Entradas

Reformes el pati de l’Escola El Vallès i remodelació de l’Escola Bressol Ginesta

/0 Comentarios/en , /por

L’Ajuntament de Terrassa destinarà aquest any 723.000 euros a obres de manteniment i millora d’escoles de primària i centres educatius municipals. Algunes actuacions s’estan fent aquest estiu, tot i que les més importants es faran al desembre.

Una de les més importants és la remodelació del pati de l’escola El Vallès. Les obres de la primera fase s’han adjudicat a l’empresa Consca Egara per poc més de 84.000 euros i es faran al desembre, fora de l’horari lectiu. Els treballs serviran per solucionar els problemes de drenatge del pati de sorra i instal·lar diversos equipaments de joc actiu. També s’habilitarà un espai circular amb seients, es construirà un rocòdrom, es plantaran arbres i tres horts alçats. A més, es recol·locaran cistelles i porteries, es faran treballs de pintura i es crearan nous espais amb gespa artificial, entre d’altres actuacions. En una segona fase, està previst substituir les planxes del porxo i instal·lar una segona àgora, així com la instal·lació d’una caseta d’endreç.

L’altra intervenció destacada és la reforma integral de l’Escola Bressol Municipal Ginesta. El projecte inclou la construcció d’una gran estructura annexa a l’edifici actual per dotar-lo d’un ascensor i altres elements constructius. La primera fase es va licitar per un import de gairebé 126.000 euros però encara no hi ha data d’inici de les obres perquè les empreses licitadores hi estan renunciant per l’encariment dels materials. El consistori està buscant solucions que permetin l’adjudicació, però no descarta que la licitació quedi deserta i s’hagi d’ajornar.

Altres actuacions previstes suposaran la instal·lació d’ascensors i rampes d’accés, treballs de pintura i fusteria, substitució de calderes, reparació de clavegueram i enrajolat de lavabos i altres reparacions.

Junts denuncia poc manteniment a l’avinguda del Vallès, on van creixent males herbes

/0 Comentarios/en , /por

Junts per Terrassa denuncia el poc manteniment de l’avinguda del Vallès i la presència de males herbes als embornals. Considera que no dignifica gens l’entrada a la ciutat per aquesta gran via, que fa que la primera imatge que es té Terrassa no és agradable.

Segons la formació el mal estat es fa encara més visible a la zona sud de l’avinguda, on no hi ha habitatges propers. La situació, asseguren, no beneficia gens la instal·lació de noves empreses als polígons de la zona.

Junts diu no estar en contra del creixement d’aquest tipus d’herbes espontànies però sí que demana que hi siguin de manera controlada, sanejada i sense envair espais de circulació o pel vianant. Segons la formació, l’Ajuntament només neteja els embornals cada cinc o sis anys.

Per la portaveu del grup, Meritxell Lluís, l’estat de l’avinguda del Vallès no casa amb l’objectiu de Revolució Verda.

Tot i centrar-se en l’avinguda del Vallès, Junts també denuncia el mal estat, menys acusat diuen, d’una altra entrada a la ciutat, la de la Rambleta del Pare Alegre.

El manteniment urbà i la neteja seran uns dels principals eixos de Junts de cara a les municipals de l’any que ve. La formació estudia treballar alguna proposta urbanística per l’avinguda del Vallès.

Junts proposa un minibús pels carrers del centre entre 25 mesures per millorar la ciutat

/0 Comentarios/en , /por

Junts per Terrassa proposarà en el ple sobre l’Estat de la Ciutat, 25 mesures concretes distribuïdes en cinc àmbits com és la seguretat, el manteniment, la mobilitat, la llengua i l’economia. 25 punts agrupats en una sola proposta de resolució per sotmetre-la a la votació del plenari. Mesures que segons ells reclama la ciutadania i que l’Equip de Govern no hi posa fil a l’agulla per executar-les.

Entre les accions a emprendre destaquen en l’àmbit de la Seguretat, l’aplicació de mesures per reduir la delinqüència habitual i fer més participatiu i corresponsable a la ciutadania en el Consell Municipal de Seguretat. Pel què fa al manteniment urbà i a la neteja, Junts reclama un pla per arranjar les voreres de la ciutat, intensificar la lluita contra l’incivisme i elements de joc inclusiu per tots els parcs de la ciutat.

En Mobilitat, el partit catalanista vol que s’estudiï impulsar un minibús elèctric que recorri els carrers de vianants del centre, una resposta des del tansport públic a la prohibició de circular pels carrers amb els vehicles privats. En el ple de divendres també proposaran la protecció de la llengua catalana en tots els àmbits de la ciutat i fomentar l’economia productiva reduïnt els terminis dels tràmits administratius per a la creació d’ocupació, tal i com ha denunciat una entitat econòmica de la ciutat.

Canvis en el lloguer i la conservació dels comptadors d’aigua a partir del gener

/0 Comentarios/en , , /por

La factura de Taigua no inclourà els conceptes de lloguer i conservació dels comptadors d’aigua a partir de 2022. Les persones abonades rebran les factures corresponents de les empreses amb qui tinguin contractats aquests serveis. En els pròxims dies, l’empresa municipal Taigua enviarà una carta informativa a les prop de 100.000 persones abonades per explicar els canvis que s’introduiran, a partir del gener de 2022, a la factura de l’aigua.

Quan l’Ajuntament va municipalitzar el servei, el desembre de 2018, un dels objectius més immediats era que no es notés cap canvi substancial en el servei d’abastament d’aigua. Per facilitar la seva gestió, Taigua va acordar amb les empreses Mina Pública d’Aigües de Terrassa i Servaigua que, inicialment, gestionaria la facturació i cobrament dels serveis de conservació i lloguer dels comptadors d’aigua i que els transferiria les quotes que pagaven les persones abonades. Aquests conceptes han aparegut, fins ara, a la part inferior de la factura amb els noms de «Conservació del comptador de Mina Pública d’Aigües de Terrassa, SA.», o «Lloguer de comptador de Serveis de l’Aigua SA. (Servaigua)».

Transcorreguts tres anys amb aquesta mesura transitòria, a partir de gener de 2022 Taigua deixarà d’incloure aquestes despeses a les seves factures i només hi constaran els serveis que presta, com són les quotes de servei i de consum; i els impostos, com són el cànon de l’aigua que s’ingressa a la Generalitat i l’impost sobre el valor afegit (IVA), que correspon a l’Estat. Taigua enviarà properament una carta informativa amb els detalls d’aquests canvis a tots els seus usuaris i usuàries. Pel que fa al lloguer o conservació dels comptadors d’aigua, les persones abonades rebran la factura corresponent de la empresa amb qui tinguin contractat aquest servei.

La Masia de Ca n’Anglada acollirà al febrer un centre de Noves Oportunitats Educatives

/0 Comentarios/en , /por

El mes de febrer entrarà en funcionament un nou espai educatiu centrat en les Noves Oportunitats, a la Masia de Ca n’Anglada. Un espai per a uns 20 alumnes, provisional i ampliable, vinculat als estudis de l’Escola de la Llar, de seguiment educatiu en la fase post-obligatòria. Així es desprèn dels pressupostos municipals de l’àrea d’Educació que aquest dilluns s’han donat a conèixer en la Comissió de Cicles de la Vida.

Les xifres de l’àrea experimenten un notable augment per a les franges d’edat en educació no obligatòria, com són les escoles bressol o aquest centre de Noves Oportunitats, i en programes com el Pla de Millora d’Oportunitats Educatives (PMOE). Tot plegat amb un 10 per cent global més per a la millora de la igualtat d’oportunitats reals en Ensenyament. Amb gairebé 29 milions i mig, és el departament de l’Ajuntament que amb més de 2 punts, més creix en despesa corrent, amb l’objectiu de recuperar la total presencialitat en programes i activitats, com abans de la pandèmia.

D’altra banda l’Ajuntament ha signat un acord amb el Departament d’Ensenyament per el qual la despesa de manteniment dels Instituts-Escoles, com neteja, aigua o llum, les assumeix la Generalitat. El conveni també inclou diferents pagaments perquè l’Ajuntament recuperi les despeses que ha assumit en els darrers anys per aquest concepte. Aquest punt que arribarà al ple, s’ha aprovat amb l’abstenció del PSC i el vot contrari de Ciutadans.

La Taula de Seguiment de les Rieres debat el cobriment d’un tram de la riera del Palau

/0 Comentarios/en , /por

L’Ajuntament exposa a la Taula de Seguiment de les Rieres, reunida telemàticament aquest dimarts a la tarda, un estudi preliminar per a la possibilitat d’efectuar un cobriment parcial de la riera del Palau en el tram central de Poble Nou, a l’alçada de la carretera de Rellinars. Aquest és un dels projectes que treballa l’Equip de Govern per trencar l’efecte barrera de les rieres i siguin un espai connector entre barris de la ciutat.

A la reunió també es van presentar les actuacions previstes per als anys 2021 i 2022, pel què fa a les actuacions estructurals de conservació, explotació, planejament i estudis estratègics com aquest del cobriment parcial. La Taula va deliberar un document d’anàlisi per definir les propostes i els projectes previstos a les rieres. Un estudi que ha de servir com a base per a la reflexió i determinar després la millor estratègia.

Pel què fa a les actuacions, en l’actualitat es troba en licitació, un projecte de reparacions puntuals de la riera de les Arenes, més amunt d’Els Bellots. A finals d’any es faran les obres del mur d’escullera a les Arenes per a la protecció de Les Fonts. També es planifica la reparació dels murs d’endegament de la riera del Palau i del Torrent de Vallparadís.

Pel què fa a la conservació hi ha un projecte de retirada de sediments a la riera del Palau a l’alçada d’Abat Marcet i millorar la capacitat hidràulica en la confluència de les rieres de les Arenes i Palau, a l’avinguda Font i Sagué. També es treballa en una altra confluència a l’alçada de la C-58. Pel mes de setembre és previst retirar els residus i la millora de les instal·lacions en tres trams de rieres i torrents.

Per millorar la protecció ciutadana s’instal·laran 16 detectors d’abocament en diversos punts, un pluviòmetre a la capçalera de les Arenes i es posaran en servei en els trams inundables, unes barreres automàtiques amb sensors que es tancaran en cas de possibles d’inundacions. La Taula de Seguiment de les Rieres és un òrgan de deliberació, estudi, proposició i acords, formada per l’Ajuntament, els partits polítics i representants dels veïns, plataformes, comissions i entitats que treballen per millorar el manteniment i la gestió al voltant de les rieres que travessen la ciutat.

 

 

Quatre empreses es reparteixen el manteniment de les zones verdes de la ciutat

/0 Comentarios/en , , /por

La Comissió de Territori i Sostenibilitat aprova l’adjudicació del contracte de serveis en conservació, manteniment i neteja de les zones verdes de la ciutat. El contracte de quatre lots diferenciats, puja a uns 15,4 milions d’euros, uns 4,5 milions d’euros l’any per als pròxims quatre anys de vigència del contracte, amb dret a un any de pròrroga. Aquesta xifra representa gairebé un milió d’euros més que l’anterior adjudicació, per a la regularització dels convenis col·lectius dels treballadors.

Les empreses que s’emporten l’adjudicació, entre les quals hi ha Fupar, compleixen un dels requisits del plec de clàusules que és el d’ocupar a persones de diferents capacitats. A més de netejar les herbes de les voreres de la ciutat, el contracte també contempla que les empreses hauran de gestionar-se amb criteris de sostenibilitat ambiental i en el control del consum de l’aigua.

Les empreses es reparteixen el manteniment de l’espai verd de la ciutat entre el sector est i oest, els rodals i un únic contracte pel al Parc de Vallparadís. D’altra banda el pròxim ple s’adherirà al projecte per a la Qualitat de l’Aire que proposa el Consell Comarcal. Un pla supramunicipal amb 44 actuacions per a la millora de l’aire i que entraran a formar part de la renovació i actualització del Pla local previst per aquest any.

Els polígons industrials alerten del perill de desertització de la indústria a Terrassa

/0 Comentarios/en , /por

L’Agrupació de Polígons de Terrassa, APT, alerta del risc de desindustrialització del municipi durant la propera dècada. La manca d’inversions, de manteniment i de neteja són els problemes més comuns que l’entitat ha detectat en una diagnòsi sobre l’activitat económica dels polígons a la ciutat. L’Agrupació també detecta mancances en la mobilitat, la senyalització o l’aparcament i en general en la manca de manteniment i conservació dels polígons. Per això l’associació té les esperances posades en els canvis a les regiduries de l’Ajuntament per obrir una nova via de negociació i resoldre els problemes.

L’associació apunta que no és necessari augmentar el pressupost sinó redistribuir-lo més eficaçment. Pel sector industrial s’han de prendre decisions per estimular i dinamitzar l’activitat empresarial per generar ocupació i riquesa. Per això volen reafirmar els compromisos amb l’Ajuntament per elaborar un Pla Director amb el seu corresponent pla d’inversions, per abordar la situació terrassenca i convertir la ciutat en un referent en l’àmbit industrial. Segons l’agrupació, els problemes derivats per la manca d’inversions, per la falta de manteniment i de neteja dels polígons contribueixen a la degradació dels espais industrials i repercuteixen negativament en la imatge de les empreses però, també afecten i molt als treballadors i treballadores de la ciutat que es desplacen a les empreses i han de fer-ho en unes condicions tan poc dignes com les actuals.

En concret, l’APT creu que s’hauria d’estar treballant el projecte Vallès renovables de Cecot i transformar els sostres industrials en sostres fotovoltaics. Una altra línia d’actuació consistiria en analitzar com es poden mancomunar serveis entre les empreses dels polígons en aspectes com l’economia circular o la seguretat. Els canvis tecnològics i les implicacions industrials són un repte que els polítics locals hauran d’afrontar amb visió estratègica per evitar que els seus municipis no es desindustrialitzin o esdevinguin residuals en regions industrials altament competitives. L’ATP es va constituir la tardor del 2019, a la seu de la CECOT com a canal d’interlocució i representa a 18 entitats amb unes 1.800 empreses dels polígons industrials de la ciutat.

Retirada de 3.500 quilos de residus de les rieres de la ciutat

/0 Comentarios/en , /por

L’Ajuntament retira més de 3.500 quilos de residus de les rieres de Les Arenes, Palau, Rubí i Torrent Mitger, gràcies al darrer conveni signat amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). El confinament provocat per la Covid-19 i les pluges d’aquests darrers mesos han contribuït a la millora ecològica de les rieres i torrents que travessen el terme municipal de Terrassa, ja que hi ha més aigua i menys escombraries. També hi ha ajudat l’acció de l’equip de treball que en els darrers sis mesos, confinament a banda, ha treballat en els plans d’ocupació, subvencionats pel Servei Públic d’Ocupació, el SOC, destinats a la neteja de residus a les rieres.

Aquest equip, format per un oficial i tres operaris, ha finalitzat aquesta setmana el seu treball i ha retirat més de 3.500 quilos de residus, principalment papers, llaunes de begudes i bosses de plàstic. Un material de rebuig lleuger, però molt voluminós. D’altra banda, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), de la Generalitat, iniciarà la propera setmana la retirada de vegetació, terres i d’arbres caiguts a la llera de la riera de Gaià, des del pas del camí de Can Font cap a aigües avall, en el marc dels treballs de neteja i manteniment derivats dels danys que va ocasionar el temporal Glòria, que va afectar Catalunya entre el 20 i el 23 de gener de 2020.

A partir d’ara, el conveni de col·laboració signat digitalment aquest mes entre l’Ajuntament de Terrassa i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) permet tirar endavant els treballs tècnics de redacció que permetin minimitzar el risc d’inundació a la riera de Les Arenes, al seu pas pel terme municipal de Terrassa. L’acord preveu destinar conjuntament fins a finals de l’any 2021, 23.000 euros per a la redacció del projecte constructiu. Es tracta de dos projectes. D’una banda, el que contempla millores puntuals de l’endegament, en el punt situat entre els ponts de Sant Llorenç i de Navarra i de l’altra, la reparació puntual de l’endegament de la riera, aigües amunt de la rotonda dels Bellots.

Una vegada definides les actuacions previstes se subscriurà un nou conveni per a definir el finançament i l’execució de les obres. Aquest darrer conveni és fruit de l’acord marc subscrit, on es recollien fer cinc actuacions a les rieres de les Arenes i del Palau. D’aquest conveni original ja s’han executat les tres primeres actuacions i, amb aquest nou acord, es defineix la redacció dels projectes constructius de dues restants.

La CECOT reclama per als consumidors els diners del projecte fallit CASTOR

/0 Comentarios/en , , /por

Quarta sentencia del Tribunal Suprem a favor de la CECOT que obliga al Govern de l’Estat a retornar les quantitats cobrades en concepte de peatge, destinades a finançar la conservació i el manteniment de les instal•lacions de gas de la plataforma CASTOR, entre els anys 2014 i 2018. El Govern només reconeix el reintegrament de 34,5 milions d’euros a Enagás que, en lloc de retornar als consumidors de gas del període afectat, ha decidit invertir en d’altres infraestructures.

Ara fa cinc anys la CECOT va impugnar la decisió del Govern d’afavorir la plataforma de gas CASTOR, al sud de la costa catalana, en detriment dels consumidors. Una primera “reacció des de la societat civil perquè hi ha decisions que no es poden prendre de forma unilateral des dels governs” diu el president de la patronal Antoni Abad. L’objectiu de la demanda de la CECOT, a banda del retorn dels diners als consumidors, és donar un toc d’atenció als governs de que no poden gestionar i decidir de qualsevol manera ni a qualsevol preu.

Tot i haver guanyat la quarta sentència favorable per les despeses de manteniment del magatzem CASTOR, la CECOT es mostra indignada amb el Govern de l’Estat per destinar els 34,5 milions d’euros pels consumidors, a d’altres infraestructures gasístiques a través de la companyia Enagás. Segons la CECOT aquesta decisió és injusta i no obeeix als fonaments de la seva demanda ni de la sentència del Tribunal Superior de retornar als consumidors de gas, el cost que va haver de suportar entre els anys 2014 al 2018 per una incorrecte gestió de l’Estat.

Segons la patronal, el Govern està dient a aquelles empreses amb més consum de gas que no veuran un euro dels diners de més que van pagar per una infraestructura fallida perquè els utilitzaran per a d’altres finalitats. La patronal vallesana interposa ara un nou recurs contra el Govern per demanar el retorn dels 34,5 milions d’euros als perjudicats directes del CASTOR, ciutadans i empreses consumidores de gas.