Entradas

Junts per Terrassa proposa tres acords per a la Junta de Portaveus

Junts per Terrassa presenta tres propostes de Junta de Portaveus per aquest ple del mes de juliol. La primera fa referència a pal•liar el dèficit en infraestructures que pateix Catalunya. Una segona perquè els Ajuntaments puguin disposar del seu superhàbit, fins ara limitat per la norma d’estabilitat pressupostària. I una tercera sol•licitant més recursos per a les oficines d’estrangeria.

Pel què fa a les infraestructures, Junts per Terrassa recorda que Catalunya va rebre l’any passat un 10,8 per cent de la inversió de l’Estat, molt inferior al seu pes en població i en el PIB i que, a més, aquesta inversió es troba per sota de la mitjana estatal. Un dèficit crònic que constata la Cambra de Barcelona en un estudi i que comptabilitza en 15.200 milions el cost de les infraestructures considerades prioritàries. Els acords recullen la transferència a la Generalitat dels recursos equivalents a les infraestructures no executades.

Pel què fa al superhàbit municipal, Junts per Catalunya rebutja la proposta del Ministeri d’Hisenda de finançar-se a través del superhàbit de les corporacions locals. I reclama que es deixi d’aplicar la llei de la despesa, al menys fins el 2021, per poder fer front amb els diners dels dos últims exercicis a la crisi que deixa el coronavirus.

Finalment Junts per Terrassa proposa un acord a la Junta de Portaveus per reclamar més recursos per a les oficines d’estrangeria després del seu tancament per l’estat d’alarma i del col•lapse que això ha generat en uns serveis ja habitualment saturats, segons la formació.

Demanen actuacions urgents per a la Segona Corona Metropolitana Nord

Millores en la connexió de la B-30; l’enllaç del Maresme amb l’AP-7 entre Tordera i Girona, el Corredor Ferroviari Mediterrani, millora de la xarxa i servei de trens de rodalies, comunicació ferroviària o tramvia orbital que connecti  Mataró-Granollers- Sabadell, potenciar l’ús de l’aeroport de Sabadell pel transport de mercaderies, rescat dels peatges: barreres de Mollet, Vilassar i Martorell, i l’estació ferroviària de mercaderies de La Llagosta. Aquestes són les principals demandes sobre  infraestructures que consideren necessàries els presidents territorials de PIMEC Vallès Oriental, PIMEC Vallès Occidental i PIMEC Maresme-Barcelonès Nord que volen consensuar amb els consistoris i la resta d’agents socials.

Els presidents  s’han reunit aquest dijous per fer front comú en la defensa dels interessos de les pimes i els autònoms de la Segona Corona Metropolitana. : Segons el darrer informe sobre estats comptables de les pimes, elaborat per l’Observatori de la PIMEC, les pimes de la Segona Corona Metropolitana Nord tenen una mida i volum de vendes superior a la mitjana de Catalunya, amb major potencial exportador, amb importants eixos de comunicació cap a França pel transport de mercaderies. L’estudi també posa de manifest que no disposen de suficients infraestructures ni connexions adequades entre les tres comarques.

El president de PIMEC Vallès Occidental, Josep Maria Catalán, ha assegurat que “es tracta de la principal concentració d’indústria, sobretot al sector metal·lúrgic” sent un pool de coneixement i innovació (UAB, UPC i ESADE) i centres tecnològics (Eurecat i Leitat). Per això, ha insistit que “són necessàries polítiques de suport a les pimes en polítiques d’R+D i facilitar aquesta transferència per potenciar el teixit productiu a tota la Corona Metropolitana”.

Els tres presidents territorials no volen  que es prenguin les decisions de forma centralitzada sense tenir en compte els agents socials del territori. Per això, els representants de la patronal reclamen inversions públiques al territori per acompanyar les inversions ja realitzades per les pimes industrials els darrers anys, per tal de facilitar la millora  dels processos productius, la innovació de producte, les mesures mediambientals i de sostenibilitat, i el creixement internacional.

Tots tres conclouen que, si es crear un gran ecosistema a l’entorn de la Segona Corona Metropolitana, capaç de poder transferir el coneixement tecnològic que necessiten les pimes per a la seva transformació digital,  aquesta zona es pot convertir en un espai capdavanter en indústria 4.0 que ajudaria a revertir la crisi actual.

La CECOT reclama per als consumidors els diners del projecte fallit CASTOR

Quarta sentencia del Tribunal Suprem a favor de la CECOT que obliga al Govern de l’Estat a retornar les quantitats cobrades en concepte de peatge, destinades a finançar la conservació i el manteniment de les instal•lacions de gas de la plataforma CASTOR, entre els anys 2014 i 2018. El Govern només reconeix el reintegrament de 34,5 milions d’euros a Enagás que, en lloc de retornar als consumidors de gas del període afectat, ha decidit invertir en d’altres infraestructures.

Ara fa cinc anys la CECOT va impugnar la decisió del Govern d’afavorir la plataforma de gas CASTOR, al sud de la costa catalana, en detriment dels consumidors. Una primera “reacció des de la societat civil perquè hi ha decisions que no es poden prendre de forma unilateral des dels governs” diu el president de la patronal Antoni Abad. L’objectiu de la demanda de la CECOT, a banda del retorn dels diners als consumidors, és donar un toc d’atenció als governs de que no poden gestionar i decidir de qualsevol manera ni a qualsevol preu.

Tot i haver guanyat la quarta sentència favorable per les despeses de manteniment del magatzem CASTOR, la CECOT es mostra indignada amb el Govern de l’Estat per destinar els 34,5 milions d’euros pels consumidors, a d’altres infraestructures gasístiques a través de la companyia Enagás. Segons la CECOT aquesta decisió és injusta i no obeeix als fonaments de la seva demanda ni de la sentència del Tribunal Superior de retornar als consumidors de gas, el cost que va haver de suportar entre els anys 2014 al 2018 per una incorrecte gestió de l’Estat.

Segons la patronal, el Govern està dient a aquelles empreses amb més consum de gas que no veuran un euro dels diners de més que van pagar per una infraestructura fallida perquè els utilitzaran per a d’altres finalitats. La patronal vallesana interposa ara un nou recurs contra el Govern per demanar el retorn dels 34,5 milions d’euros als perjudicats directes del CASTOR, ciutadans i empreses consumidores de gas.

La Cecot demana reactivar les infraestructures mitjançant declaracions responsables i reduint el temps de gestió dels tràmits

La Cecot considera necessari que el Govern desenvolupi un pla urgent de reactivació i dinamització econòmica paral·lel i amb interdependent amb al pla de desconfinament previst per al 10 de maig, com ha estan realitzant altres països europeus.

Aquest pla de reactivació econòmica, segons la patronal, hauria de contemplar  mesures com la suspensió d’impostos, quotes a la seguretat social o reclamar el pagament accelerat de les factures pendents que té l’administració amb les empreses. Per a l’entitat si l’administració activa la revisió dels procediments d’adjudicacions de contractes i licitacions públiques així com els processos i expedients de llicències d’obres facilitaria que el sector d’infraestructures comencés a treballar amb certa celeritat i un impacte directe sobre l’ocupació a curt termini.

Part de les empreses associades a la Cecot que desenvolupen la seva tasca en l’àmbit de les infraestructures i el sector de la construcció proposen reactivar l’activitat mitjançant la realització de declaracions responsables de tècnics acreditats i de les propietats d’una banda, mentre que demanen a l’administració que redueixi els terminis de realització dels tràmits administratius en la concessió de permisos, de l’altra. En aquest segon punt, una proposta concreta passaria perquè qualsevol llicència sol·licitada juntament amb tots els informes necessaris (bombers, carreteres, protecció civil, ACA, etc.) hauria d’estar aprovada o denegada en un termini màxim de dos mesos.

La Cecot recorda que hi ha milers de projectes aturats a tot el territori i que donar-los la possibilitat de començar a moure’s, mitjançant les declaracions de responsabilitat de facultatius i propietat, hauria de ser un eix de reactivació més dins del pla global que defineixi el Govern.

La UPC, la 1a de l’Estat i al ‘Top 100’ del món en l’ODS centrat en l’impacte en la indústria, la innovació i les infraestructures

La UPC se situa entres les primeres universitats del món en el seu compromís amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides, segons ‘THE Impact Rankings 2020’. Concretament, destaca en l’ODS número 7, energia neta i assequible (lloc 27 del món), i en el número 9, indústria, innovació i infraestructures, on lidera el panorama estatal i se situa també en el ‘Top 100’ del món (lloc 84). Pel que fa a puntuacions, obté bons resultats en aquests dos objectius i també en el número 11, ciutats i comunitats sostenibles.

Representants del Bages i del Vallès Occidental reclamen a Foment millores urgents a la R4

Un xoc frontal entre dos trens divendres al vespre a l’alçada de Castellgalí, el descarrilament d’un comboi de la mateixa línia a Vacarisses fa poc més de tres mesos i, ara, els usuaris denuncien a través de les xarxes un altre punt negre: un esvoranc que descalça la via a Viladecavalls. Les incidències però, són diàries perquè totes les línies de rodalies de Renfe de Barcelona (inclosa la R4) han registrat aquest matí de dijous retards de 30 minuts per una avaria que afectava el sistema de senyalització. La circulació s’ha anat normalitzant a partir de les 12 del migdia.

La necessitat de millores urgents en la R4 de Renfe ha unit una cinquantena d’alcaldes i alcaldesses de la comarca del Bages i altres poblacions per on circula aquesta línia, agents socials i econòmics. En representació de Terrassa i de la comarca hi ha assistit, Amadeu Aguado, tinent d’alcalde i vicepresident del consell comarcal del Vallès Occidental.

S’han concentrat a l’estació de Manresa aquest dimecres a la tarda en senyal de protesta. Han començat amb un minut de silenci en record a la maquinista que va morir en l’accident de divendres.

Els representants del Consorci Viari de la Catalunya Central i els alcaldes de les comarques afectades reclamen un calendari concret d’actuacions a Foment i una reunió amb el ministre urgent, en el termini màxim de 15 dies. Volen que es concretin les inversions necessàries en aquesta infraestructura per tal que sigui segura i competitiva.

Impulsen l’Àrea Vallès, una nova organització supramunicipal entre els dos vallesos

Les entitats de Fem Vallès i l’Ajuntament de Sabadell presenten el manifest per una Àrea Vallès, un document que vol ser un nou impuls en el debat sobre la necessitat d’un organisme similar a l’Àrea Metropolitana, però formada per les comarques del Vallès Oriental i l’Occidental. A l’acte celebrat a Fira Sabadell, hi han participat representants d’entitats i institucions que treballen per la comarca així com regidors i tinents d’alcaldes d’alguns dels 62 municipis que en formaran part.

L’objectiu és que un nou organisme supramunicipal vetlli pels interessos d’una singular comarca, amb competències en infraestructures, transport i mobilitat, polígons industrials o la gestió agroforestal. Segons els promotors, el Vallès és una realitat territorial, econòmica i ambiental i social molt diversa, formada per sistemes urbans amb característiques pròpies que conviuen amb entorns agraris i forestals de gran valor. Per això, diuen, correspon a l’administració pública procurar que l’organització territorial, política i administrativa sigui una eina efectiva al servei de l’eficiència en la gestió i del benestar dels ciutadans.

L’alcalde aposta per una regió metropolitana amb veu i vot municipal

Per la seva banda l’alcalde de Terrassa aplaudeix qualsevol iniciativa que millori els serveis compartits amb la comarca, però defensa una regió metropolitana més forta i participativa, tal i com ja va exposar en la seva conferència de balanç, el passat mes de maig.

Alfredo Vega recorda que Terrassa té més relació a tots els nivells amb l’Àrea Metropolitana i aposta per una mirada conjunta de tota la regió, on els municipis hi tinguin dret a veu i vot, i ser econòmicament més competitius a nivell mundial.

Els trens circularan per les dues vies a Vacarisses el 22 de desembre

El servei de tren entre Terrassa i Manresa es restablirà amb normalitat el 22 de desembre. Serà un mes i dos dies després del descarrilament d’un comboi a l’R4 i que va tenir com a conseqüència la mort d’un passatger i va provocar ferides de diversa consideració a 49 persones més.

La data s’ha donat a conèixer després de la reunió celebrada aquest dilluns al migdia entre Renfe, Adif i la Conselleria de Territori i Sostenibilitat. Des del 24 de novembre circulen trens per una dels dues vies. El 22 de desembre, hi circularan per les dues.

Tècnics d’Adif han explicat que revisant els talussos d’aquesta línia ha aparegut un punt que necessita inversió per millorar-lo.

Per la seva part, el Conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, s’ha mostrat preocupat per l’incompliment reiterat de promeses en inversions a rodalies. Ha assegurat que reobriran la negociació del traspàs complert del servei al gener de 2019.

Calvet ha denunciat que els plans d’inversió són un miratge perquè només s’han executat uns tants per cents molt petits. El conseller també ha reclamat que durant el 2019 que ve se solucionin els 75 punts negres de la xarxa de Rodalies on es limita la velocitat dels trens per precaució.

 

Les obres del Quart Cinturó desvien temporalment el trànsit de la C-16

Les obres de construcció del Quart Cinturó han comportat una desviació del trànsit a la C-16, en el punt en què les dues vies es troben, a l’alçada de Viladecavalls. Allà s’ha de construir l’enllaç que uneixi la C-16 amb la B-40. Per això, mentre durin els treballs, uns vuit mesos, es desviarà el trànsit per les vies adjacents ja construïdes que passen per sobre de les obres del Quart Cinturó.

L’enllaç que s’haurà d’aixecar tindrà una longitud de 111 metres i es posarà sobre pilars de longituds variables de fins 23 metres d’alçada. Serà de dos carrils de 3,5 metres d’amplada amb voral exterior i interior.

Els treballs del tram entre Abrera i Terrassa, que facilitarà la connexió entre el Vallès Occidental i el Baix Llobregat, segueixen el calendari previst. Les obres en execució, pressupostades en 174 milions d’euros, ja estan força avançades i el tram hauria d’entrar en servei d’aquí a un any.

D’altra banda encara s’està redactant l’estudi informatiu del tram entre Terrassa i Granollers.