Entradas

La Fiscalia rebaixa a sedició el delicte a Pere Soler per l’1-O i li demana deu anys de presó

Aquest dilluns s’ha reprès a l’Audiència Nacional el judici contra l’exdirector dels Mossos d’Esquadra, el terrassenc Pere Soler, per la gestió de l’1 d’octubre. La fiscalia ha rebaixat el delicte de rebel·lió a sedició i la sol·licitud de pena de presó d’onze anys a deu, tant per a ell com per la resta de la cúpula d’Interior.

A més de Soler la fiscalia també jutja l’intendent dels Mossos, Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana i el secretari general d’interior, César Puig.

S’ajorna fins a l’octubre el judici per l’okupació de l’Atzur

El pròxim 1 d’octubre és la nova data per a la celebració del Judici per l’okupació de la finca de la SAREB del carrer Arquímedes, el local on ara hi ha el casal popular Atzur.
El retard en la citació d’un testimoni ha permès que els advocats dels tres encausats de l’Atzur, hagin aconseguit que s’ajornés el judici que hi havia previst per aquest dimarts. Aquesta és la segona vegada que s’ajorna el Judici.

Tot i això, els col•lectius i persones que formen part de l’Atzur continuen reclamant la suspensió del Judici perquè consideren que es qüestionen certs ideals en contra de l’especulació immobiliària. També reclamen la intermediació de l’Ajuntament en favor seu. Amb el nou ajornament d’un judici que només ha celebrat una sessió el passat mes de març, els col•lectius de l’Atzur es refermen com a moviment viu i reivindicatiu, i anuncien mantenir les mobilitzacions i la lluita pel què consideren els seus drets i llibertats.

El casal del carrer Arquímedes va ser ocupat a finals del 2012 per acollir diferents propostes en favor de l’autogestió veïnal i la lluita popular. En l’actualitat acull diversos col•lectius com Arran, algun CDR o una cooperativa de consum. En el local s’hi continuen fent xerrades, assemblees, activitats, actuacions i festes.

El testimoni d’un Guàrdia Civil afirma que davant d’Unipost va veure «odi a la cara de la gent»

Un dels guàrdies civils que va participar el 17 de setembre de 2017 en el registre d’Unipost a Terrassa ha declarat avui davant del jutge en el judici del procés. En la seva declaració, ha assegurat que mai havia vist, en la seva etapa professional, «tant odi» com va veure aquell dia. També ha explicat que els van insultar i els van tirar clavells als cotxes. A més, ha acusat els Mossos d’Esquadra de guiar-los per un carrer estret, amb obres i difícil accés, que ha definit com a “ratera”. Amb tot, a la pregunta de si van patir cap dany, el guàrdia civil ha contestat que no.

Finalment, ha afirmat que l’alcalde de Terrassa i el degà del Col·legi d’Advocats de Terrassa, van ser vistos aquell dia a la seu d’Unipost. Davant aquest última afirmació, el degà i portaveu del PDeCAT a Terrassa, Miquel Sàmper, ha manifestat aquesta tarda a través de les xarxes socials que estudiarà “accions criminals” contra el caporal de la Guàrdia Civil per aquestes declaracions en què l’acusa d’»animar» els manifestants concentrats davant la seu d’Unipost. Posteriorment, també a través de les xarxes, Sàmper ha rebut el suport de Carles Puigdemont i de Josep Rull.

El ple torna a debatre posar o no la pancarta en suport als presos al balcó de l’Ajuntament

Penjar o no penjar una pancarta al balcó de l’Ajuntament en suport als polítics del procés jutjats a Madrid. Aquesta era la qüestió al ple de gener i ha tornat a ressorgir en el de febrer. Fa un mes es va aprovar un acord de junta portaveus que no s’ha executat.

Un informe dels serveis jurídics, avalat pel secretari del consistori, diu que l’Ajuntament no té competències per fer-ho. Amb aquest informe a la mà i apel•lant a la neutralitat de la institució i a no voler dividir més la població, l’alcalde, Alfredo Vega, va decidir no posar-la. En aquesta ocasió, ERC-MES, PDeCAT i la CUP han tornat a portar al ple el tema, ara en forma de proposta de resolució.

Partit Popular i C’s hi estaven en contra i han defensat el compliment de la llei i la neutralitat. De fet, C’s ha presentat una moció, seguida d’aquesta, demanant el contrari.

L’alcalde ha explicat el seu posicionament –no posar-la- i, a partir d’aquí, s’han viscut els moments més tensos de la sessió plenària.

Finalment la moció s’ha aprovat amb 14 vots a favor i 13 en contra. La contraproposta de C’s, defensada pel seu portaveu, Javi González, ha estat rebutjada.

La vaga general del 21F culmina amb 6.000 persones concentrades al Raval

El Raval de Montserrat ha estat, per segona vegada en un mateix dia, escenari d’una concentració contra el judici del procés. Unes 6.000 persones s’han aplegat, dijous a la tarda, a les portes de l’Ajuntament per demanar la llibertat dels polítics independentistes empresonats, així com el retorn dels exiliats i exiliades.

En el marc de la vaga general del 21F, convocada per la Intersindical-CSC per reivindicar drets laborals, socials i polítics, s’han organitzat actes de protesta arreu del país. A Terrassa, ha tingut lloc al matí una marxa del Comitè de Defensa de la República per tallar les autopistes, que ha acabat amb càrregues policials. I al migdia, el Raval s’ha omplert també en una manifestació.
Meritxell Lluís, dona de Josep Rull, i Alba Puig, filla de Lluís Puig, han fet seguiment de la vaga des de Terrassa, i consideren que ha estat un èxit.

Al vespre, la concentració ha comptat amb més participació, arribant gairebé als 6.000 assistents. Durant la concentració s’han escoltat cants com “no és justícia, és venjança”. L’acte ha finalitzat amb els ja tradicionals “Cants de Llibertat”.

Concentració al Raval coincidint amb l’inici del Judici per l’1 d’Octubre

Com en d’altres ciutats catalanes, milers de persones s’han concentrat aquest dimarts al Raval de Montserrat coincidint amb l’inici del Judici pels fets de l’1 d’Octubre. La protesta ha estat convocada per una plataforma unitària formada per partits i entitats sobiranistes, per denunciar un Judici que consideren no té les suficients garanties d’imparcialitat. En un manifest unitari els organitzadors denuncien l’atac a drets fonamentals d’una democràcia i fan una crida a la mobilització ciutadana.

En la multitudinària protesta s’han cridat consignes de suport als empresonats, en favor de la llibertat i en defensa de la democràcia. A l’acte també s’ha fet referència a la pancarta en favor dels presos polítics que una Junta de Portaveus Municipal va aprovar penjar-la al balcó de l’Ajuntament. En mig d’un ambient de força indignació, els concentrats han seguit amb l’habitual programa de cançons com la dels Indignats, l’Estaca per acabar amb l’himne nacional de Catalunya, Els Segadors.

Aquest dimarts ha començat al Tribunal Suprem de Madrid amb les qüestions prèvies, el Judici pel referèndum de l’1 d’Octubre. Al banc dels acusats 10 membres del Govern de la Generalitat i dos dirigents d’entitats socials. Entre ells, l’exconseller de Territori i Sostenibilitat, el terrassenc Josep Rull que s’enfronta a una pena de presó d’entre 11 i 16 anys. Rull porta 358 dies en presó preventiva.

Els líders independentistes presos ja estan de camí a Madrid pel judici del procés

Tot i que encara no se sap amb certesa la data d’inici del judici pel procés (algunes fonts apunten al dia 12 de febrer) les autoritats han ordenat iniciar el trasllat a Madrid dels líders independentistes aquest divendres al matí.

L’operació ha començat a primera hora des de les presons de Lledoners, Mas d’Enric i El Catllar, on fins ara han estat reclusos els polítics. Per agrupar-los, diversos combois dels Mossos d’Essquadra els han portat a tots a Can Brians 2, on s’han trobat amb els membres del govern.

Just després, una flota formada ja per vehicles de la Guàrdia Civil ha iniciat el camí cap a Madrid. Tots els presos viatgen en un mateix vehicle fins als centres penitenciaris de Soto del Real i a Alcalá-Meco.

La fiscalia demana 16 anys de presó per a Josep Rull per rebel·lió i malversació i 11 per a Pere Soler

La Fiscalia ha fet públiques aquest divendres les peticions de condemna pels acusats pel procés independentista i pel referèndum de l’1 d’octubre. Demana 16 anys de presó a l’exconseller de Territori Josep Rull pels delictes de rebel·lió i malversació de fons. Per la seva banda l’Advocacia de l’Estat rebaixa la petició de pena al terrassenc a 11 anys i 6 mesos perquè no l’acusa de rebel·lió sinó de sedició, a banda del de malversació. També reben les mateixes peticions de condemna els exconsellers Joaquim Forn, Jordi Turull, Dolors Bassa i el santcugatenc Raül Romeva. En canvi, per l’exvicepresdent Oriol Junqueras la Fiscalia demana 25 anys i l’Advocacia de l’Estat 12 pels mateixos delictes que els companys de govern empresonats.

Pels tres membres del govern d’aleshores que no són ni a la presó ni a l’exili, tant la Fiscalia com el Ministeri de Justícia demanen 7 anys per malversació i desobediència. Són Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila

Les peticions de penes pel referèndum de l’1 d’octubre també afecten un altre terrassenc, Pere Soler, Director General dels Mossos fins ser cessat per l’article 155. La Fiscalia li demana 11 anys per rebel·lió i 11 anys d’inhabilitació, igual que a l’exMajor, Josep Lluís Trapero.

La Fscalia demana 17 anys de presó per delicte de rebel·lió a l’expresidenta del parlament Carme Forcadell i als líders de l’ANC i Òmnium Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. L’Advocacia de l’Estat rebaixa aquesta pena a 10 anys per Forcadell i a 8 pels Jordis en veure-ho només delicte de rebel·lió.

Aquestes dues entitats i els partits independentistes han fet una crida a la mobilització un cop s’ha conegut la petició de penes. A Terrassa la convocatòria s’ha afegit a la que es fa diàriament davant de l’Ajuntament.

El judici contra l’ocupació del Kasalet, vist per sentència

Aquest dimarts, les 12 persones encausades en el judici civil que vol desnonar el Casal Okupat i Autogestionat Joan Berney, conegut com el Kasalet, han declarat al jutjat de primera instància número 2 de Terrassa. Són membres de diferents col•lectius i moviments socials que es van autoinculpar per defensar l’espai i que van rebre la citació ara fa un any.

Els motius que han exposat els 12 encausats en les qüestions prèvies per suspendre el judici no han estat acceptats per la jutgessa de la sala de vistes número 5. La seva participació ha durat poc més d’una hora i el cas està ja vist per sentència.

La declaració s’ha fet sota un notable desplegament policial. Una trentena de persones s’han concentrat a les portes dels Jutjats per donar-los suport. Són membres de diferents moviments i col•lectius de la ciutat que han format l’Assemblea en Suport del Kasalet. Els Mossos d’Esquadra no els han deixat situar-se a les portes del jutjat. L’Assemblea assegura que aquest és un fet insòlit i que mai abans, en 22 anys de moviment ocupa a la ciutat, s’havia produït.

Qualifiquen el procés de judici polític que pretén acabar amb un punt de resistència que porta 18 anys ocupat ininterrompudament (és un dels més antics de Catalunya) i 13, com a espai de trobada de diversos col•lectius.

Els membres del Kasalet asseguren ser víctimes de l’especulació immobiliària i lamenten que no han rebut cap suport del govern municipal. La CUP i Arran, sí que ho han fet. Diuen que un entramat d’empreses, sota el nom de Visolgran S.L., van comprar l’edifici al 2005 i que no han iniciat el procés fins que el mercat s’ha revifat.

Els encausats esperen que la sentència arxivi aquest procediment perquè diuen que la via civil no és la que toca. Si es dicta el desallotjament del Casal, interposaran un recurs a l’Audiència Provincial de Barcelona.

 

Crida a manifestar-se la setmana que ve per evitar el desallotjament del Kasalet

Dimarts dia 17 es fa el judici que ha decidir si es desallotja el centre social ocupat el Kasalet, al carrer Societat. La citació la van rebre l’any passat una dotzena de persones vinculades al Kasalet i, des d’aleshores han seguit una campanya per salvar lo del desallotjament.

Asseguren que es tracta d’un judici polític que pretén acabar amb un punt de resistència que, des de fa 13 anys, és espai de trobada de diversos col·lectius de la ciutat.

Divendres que ve, a les 8 de la tarda, hi haurà una manifestació davant de l’Ajuntament per reclamar la continuïtat del Kasalet com a centre social ocupat. I dimarts 17, dia del judici, es concentraran davant del Jutjats.

Els membres del Kasalet asseguren ser víctimes de l’especulació immobiliària i lamenten que no han cap suport del govern municipal.