Entradas

La Síndica demana a l’Ajuntament més celeritat en donar resposta als greuges

La Síndica de Greuges de Terrassa, Isabel Marquès, reclama més celeritat a l’Ajuntament en solucionar els greuges dels ciutadans que ella presenta. Tot i la col·laboració de la majoria de serveis municipals, la tasca de la Síndica es veu desvalorada si hi ha retards en la resposta administrativa. Així ho ha dit en la presentació del seu informe del 2021 en el Ple extraordinari sobre l’Estat de la Ciutat.

El 2021 la Síndica va encetar més de 2.260 assessoraments a persones amb problemes amb l’administració, un 80% més que els dos anys anteriors. En total es van tramitar 138 greuges dels quals 54 es van resoldre favorablement pel ciutadà; 18 expedients fan referència a les impopulars sancions de trànsit.

Amb tot, en l’actualitat a l’oficina de la Sindicatura hi ha 38 expedients que acumulen fins a 3 anys de retards i vint casos més estan bloquejats a l’espera d’una primera resposta. Aquesta és la situació a la qual feia referència la Síndica.

D’altra banda, Marquès ha destacat el primer any de funcionament de la bústia ètica. També la seva participació en projectes contra el maltractament a les persones grans o pel Dret a la Segona oportunitat. La lluita en favor dels Drets dels Infants i el Dret a la imatge entre els joves són dos dels reptes que es marca Isabel Marquès abans del seu relleu al 2023.

L’ICATER reconeix Isabel Marquès, Antoni Ordoño i Oncolliga per la seva defensa dels Drets Humans

La Síndica Municipal de Greuges, Isabel Marquès, ha rebut el Premi a l’Advocacia Compromesa per la seva trajectòria en defensa dels drets humans. El guardó l’ha rebut a la Sala Crespi de la mà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa en la setena edició dels Premis Drets Humans.

El mèrit d’Isabel Marquès no es deu només al seu càrrec com a Síndica sinó també en l’etapa anterior com a advocada, a la Fundació Alba i a la tasca en defensa de la dona a Burkina Faso.

Per la seva part, l’entitat Oncolliga ha rebut el Premi a la Solidaritat per la seva oferta d’atenció psicosocial a persones amb càncer i l’acompanyament a les famílies.

El Col·legi d’Advocats de Terrassa convoca aquests premis des de fa sis anys i són els mateixos col•legiats els qui proposen candidatures.

L’ICATER també ha premiat l’advocat Antoni Ordoño amb el Diploma de Justícia Gratuïta per haver dedicat deu anys com a responsable del torn d’ofici amb disponibilitat total i bon humor.

Premis Ddhh Icater 2021

La Síndica de Greuges, Isabel Marquès, i Oncolliga, guardonats als Premis Drets Humans 2021

Els VII Premis Drets Humans són per a Isabel Marquès Amat, advocada i Síndica de Greuges de Terrassa, i per a la Fundació Oncolliga de Terrassa. La Comissió de Drets Humans de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa (ICATER) va crear aquests guardons amb l’objectiu de reconèixer a persones i institucions compromeses amb el foment i la divulgació de la Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1948.

Els premis s’entregaran el divendres, 10 de desembre, a la Sala Crespi i a partir de dos quarts de 7 de la tarda. 

La lletrada Isabel Marquès ha merescut el Premi a l’Advocacia Compromesa per la seva llarga trajectòria en favor dels drets humans, en especial els drets fonamentals de la ciutadania egarenca com a titular de la Sindicatura de Greuges municipal de Terrassa.

I el Premi a la Solidaritat ha recaigut en la Fundació Oncolliga de Terrassa. L’entitat, constituïda l’any 2003 sense ànim de lucre, ofereix atenció psicosocial a persones amb càncer i als seus familiars, durant tot el procés de la malaltia, amb l’objectiu de millorar el seu benestar i la seva qualitat de vida. Oncolliga també realitza activitats de sensibilització, divulgació i prevenció.

D’altra banda, com cada any, es lliurarà també el Diploma de Justícia Gratuïta a l’advocat Antoni Ordoño Pino, com a reconeixement a la seva dedicació al Torn d’Ofici.

Demanen la creació d’un servei d’assistència personal municipal

Diversos col·lectius i entitats han signat aquest dijous un manifest per demanar a l’Ajuntament de Terrassa la creació d’un servei municipal d’assistència personal. L’acte, que ha tingut lloc a la Masia Freixa, ha estat impulsat per Prou Barreres, l’Espai Drets Humans Socials Terrassa, la Fundació Ecom i la Síndica Municipal de Greuges.

Tots ells reivindiquen l’assistència personal no com un servei sinó com un dret que permeti a totes les persones viure de manera autònoma i que eviti la dependència de familiars i d’economia submergida. Demanen un canvi de paradigma en el model.

L’assistència personal no està contemplada en les competències d’un ajuntament, però els signants del manifest es remeten al principi de subsidiarietat. És un dret que recull l’ONU.

El manifest també demana que el servei sigui assumible per a les persones que el necessitin i alhora també sigui just per als treballadors que el prestin.

Els impulsors demanaran una reunió amb el govern municipal per treballar la proposta.

Exigiran responsabilitats per la filtració de l’informe de la Síndica de Greuges de la Bústia Ètica

Els grups polítics de Junts per Terrassa, Esquerra Republicana i Tot per Terrassa han acordat expressar conjuntament el seu total rebuig i condemna a la filtració als mitjans de comunicació de l’informe de la Síndica de Greuges en referència a una investigació sobre la contractació del festival poètic Elixir.

Així mateix, expressen la seva confiança en la decisió de la Comissió per obrir una investigació per aclarir els fets i, si s’escau, exigir la responsabilitat de la persona o persones responsables de la filtració.

Uns fets que, consideren, han perjudicat el dret que té la persona a la qual se li atribueix una presumpta infracció del Codi Ètic a que es mantinguin les actuacions sota reserva i es garanteixi la confidencialitat de les actuacions fins que no finalitzi el procediment de comprovació.

Malgrat el soroll mediàtic generat per la filtració, la Comissió Informativa de Transparència continuarà fent la seva funció com a òrgan de garantia del compliment del Codi Ètic i ha volgut refermar la seva tasca basada en els principis d’ètica i transparència.

La Maurina demana ajut a la Síndica per millorar la seguretat, el civisme i la convivència al barri

Els veïns i comerciants la Maurina han convidat la Síndica Municipal de Greuges  a passejar-se pel barri i conèixer sobre el terreny les mancances i problemes que hi han detectat.

Representants de les diferents associacions i entitats asseguren que cal millorar la convivència i el civisme i es queixen de manca de seguretat. També demanen que el Casal Francisca Redondo es doti de connexió a Internet i s’arregli l’ascensor exterior.

Amb les queixes i demandes dels habitants de la zona, Marquès farà un informe i demanarà una reunió amb l’equip de govern de l’Ajuntament per conèixer l’altra versió. La Síndica espera que en uns 4 o 5 mesos s’arribi a acords.

Marquès recorda però que les seves recomanacions no són vinculants i que depèn de la voluntat política que es portin a la pràctica.

La Síndica actua d’ofici perquè l’Ajuntament revisi i actualitzi els protocols del Padró Municipal

La Síndica Municipal de Greuges de Terrassa, Isabel Marquès, ha emès l’actuació d’ofici 01/2020 i l’ha traslladat a l’Ajuntament perquè revisi i actualitzi els protocols d’actuació del Padró Municipal d’acord amb el  BOE  del 29 d’abril de 2020.

Aquest registre administratiu acredita que una persona viu en un municipi i prova el seu domicili habitual. La persona té l’obligació jurídica d’empadronar-se i l’administració d’inscriure-la, amb independència de la seva nacionalitat o estatus legal, el títol pel que ocupi un habitatge o la situació legal o física de l’habitatge. Aquesta Resolució fins i tot preveu mecanismes per empadronar persones que no gaudeixen de llar al municipi, però que efectivament hi viuen (sense sostre, infrahabitatge…).

Segons Marquès, la persona té un dret subjectiu a ser inscrit. En aquest sentit, si no hi ha una resposta de l’administració a la seva sol·licitud en el termini de tres mesos, operarà el silenci positiu i la persona quedarà empadronada.

Aquest dret subjectiu a l’empadronament està estretament vinculat a altres drets fonamentals, com per exemple el dret a votar o el dret a ser candidat/a, a la participació en els assumptes públics, a iniciar una consulta popular, el dret a l’educació, l’accés a la sanitat pública, o l’accés als serveis socials, o a altres drets connectats amb la normativa reguladora dels drets dels estrangers/es al nostre país (dret al reagrupament familiar, regularització puntual dels estrangers/es, el permís de residència). Tots aquests drets només es poden exercir efectivament si el ciutadà/na està empadronat/da.

Això converteix el dret a l’empadronament en una qüestió molt important amb un alt nivell d’afectació per a la persona. Impedir o posar obstacles a l’empadronament de les persones al municipi on efectivament resideixen, més enllà del previst a la llei i/o segons una interpretació rigorista no només és dificultar l’exercici de drets i obligacions, sinó que pot obstaculitzar drets fonamentals, especialment en col·lectius vulnerables. Aquests ciutadans i ciutadanes més vulnerables tenen dret a gaudir de mesures específiques de protecció i d’una assistència municipal particular, tal i com disposa l’art. IV de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat.

Marquès diu que l’administració ha de considerar tots els elements i prendre la decisió més adequada per l’interès general. S’ha de tenir en compte que l’esperit de la llei i de les instruccions de la Resolució de 29 d’abril de 2020, és que hi ha una presumpció de veracitat en la declaració del ciutadà/na que aporti el mínim de documentació que acrediti dos punts essencials: la seva identitat i el domicili de residència. Acreditat això, la inscripció hauria de ser automàtica i només es pot comprovar les dades si hi ha indicis en contra d’aquest declaració.

La síndica demana  actualitzar la resolució municipal número 7635 del 4 d’octubre de 2016, en que s’aproven les “Instruccions de serveis per a la gestió del Padró Municipal d’Habitants de Terrassa” conforme a les noves instruccions descrites a la Resolució de 17 de febrer de 2020, de la “Presidencia del Instituto Nacional de Estadística y de la Dirección General de Cooperación Autonómica y Local”. Creu que és urgent assignar els recursos necessaris al Padró Municipal per tal de poder garantir les resolucions de les sol·licituds en el termini de 3 mesos. A més de millorar la informació sobre els drets de la ciutadania i reduir la complexitat del tràmit, entre altres qüestions.

Els síndics de greuges municipals demanen als ajuntaments que millorin l’atenció per la covid-19

Des que va esclatar la crisi de la covid-19, els sistemes d’ajuda d’àmbit municipal han mostrat fragilitat i les persones més vulnerables han partit més les conseqüències de la pandèmia. Són les principals conclusions d’un informe sobre les desatencions a la ciutadania elaborat per una comissió del Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores locals de Catalunya. La Síndica de Terrassa, Isabel Marquès, és una de les cinc persones que ha participat de manera directa en la confecció del document, juntament amb els seus homòlegs de Badalona, Cornellà del Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet. L’informe en cap moment assenyala ajuntaments concrets i fa una sèrie de recomanacions generals. Les principals, que els governs municipals han d’incrementar els recursos humans i materials dedicats a atendre la ciutadania i eliminar urgentment les traves als empadronaments.

En la mateixa línia, però a títol personal, Isabel Marquès destaca que les administracions han de resituar els seus recursos «per prioritzar les necessitats actuals» i fa la següent llista de peticions: «Un pacte de ciutat, un pla de xoc, una lluita compartida, una nova sensibilitat, una visió humana dels drets de les persones, una nova oportunitat de millora, un futur més esperançador i unes noves prioritats pels nostres governs locals».

La manca de resposta de l’ajuntament encapçala els greuges de la síndica el 2019

La Sindicatura de Greuges Municipal va presentar un total de 186 greuges el 2019. D’aquests, una mica més de la meitat els ha tramitat la sindicatura local i la resta han estat derivats al Síndic de Catalunya.

La manca de resposta de l’Ajuntament ha estat la temàtica que ha ocupat més la síndica, ja que ha interposat 28 greuges per ciutadans que reclamaven algun tipus resposta administrativa que no els arribava. Aquest tipus de denúncies agafen el relleu de les queixes per multes i actuacions de la grua municipal, altres anys majoritàries en l’informe de la Sindicatura, i que aquest any només ha sumat 8 greuges. El segon tema en nombre de greuges, 12, ha estat el de l’habitatge.

Aquestes dades formen part de l’informe anual de la síndica, i que apleguen un total de 1.388 actuacions, entre les que hi ha hagut tres actuacions d’ofici: instar a l’Ajuntament a implementar el projecte futur del barri de Ca n’Anglada; demanar que es revisi el replanteig de la taxa de guals incorporant un període de transició que tingui en compte el principi de proporcionalitat; i demanar que es modifiqui la placa de senyalització vertical a l’entrada de la plaça de la Quadra de Vallaparadís.

A finals del 2019, es va aprovar el Codi ètic, de la bona conducta i de les bones pràctiques de la Síndica Municipal de Greuges de Terrassa. També va entrar en funcionament el web www.sindicaterrassa.org per tal d’apropar la institució als ciutadans

El govern municipal intensifica els contactes per impulsar el Pacte de Ciutat

L’equip de govern ha tancat aquest divendres la segona setmana de contactes per aconseguir el que ha batejat com a Pacte de Ciutat, un acord per a la reactivació econòmica i social de Terrassa després dels pitjors moments de la pandèmia. Segons el soci de govern de Tot per Terrassa, Esquerra Republicana, les trobades mantingudes durant la darrera setmana des de l’Àrea de Promoció Econòmica i Projecció de la Ciutat que encapçala Isaac Albert han deixat «bones sensacions».

El primer tinent d’alcalde s’ha reunit, juntament amb d’altres regidors, amb les principals patronals i sindicats de la ciutat, l’ESEIAAT, el Consorci Sanitari de Terrassa i la Mútua de Terrassa, entre d’altres. Per la seva banda, la Síndica Municipal de greuges de Terrassa, Isabel Marquès, ha sol·licitat a Albert que el nou Pacte de Ciutat se circumscrigui al compliment de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat a l’hora de respondre a les necessitats de la ciutadania davant la crisi .

Isaac Albert també s’ha trobat telemàticament amb el Director General de Promoció Econòmica de la Generalitat, Lluís Juncà, per demanar la participació directa de Terrassa a l’hora de definir els programes que hagi de lliurar el Departament a l’Estat i la Unió Europea per definir les ajudes dirigides a l’àmbit municipalista. En un sentit semblant, l’Ajuntament egarenc també ha participat en una proposta europea encapçalada per Budapest amb l’objectiu que les ciutats puguin accedir directament a la gestió de fons europeus per afrontar les necessitats sorgides de la pandèmia.