Entradas

La Cambra coordina quatre projectes per accedir al finançament europeu dels NextGeneration

La Cambra de Comerç coordina quatre projectes per accedir al finançament dels NextGenerationEU. Es tracta de SOSSOIA per a la prevenció del malbaratament alimentari. GREENTECH per al foment de les energies renovables i formació tècnica dels instal•ladors. CHATUTECH per a la sostenibilitat de l’obra pública amb l’aplicació de la intel•ligència artificial i TRANDITRUCK per la necessitat de digitalització dels serveis de les pimes del sector transports i logística de Catalunya.

Segons el president de la Cambra, Ramon Talamàs, “Els quatre projectes comporten un destacat efecte tractor en línia amb els requeriments europeus, representen una inversió inicial d’aproximadament 400 milions d’euros i s’han presentat a les diferents manifestacions d’interès obertes pel Govern de l’Estat, traslladant la pertinent informació a la Generalitat”. Els principals socis del projecte SOSSOIA són AECOC, el Consell Comarcal del Vallès Occidental (CCVOC), els Bancs dels aliments, ICIL, les Cambres de comerç andaluses i el CGCC.

La part tecnològica la pilotarà la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), campus de Terrassa, on es realitza el Màster en Blockchain, i també hi col•laborarà l’empresa VOTTUN de Sant Cugat, reconeguda per les aplicacions d’aquesta tecnologia, amb què es vol gestionar la cadena de valor. SOSSOIA està destinat a una eficient utilització social del que finalment es produeixi i es dirigeix en l’àmbit de les empreses del sector industrial alimentari i de la seva distribució, amb especial enfocament en les pimes per procurar el màxim aprofitament per a l’alimentació humana.

El projecte GREENTECH, sorgit de les inquietuds del Gremi d’instal•ladors de Terrassa, compta amb l’adhesió d’altres gremis catalans, els clústers d’Energia Eficient de Catalunya, el de Bioenergia i el d’Energia Solar SOLARTYS i la UNEF (Unión Española Fotovoltaica), les Cambres de Comerç de Castella – La Manxa i el CGCC, alhora que també la UPC, qui s’ocuparà de la part tecnològica. L’objectiu concret és la formació tècnica i empresarial per als instal•ladors. Gira al voltant de la formació multisectorial i la dinamització d’un entorn diferencial per a empreses, pimes i autònoms. Amb una inversió de 172 milions d’euros, cerca estructurar vuitanta centres a tot l’Estat.

En el projecte CHATUTECH hi estan implicades la Universitat Politècnica de València, a través del seu Departament de Construccions Arquitectòniques, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), a través del seu departament d’Enginyeria Electrònica, la UPC i el CGCC. Es tracta d’un projecte per a la sostenibilitat del sector de l’obra pública mitjançant l’aplicació d’intel•ligència artificial i altres tecnologies. Finalment, el projecte TRANDITRUCK, presentat coordinadament entre el Gremi de Transports i Logística de Catalunya i el CGCC, vol donar resposta a la necessitat de digitalització de l’activitat i serveis de les pimes que operen en aquest sector, que a Catalunya, representen un 80% de les vint mil empreses censades en aquesta activitat.

D’aquesta manera la Cambra Terrassa en el marc del seu lideratge de la Comissió d’Economia Circular, Indústria i Competitivitat (CECIC) del Consell General de Cambres de Catalunya (CGCC), coordina aquests quatre projectes per accedir a les línies de finançament dels NextGenerationEU. A més, l’entitat ha estat realitzant una acció de comunicació amb empreses de la demarcació per donar suport en l’estructuració i canalització dels seus projectes i els hi ha facilitat la informació necessària sobre l’accés a les línies de subvencions i finançament dels NextGenerationEU.

Xavier Roca, director de l’ESEIAAT: «El futur és la tecnologia»

El recent reescollit director de l’Escola Superior d’Enginyeria Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa, l’ESEIAAT, Xavier Roca, diu en una entrevista publicada per la mateixa universitat que el segle XXI será sí o sí un segle eminentment tecnològic i que per tant, “El futur és la tecnologia”. Roca fa aquesta afirmació després de constatar la feina que fa la Universitat en recerca aplicada, la principal fortalesa del centre i punt de referència en la trasmissió de coneixement i la innovació tecnológica. Una feina que després arriba a les produccions de les indústries, institucions i ara també a les petites i mitjanes empreses.

I tot, situat en una comarca, “el gran Vallès”, que és la 41ena província d’Espanya amb el PIB més gran. Una comarca que sobretot vol continuar vivint de la indústria i en la qual la Universitat hi té molt a dir en proporcionar el talent necessari gràcies a la versatilitat dels seus estudis. El director també es proposa augmentar la presencia femenina, tant a les aules com en la recerca i mantenir el prestigi internacional que tenen els seus alumnes.

A l’entrevista, Roca aprofita per reivindicar un millor finançament de la Universitat per assolir nivells europeus. Tota l’entrevista es pot veure al canal de YouTube de la UPC.

Xavier Roca, nascut a Vilafranca del Penedès el 1974, és doctor enginyer industrial per la UPC des del 2005 i profesor a la Universitat de Terrassa des del 1999, de la qual ha estat recentment reescollit per quatre anys més, director de la ESEIAAT.

LEITAT participa en un projecte per accelerar el desenvolupament de productes contra la covid

El Centre Tecnològic LEITAT col·labora de manera activa amb un projecte europeu per accelerar els avenços contra la covid-19. Es tracta d’una plataforma d’innovació, d’accés obert, que ha de servir per ajudar a empreses i laboratoris en la recerca i el desenvolupament de nous productes per combatre els efectes de la pandèmia.

Darrere el projecte, anomenat INNO4COV19, s’hi troben associades 11 empreses de 7 països europeus diferents. L’experiència ha de servir per incorporar i compartir les lliçons de projectes anteriors, reduint així el temps per posar en marxa aquest nou centre d’innovació. L’objectiu és poder disposar quan abans millor d’uns recursos innovadors més necessaris que mai.

En aquest cas, LEITAT té capacitat per finançar un màxim de 30 projectes, amb 100.000 euros per cadascun. Una ajuda econòmica que les empreses interessades poden sol·licitar a la web del projecte INNO4COV19 fins a finals de novembre en el cas de la primera convocatòria, o bé en els dos propers concursos, previstos per al març i el maig de l’any vinent.

Les 13 cambres catalanes destinen 10 milions d’euros per ajudar a empreses i autònoms

Les Cambres catalanes destinen 10 milions d’euros per ajudar a empreses i autònoms a superar els efectes de la Covid-19. Per primera vegada, les 13 cambres catalanes han donat llum verda al projecte «Aixeca, Activa i Accelera el teu negoci», una iniciativa per ajudar als empresaris i autònoms a superar les dificultats que ha deixat la pandèmia. Un pla específic que aglutina totes les possibles necessitats que puguin tenir les organitzacions, des del finançament a la creació de pàgines web, fins a ampliar la base de clients o renegociar els lloguers comercials.

El projecte «Aixeca, Activa i Accelera el teu negoci» està fet a mida per les pimes i els autònoms i és la continuació del projecte «Que cap empresa tanqui» amb el qual es van assessorar des de l’inici de la pandèmia a 2.000 empreses, principalment de consultes relacionades per accedir als ajuts públics o a les línies de crèdit. Per això s’ha creat una pàgina web aixecaelteunegoci.cat,amb més de 50 serveis gratuïts pensats amb una visió de 360 graus i organitzats en vuit àrees temàtiques.

Serveis d’assessorament per accedit al finançament i un punt d’atenció per facilitar els tràmits de constitució d’empreses. Un apartat amb idees per replantejar el negoci, formació, cursos i màrqueting empresarial. A la pàgina web també facilita les relacions entre empreses, ajuda en l’iniciació en el comerç internacional i orienta amb l’accés a les subvencions.

També hi ha un servei de mediació immobiliària i d’altres serveis relacionats amb la digitalització de la companyia. En cas que una empresa hagi de tancar s’ofereix l’assessorament en matèria laboral, fiscal i mercantil i assegura que el procés es faci sense riscos sobrevinguts. Fins ara mai les Cambres Catalanes s’havien unit en un projecte comú i destinar-hi tots els recursos disponibles.

L’Ajuntament impulsa un sistema de crowfounding per finançar projectes innovadors

L’Ajuntament impulsa un sistema de finançament alternatiu per a les empreses que ajudin a dinamitzar el teixit econòmic de la ciutat. Es tracta del Crowfounding Terrassa Innovació, un programa adreçat a persones emprenedores que tinguin un projecte d’impacte social positiu i que necessitin de finançament pel desenvolupament de les seves idees.

Es tracta d’una fórmula més, dins l’objectiu final de dinamitzar el teixit empresarial, a partir d’una economia més participativa i col·laborativa. El pròxim 12 de novembre 8 empreses que necessiten que algú aposti pel seu projecte, participaran d’una sessió en línia per conèixer totes les vessants del finançament.

Després d’una selecció dels projectes, l’Ajuntament triarà 8 de les idees més sòlides per participar d’una formació especialitzada de 15 hores i de 12 hores més d’assessorament per impulsar el projecte al mercat. L’objectiu és fomentar la inversió col·lectiva com a eina alternativa per tirar endavant qualsevol idea, producte o servei i que alhora dinamitzi econòmicament la ciutat.

La Generalitat avançarà 2,5 milions d’euros a les Cambres de Comerç

El President de la Generalitat, Quim Torra, ha anunciat avui al Consell de Cambres de Catalunya que per aquest any l’Executiu els avançarà 2,5 milions d’euros per al seu funcionament. El President ha fet aquest anunci en el decurs de la reunió conjunta de la Comissió per a l’elaboració del Pla per a la reactivació econòmica i protecció Social (Coreco) i el Consell de Cambres de Catalunya. Una sessió de treball que s’ha fet aquest dimarts al migdia al Palau de la Generalitat i en la qual hi ha participat entre d’altres el President de Cambra Terrassa, Ramon Talamàs.

El Govern ha presentat a les Cambres de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Catalunya les línies de treball d’aquest Pla de reactivació económica endegat per l’Executiu. Torra també ha debatut amb els representants de les Cambres el text del Decret Llei que regularà el seu paper institucional i que implicarà una major representativitat d’aquestes. Aquesta nova normativa s’aprovarà properament al Govern i será remesa posteriorment al Parlament perquè sigui refrendada.
Pel que fa al Pla de reactivació económica, el Consell de Cambres ha fet arribat al Govern 36 propostes, que el Comitè tècnic de la Coreco estudiarà en les properes sessions de treball.

En la reunió d’aquest migdia hi ha participat el vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, juntament amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet; la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón; la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, i els secretaris general de Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, Albert Castellanos, i d’Empresa i Coneixement, Marta Felip amb presidents i representants del Consell de Cambres de les Cambres de Comerç catalanes.

Mútua Terrassa investiga el grau d’incidència de la Covid-19 en les malalties inflamatòries intestinals

Prop d’una trentena de projectes de recerca catalans han rebut finançament en la darrera ronda d’ajuts de l’Institut Carlos III. Un d’ells està impulsat per la Fundació de Docència i Recerca de Mútua Terrassa i compta amb una dotació d’uns 55.000 euros. L’estudi, liderat per les doctores Maria Esteve i Yamile Zabana, busca investigar el grau d’afectació de la Covid-19 en pacients amb malalties inflamatòries intestinals. Un grup especialment susceptible de tenir infeccions, ja que en molts casos són tractats amb fàrmacs immunosupressors que disminueixen les defenses.

Així, un dels principals objectius de la investigació serà determinar la incidència de la Covid-19 en l’evolució de la malaltia inflamatòria intestinal. Per fer-ho, el grup d’investigadores comptarà amb la col·laboració de més de 80 hospitals de tot l’Estat per tal d’analitzar el màxim de casos de pacients amb malalties inflamatòries que hagin estat infectats per coronavirus. L’estudi va arrencar ara fa una setmana i les seves responsables esperen obtenir els primers resultats en un interval d’entre 4 i 5 mesos.

Fupar i Prodis denuncien la precarietat del sector en una manifestació a Barcelona

Fupar i Prodis s’han manifestat avui en una mobilització unitària a Barcelona per denunciar la manca de finançament públic en el sector de la discapacitat.

La concentració ha estat convocada per l’Associació Empresarial d’Economia Social Dincat, que aglutina més de 220 entitats catalanes que atenen persones amb discapacitat intel•lectual.

Des del sector exigeixen millores en el finançament dels Centres Especials de Treball (CETs), així com dels serveis d’atenció a les persones amb discapacitat amb especials dificultats.

A més, Fupar i Prodis se sumen a la lluita contra la precarització que viu el sector i que podria acabar, en un termini de dos anys, amb més de 1.500 llocs de treball de les persones amb discapacitat amb especials dificultats d’arreu de Catalunya.

La manifestació ha reunit unes 5.000 persones que demanen solucions urgents perquè asseguren que la manca de finançament públic afectarà també la qualitat en l’atenció a les persones i les condicions laborals dels professionals.

Crit d’alerta dels grups de recerca de la UPC per la manca de finançament de la Generalitat

La Universitat Politècnica s’afegeix a l’Autònoma i a la de Barcelona en la denúncia per la reducció de la Generalitat en les ajudes de suport als grups de recerca i reclamar un canvi en el model de finançament. La mesura afecta nombrosos grups científics de les principals universitats catalanes i perjudicarà els seus equips investigadors. I és que, per primera vegada, no han aconseguit ni el 50% de les ajudes ofertes.

A la UPC, els diners destinats als seus grups s’han reduït un 19%, un descens que s’afegeix als que ja van patir en les anteriors convocatòries. Des del Campus de Terrassa, defensen l’excel·lència de la seva investigació i alerten que hi ha una descompensació entre el volum de la producció científica i el de finançament rebut.

En el cas del centre d’innovació tecnològica CD6, que desenvolupa la seva activitat en el camp de l’enginyeria òptica i fotònica, la pèrdua d’aquests diners els obligarà a renunciar a alguns serveis, si no troben mecanismes alternatius.

Per a Santiago Royo, director del grup de recerca CD6, la complicació arribarà a mig termini perquè s’està imposant una tendència que fa molt difícil ser competitiu des de les universitats catalanes. Segons l’investigador, aquesta manca de recursos les abocarà a un rol residual en el sistema d’innovació, molt per sota d’altres països europeus.

L’Ajuntament farà un crèdit de 4,3 milions per pagar 15 autobusos nous

El ple de juny aprovarà un crèdit de 4,3 milions per al finançament dels 15 vehicles nous que arribaran en les pròximes setmanes. Es tracta d’un pressupost per als pròxims deu anys a un interès variable del 2,3 per cent. L’Ajuntament també contractarà una assegurança per als 6 vehicles híbrids per 5.000 euros any i vehicle. Aquesta assegurança representa un important estalvi atès que una bateria d’aquests vehicles costa prop de 50.000 euros.

Pel pressupost del 2018, l’Ajuntament pagarà a l’empresa Municipal d’autobusos, TMESA, 5,6 milions d’euros, la mateixa xifra que l’any passat i que al final ha representat un estalvi d’1,1 milions. Aquesta rebaixa surt del pressupost de liquidació del 2016 i es deu a la rebaixa del combustible, al decrement en el manteniment, l’augment dels ingressos pels viatges i l’aportació del cèntim sanitari.

D’altra banda la Comissió de Territori ha estudiat un conveni amb la Fundació Privada Sant Llàtzer, per a l’expropiació d’una part de la finca de Torrebonica. Es tracta de 212.000 metres quadrats al voltant de l’edifici principal que es comprarà amb un pagament de 600.000 euros en els pròxims 6 anys per completar els 4,7 milions que val la finca. En els últims anys, l’Ajuntament ja ha pagat 1,3 milions d’euros a la Fundació en concepte de subvenció i que comptabilitzen per a l’expropiació. La propietat d’aquests terrenys garanteixen la continuïtat i preservació de la Via Verda i eviten qualsevol construcció fora de l’ordenament.