra».

La paraula com a arma de llibertat”. El projecte d’aquesta exposició és el resultat de la lectura del llibre Cassandra de Christa Wolf que l’artista va rellegir el 2020 durant el temps de confinament.

L’escriptora ens situa en el moment en què la profetessa Cassandra arriba a les portes de Micenes, on serà assassinada per Clitemnestra.

El principal interès de l’artista amb aquestes obres és comunicar la soledat d’un personatge mític davant la mort. També abordar la falta de reconeixement públic del discurs femení.

Llibres escrits per dones es converteixen en un teixit de dotze metres de llargada

Aquest teixit fa dotze metres de llargada. Els darrers tres metres l’han confeccionat, des del mes de setembre, les 25 participants del club de lectura Fil per randa del Museu Tèxtil i altres col·laboradores, seguint una proposta de l’artista Núria Benet. És la segona fase del seu projecte «Dones IMpertinents».

Després d’haver-se llegit dos llibres escrits per dones, les participants n’han tallat les pàgines i cosit els trossos fent el teixit cada vegada més gran. L’única limitació, els 60 centímetres d’amplada que els dona l’agulla.

Amb aquest projecte Núria Benet vol donar veu a les dones de finals del segle XIX, que van participar en la revolució industrial de forma molt silenciada. De fet, l’artista va més enllà i amplia l’homenatge a les dones en general.

L’escriptora Assumpta Montellà, una de les autores llegides, ha participat en la presentació del teixit de Dones IMpertinents fent-hi una conferència.

El teixit és viu i anirà creixent amb la incorporació de nous llibres que es llegeixin al club de lectura Fil per randa. La peça s’exposarà mes endavant alMuseu Tèxtil, juntament amb les imatges fruit d’una sessió de fotografies realitzades al Museu de la Ciènciai amb les seves autores materials.

Aquest projecte s’ha realitzat gràcies a la línia d’ajuts Terrassa Crea del Servei de Cultura.

Josep Massagué inaugura el seu particular «pessebre napolità del segle XXI» al Museu Tèxtil de Terrassa

El «pessebre napolità del segle XXI» és el particular pessebre de l’escenògraf i figurinista Josep Massagué. A diferència d’un pessebre napolità ortodox, la creació de Massagué és més personal perquè en un pessebre napolità tradicional no veurem mai un orxater valencià, un senyor rector, un barber arrencant-li un queixal a un pobre pagès, o El Quixot.

El pessebre d’en Josep Massagué és ple de figures estrictament napolitanes, però n’hi ha d’altres que són incorporacions seves. Ens diu que cada any intenta afegir figuretes noves, i ja ens ha avançat que, si tot va bé, per l’any vinent hi vol afegir una puntaire, una paradeta de terrissa fina amb plats pintats i, com que encara veu que hi ha espai al pessebre, potser n’afegeix d’altres.

La idea d’exposar el «pessebre napolità del segle XXI» al Museu Tèxtil de Terrassa va sorgir de la seva directora, la Sílvia Carbonell, que va quedar ben sorpresa de les figures muntades, pintades i vestides que en Massagué tenia a casa seva, un dia que hi va anar per recollir uns dissenys de roba de teatre que volien exposar al museu. L’exposició es podrà veure fins al proper dos de febrer a la Sala Espai Zero del Museu Tèxtil de Terrassa.

El Museu Tèxtil de Terrassa presenta l’exposició “Un museu, mil trames”

El Museu Tèxtil commemora els seus 75 anys d’història amb l’exposició “Un museu, mil trames”, una activitat que permet conèixer la tasca del museu quant a la recerca, la conservació i la difusió del pàtrimoni tèxtil. Aquesta exposició no tan sols mostrarà diverses col·leccions, sinó que també presentarà un recorregut sobre la història del museu

A partir d’aquest diumenge l’exposició “Un museu, mil trames” quedarà oberta al públic. Allà es mostraran 186 peces tèxtils, des de teixits fins a peces litúrgiques, datades d’entre el segle I i el segle XX. També es presentaran documents bibliogràfics.

A la inauguració han assistit el Diputat de Cultura, Joan Carles Garcia, i la cap de Serveis de Museus de la Generalitat de Catalunya, Magda Gassó. Ambdós han destacat l’esforç i l’excel·lència del Museu Tèxtil en l’organització d’aquesta exposició.

Durant l’acte s’ha posat èmfasi en el futur de la indústria tèxtil, sobretot en termes de sostenibilitat. El Museu posa de manifest la importància de conèixer les tècniques del passat per poder entendre el futur d’aquest sector.

Amb motiu de l’exposició s’ha editat un catàleg que comprèn la totalitat de peces exhibides, i s’inclouen articles d’historiadors especialitzats en el sector tèxtil, que posen èmfasi en la tradició i la importància de Terrassa en aquesta indústria.

El Museu Tèxtil enllesteix l’exposició ‘Un museu, mil trames’ sobre els 75 anys de l’equipament

El Museu Tèxtil de Terrassa celebra el seu 75è aniversari. Va ser a finals de febrer del 1946 quan l’empresari local Josep Biosca va fundar el primer equipament de tot l’Estat dedicat a aquest àmbit.

Des de llavors fins ara, el museu no ha deixat de créixer, esdevenint tot un punt de referència a nivell europeu. Ara, tres quarts de segle després, aquest Centre de Documentació fa balanç de tota la feina feta, a través de les tasques de conservació i divulgació del patrimoni històric.

Ara, l’equipament inaugura el proper divendres l’exposició Un museu, mil trames sobre els seus primers 75 anys d’història. La mostra està dividida en 11 àmbits més una línia cronològica com a introducció. El 19 de desembre està programada una visita guiada amb inscripció prèvia.

Carme Forcadell dona veu en un llibre a les dones que va conèixer a la presó

L’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, va passar 1.200 dies a la presó pel fets que envolten el referèndum de l’1 d’octubre. En aquest temps va estar en quatre centre penitenciaris i en ells va conèixer un munt de dones amb qui a fora no hauria coincidit mai. Unes dones diu, que abans de delinquir, havien estat víctimes, però que veuen el futur amb esperança. Ha volgut fer-les sentir en el seu llibre ‘Escrivim el futur amb tinta lila’, que ha presentat aquest dimecres al Museu Tèxtil convidada per Esquerra.

Carme Forcadell sosté que ser dona comporta sempre desigualtat perquè la societat és estructuralment masclista. Ha pogut comprovar en primera persona com aquest menysteniment de la dona encara és més evident a la presó, on la situació és més difícil de reconduir.

Inhabilitada per onze anys i mig, l’expresidenta del Parlament veu, per força, la situació política des de la distància. Lamenta la manca de coordinació i estratègia comuna entre els socis de govern però està convençuda que, quan calgui, tornarà la unitat. Carme Forcadell posa en valor que el 52 per cent del Parlament és partidari de la República Catalana.

L’artista Irene Pérez exposa ‘Calibracions’ a l’Espai Zero del Museu Tèxtil

L’artista Irene Pérez exposa ‘Calibracions’ a l’Espai Zero del Museu Tèxtil fins el 25 de juliol. Les obres creades per a aquesta mostra van néixer durant els mesos de confinament però s’allarguen en el temps navegant per la nova situació generada arreu. D’aquesta manera, Irene Pérez explica com, durant aquest període, el llenguatge, els teixits i la tecnologia esdevenen els protagonistes de la gestió de les relacions humanes. L’artista utilitza diversos mitjans en un intent d’entendre i situar el que ha passat en el darrer any.