Un grup de recerca de l’ESEIAAT enregistra el llamp més llarg a Catalunya
Amb una longitud de 130 quilòmetres i una durada de 6,2 segons és el llamp més llarg dels darrers 10 anys a Catalunya.
Es va formar durant l’episodi plujós del 15 de setembre passat al Delta de l’Ebre i ha estat enregistrat per l’UPC Lightning Group, el grup de recerca de referència internacional format per investigadors i professors de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC).
Aquest grup de recerca també ha participat en una campanya de la NASA i ha pogut sobrevolar tempestes al Carib.
L’escalfament global està afectant l’activitat de tempestes molt fortes en certs llocs del planeta, incloent-hi Catalunya. En aquest context, l’UPC Lightning Research Group de l’ESEIAAT s’ha posicionat al capdavant de la recerca internacional en aquest àmbit.
Fa més de deu anys, aquest grup d’investigadors del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la UPC i professors de l’ESEIAAT va instal·lar al Delta de l’Ebre la primera xarxa de mapeig tridimensional de llamps a Europa, que donava suport a la Estació Espacial Internacional.
Ha anat formant la xarxa eLMA (Lightning Mapping Array), integrada per 15 estacions repartides a la vall i Delta de l’Ebre, on cada estació detecta les emissions de ràdio produïdes pels llamps que es desenvolupen a l’interior del núvol de tempesta.
Ara, l’UPC Lightning Research Group ha renovat l’equipament científic de la xarxa eLMA, ampliant-ne la cobertura d’actuació, amb finançament provinent dels fons Next Generation de la Unió Europea i del Ministerio de Ciencia e Innovación.
Mitjançant la combinació de senyals rebudes per les estacions, els investigadors obtenen les localitzacions tridimensionals. A més, amb una càmera d’alta velocitat amb intensificador d’imatge enregistren vídeos de fins a un milió d’imatges per segon, de manera que poden estudiar, amb tot detall, tot el procés de generació i finalització dels llamps.
A través de les estacions d’observació d’elMA, l’UPC Lightning Research Group també elabora mapes de densitat de llamps per mesurar la intensitat de les tempestes, com la que va assolar el Delta de l’Ebre el 26 d’agost passat amb una extraordinària pedregada. En aquell cas, el mapa mostrava una ruptura del patró habitual de distribució d’altitud de l’activitat elèctrica que arribava fins els 17 Km a la part superior del núvol.
Aquests mapes que sorgeixen dels registres procedents de les 15 estacions d’observació són capaços de mostrar, per exemple, forats de llamps en un territori, com és el cas de la tempesta supercèl·lula que es va formar al centre d’Aragó durant la tarda del 6 de juliol passat. Les tempestes supercèl·lula es formen com a conseqüència de la trobada d’un corrent càlid amb un front fred; la diferència de temperatura causa un vòrtex de vent que genera un messocicló, és a dir, un episodi de temps sever que pot durar hores.
Ara, amb el nou finançament d’un milió d’euros rebut, l’UPC Lightning Research Group ha renovat l’equipament tecnològic amb què treballaven des de l’any 2011. Amb aquest nou equipament, els investigadors han pogut participar en la campanya ALOFT (Airborne Lightning Observatori for FEGS and TEGS), gràcies a la qual un avió de la NASA ha pogut sobrevolar tempestes a les illes del Carib, per cercar emissions d’alta energia (raigs gamma) produïdes per llamps. El grup de recerca aporta en aquest projecte els instruments de mesura ubicats a terra, a l’illa de San Andrés.
La tecnologia dissenyada pel grup d’investigadors serà utilitzada com a referent en el nou detector de llamps de la tercera generació del satèl·lit METEOSAT.
Podeu seguir la formació de llamps en temps real i a càmara ràpida aquí.
